Rèplica de Salvador Enguix (La Vanguardia)

Arran de l’opinió publicada en la secció Observatori de País Valencià, Segle XXI en la qual se m’acusa de voler insultar els autors d’aquest llibre, de realitzar algunes desqualificacions i de convertir a Joan Fuster en icona de tots els mals del País Valencià en un article publicat a Culturas, voldria fer algunes matisacions:

1 – El terme «guardia de hierro» que apareix en l’entradeta no va ser posat per aquest redactor. De fet, no apareix en el text firmat amb el meu nom. Es va ubicar en el procés d’edició com a avanttítol, a què no vaig tindre accés atès que el format del Culturas és de complexa lectura prèvia per als corresponsals.

2 – Res més lluny de la meua voluntat que voler insultar a ningú. No ho he fet mai en la meva vida professional, i menys encara en aquest cas, on alguns dels col•laboradors són bons amics. Si així ho interpreta algú s’equivoca. És cert l'ús dels termes «bel•ligerants» per a referir-me a algunes posicions; però forma part de l’estil per a captar l’atenció del lector i respon al fet objectiu que en l’obra alguns autors sí que es mostren objectivament «durs» amb La Vanguardia o amb el director adjunt del meu diari Enric Juliana, o contra col•laboradors com Josep Vicent Boira, per la seua posició i per les seues opinions.

3 – Jo no identifique a Joan Fuster «com a icona de tots els mals del País Valencià». És una interpretació que es fa del meu text; una interpretació exagerada, com menys; i que em dol profundament, per moltes raons que no exposaré però que molts del autors d’aquest llibre coneixen. Si és cert el plantejament en el llibre, evident, entre diferents posicions entorn del pensament de Joan Fuster; fet que subratllen alguns autors en l’obra i que així he reflectit en el meu text.

4- Finalment, he intentat exercir la meua labor d’informador per a divulgar una obra, País Valencià, Segle XXI, que valore interessant i enriquidora, com així es diu en el text. El meu paper, per tant, no és el d’opinar; de fet, no m’agrada; la voluntat era la de difondre aquesta obra. Com en tantes coses, puc equivocar-me en la redacció, en l’orde en què conte les coses, en moltes coses; però dir que insulte els autors, que ataque els seus textos o que intente desqualificar-los és, com menys, una incorrecta interpretació que desvirtua el meu paper com a periodista. Ben al contrari, el meu respecte, afecte i relació amb molts d’estos autors ha quedat demostrada durant anys; i així continuarà sent. I si algú he molestat pel meu article ho lamente, sincerament. No era aquesta, òbviament, la meva intenció.

5 – Per últim, el meu text sols parla del primer volum.

Salvador Enguix