El 13 de gener de 1937 la premsa local dóna compte del primer bombardeig patit en la ciutat de València, el Mercantil Valencià informa

Un buc pirata dispara sobre les nostres costes.
Anit, al voltant de les nou els veïns de la nostra ciutat i dels poblats marítims es veren desagradablement sorpresos per un canoneig que sobre la nostra costa es faria des d'alta mar.
Immediatament les nostres bateries van repel·lir l'agressió, posant en fugida el buc facciós.

Des d'aqueix dia fins al final de la guerra seran cada vegada més freqüents les incursions aèries i els bombardejos sobre la ciutat de València. El port i per extensió els barris pròxims, els Poblats Marítims, varen ser objectiu prioritari dels bombardejos, molts d'ells es van realitzar des de bucs de l'armada feixista, entre ells es van destacar el Balears, Canàries i Valero. Els avions procedien principalment de les bases aèries instal·lades a Mallorca. El Port era un lloc estratègic de primera importància, arribada de proveïments, relació amb el món exterior, el convertien en nexe privilegiat de comunicacions.

 

El front prompte va estar a només 150 quilòmetres de la capital

 

Com a conseqüència de l'inici dels bombardejos la Junta de Defensa intensifica la seua campanya d'avisos i sensibilització de la població. També en el Mercantil Valencià, amb data 14 de gener de 1937 trobem aquest anunci:

Cal tenir les balconades tancades. Per conveniència individual i pel bé comú de tots els veïns de la ciutat, vam recordar als nostres lectors l'obligació de tenir tancades les balconades durant la nit, quan les llums públiques s'apaguen, a fi d'evitar possibles perills.

Una llum pot ser un punt d'orientació per a l'enemic en cas d'atac i açò ha d'evitar-se absolutament.

Esperem doncs, que servint a la causa que tots defensem amb entusiasme, els valencians antifeixistes sabran complir les ordres de la Junta de Defensa Antiaèria

  Amb la mateixa data trobem aquesta ressenya d'un bombardeig amb efectes sobre la població civil:

El dimarts minuts abans de les nou, dos vaixells el pavelló dels quals i nom es desconeixen i que es trobaven a molt poques milles de la platja, l'u enfront del Balneari de les Arenes, i l'altre enfront del fanal del port, van començar a disparar els seus canons bombardejant amb alguna intensitat, durant mes de deu minuts, al ser repel·lida l'agressió els vaixells facciosos fugiren, dirigint-se cap al sud.

Un dels projectils va caure en un Hospital de Sang, destrossant una de les seues sales, en les que per fortuna no va haver víctimes. Altres obusos van fer blanc en modestes cases de pescadors causant alguns morts i ferits, sent assistits aquests últims en la Casa de Socors de Llevant i en l'Hospital Provincial.

El 15 de gener el soterrament de les primeres víctimes civils dels bombardejos feixistes es convertirà en una manifestació popular, acompanyar i acomiadar als morts, i rebutjar l'actuació de l'exèrcit revoltat. Algunes dades de les víctimes són aquestes:

Durant els mesos de febrer, març i abril van continuar les arribades aleatòries de "caces" i bombarders, l'ulular de les sirenes, la resposta de les bateries antiaèries. Passant a formar part del quotidià aqueixos nous sorolls amenaçadors, que trencaven la vida habitual, i obligava a acudir al refugi, a cuidar que les persianes sempre estigueren baixes, o a mirar amb ulls plens de por cap al cel.

 

Les bombes impacten al centre de la ciutat

Les escalinates de l'Ajuntament, també sofrixen l'impacte dels bombardejos

 

El 27 de maig del 37 el periòdic el Pueblo narra els efectes del bombardeig del dia anterior:

La criminal aviació facciosa bombardeja la nostra ciutat deixant 33 cadàvers i nombrosos ferits.
A les vuit aproximadament de la nit, quan els carrers de la nostra ciutat es trobaven plens de gom a gom de pacífics transeünts en la seua majoria dones i xiquets; a l'hora precisament d'eixida dels espectacles i de major animació ciutadana van fer la seua aparició, procedents del mar, pel que sembla i ocultant-se covardament entre els núvols, diversos aparells facciosos, que ràpidament van creuar la ciutat de Sud a Nord, a no molta altura i deixant caure gran nombre de bombes, bastants d'elles incendiàries.

... Els moments van ser d'intensa emoció: el soroll de les explosions, la ràdio donant el senyal d'alarma, els tirs de les nostres bateries i els crits d'angoixa dels ferits , tot, va convertir per uns moments els carrers de la ciutat en alguna cosa indescriptible.


El 4 de juliol s'informava de les alarmes que havien sonat la nit anterior, aqueixa mateixa vesprada havien arribat molts dels congressistes que van participar en la II Trobada d'escriptors en Defensa de la Cultura, que vam descriure anteriorment, alguns d'ells van deixar testimoniatge de l'experiència viscuda aqueixa nit, un poc mes avant, arrepleguem alguns d'ells.

Les alarmes ahir
En la matinada d'ahir i aproximadament a les 4,40 van sonar les sirenes d'alarma. Ràpidament van funcionar els antiaèris, que van fer posar en fugida a un avió que intentava aproximar-se a la capital.

 

  La premsa de l'època continua regularment donant fe de l'arribada d'avions, del toc de les sirenes; el tamany de les notícies és cada vegada més menut, es van transformant, passen d'ésser notícia a integrar-se en la rutina dels parts de guerra. Tampoc ha d'interessar que l'enemic tinga més dades, i utilitze la propaganda al seu favor. Partidaris de les tropes revoltades intenten sabotatges, són denominats la Cinquena Columna, alguns dels seus membres aprofiten els moments de més confusió per a actuar. Així el diumenge 27 de setembre, el Mercantil Valencià dóna aquesta informació:

Es repeteix el senyal d'alarma, estarà activa des de les onze fins a les dotze de la nit. Aprofitant l'alarma els elements de la Cinquena Columna es van despatxar a plaer, "*paqueando"* a les ombres. (*disparant)

Petjades de l'impacte de les bombes en la façana de l'Església de San Andrés. Carrer Poeta Querol

 

El cinc d'octubre de 1938 El Mercantil narra així la incursió de l'aviació enemiga:

Assassins!
De nou les ales negres de l'aviació facciosa han volat sobre la nostra ciutat, i altra vegada els febles cossos de les criatures així com les modestes llars dels treballadors han sentit en el més profund la metralla llançada pels pirates de l'aire.
El diumenge a les 10 del matí dues esquadrilles de 5 aparells, procedents de Palma, van sobrevolar la ciutat. Llançant els seus mortífers projectils en les més típiques barriades dels poblats marítims. Causant gran nombre de víctimes i grans destrosses en humils habitatges de pescadors.

 

A finals d'aqueix mes, el 31 d'octubre el govern de la República es trasllada a Barcelona.

Durant 1938, la situació es va complicant a poc a poc, el front cada vegada està mes prop de la ciutat, les condicions de vida es recruen.

"L'ambient bèl·lic va penetrar a poc a poc en el teixit social valencià. El desig de tots els periòdics que a València es respirara un "clima bèl·lic" prendria realitat per a desplaçar la despreocupació dels primers mesos. A això contribuiria el decret de mobilització de febrer, l'obligatorietat de la població civil a instruir-se militarment els diumenges en l'Albereda, i els atacs enemics, que havien dut pel mar i per l'aire l'amarg sabor de la guerra." (Safon i Simon: 1996:103)

27 de gener de 1938.

¡

En l'estiu de 1938 els bombardejos són quasi diaris, en el part de guerra diari que publiquen els periòdics poden seguir-se les incidències, aquestes són algunes d'elles, arreplegades del Mercantil valencià

21 de juliol de 1938:

A les 8,56 hores d'ahir tres hidroavions italians marca "Savoia", procedents de Palma de Mallorca, van llançar diverses bombes sobre el mercant anglès "Sand Land", en el port de València, causant víctimes en la seua tripulació i un incendi en el buc. També van bombardejar els poblats marítims esfondrant-se cases i causant víctimes.

 

Bombardeig del Port 31-12-38.

 

30 de juliol de 1938

Els avions estrangers que segueixen atacant premeditadament als mercants britànics, van llançar ahir 60 bombes en els llocs del Port de València on es troben ancorats bucs d'aqueixa nacionalitat. La metralla va causar la mort de l'observador danès del control K. Ampell i va ocasionar a més 5 morts i 25 ferits entre els tripulants, diversos d'ells de nacionalitat britànica.


17 d' agost de 1938:

En la matinada del dia 15 van ser llançades 100 bombes de gran grandària que van ocasionar la destrucció d'onze cases i grans desperfectes en altres 13 edificis.

Va Resultar ferit l'observador de la no intervenció senyor Kandsy, súbdit anglès, a bord del buc anglès "Fredawore".

Gener i febrer de 1939, van ser dramàtics, els periòdics reduïts a una sola fulla, el part de guerra sempre a primera vista, en l'apartat d'aviació, molts dies apareix València.