No deixa de ser sorprenent que a un poble tan individualista com el valencià, t’han donat a alinear-se amb els Centelles o amb el Vilaraguts, hi haja, i des de fa tants segles, una societat d’amics, i del país, cosa que encara té més mèrit. Per què ací el país se’l desseca, se’l rotura, se l’urbanitza, se`l ven o se`l malvèn. Però voler-lo, ací voler-lo el volen molt pocs i pot ser per això sovint, són acusats – els que el volen – de traïdors, renegats, venuts, etc. “Amics?, Coneguts i prou”. És una frase feta i no sé si reveladora de la manera de ser dels valencians. Lluitar contra aquesta tendència pessimista, treballar desinteressadament per millorar un solar tan sofrit i sobreexplotat com el del país – valencià, per suposat- és el que va fent l’Econòmica. I a mi només en cap que donar-li les gracies per ser i estar.


València 27 d'abril de 2010.
 

Acte

Signatura