La Vanguardia parla de País Valencià. Segle XXI.

El suplement cultural de La Vanguardia del dimecres 20 de maig de 2009 es fa ressò del debat polític i cultural que es viu actualment al País Valencià i dedica un ampli espai –dues pàgines senceres– al llibre País Valencià. Segle XXI. Vint-i-una reflexions critiques, el primer d’una sèrie de tres volums publicats conjuntament per la plataforma cívica Valencians pel Canvi i l’editorial Publicacions de la Universitat de València.

El diari del grup Godó, que en els últims temps s’ha mostrat molt crític amb el pensament d’arrel fusteriana i summament complaent amb els comportaments polítics del govern valencià, tot i els escàndols judicials en què s’han vist immergits alguns dels seus membres, no s’està d’insultar greument els autors del llibre, a qui qualifica de “la ‘guardia de hierro’ que custodia el icono de Joan Fuster” (La “guàrdia de ferro” va ser un moviment feixista, ultranacionalista i antisemita romanès que participà activament en activitats violentes i en l’Holocaust durant la Segona Guerra Mundial). El primer dels articles, signat per Salvador Enguix, empra en tot moment una terminologia bel·licista (els autors del llibre “presentan sus armas contra aquellos que cuestionan a Joan Fuster”, “plantan cara”, “arremeten”) i redueix l’abast d’una àmplia empresa de reflexió crítica, que inclou més de seixanta autors, de diversa activitat professional i procedència política i ideològica –des de l’alcalde socialista de Morella, Ximo Puig, a Francesc de P. Burguera, Doro Balaguer, Manuel Alcaraz, Carles Mulet o Pasqual Mollà, per citar només els de trajectòria política més connotada–, a una trifulga sobre temes identitaris amb un grup de professors de dret i de col·laboradors de La Vanguardia. El diari i Salvador Enguix, que no dubten a prendre posició –clarament bel·ligerant en contra de l’extensa nòmina d’escriptors, professors universitaris, periodistes, assagistes i polítics que participen en aquest esforç de repensar el País Valencià en aquest inicis del segle XXI–, destaquen igualment la condició de col·laborador de La Vanguardia de Josep Vicent Boira, alhora que ometen aquesta mateixa condició en el cas de Martí Domínguez –un dels autors del primer volum– i de Joan Fuster, la icona de tots els mals del País Valencià en l’apreciació d’Enguix i del vell diari del comte de Godó en el qual l’escriptor de Sueca publicà més de cinc-cents articles.

En el segon article, Enric Juliana argumenta sobre una pretesa omissió dels temes econòmics i de consciència de la greu crisi que travessem. Ben al contrari, una lectura atenta dels textos revelaria que aquesta preocupació està molt present en diverses col·laboracions del llibre, i de manera més explícita en el segon volum (article de Josep Sorribes; i també en el primer, el de Gustau Muñoz). En tot cas, no es tractava de fer un llibre blanc sobre dèficits d’infraestructures i eixos mediterranis, tema interessant, sens dubte, i tractat a bastament en d’altres contextos.