Sala de premsa
Presentacions
Debats
Observatori
Documents
Comprar
PRESENTACIÓ

País Valencià. Segle XXI és un projecte pensat per activar el debat sobre el present i el futur del País Valencià, per estimular la maduració d’idees, l’articulació d’un pensament crític capaç d’aportar alguna cosa al necessari esforç collectiu per a la superació d’un moment difícil i alhora decisiu. La paràlisi econòmica, l’estancament i la regressió social, la pèrdua de crèdit de les institucions, la fallida moral, el rosari de casos extremament greus de corrupció, la ineficàcia de la justícia... tot plegat demana a crits una resposta social àmplia, la implicació activa dels ciutadans conscients i responsables, i una nova actitud de les forces polítiques progressistes. Les errades estratègiques, el desconcert, la inoperància i la temptació de situar-se en el marc conceptual, en l’univers de referències, de la dreta governant, justament quan fa aigües i assistim a un evident final d’època, resulten del tot alarmants.

Segons sembla, en una reunió recent d’alts càrrecs d’un partit majoritari d’esquerres, una de les noves dirigents amb més pes orgànic –en realitat, la de més pes orgànic– va dir que s’havien d’analitzar les raons de les successives victòries electorals del PP al País Valencià, i fer el mateix. L’única manera, per a ella i per a molts dels assistents, d’acabar amb l’hegemonia política de la dreta és fer la mateixa política que la dreta. Clar que, per a això, ja està la mateixa dreta, que sempre ho farà millor i de manera més genuïna. L’anècdota illustra prou bé la profunda desorientació de l’esquerra i el descrèdit en general de la política, reduïda bàsica¬ment a l’alternança dels partits majoritaris en les institucions i les administracions públiques, i als moviments interns –de promoció, de persecució i depuració, de collocació– dels respectius aparells orgànics. Perquè, en la pràctica, no sembla haver diferències substancials ni en els valors ni en els comportaments polítics. Allò que suggeria l’alta dirigent orgànica, ja ho estan aplicant les esquerres valencianes des de fa molts anys. Sense aprendre’n ni traure’n conseqüències. Perquè, si plegant-se a les polítiques que fa la dreta i aspirant a fer la mateixa política que aquesta per a assolir el poder i conservar-lo, l’esquerra continua perdent una elecció rere l’altra, potser la solució no està tant en perseverar i insistir per aquesta via, sinó en explorar-ne d’altres –alternatives i inèdites– i més genuïnament d’esquerres, per variar.

El drama de l’esquerra al País Valencià és que confon la política amb la política orgànica, amb els moviments tacticistes dels aparells interns dels partits per assolir i conser¬var el poder. El drama de l’esquerra és que ha renunciat a la política –i a les idees que fan que valga la pena la política– per la lluita partidista i intrapartidista, pel poder institucional o pel poder orgànic. No hi cal més, en aquest plantejament. Ni tan sols les idees. És un mal plantejament, que es difumina i s’estén a tot l’arc progressista, maltractat en el panorama mediàtic actual, és cert, però que no ha sabut jugar bé les cartes en la comesa que realment importa: difondre, fer socialment visibles i operatives les pròpies idees, el propi pensament, els projectes i programes propis. Construir una nova hegemonia, precisament ara que l’hegemonia de la dreta neoliberal-caciquil-privatitzadora-provincial es troba en merescuda davallada. I que podem constatar una nova receptivitat envers un projecte alternatiu. Però per això, naturalment, cal comptar amb idees, pensament i projectes propis. No manllevats en versió maquillada i consegüentment devaluada de l’adversari.

Que això que evocàvem com a símptoma molt preocupant –aquesta concepció de la política com a no-política, com a poder pur i dur– està més estès del que podria semblar, ho illustren prou bé algunes de les reaccions, de marcada tonalitat anti-intel•lectual i anti-racionalista, que ha suscitat la publicació del primer volum d’aquesta sèrie, País Valencià. Segle XXI. Vint-i-una reflexions crítiques. La gran lacra del llibre seria que només aporta “reflexions” i no “solucions”, que ha estat escrit per “intellectuals” (sempre amb cometes despectives) reclosos en la seua terra d’ivori, que no baixen al carrer ni saben en quin país viuen. Prova irrefutable de la seua inanitat és que el PP no en té, i guanya totes les eleccions.

En un ambient tan enrarit com el que envolta aquest descrèdit de la política, de la cultura política, de les idees i, en general, dels qui s’atreveixen a pensar, i en el qual les úniques veus que es deixen sentir són les que advoquen per una adaptació (simbòlica, nominal, conceptual) als esquemes hegemònics i fins ara triomfants, amb algun lleuger matís situat en el terreny més neutre de les infraestructures per exemple, el debat i la intervenció són més urgents que mai.

És amb aquesta voluntat que s’han publicat els volums País Valencià, segle XXI i que inaugurem aquest nou instrument virtual que donarà compte de les activitats al voltant del projecte en curs, de les publicacions, actes i presentacions, i que permetrà l’accés a informacions i materials diversos d’interès.