Sobre el recurs de CCOO davant del Tribunal Europeu de Drets Humans

A pesar de la profusió de notes informatives, no queda clar què és el que demana CCOO ni perquè els empleats han d'adherir-se

Dels comunicats de premsa es dedueix que CCOO "denuncia" la vulneració per l'estat espanyol dels arts. 6 (tutela judicial efectiva), 11 (llibertat sindical) i 14 (prohibició de discriminació) del Conveni Europeu de Drets Humans.

El Tribunal Constitucional (TC) espanyol no admeté el recurs d'empara presentada davant d'aquest per CCOO contra l'estimació, per part del Tribunal Suprem, d'un recurs de cassació que casa la sentència de l'Audiència Nacional, que al seu torn estimava la pretensió de compliment de l'Acord retributiu de l'any 1.994.

No havent-hi un pronunciament exprés per part del TC, el Tribunal de Drets Humans (TDH) pot, sense entrar en el fons de l'assumpte, disposar que el propi TC admeta a tràmit el recurs d'empara i es pronuncie sobre aquest, sense perjuí que posteriorment, si la resolució fóra contrària als interessos de CCOO poguera de nou plantejar la qüestió davant del propi TDH. No obstant això això, pareix que les pretensions de CCOO no van en aqueix sentit, sinó que pretén que el tribunal d'Estrasburg es pronuncie sobre el fons de la qüestió, és a dir, el compliment de l'Acord del Govern espanyol.

La demanda s'ha admés, li donen la raó a CCOO?. L'admissió a tràmit d'una demanda ha de ser allò normal si s'han complit els requisits formals: que s'hagen esgotat les vies de recursos interns, que no siga anònima ni igual a una altra demanda examinada anteriorment pel Tribunal, que no siga incompatible amb les disposicions del Conveni i que no siga, de forma manifesta, mal fundada o abusiva.

Per tant, en aquest cas, l'admissió, lluny del que pretén fer veure CCOO, no suposa una anàlisi prèvia del fons de l'assumpte, sinó el compliment d'unes meres formalitats.

Ha de personar-se el personal per a ser indemnitzat?. CCOO ha posat gran interés en la personació del nombre més gran possible d'empleats públics, sobre l'afirmació que només els personats poden ser indemnitzats. El ben cert és que la dita argumentació sona a una veritable "caixa de reclutament", però manca de virtualitat: la resolució que adopte el TDH afectarà a tot el col·lectiu de funcionaris, per quant la seua base és la virtualitat d'un Acord del Govern espanyol. Sobre la possibilitat d'indemnització particular als "personats", l'art. 41 del Conveni només contempla la possibilitat d'una "satisfacció equitativa" (satisfaction équitable), per als casos en què es declarara l'existència de violació del Conveni o els seus Protocols i el dret intern de l'estat espanyol només permetera una reparació imperfecta de les conseqüències de la dita violació. Esta satisfacció equitativa només correspon a la "part perjudicada". Per això, tant per considerar-se "part perjudicada" a tots els funcionaris públics afectats per l'Acord, com per quant la reparació per part de l'estat espanyol de les conseqüències de la suposada violació, podria ser de forma "perfecta", açò és, complint els termes de l'Acord indicat i pagant allò degut a tots els funcionaris públics, la veritat és que, d'haver-hi una indemnització, aquesta seria genèrica i per a tots els afectats per l'Acord, l'incompliment del qual ha motivat una suposada violació dels drets humans.

Té possibilitats el recurs?. Encara que com a empleats públics desitgem que el recurs prospere, la dificultat d'èxit del recurs, sense entrar a analitzar els termes d'aquest, és molt important. El percentatge de possibilitats que obtinga un aval satisfactori és mínim, per quant pareix poc probable que puga entendre's que les resolucions dictades pels òrgans judicials de l'estat espanyol vulneren els drets humans, per més que es puga discrepar dels seus fonaments.

Febrer de 2006