Benvingut al Curs Online de Seguretat i Salut en el treball de la Universitat de València.

Aquest curs online està promogut pel Servei de Prevenció i Medi Ambient de la Universitat de València i organitzat conjuntament amb el Servei de Formació Permanent i Innovació Educativa .

El curs té la seua raó de ser en les necessitats següents:

• COMPLIR amb l'obligació legal establida en l'art. 19 de la Llei 31/95 de Prevenció de Riscos Laborals: formació teòrica, pràctica i específica en jornada de treball del personal en matèria de seguretat i salut en el treball.

• INTEGRAR la Seguretat i Salut en el Treball dins del Sistema de Gestió de la UVEG, d'acord amb el PLA DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS DE LA UVEG, aprovat per la Junta de Govern l’1-12-2009.

• MILLORAR les condicions de vida de les persones que estudien i treballen al VLC/CAMPUS.

Destinataris

Els destinataris del curs són els treballadors i treballadores de la Universitat de València, en els seus tres àmbits:

• Personal d'Administració i Serveis
• Personal Laboral
• Personal Docent i Investigador.

Objectius generals

Els objectius generals d'aprenentatge del curs, és a dir, aquells coneixements i capacitats que es vol que l’alumnat adquirisca són:

• Conéixer la legislació bàsica en prevenció de riscos laborals.
• Identificar els factors de risc lligats a les condicions de seguretat que existisquen en els seus llocs de treball i les mesures bàsiques de prevenció.
• Identificar els paràmetres principals de les condicions ambientals de l'entorn de treball. Valorar les condicions de confort i risc. Aplicar mesures preventives.
• Conéixer els conceptes bàsics, els factors de risc ergonòmics i les mesures preventives corresponents.
• Obtindre una visió general dels principals factors de risc psicosocials que afecten, i dels recursos de què es disposen per a fer-los front.
• Conéixer i comprendre diferents conceptes relacionats amb la salut laboral.
• Comprendre la funció sanitària preventiva de la Vigilància de la Salut laboral i la seua especificitat en la Universitat de València.

Metodologia

El curs té dues sessions presencials, el primer i l'últim dia. El primer dia es presentarà el curs i s'explicarà la seua dinàmica, i l’últim dia s'aclariran els dubtes que hagueren pogut sorgir durant el curs i es farà un qüestionari global del curs.

Durant el període de duració i fins a l'últim dia, es desenvoluparà online mitjançant l'AULA VIRTUAL de la Universitat, amb continguts de tipus multimèdia. L'avaluació se’n farà mitjançant un qüestionari de tipus test.

El curs, l’ofereix el Servei de Formació Permanent dins de la oferta formativa pròpia del SFPIE, amb 3 edicions online i 25 persones per edició.

De les 20 hores, 17 són online i 3 presencials (2 el primer dia i 1 l'últim).

El curs s'agruparà en 6 mòduls distribuïts en diferents apartats. És de destacar que el mòdul 4 de riscos específics (Punt 7 - Les alteracions de la Veu) va dirigit només als PDI. Cada mòdul finalitza amb un qüestionari d'evaluació que l'alumne haurà de superar per a poder tindre acces al següent mòdul.

Al finalitzar el contingut complet del curs havent superat els exercicis i el questionari global, s'expedirà un diploma acreditatiu pel Servei de Formació Permanent indicant el contingut i duració estimada d'aquesta formació.

Materials

En el present curs s'han inclòs materials de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball, www.insht.es, òrgan cientificotècnic especialitzat del l'Administració General de l'estat que té com a missió l'anàlisi i estudi de les Condicions de Seguretat i Salut en el Treball, així com la promoció i suport a la seua millora.

Contacte

SERVEI DE PREVENCIÓ I MEDI AMBIENT

Telèfon: 96.339.50.17

http://www.uv.es/spma

servei.prevencio@uv.es

salutlaboral@uv.es

En la Constitució espanyola s'estableixen fonaments que serveixen de base a la seguretat i la salut en el treball.

L'art. 43 estableix el dret a la protecció de la salut dels ciutadans, siguen o no treballadors.

L'art. 40.2 encomana als poders públics, com un dels principis rectors de la política social i econòmica, vetlar per la seguretat i la higiene en el treball (en termes actuals, la seguretat i la salut laboral).

L'art. 15 estableix que “tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral”.

El treball es tota activitat que realitza la persona per a satisfacer les seues necesitats i poder desarrollar les capacitats físiques i intel·lectuals.

El progrés tecnològic i social ha contribüit a la millora de la qualitat de vida i les condicions de treball. En aquest vessant, observem una influència positiva del treball sobre la salut, però també hi han aparegut nous riscos laborals que influeixen negativament en la salut.

El 1946, l'Organització Mundial de la Salut va definir la salut com “l'estat de benestar físic, mental i social complet, i no merament l'absència de malaltia o indisposició”.

Aquesta concepció, amb aquest triple equilibri somàtic, psíquic i social, és una mica idealista i utòpica i, per tant, difícil d'assolir.

La prevenció de riscos laborals tracta de minimitzar les condicions de treball perilloses i de crear d'altres que es busquen en l'estat ideal de benestar físic, mental i social.

És defineix com qualsevol característica del treball que puga tenir una influència negativa en la producció de riscos per a la seguretat i la salut del treballador.

Són:

• Agents materials dels locals, les instal·lacions, els equips, les productes, etc. que puguen arribar a causar accidents de treball: la seguretat en el treball, s'encarrega del seu estudi.
• Contaminants físics, químics i biològics presents en l'ambient de treball que poden produir malalties professionals: és competència dels tècnics d' higiene industrial.
• Qualsevol altra característica relacionada amb l'organització del treball i la càrrega de treball que corresponga a la disciplina d'ergonomia i psicosociologia

La medicina del treball té l'objectiu la prevenció de la salut del treballador avaluant els efectes de les condicions de treball sobre aquesta.

Podem definir com riscos professionals les situacions derivades del treball que poden trencar l'equilibri físic, mental i social de la persona.

L'article 4 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals de 1995 defineix risc laboral com la possibilitat que un treballador patisca un determinat dany derivat del treball.

Per valorar un risc considerarem conjuntament dues variables:

• La probabilitat que es produïsca el dany
• La severitat del dany
  

La materialització del risc dóna lloc als danys derivats del treball, que són les malalties, patologies o lesions sofertes amb motiu o ocasió del treball, és a dir, els accidents de treball i les malalties professionals.

Cal complementar aquestes definicions amb la font del possible dany o lesió per a la salut, o siga, el perill. A aquests efectes, el perill es pot definir com una font o situació amb capacitat de dany en forma de lesions, danys a la propietat, danys al medi ambient o a una combinació de tots dos.

La salut dels treballadors es pot alterar no sols a causa d'un accident de treball, sinó també a causa de l'aparició de malalties que si es donen al món del treball tenen la denominació de malalties professionals (MP). La seua definició legal es troba en l'article 116 de la Llei general de seguretat social: la malaltia contreta a causa del treball que es fa per compte d'altri i que és produïda per l'acció dels elements o substàncies que recull el quadre de malalties professionals.

La llista de malalties es coneix amb el terme de Quadre de malalties professionals (RD 1299/2006):

Grup 1: Malalties professionals causades per agents químics.

Grup 2: Malalties professionals causades per agents físics.

Grup 3: Malalties professionals causades per agents biològics.

Grup 4: Malalties professionals causades per inhalació de substàncies i agents no recollits en altres apartats.

Grup 5: Malalties professionals de la pell causades per substàncies i agents no recollits en algun dels altres apartats.

Grup 6: Malalties professionals causades per agents carcinògens.

A diferència del que passa amb els accidents de treball, els efectes de les malalties professionals es poden manifestar després d'anys d'exposició als agents causants, per la qual cosa que no és fàcil provar-ne l'origen laboral i, per tant, cal tenir en compte:

• La perillositat i la concentració de l'agent contaminant.
• El temps d'exposició.
• Les característiques personals de cada individu.
• La presència de més d'un contaminant en l'ambient de treball.

Per a evitar l'aparició de la malaltia, la Llei de prevenció de riscos laborals obliga l'empresari a garantir la vigilància de la salut dels seus treballadors i a controlar de forma periòdica els nivells ambientals dels contaminants.

L'anàlisi dels accidents i les malalties produïts en una empresa (la sinistralitat laboral) és una valuosa eina per a prevenir que es produïsquen novament.

Per a completar l'àmbit de les malalties professionals, cal considerar altres patologies derivats del treball: fatiga mental, estrès laboral, etc.,  que ocasionen al treballador danys de tipus somàtic, psicosomàtic o d'un altre tipus.

Com vam veure en l'anterior mòdul, els riscos laborals estan vinculats a unes deficients condicions de:

• Seguretat que provoquen: caigudes, colps, atrapaments, talls, xafades, friccions o abrasions, projecció de partícules, etc. Lesions típiques: contusions, traumatismes, ferides incisivocontuses, etc.

• Higiene, que produeixen lesions fisiològiques i psicològiques, trastorns de l'aparell circulatori, mans blanques, fenomen del dit mort, lumbàlgies, alteracions de l'aparell digestiu, úlceres, alteracions cromosòmiques, cataractes, pèrdua d'agudesa visual.

• Ergonomia, que donen lloc a sobreesforços, microtraumatismes, accidents, molèsties, etc.

• Psicosociologia, que produeixen insatisfacció, depressions, estrès, etc.

Obligacions de l'empresa

L'empresari, com a responsable de la seguretat i salut dels seus treballadors, ha de procurar la integració de l'activitat preventiva en l'empresa a tots els nivells jeràrquics i funcionals.

Aquesta obligació general es tradueix en una sèrie d'obligacions concretes:

• Elaborar un plà de prevenció de riescos laborals.
• Avaluar el riscos i adoptar mesures preventives.
• Informar i formar els traballadors.
• Donar consulta i participació als traballadors i delegats de prevenció.
• Preveure situacions d'emergència.
• Protegir especialmente les dones embarassades, els menors i els trabajadors d' ETT.
• Garantir la vigilància de la salut.

En relació amb aquests obligacions, a la UVEG hi ha delegats i delegades de prevenció com a representants del personal en matèria de seguretat i salut i un Comité de Seguretat i Salut en el Treball

Per realitzar aquestes funcions es podran adoptar diferents formes d'organització:

1. Assumpció personal per part de l'empresari
2. Designanció de treballadors
3. Constitució d'un servei de prevenció propi
4. Recórrer a un servei de prevenció aliè
5. Constitució d'un servei de prevenció mancomunat

D'ara en avant i durant aquest curs, quan utilitzem el terme “empresari” com a subjecte obligat, entendrem que ens hi referim a la Universitat de València com a administració obligada respecte al personal al seu servei.

Drets i deures dels treballadors

Els treballadors i treballadores tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball, la qual cosa suposa el deure correlatiu de l'empresari de protegir els treballadors dels riscos laborals.

Els drets d'informació, consulta i participació, formació en matèria de prevenció, paralització de l'activitat en cas de risc greu i imminent, i vigilància de l'estat de salut, formen part del dret dels treballadors a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball.

Paral·lelament, els treballadors han de:

• Usar adequadament les màquines, els aparells, les eines, etc.
• Usar correctament els mitjans de protecció facilitats per l'empresari.
• No posar fora de servei i utilitzar correctament els dispositius de seguretat existents.
• Informar immediatament el superior jeràrquic de qualsevol situació que a parer seu comporte un risc.
• Cooperar amb l'empresari per garantir unes condicions de treball segures

Principis d'acció preventiva

L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els nou principis generals següents:

• Evitar els riscos.
• Avaluar els riscos que no es puguen evitar.
• Combatre els riscos en el seu origen.
• Adaptar el treball a la persona, en particular pel que fa a la concepció dels llocs de treball, així com a l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, amb mires, en particular, a atenuar el treball monòton i repetitiu i a reduir els seus efectes en la salut.
• Tenir en compte l'evolució de la tècnica.
• Substituir els elements perillosos per  aquells que comporten poc perill o gens.
• Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integre la tècnica, l'organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball.
• Adoptar mesures que anteposen la protecció col·lectiva a la individual.
• Donar les instruccions oportunes als treballadors.

L'empresari tindrá en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i de salut en el moment d'encomanar-los les tasques, i adoptarà les mesures necessàries per tal de garantir que només els treballadors i treballadores que hagen rebut informació suficient i adequada puguen accedir a les zones de risc greu i específic. L'efectivitat de les mesures haurà de preveure les distraccions o imprudències no temeràries que puga cometre el treballador.

L'incompliment per part dels treballadors de les obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals a què es refereixen els apartats anteriors tindrà la consideració d'incompliment laborar als efectes previstos en l'article 58.1 de l'Estatut dels Treballadors, o de falta, si escau, d'acord amb el que estableix la normativa sobre règim disciplinari dels funcionaris públics o del personal estatutari al servei de les administracions públiques.

Totes les empreses, incloses les Administracions Públiques, han de comptar amb un sistema d'organització de la prevenció de riscos laborals.

En funció del nombre de treballadors i treballadores de l'empresa, i les activitats laborals que desenvolupen, hi ha diversos models d'organització de recursos per a l'exercici de l'activitat preventiva.

Les modalitats són:

a) L'empresari assumeix personalment l'activitat preventiva.

b) Designació d'un o més treballadors de l'empresa.

c) Constitució d'un servei de prevenció propi.

d) Contractació d'un servei de prevenció alié

	EMPRESES DE MENYS DE 10 TREBALLADORS/ES
L'EMPRESARI ASSUMEIX PERSONALMENT L'ACTIVITAT PREVENTIVA

 

 

EMPRESES DE MENYS DE 250 TREBALLADORS/ES DESIGNACIÓ DE TREBALLADORS

EMPRESES DE MÉS DE 500 TREBALLADORS/ES O   EMPRESES ENTRE 250-500 TREBALLADORS/ES AMB ACTIVITATS D'ESPECIAL PERILLOSITAT (ANNEX I.)   CONSTITUCIÓ SERVEI DE PREVENCIÓ PROPI

SERVEI DE PREVENCIÓ ALIÉ I / O SERVEIS DE PREVENCIÓ MANCOMUNAT

La UVEG ha organitzat la seua gestió de la prevenció amb un servei de prevenció propi.

El Servei de Prevenció i Medi ambient (SPMA) es va constituir l'any 1998. És la unitat que s'encarrega de les activitats de la Universitat en matèria de prevenció de riscos laborals, i per a açò assessora i assisteix als òrgans de govern, als treballadors i les treballadores i els seus representants, i als òrgans de representació especialitzada.

El Servei divideix les seues funcions en tres àrees d'actuació: l'Àrea de Medi ambient, l'Àrea de Protecció Radiològica i l'Àrea de Prevenció de Riscos Laborals

L'Àrea de Medi ambient naix amb l'objectiu de coordinar i promoure tot tipus d'iniciatives que porten a la Universitat a reflexionar sobre la seua situació quant al medi ambient i a actuar en conseqüència.

L'Àrea de Protecció Radiològica té l'objectiu principal d'organitzar, assessorar i controlar el funcionament de les instal·lacions radioactives de la Universitat de València.

L'Àrea de Prevenció de Riscos Laborals garanteix l'adequada protecció de la seguretat i la salut. Assessora i assisteix a tota la comunitat universitària a fi de fomentar una cultura preventiva en tots els seus integrants. És desenvolupada per personal amb la capacitació de les funcions de nivell superior requerida, d'acord amb l'establit en el capítol VI del Reglament dels Serveis de Prevenció (*sic):

“Els serveis de prevenció hauran d'estar en condicions de proporcionar a l'empresa l'assessorament i suport que precise en funcions dels tipus de risc en ella existents i referent a:

1. El disseny, implantació i aplicació d'un pla de prevenció de riscos laborals que permeta la integració de la prevenció en l'empresa.
2. L'avaluació dels factors de risc que puguen afectar a la seguretat i la salut dels treballadors en els termes previstos en l'article 16 d'aquesta Llei.
3. La planificació de l'activitat preventiva i la determinació de les prioritats en l'adopció de les mesures preventives i la vigilància de la seua eficàcia.
4. La informació i formació dels treballadors.
5. La prestació dels primers auxilis i plans d'emergència.
6. La vigilància de la salut dels treballadors en relació amb els riscos derivats del treball”.

Aquests experts actuen d'una forma coordinada, en particular en relació amb les funcions relatives al disseny preventiu dels llocs de treball, la identificació i l'avaluació dels riscos, els plans de prevenció i els plans de formació dels treballadors.

L'Àrea de Prevenció del SPMA disposa d'una organització a nivell central i local. Cada campus universitari disposa de personal tècnic de prevenció i personal sanitari que se situa en els gabinets de salut, centre d'atenció mèdica preventiva i assistencial per al personal de la Universitat.

1º. Constitueix la base de partida de l'acció preventiva, ja que a partir de la informació obtinguda amb l'avaluaciópodran adoptar-se les decisions precises sobre la necessitat o no d'escometre-hi accions preventives.

En què consisteix l'avaluació de riscos laborals?

Consisteix en un examen sistemàtic de tots els aspectes del treball per a determinar:

• què pot causar dany o lesió,
• si els riscos poden eliminar-se,
• quines mesures preventives o de protecció s'han adoptat o han d'adoptar-se.

2º. Qui realitza l'avaluació de riscos laborals?

L'avaluació de riscos laborals la realitzen els tècnics del Servei de Prevenció. Depenent de la formació i capacitació, podran realitzar distintes actuacions.

Si, es tindrà en compte la informació dels treballadors i treballadores.

1º.  Què és una avaluació de riscos laborals?

D'acord amb la llei 31/95, de prevenció de riscos laborals, es defineix l’avaluació de riscos laborals com el “procés dirigit a estimar la magnitud d'aquells riscos que no hagen pogut evitar-se, obtenint la informació necessària perquè l'empresari estiga en condicions de prendre una decisió apropiada sobre la necessitat adoptar mesures preventives i, en aquest cas, sobre el tipus de mesures que han d'adoptar-s’hi”.

És un document en què s'identifica i valora la importància dels riscos existents per a la seguretat i salut en el treball del personal que realitza les seues tasques en un determinat centre de treball. Es té en compte la naturalesa de l'activitat, les característiques dels llocs de treball existents i dels treballadors que hagen d'exercir-los.

2º. Com es realitza una avaluació de riscos?

Recollida de dades in situ, visitant els diversos llocs de treball i replegant informació relativa a les tasques desenvolupades, i el lloc de treball en què es realitzen (instal·lacions, maquinària, equips de treball en general, mobiliari, medi ambient de treball, il·luminació...).

Informació proporcionada pels treballadors i/o els seus representants respecte al seu lloc de treball.

Estimació del risc laboral

Una vegada recollides les dades necessàries, es procedeix a elaborar el document que ens permetrà establir els riscos existents i la seua perillositat.

Es defineix el risc laboral com la possibilitat que un treballador patisca un determinat dany derivat del treball. Per qualificar un risc des del punt de vista de la seua gravetat o importància, s'ha de valorar conjuntament la severitat del dany i la probabilitat que es produïsca.

La severitat indica el dany que es pot produir al treballador si el risc es materialitza.

La probabilitat indica si és fàcil o no que el risc es materialitze en les condicions existents:

La importància o classificació del risc

Una vegada determinada la probabilitat i severitat del risc, per mitjà de la taula següent, se n'obtindrà una classificació:

Els nivells de riscos indicats al quadre anterior formen la base per a decidir si es requereix millorar els controls existents o implantar uns de nous, així com la temporització de les accions. A la taula següent, es mostra el criteri per a la presa de decisió:

Si el resultat de l'avaluació de riscos laborals posa de manifest situacions de risc, s'haurà de planificar l'activitat preventiva per tal d'eliminar, controlar i reduir aquests riscos, d'acord amb un ordre de prioritats en funció de la seua magnitud i nombre de treballadors exposats a aquests.

Què ha d'incloure?

• Es tindrà en compte disposicions legals específiques, i principis d'acció preventiva.
• S'inclouran els mitjans humans i materials necessaris.
• Integrarà mesures d'emergència i vigilància de la salut, formació i informació.
• Ha de planificar-se per a un període determinat.

Coordinació d'activitats empresarials.–Art 24 LPRL Desenvolupat en el RD 171/2004

Quan en un mateix centre de treball exerceixen activitats treballadors de 2 o més empreses, hauran de cooperar per a l'aplicació de la normativa en prevenció de riscos laborals, establint mitjans de coordinació necessaris per a la prevenció i protecció de riscos laborals i la informació sobre aquests.

L'objectiu d'aquesta norma és evitar molèsties i reduir els índexs de sinistralitat mitjançant la coordinació de les activitats preventives que realitzen les empreses concurrents en un centre de treball, i buscar un equilibri entre la seguretat i la salut dels treballadors i la flexibilitat en l'aplicació de les mesures.

Aquest objectiu pretén que les empreses concurrents en un centre de treball apliquen de manera coherent i responsable els principis de l'acció preventiva, empren mètodes de treball correctes, controlen les interaccions d'activitats que hi puguen generar riscos greus o molt greus, i que adeqüen les mesures a aplicar amb els riscos existents.

Les empreses han d'informar-se recíprocament sobre els riscos específics de les activitats, sobre tots aquells que puguen agreujar-se a causa de la concurrència.

La informació, que ha de ser suficient, s'ha de donar abans de l'inici de les activitats, quan es produïsca un canvi d'activitat o si s'hi ha produït una situació d'emergència.

Quan es produïsca un accident de treball, l'empresari ho comunicarà a la resta de les empreses concurrents, igual que si es produïra alguna situació d'emergència. Aquestes informacions seran tingudes en compte pels empresaris concurrents en l'avaluació de riscos i en la planificació de la seua activitat preventiva.

Què significa l'aplicació de la coordinació a la Universitat?

Quan la Universitat contracta amb empreses externes la realització d'obres o serveis en un centre de treball, ha de tindre en compte que aquestes activitats, si no es realitzen de manera adequada, poden suposar una molèstia o un perill pel mode en què es realitzen, i afectar els treballadors de les empreses concurrents, i per extensió tota la comunitat universitària.

La Universitat ha de coordinar-se amb les empreses externes, mitjançant l'intercanvi d'informació sobre prevenció de riscos laborals, la implantació conjunta de mesures preventives i la vigilància del compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals.

A la Universitat, aquesta cooperació amb empreses externes encara es complica més en l'àmbit de la investigació. Així, quan persones d'empreses externes treballen en laboratoris de la Universitat (per ex., CSIC, fundacions, empreses privades…), també s'ha de cooperar en l'intercanvi d'informació sobre prevenció de riscos laborals i en la vigilància del seu compliment.

Quina informació ha de facilitar-se?

L'empresa que contracta està obligada a informar l'externa sobre els riscos existents al lloc en què desenrotllaran la seua activitat. Així mateix, l'empresa externa informarà la Universitat sobre els riscos que podria ocasionar a la comunitat universitària per motiu de les seues actuacions, per a això haurà de realitzar una avaluació de riscos específica.

Com vigilar el compliment de la llei de prevenció de riscos laborals?

Comprovant que el personal de l'empresa externa ha format i informat els seus treballadors sobre els riscos del seu treball i les mesures preventives a adoptar, a més d'haver realitzat els reconeixements mèdics adequats.

Qui ha d'informar?

És el responsable de la contractació el que ha d'informar l'empresa externa.

Mitjançant una reunió prèvia a la realització dels treballs, es pot conéixer el calendari d'actuacions, els productes químics que utilitzarà, si afectarà l'ambient laboral: soroll, pols, i així poder organitzar el treball del personal de manera que cause la menor molèstia possible.

El Servei de Prevenció de la Universitat assessorarà i participarà en l'intercanvi d'informació i traslladarà la informació als responsables de les instal·lacions en què treballarà l'empresa externa, per a la programació i desenvolupament de les activitats preventives necessàries.

La coordinació d'activitats no sols afecta el centre de treball; per extensió, quan un treballador o treballadora de la Universitat realitza una activitat en una empresa externa, se li exigirà la coordinació d'activitats i, per tant, el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals: formació i informació, reconeixement mèdic, avaluació de riscos…

La coordinació de les obres de construcció

Una disposició addicional del RD 171/2004 esmenta aplicació de la coordinació d'activitats empresarials en les obres de construcció.

Si bé les obres es continuaran regint per la seua normativa específica i els seus propis mitjans de coordinació, sense alterar les obligacions actualment vigents (estudi de seguretat i salut en el treball durant la fase de projecte elaborat a instàncies del promotor, existència d'un coordinador de seguretat i salut durant la realització de l'obra, pla de seguretat i salut realitzat pel contractista...), aqueixa normativa específica resultarà enriquida pel que estableix aquest reial decret mitjançant la informació preventiva que han d'intercanviar-se els empresaris concurrents en l'obra i mitjançant l'aclariment de les mesures que han d'adoptar els diferents subjectes intervinents en les obres.

La informació que ha de donar l'empresari titular a les empreses concurrents s'entendrà complida pel promotor mitjançant l'estudi de seguretat i salut.

Les instruccions que ha de donar l'empresari principal s'entendran complides pel coordinador de seguretat i salut durant l'execució de les obres.

Les mesures establides per a l'empresari principal corresponen al contractista, entés d'acord amb el RD 1627/1997, sobre obres de construcció, com la persona física o jurídica que assumeix contractualment davant del promotor, amb mitjans humans i materials propis o aliens, el compromís d'executar la totalitat o part de les obres amb subjecció al projecte i al contracte.
La informació o documentació que es genere com a conseqüència de la coordinació d'activitats empresarials s'inclourà en la documentació que reglamentàriament ha de disposar l'empresari respecte a les activitats en matèria preventiva.

Recorda i distingeix!!!

• Pla de prevenció: document que conté l'estructura organitzativa de la Universitat de València, les responsabilitats, els processos i els recursos necessaris per a realitzar l'acció de la prevenció.
  

• Planificació de l'activitat preventiva: document que es realitza amb els riscos trobats en l'avaluació de riscos laborals.
  

• Pla anual o programació anual: document que replega les activitats preventives a realitzar cada any pel servei de prevenció.

• Pla d'autoprotecció o pla d'emergència.
  

• Pla de seguretat i salut: obres.

Com vam veure en l'anterior mòdul, els riscos laborals estan vinculats a unes deficients condicions de:

• Seguretat que provoquen: caigudes, colps, atrapaments, talls, xafades, friccions o abrasions, projecció de partícules, etc. Lesions típiques: contusions, traumatismes, ferides incisocontuses, etc.

• Higiene generant lesions fisiològiques i psicològiques, trastorns de l'aparell circulatori, mans blanques, fenomen del dit mort, lumbàlgies, alteracions de l'aparell digestiu, úlcera, alteracions cromosòmiques, cataractes, pèrdua d'agudesa visual.

• Ergonomia donant lloc a sobreesforços, microtraumatismes, accidents, molèsties, etc.

• Psicosociologia provocant insatisfacció, depressions, estrés, etc.

L'objecte de la seguretat en el Treball és evitar o reduir el màxim la possibilitat que s'esdevinga un accident de treball, analitzant, en primer lloc, la probabilitat que ocórrega i, posteriorment, adoptant les mesures necessàries per intentar evitar-lo.

Analitzarem els factors de risc inherents a:

• ELS LLOCS DE TREBALL

• ELS EQUIPS DE TREBALL I LES MÀQUINES

• LES INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

• ELS INCENDIS

La norma bàsica d’autoprotecció defineix els plans: el marc orgànic i funcional previst per a una activitat, centre, establiment, espai, instal·lació o dependència, amb l’objecte de prevenir i controlar els riscos sobre les persones i els béns i donar resposta adequada a les possibles situacions d’emergència, a la zona sota responsabilitat del titular, garantint la integració d’aquestes actuacions en el sistema públic de protecció civil.

Els riscos que usualment i, com a mínim, solen considerar-se són:

• Avís de bomba
• Incendi/explosió
• Accident

Després de l’estudi detallat de l’edifici, contornada, instal·lacions, mitjans de protecció, etc., es defineixen també els equips d’emergència perquè els dos elements són importants.

Normalment s'organitzen tres tipus d'equips: Alarma i evacuació Intervenció Primers Auxilis

A més, s’estableix un centre de control, que sol coincidir amb la consergeria, i dues direccions, ambdues de titular i suplent:

• Direcció d'emergència. Sol coincidir amb el dirigent local de l'edifici (degà/na, director/a, etc.)
• Direcció d'intervenció, amb el conserge o l'oficial de manteniment, que coneixen els locals i les instal·lacions.

• L'avís al telèfon únic d'emergències 112 per a sol·licitar ambulàncies, bombers, policia o protecció civil.

• La intervenció (enfront del foc, normalment) sense arriscar la integritat física.

• L'alarma i l'evacuació dels ocupants fins als punts de trobada exteriors establerts en els plànols Vostè és ací.

• Els primers auxilis.

En aquesta fase, es designen les persones que compondran els equips d'emergència i es formen en col·laboració amb els bombers. Després de la formació teoricopràctica dels membres dels equips, és fa un simulacre.

Es tracta de provar els mitjans existents, entrenar-se amb els equips d'emergències engegar els protocols d'actuació i conscienciar la comunitat universitària de la importància de millorar els nivells d'autoprotecció d'una societat no exempta de riscos.

Regulats en el RD 486/1997.

Els accidents més freqüents als llocs de treball son:

• Caigudes al mateix i distint nivell
• Xafades sobre objectes
• Xocs contra objectes mòbils i immòbils
• Atropells amb vehicles
• Caigudes d'objectes per afonament o afonament

Per a prevenir la generació d'aquests accidents cal tenir en compte les següents mesures de seguretat:

Espais de treball

Els locals de treball han de respectar unes dimensions mínimes.

Els sòls han de ser fixos, estables i no esvarosos, sense irregularitats i sense pendents perillosos, i de fàcil neteja.

Les obertures o desnivells han de protegir-se mitjançant baranes.

Les baranes seran de materials rígids i resistents.

Zones perilloses

Tan sols els treballadors autoritzats podran accedir a les zones dels llocs de treball on la seguretat puga ser afectada per riscos de caiguda, de caiguda d’objectes i de contacte o exposició a elements agressius.

Es consideren zones perilloses les cobertes que no es poden trepitjar, amb riscos de caiguda a distint nivell, i els espais confinats.

Portes i escales

Les portes transparents hauran de tindre una senyalització a l'alçada de la vista.

Les portes i les portes grans de vaivé han de ser transparents totalment o parcial.

Les portes i les portes grans mecàniques han de comptar amb dispositius de parada d'emergència.

Les escales han de disposar de baranes.

Vies d'evacuació

Les portes, les vies i eixides específiques d'evacuació han d'estar senyalitzades i permanentment clares.

Les vies i les eixides d’evacuació han d’estar equipades amb il·luminació de seguretat de suficient intensitat per als casos d’avaria.

Condicions de protecció contra incendis

Els llocs de treball (edificis en què estan continguts aquests llocs de treball) hauran d'ajustar-se al que disposa la normativa que siga aplicable sobre condicions de protecció contra incendis.

• Edificis recents: s’aplica el codi tècnic de l’edificació en el  document bàsic de seguretat contra incendis.
• Edificis antics: han de complir la normativa vigent en el moment de la seua construcció.

Instal·lació elèctrica

La instal·lació elèctrica dels llocs de treball haurà d'ajustar-se a allò que s'ha disposat en la seua normativa específica, per a altes tensions i, el més habitual, baixa tensió (Reial Decret 842/2002, Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i ITCs).

Els treballadors hauran d'estar protegits contra el risc d'accidents per contactes directes o indirectes.

Persones amb discapacitat

Els llocs de treball, i en particular les portes, les vies de circulació, les escales, els serveis higiènics i els llocs de treball que ocupen els discapacitats han d’estar preparats perquè aquests treballadors puguen usar-los.

Ordre, neteja i manteniment

Els centres de treball han d'estar ordenats i, sobretot, les zones de pas, eixides i vies de circulació. Ha d'efectuar-s’hi una neteja periòdica per mantindre les condicions higièniques adequades.

Els llocs de treball han de ser objecte d'un manteniment periòdic, s’esmenen amb rapidesa les deficiències que puguen afectar la seguretat i la salut dels treballadors.

Condicions ambientals

Han d’evitar-se les temperatures i les humitats extremes, els canvis bruscos de temperatura, els corrents d’aire molestos, les olors desagradables i la irradiació excessiva.

Il·luminació

Sempre que siga possible, els llocs de treball han de tenir una il·luminació natural, encara que normalment haurà de ser complementada o substituïda per la llum artificial (general o localitzada) quan la primera per si sola no garantisca les condicions de visibilitat adequades.

Serveis higiènics i locals de descans

Els llocs de treball han de disposar de llocs de neteja amb espills, lavabos amb aigua corrent, així com dutxes d’aigua corrent, calenta i freda, si s’hi realitzen activitats brutes o es manipulen substàncies contaminants o que causen sudoració elevada.

Els vestuaris, llocs de neteja i vàters d’homes i dones han d’estar separats. Les treballadores embarassades i les mares lactants han de tenir la possibilitat de descansar ajagudes.

Regulat en el RD 1215/1997.

El terme "equip de treball" és molt ampli.

Inclou, per exemple:

·Les màquines-eina.

·Les màquines per a moviment de terres i altres màquines "mòbils".

·Les màquines per a l'elevació de càrregues i de persones.

·Les fotocopiadores, retroprojectors, etc.

·Les eines portàtils, manuals, etc.

Els perills que poden oferir els equips de treball són:

• Perills mecànics (colps, talls, atrapaments, projeccions)
• Perill elèctric: (xoc elèctric, o cremades).
• Altres perills:
  • D'origen tèrmic
  • Per exposició al soroll
  • Per exposició a vibracions
  • Per llocs de treball no ergonòmics

Les obligacions generals de l'empresari

Els equips de treball han de ser adequats al treball que ha de fer-se i hi han d’estar convenientment adaptats, de manera que garantisquen la seguretat i la salut en utilitzar-los.

Cal tenir en compte els principis ergonòmics, especialment quant al disseny del lloc de treball i la posició del personal durant la seua utilització.

Els equips de treball han de tenir un manteniment adequat, que cal fer tenint en compte les instruccions del fabricant o, si no n’hi ha, les característiques dels equips, les seues condicions d’utilització i qualsevol altra circumstància normal o excepcional que puga influir en la seua deterioració o desajust.

Les operacions de manteniment, reparació o transformació dels equips de treball, la realització de les quals supose un risc específic per als treballadors només poden ser encomanades al personal especialment capacitat per a aquestes tasques.

 Comprobació dels equips de treball

L’empresari ha d’adoptar les mesures necessàries perquè els equips de treball la seguretat dels quals depenga de les seues condicions d’instal·lació se sotmeten a una comprovació inicial després de la seua instal·lació i abans de la posada en marxa per primera vegada, i a una nova comprovació després de cada muntatge en un nou lloc o localització a fi d’assegurar-ne la correcta instal·lació i el bon funcionament.

Formació i informació als treballadors i les treballadores

L’empresari ha de garantir que els treballadors i els representants dels treballadors reben una formació i una informació adequades sobre els riscos derivats de la utilització dels equips de treball, així com sobre les mesures de prevenció i protecció que calga adoptar.

Les màquines

Adquirir màquines segures (màquines amb el marcatge CE).

Està obligat a instal·lar, utilitzar i mantenir adequadament la màquina, seguint les instruccions del fabricant, per la qual cosa és molt important conservar-ne el manual, el llibre d’instruccions, etc. Cal consultar el manual que acompanya la màquina abans de fer-hi qualsevol tasca. Per fer-hi treballs de reparació, manteniment o neteja, ha de consignar-se la màquina.

Els principals riscos que presenta l'electricitat són els derivats dels contactes amb aquesta, que poden ser:

• Contactes directes: són els contactes de persones amb parts de materials i equips que estan en tensió. 
• Contactes indirectes: són els contactes de persones amb masses posades accidentalment sota tensió. Entenem per “massa” el conjunt de parts metàl·liques d’un aparell o instal·lació que generalment estan aïllades de les zones actives o en tensió.

 Efectes del corrent elèctric

Aquests contactes amb el corrent elèctric poden ocasionar accidents de dues formes:

• Travessant el cos de la víctima

• Creant un arc elèctric que produïsca cremades a la persona

El pas del corrent elèctric pel cos humà pot produir cremades greus i mort per asfíxia o aturada cardíaca.

La gravetat dels efectes i les lesions depèn de:

• la duració i
• la intensitat del corrent.
• La resistència elèctrica del cos humà amb humitat o suor, les conseqüències seran pitjors.En la gràfica següent se n’observen els efectes en funció del temps i la intensitat del corrent:

Fuente: Scheneider Electric

Factors del foc

Perquè s’inicie un foc cal que coincidisquen quatre factors, la qual cosa s’ha anomenat "tetràedre del foc":

Combustible, comburent, reacció en cadena i calor.

comburent (AIRE)

És tota barreja de gasos en la qual l’oxigen està en proporció suficient perquè es produïsca la combustió. El comburent normal és l’aire, que conté aproximadament un 21% de volum d’oxigen.

Energía d'activació

Reacció en cadena

Evolució d'un incendi

S’hi distingeixen les etapes següents: ignició, propagació i conseqüències.

És l'evolució de l'incendi en l'espai i en el temps. Tècniques de lluita contra incendis i organització de la lluita contra incendis. Pot ser horitzontal i vertical.

Són els danys dels béns i les lesions de persones derivats de l'incendi i de la seua propagació.

Les conseqüències en les persones deriven de la temperatura (cremades) i del despreniment de fums, els efectes dels quals (asfíxia, desorientació, pànic i intoxicacions) ocasionen més víctimes que l'acció directa de la calor.

Prevenció contra incendis

• Actuació sobre el combustible

S’aconsegueix mitjançant la seua eliminació, la ventilació del local, la refrigeració del combustible o del recipient, o el recobriment de la superfície del combustible.

• Actuació sobre el comburent (Sufocació)

Es tracta de mantenir atmosferes amb baix o nul contingut d’oxigen mitjançant l’ús d’agents inertitzants, com ara el nitrogen, el vapor d’aigua o l’anhídrid carbònic.

• actuació sobre el calor

Consisteix  a anar disminuint la temperatura del material combustible per evitar la reacció amb els altres elements que intervenen en la propagació de l’incendi.

Protecció contra incendis

• Protecció estructural
  

Fa referència a la resistència al foc dels materials de construcció i elements constructius compartimentació en sectors d’incendi, portes tallafoc, lluita contra el fum...

• Detecció i alarma
  

Mitjançant la instal·lació de sistemes de centraletes d'incendis, botons d'alarma, detectors d'incendis, sirenes...

• Evacuació

És important no bloquejar les eixides d'emergència ni tancar-les amb clau.

• Extinció

  

Els mitjans manuals d'extinció han de mantindre-se adequadament, la qual cosa inclou que siguen accessibles.

Tipus de foc i agents extintors

Per tal de comprendre millor el funcionament dels extintors, veurem que hi ha diferents tipus de foc en funció del material combustible:

Els agents extintors més comunament utilitzats són: aigua, CO₂ i pols ABC. Per a petits focs en presència elèctrica pot usar-se CO₂, mai aigua.

Extintors

Són aparells d'accionament manual que permeten projectar i dirigir un agent extintor sobre un foc. És el mitjà més ràpid per a extingir un foc incipient.

Els més usuals són de pols ABC i de CO².

BIE (Boca d'Incendi Equipada)

BIE de 25	BIE de 45

 

El medi ambient laboral pot originar danys en la salut dels treballadors a través d’agents físics, químics i biològics que es troben presents als llocs de treball.

La higiene industrial és la disciplina de prevenció que s’encarrega d’estudiar, analitzar i dictar mesures preventives perquè aquests danys, en forma de malalties professionals, no es produïsquen.

Les fases de la Higiene industrial són: reconeixement, avaluació i control dels contaminants.

Hi ha tres grans grups de contaminants:

• Químics:  Constituït per matèria inerta en qualsevol dels estats d'agregació, sòlid, líquid o gas.
• Físics: ho constitueixen els diferents estats o formes d'energia (calorífica, mecànica o electromagnètica).
• Biològics: tota porció de matèria viva que en estar present en el mitjà laboral pot ocasionar malalties infeccioses, parasitàries o al·lèrgiques.

Els agents químics són substàncies que, per la forma de presentar-se, poden ser absorbides per l’organisme i produir efectes nocius a la salut de l’individu. Perquè es considere que existeix exposició a un agent químic, a més de la seua presència en el lloc de treball, ha d’implicar un contacte d’aquest amb el treballador.

Les vies d'entrada per ordre d'importància són:

• Inhalatòria (respiratòria)
• Dèrmica

• Digestiva
• Parental

Els agents químics, en la seua relació amb l'entorn laboral, poden classificar-se des de dos aspectes fonamentals:

• Per l 'estat físic:
  • Gasos i vapors
  • Aerosols
    • Sòlids(pols o fum)
    • Líquids (boires)
• Per les propietats perilloses per a la seua salut:
  • Per les propietats fisicoquímiques

    

  • Per les propietats toxicològiques.

    

  • Segons els seus efectes específics per a la salut:

Etiquetat: L'etiqueta és, en general, la primera informació que rep l'usuari d'una substància o mescla química, i té com a objectiu facilitar informació sobre les mateixes. Indica:

• Nom, adreça i número de telèfon del proveïdor o proveïdors
• La quantitat nominal de la substància o mescla continguda en l'envàs.
• Identificadors del producte (nom IUPAC, nombre CAS…)
• I quan escaigui:
  • Pictogrames de perill: símbol negre sobre fons blanc amb un marc en roig. El símbol s'inscriurà en un quadrat recolzat en un vèrtex.
  • Indicacions de perill: són les denominades Frases H.( Abans frases R)
  • Consells de prudència apropiats: Són les denominades Frases P.( Abans frases S)
  • Una secció d'informació suplementària.

Fitxa de dades de seguretat: La FDS complementa la informació continguda en l'etiqueta. El seu principal objectiu és protegir la integritat física de l'operador durant la manipulació de la substància.

Aquesta fitxa ha de facilitar-se obligatòriament amb el primer lliurament d'un producte químic perillós i es compon de 16 apartats:

Aquesta fitxa de dades haurà de lliurar-se de forma obligatòria als usuaris per part del proveïdor.

Haurà de redactar-se en la llengua o llengües oficials de l'Estat.

El treball amb agents biològics requereix una especial atenció ja que es tracta d'éssers vius que en penetrar en l'organisme humà pot causar malalties de tipus al·lèrgic, infecciós o parasitari.

Són organismes vius que quan penetren en l'organisme poden produir malalties de tipus infecciós i parasitari: són els virus, els bacteris, els protozous, els fongs, els helmints i els artròpodes.

En funció del risc de contagi, els agents biològics es classifican en:

Normes bàsiques per a treballar als laboratoris químics i biològics

Remetem un decàleg amb les “Pautes de seguretat i higiene als laboratoris de la Universitat de València” que ha estat elaborat pel Servei de Prevenció i Medi ambient amb l’objetiu de minimitzar els riscos derivats de les activitats que els i les estudiants realitzen als laboratoris docents de pràctiques.

Valencià

Castellà

Els contaminants físics són distintes formes d'energia generades per fonts concretes.

Segons la forma d'energia, podem classificar els agents físics en:

- Energia mecànica: soroll, vibracions...

- Energia tèrmica: temperatura, humitat...

- Energia electromagnètica: radiacions ionitzants i no ionitzants.

Energia mecànica

Soroll

El soroll  és un so que pot ser considerat molest, desagradable i no desitjat.

El soroll pot ocasionar un efecte a curt termini, com per exemple una explosió pot produir una ruptura del timpà. No obstant això, són més importants els efectes que el soroll pot provocar a mitjà i llarg termini.

El dany que causa el soroll és una disminució auditiva permanent o HIPOACÚSIA deguda a una exposició prolongada a ambients sorollosos. Aquesta alteració s'instaura lentament i progressivament.

Aquests signes evidencien les lesions de les fibres nervioses. Aquestes lesions són irrecuperables, perquè les cèl·lules nervioses no es regeneren.

La unitat amb la qual es mesura la quantitat de soroll es denomina decibel i l'equip que s'utilitza és el sonòmetre.

 Els criteris de referència per a l'exposició al soroll industrial s'estableixen en el Reial Decret 286/2006.

Energia tèrmica

Radiació que ocasiona refredament o calfament dels cossos. Les condicions ambientals dels llocs de treball, és a dir, la temperatura, la humitat i la velocitat de l'aire, juntament amb la radiació tèrmica, el nivell d'activitat i la roba de treball, poden originar tant situacions de molèstia o incomoditat als treballadors, com situacions de risc per a la salut, que es coneixen com "estrés tèrmic" i poden posar en perill la seua seguretat i la salut.

Les condicions ambientals dels llocs de treball queden establides legalment en l'Annex III del Reial decret 486/1997, de 14 d'abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.

Radiacions electromagnètiques

Són una de les formes de transmissió de l'energia mitjançant ones electromagnètiques. A diferència de l'energia mecànica no necessiten un medi material per al seu desplaçament, és a dir, es poden desplaçar en el buit.

Es classifiquen en:

Radiacions ionitzants: Quan en interaccionar amb la matèria produeixen l'ionització dels àtoms de la mateixa, és a dir, origina partícules amb càrrega (ions).

El Consell de Seguretat Nuclear valora, supervisa i controla la seguretat de les instal·lacions nuclears i radioactives i la protecció radiològica dels seus treballadors, així com del públic en general, mitjançant la prevenció de la contaminació radioactiva del medi ambient.

Mecanismes de protecció radiològica

• Reduir l'exposició al mínim temps possible
• Aïllar la font emissora
• Formació i informació al treballador
• Vigilància de la salut
• Senyalització de l'àrea
• Protecció general

Mesures sobre el “Focus Contaminant”, que impedeixen o en minimitzen l'emissió:

• Il·luminació adequada.
• Distribució adequada de locals i equips de treball.
• Elecció adequada dels processos i equips de treball.
• Mecanització o automatització de les tasques.
• Utilització mínima d'equips de treball sorollosos o perillosos.
• Mesures segures per a la recepció, manipulació i transport dels agents biològics.
• Manteniment i conservació d'equips de treball.
• Aïllament o tancament del focus contaminant.
• Extracció localitzada.
• Mètodes humits en exposicions a pols.

Mesures sobre el medi que eviten o dificulten la propagació del contaminant:

• Disseny adequat d'instal·lacions.
• Elecció adequada de materials apropiats i fàcils de netejar.
• Manteniment d'instal·lacions.
• Ventilació general.
• Ajustos de la velocitat de l'aire en ambients calorosos.
• Utilització de pantalles interposades entre el focus contaminant i el treballador.
• Sistemes d'alarma.

Mesures sobre el receptor que protegeixen i informen el treballador:

• Consulta als treballadors.
• Reducció del temps d'exposició.
• Instruccions escrites i procediments de treball.
• Augment de la distància emissor-receptor.
• Tancament del receptor en cabines.
• Aclimatació prèvia en ambients molt calorosos.
• Control de la càrrega física.
• Mesures higièniques
• Senyalització.
• Formació i informació.
• Vigilància de la salut.
• Equips de protecció individual.

Per a evitar els riscos relacionats amb la seguretat en el treball, ens protegim mitjançant la protecció col·lectiva que el seu objectiu és la protecció simultània de diversos treballadors exposat i com a complement aquest, es poden utilitzar mesures de protecció individual per a ús exclusiu d'una persona.

Una altra tècnica de seguretat que no elimina el risc en si mateix, ni redueix les conseqüències és la senyalització que és un complement per a informar dels riscos per a adoptar mesures de prevenció i de protecció que corresponguen.

Mentre que la protecció col·lectiva té l'objectiu per objectiu la protecció simultània de diversos treballadors exposats a un determinat risc, la protecció individual té per objectiu protegir un treballador enfrent d'agressions externes, ja siguen de tipus físic, químic, biològic que es puguen presentar en l'exercici d'una activitat laboral determinada.

La protecció col·lectiva elimina la situació de risc, mentre que la protecció individual té com a finalitat eliminar o reduir les conseqüències que es deriven d'aqueixa situació de risc: (evitar les lesions produïdes per un accident de treball o impedir que el treballador contraga una malaltia professional adquirida per l'exposició a un ambient laboral contaminat).

Per exemple, en les obres de contrucció, és típica l'existència d'ambdues proteccions:

Alguns exemples de protecció col·lectiva són:

- Baranes.

- Resguards.

- Interruptor diferencial.

- Ventilació general.

- Ventilació localitzada o extracció localitzada.

- Tancaments per a les màquines sorolloses.

- Vitrines de gasos.

Equips de Protecció Individual

EPI és qualsevol equip destinat a ser portat o subjectat pel treballador perquè el protegisca d'un o més riscos que puguen amenaçar la

seua seguretat o la seua salut en el treball, així com qualsevol complement o accessori destinat a aquest fi”.

La protecció individual constitueix l'última barrera entre el treballador i el risc. Aixó no vol dir que la protecció individual siga la solució primera ni la solució idònia.

Cal considerar-la com una tècnica complementària de la protecció col·lectiva, no com una tècnica substitutòria de la protecció col·lectiva. Es una mesura de caràcter excepcional a la qual només hem de recórrer quan s'han esgotat totes les vies alternatives que preceptivament s'han d'implantar amb caràcter prioritari.

Així mateix, s'hauran de consultar els treballadors, permetre la seua participació i atendre i valorar les seues propostes al respecte.

D'altra banda, l'empresari ha de proporcionar als treballadors i les treballadores formació sobre la seua utilització correcta, i cal, a més, adoptar una sèrie de precaucions en l’ús i el manteniment.

Categories

• Categoria I. Són models dels quals, a causa del seu disseny senzill, l'usuari pot jutjar per si mateix l’eficàcia contra riscos mínims i els efectes dels quals, quan siguen graduals, puguen ser percebuts a temps i sense perill per a l'usuari.

• Categoria II. Són models que, tot i no reunir les condicions de la categoria I, no estan dissenyats de la manera i per a la magnitud de risc que s'indiquen per als de la categoria III.

• Categoria III. Són models de disseny complex, destinats a protegir l'usuari de tot perill mortal o que puga danyar greument i de manera irreversible la salut, sense que es puga descobrir a temps el seu efecte immediat.

A més, els EPI han de portar el marcatge CE i anar acompanyat amb un fullet informatiu.

La senyalització constitueix una mesura complementària, i mai una mesura sustitutòria de les mesures preventives per a l'eliminació, minimització i control dels riscos.

Amb la senyalització es persegueix:

• Cridar l'atenció dels treballadors sobre determinats riscos, prohibicions o obligacions.
• Alertar els treballadors quan es produeix una situació d emergència
• Facilitar als treballadors la localització i la identificació de mitjans i instal·lacions d'evacuació, protecció, emergència i primers auxilis.
• Orientar i informar els treballadors que fan maniobres perilloses.

 Els senyals es classifiquen en dos grans apartats

• Senyals en forma de panell.Senyals lluminosos i/o acústics
  • Advertència.
  • Prohibició.
  • Obligació.
  • Indicatius
  • Salvament o socors.

• Senyals lluminosos i/o acústics

L'organització i la càrrega de treball són factors de risc laboral íntimament relacionats amb les condicions ergonòmiques i psicosocials del treball.

És el conjunt d'exigències psicofísiques a que s'ha sotmés un treballador al llarg de la jornada laboral: esforços, manipulació de càrregues, postures de treball, nivells d'atenció...

Càrrega física

La càrrega física de treball s'entén com el conjunt de requeriments físics a què es veu sotmesa la persona al llarg de la seua jornada laboral, activitat física que requereix un consum quantitatiu d'energia que es denomina metabolisme de treball.

La càrrega física qualitativa en relació amb el treball pot ser per esforços, postures i moviments repetitius.

Càrrega mental

Es concep com el conjunt de requeriments psicològics als quals està sotmès el treballador.

Els factors de la tasca que incideixen en la càrrega mental són:

• La quantitat i qualitat de la informació.
• El temps disponible.
• Complexitat de la resposta
• Capacitats individuals

L'organització del treball ha de proporcionar el reconeixement social de la tasca de cada persona, així com permetre a l'individu mantenir una vida social i familiar.

Els factors que més influeixen en l'aparició d'aquests riscos laborals són:

• Factors relatius a la distribució del temps de treball (relacionats amb la càrrega de treball):
  • La jornada de treball.
  • Els ritmes de treball.
• Factors psicosocials d'organització:
  • Comunicació i relacions.
  • Estil de govern.
  • Contingut de treball (varietat, riquesa, estímuls, creativitat, iniciativa, etc.).
  • Estatus sociolaboral i expectatives, etc.
• Factors individuals

Pot ser definit com el procés que s'inicia davant d'un conjunt de demandes ambientals que rep l'individu, a les quals ha de donar una resposta adequada posant en marxa els seus recursos d'afrontament.

Quan la demanda de l'ambient (laboral, social, etc.) és excessiva per als recursos d'afrontament que es posseeixen, es desenvoluparà una sèrie de reaccions adaptatives i de mobilització de recursos que impliquen activació fisiològica. Aquesta reacció d'estrés inclou una sèrie de reaccions emocionals negatives (desagradables), de les quals les més importants són l'ansietat, la irritació i la depressió.

L'estrés pot produir un resultat positiu o negatiu. L'estrés positiu és l'energia que motiva les persones a fer diferents coses i l'estrés negatiu és el que produeix dany al nostre organisme.

L'estrés és un fenomen psicosocial que constitueix el segon problema de salut més comú entre els treballadors després del dolor d'esquena.

Manifestacions de l'estrés

• El assetjament o "mobbing" és aquell comportament negatiu entre companys o entre superiors o inferiors jeràrquics, a causa del qual l'afectat és objecte d'assetjament i atac sistemàtic durant molt de temps, de manera directa o indirecta, per part d'una o més persones, amb l'objectiu i/o efecte de fer-li el buit.
• La síndrome de burnout (síndrome de estar cremat) consisteix en la presència d'una resposta prolongada d'estrés en l'organisme davant dels factors emocionals i interpersonals que es presenten en el treball que inclou fatiga crònica i ineficàcia. Se sol presentar en les situacions laborals en què els excessius nivells d'exigència emocional arriben a esgotar la persona. Es dóna sobretot en professions com professors, sanitaris, assistents socials...

S’esmenten a continuació alguns d'aquests:

• Mètode objectiu del Laboratori d'Economia i Sociologia del Treball (LEST).
• Mètode objectiu RNUR o de perfils de llocs (Renault).
• Mètode subjectiu d'anàlisi de les condicions de Treball (ANACT).
• L'anàlisi ergonòmica del lloc de treball (EWA) o els mètodes espanyols de FAGOR i MAPFRE o el mètode ERGOS.
• Test de Salut Total.
• Indicadors de càrrega física.
• Indicadors de càrrega mental.

• El mètode de avaluació dels factors psicosocials de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT) FPSICO.

• El mètode de avaluació dels factors psicosocials ISTAS 21 (de l'Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut).

La concepció i el disseny ergonòmic del lloc de treball (ergonomia preventiva) té la finalitat d'adequar els elements d'aquest (espai, equips i ambient) a les característiques de l'usuari i als requeriments de la tasca, amb l'examen dels aspectes següents:

• Disseny d'accessos, superfícies i espais de treball.
• Postura corporal.
• Disseny del mobiliari de treball (seients, taules, etc.) i equips de treball (qualsevol màquina, aparell, instrument o instal·lació utilitzat en el treball).
• Mitjans de senyalització i control.
• Disseny de l'entorn i de l'organització de treball (activitats i processos).

La distribució geomètrica d'un espai de treball estarà condicionada per la dimensió física del treballador que l’ocupe, objecte de mesurament amb la tècnica antropomètrica.

La dimensió física humana serà considerada tant en els aspectes estàtics com en els dinàmics (mobilitat). Hi ha unes normes que determinen les dimensions del cos humà útils en el disseny.

La posició de treball (postura) és un element essencial del treball. Les postures de treball més comunes són dret o estar assegut. En funció d'aquestes, utilitzem diferents paràmetres espacials per a dissenyar les superfícies de treball i suport (mobiliari).

Hi ha unes normes per a decidir la postura de treball més apropiada, que es determina per la naturalesa de les tasques que s'han de fer.

En tot cas, sempre que siga possible hem de procurar que el treballador puga alternar i canviar les postures de treball (alleugeriment de la càrrega física estàtica).

Cada individu necessita disposar d'un espai lliure que no siga envaït pels altres. Les alçades del pla de treball, les superfícies de treball, les amplàries, els accessos i els ajustos en ambdues posicions s’atenen a paràmetres habitualment ja calculats i representats en distintes taules.

ALÇADA DE PLA DE TREBALL (dret), SEGONS TASQUES

ALÇADA DE PLA DE TREBALL (assegut), SEGONS TASQUES

Cadira de treball

• Les parts amb les quals puga entrar en contacte l'usuari han d'estar dissenyades de manera que no produïsquen lesions ni originen deterioracions en els materials de treball. En particular, tots els cantells, cantons i ixents han d'estar adequadament arredonits.

• Els dispositius de regulació i els elements mòbils han d'estar dissenyats perquè no es puguen accionar o moure de manera accidental.

• Un altre aspecte d'interés és el recobriment dels seients i respatllers de les cadires de treball: ha de ser permeable a l'aire i al vapor d'aigua i s’ha de poder netejar periòdicament sense deteriorar-se.

• Totes les superfícies del mobiliari amb el qual haja d'estar en contacte l’usuari han de ser de materials de baixa transmissió tèrmica; cal evitar les superfícies metàl·liques.

Les màquines

Dispositius d'informació (indicadors o senyals)

En els indicadors visuals, la informació ha de veure-s'hi, llegir-s'hi i ser entesa, la qual cosa s'aconsegueix amb una adequada col·locació en el camp visual del treballador i un grandària suficient, a banda de poder-hi usar colors. Finalment, cal seleccionar adequadament el dispositiu i la formació suficient de qui ha de llegir-los.

Dispositius de control (comandaments)

Permeten actuar sobre la màquina i el seu procés i vehiculen la resposta del treballador. La resposta és una acció motora, per la qual cosa caldrà facilitar-la tant en l'accessibilitat com en la potència o força i en la rapidesa i precisió.

Eines i les màquines-eines

El seu disseny ha d'enfocar-se cap a la funcionalitat, bé amb energia pròpia de funcionament, bé per aprofitament de l'energia humana, en aquest cas amb criteris antropomètrics (adaptats a les dimensions humanes, majoritàriament les de la mà) i biomecànics (aplicacions de forces, palanques).

La manipulació manual de càrregues és una tasca bastant freqüent en tots els sectors d'activitat i, en molts casos, és responsable de l'aparició de fatiga física o bé de lesions, que poden produir-se de forma sobtada o per acumulació de petits traumatismes.

Les lesions més freqüents són sobretot els músculs esquelètics que es poden produir en qualsevol zona del cos, però són més sensibles els membres superiors i l'esquena especialment la zona dors lumbar.

La vigilància de la salut consisteix en la recollida sistemàtica i contínua de dades sobre un problema específic de salut per al seu anàlisi, interpretació i utilització en la planificació, desenvolupament i avaluació de programes de salut.

Els seus objetius son:

Individuals:

• Detecció precoç de les alteracions de la salut
• Identificació dels treballadors especialment sensibles a certs riscos

Col·lectius:

• Valoració de l'estat de salut dels treballadors:
  • Alertar sobre possibles situacionsde risc
  • Avaluar l'eficàcia del pla de prevenció

La vigilància de la salut, encara que és una activitat pròpia de l'àmbit de la medicina del treball, suposa una relació multidisciplinària amb la resta d'integrants del Servei de Prevenció. Necessita nodrir-se d'informacions d'altres especialistes (seguretat, higiene, ergonomia, psicosociologia) i aporta dades per a l'avaluació de riscos i la planificació de la prevenció.

La Vigilància de la Salut ha de ser:

Garantida per l'empresari. El seu abast ha de ser restringit als riscos inherents al treball.

Específica en funció del risc o dels riscos observats en l'avaluació de riscos.

Voluntària per al treballador, llevat que hi haja alguna de les circumstàncies següents:

• Disposició legal sobre protecció de riscos específics i activitats de perillositat especial. Exemple: treballs amb mercuri, soroll, etc.
• Que els reconeixements siguen indispensables per a avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut dels treballadors.
• Que l'estat de salut del treballador puga constituir un perill per a ell mateix o per a tercers.

Confidencial, ja que l'accés a la informació mèdica derivada de la vigilància de la salut de cada treballador es restringirà al mateix treballador, als serveis mèdics responsables de la seua salut i a l'autoritat sanitària.

Ètica, per tal d'assegurar una pràctica professional coherent amb els principis del respecte a la intimitat, la dignitat i a la no discriminació laboral per motius de salut.

Prolongada en el temps, quan siga pertinent, més enllà de la finalització de la relació laboral. Exemple: amb radiacions ionitzants, determinats riscos biològics…

Contingut ajustat a les característiques definides en la normativa aplicable. Per als riscos que no hagen estat objecte de reglamentació específica, la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL) no especifica ni defineix les mesures o instruments de vigilància de la salut. Sí estableix, però, una preferència per aquelles que causen les menors molèsties al treballador, i encomana a l'administració sanitària establir les pautes i els protocols d'actuació en aquesta matèria. El contingut d’aquests reconeixements inclou, com a mínim, una història clinicolaboral, una descripció del seu lloc de treball i les mesures de prevenció adoptades.

Realitzada per personal sanitari amb competència tècnica, formació i capacitat acreditada, és a dir, per metges especialistes en medicina del treball o diplomats en Medicina d'empresa i infermers d'empresa.

A intervals periòdics, per treballar amb determinats productes o en determinades condicions regulades per una legislació específica que així ho exigisca o segons riscos determinats per l'avaluació de riscos.

Planificada, perquè les activitats de vigilància de la salut han de respondre a uns objectius clarament definits i justificats per l'exposició a riscos que no s'han pogut eliminar o pel mateix estat de salut de la població treballadora.

Haurà de comprendre:

• Una avaluació de la salut dels treballadors inicial, després de la incorporació al treball o després de l'assignació de tasques específiques amb nous riscos per a la salut.
• Una avaluació de la salut periòdica específica, per treballar amb determinats productes o en determinades condicions regulades per una legislació específica que així ho exigisca o segons risc/s determinat/s per l'avaluació de riscos, o a petició del treballador, quan ell mateix crega que les alteracions de la seua salut són produïdes per l'activitat laboral. La periodicitat no ha d'ajustar-se necessàriament a intervals regulars. Cada cas s'estableix en els protocols específics, i també dependrà de la història natural de la malaltia i de les condicions d'exposició.
• Una avaluació de la salut després d'una absència prolongada per motius de salut.

Inclou la protecció de:

• Els treballadors especialment sensibles com a conseqüència que l'empresari ha de garantir la protecció de tots aquells treballadors que puguen veure's afectats de manera singular per algun risc identificat al lloc de treball, per les seues característiques personals, estat biològic o que presenten alguna mena de discapacitat que interferisca amb el treball.
• Els treballadors menors d'edat, pel seu desenvolupament incomplet i per la seua manca d'experiència per a identificar els riscos del seu treball.
• Les treballadores en període d'embaràs, lactància i puerperi.

La Universitat de València, per a la realització de les activitats pròpies de la vigilància de la salut, disposa de tres gabinets de salut laboral, un a cada un dels campus: Blasco Ibáñez, Tarongers i Burjassot-Paterna. Cada gabinet està dirigit per una metgessa i una infermera especialistes en medicina del treball. Disposen del material sanitari adequat per a la identificació personal dels problemes de salut i la seua prevenció a través dels exàmens de salut i de l'assistència sanitària a la malaltia i accident. Dins de les funcions de la medicina del treball s'elaboren campanyes de promoció de salut, vacunacions, formació i informació, atenció d'urgències, etc.

Qualsevol lloc de treball comporta unes activitats que es realitzen en un determinat entorn que presenta unes determinades condicions de treball i que poden suposar un risc per a la seguretat i la salut de les persones.

Per tant, en un lloc de treball poden existir uns riscos de caràcter general, comuns a tots els treballadors i treballadores, i uns riscos específics característics de cada lloc, a causa dels equips utilitzats, les substàncies manipulades o les activitats realitzades.

Es denomina pantalla de visualització de dades  (PVD) una pantalla alfanumèrica o gràfica, independentment del mètode de representació visual.

Es defineix lloc de treball el constituït per un equip amb pantalla de visualització proveït, si és el cas, d'un teclat o dispositiu d'adquisició de dades, d'un programa per a la interconnexió persona/màquina, d'accessoris ofimàtics i d'un seient i taula ò superfície de treball, així com l'entorn laboral immediat.

Criteris per a determinar la condició de usuari de PVD:

1. Els que poden considerar-se "treballadors" usuaris d'equips amb pantalla de visualització: tots aquells que superen les 4 hores diàries o 20 hores setmanals de treball efectiu amb aquests equips.
2. Els que poden considerar-se exclosos de la consideració de "treballadors" usuaris: tots aquells el treball efectiu dels quals amb pantalles de visualització siga inferior a 2 hores diàries o 10 hores setmanals.
3. Els que, amb certes condicions, podrien ser considerats "treballadors" usuaris: tots aquells que realitzen entre 2 i 4 hores diàries (o 10 a 20 hores setmanals) de treball efectiu amb aquests equips.

Una persona inclosa dins de la categoria C pot ser considerada, definitivament, "treballador" usuari si compleix, almenys, 5 dels requisits següents:

Les alteracions més freqüents que poden patir els usuaris de pantalles es poden agrupar en tres apartats:

• Fatiga física o muscular
• Fatiga visual
• Fatiga mental

La fatiga física o muscular és la disminució de la capacitat física de l'individu deguda bé a una tensió muscular estàtica, dinàmica o repetitiva, bé a una tensió excessiva del conjunt de l'organisme o bé a un esforç excessiu del sistema psicomotor (musculoesquelètic).

En relació amb la fatiga muscular podem observar:

- Cervicalgia: dolor en qualsevol segment del coll que puga irradiar o no cap al crani, cap al segment de la columna dorsal o cap als braços.

O bé: Flexió excessiva del coll:

A part de les alteracions més freqüents que hem vist relacionades amb el treball amb PVDs, per ser malalties professionals, descriurem succintament la síndrome del Túnel carpià i la Malaltia de de Quervain, ambdós relacionades amb moviments repetits en treballar sobre el teclat i la superfície de la taula.

SÍNDROME DEL TÚNEL CARPIÀ

 La síndrome del túnel carpià és una patologia específica que afecta el canell i la mà, i pot estar causada per la repetició d'un mateix moviment sota certes circumstàncies o per altres factors físics. Els símptomes més freqüents són l'endormiscament, formigueig i dolor als dits. El nervi mitjà proporciona sensibilitat al costat del palmell que correspon al polze, índex, dit del cor i a la part de l'anul·lar amb cara cap al polze. També proporciona moviment a una part de la mà.

MALALTIA DE “DE QUERVAIN”

Aquesta tendinitis es genera per irritació i inflamació dels tendons que es troben al cantell del polze fins al canell. La inflamació pot causar dolor i sensibilitat al cantell del polze del canell, que usualment es manifesta entractar de fer un puny, agafant objectes o rotant el canell.

Cal considerar que molts d'aquests símptomes o signes que hem referit poden tindre orígens ben diferents del laboral, encara que han de ser sempre valorats prou pel metge del treball en cada cas segons l'exposició.

Els símptomes se’n situen a tres nivells:

Molèsties oculars:  Pruïja, conjuntivitis, síndrome de l'ull sec, blefaritis.

Trastorns visuals: Diplopia transitòria (imatge doble temporal en intentar enfocar la visió i fotofòbia.

Símptomes extraoculars: cefalees (mal de cap), insomni, nàusees, dolor d'esquena, dolor cervical i ansietat.

Com previndre la fatiga visual?

• Ha d'haver-hi una il·luminació general adequada.
• Les finestres han de quedar situades de forma paral·lela a la pantalla, mai han d'estar situades davant ni darrere de l'usuari.
• Les lluminàries han de col·locar-se de manera que la reflexió sobre la superfície de treball no coincidisca amb l'angle de visió de l'usuari. S'han de situar en la línia de direcció de la mirada i a un costat i a l'altre de les pantalles.
• S'evitaran les superfícies de treball amb materials brillants i colors foscos.
• Canviar freqüentment l'enfocament de l'ull des d'un punt proper a un altre llunyà.

	Ubicació incorrecta de lluminàries:

Símptomes de la fatiga mental:

• Disminució significativa dels nivells d'atenció i de resposta als problemes.
• Disminució significativa de la motivació cap al treball i del rendiment professional i hi ha un augment d'errors.

Com prevenir la fatiga mental?

Per a previndre la fatiga mental, cal millorar

• Les condicions de treball i l'organització de les tasques del lloc de treball: il·luminació, soroll, qualitat de l'aire, climatització, equipament del lloc de treball: mobiliari ergonòmic, útils i eines de treball.
•  L'organització del temps de treball de manera que permeta la realització de pauses.
• Altres mesures convenients per a reduir la fatiga són:
  • Millorar la informació i documentació que es maneja, millorar també el tipus de suport d'aquesta informació.
  • Incorporar al treball varietat de tasques de distinta mena i responsabilitat per evitar la monotonia.
  • Evitar l'aïllament, possibilitant la comunicació entre els treballadors.

A més, cada persona té una capacitat de resistència a la fatiga que es veu modulada per les seues característiques personals (per exemple, l'edat) i per altres factors com: els hàbits d'alimentació, de descans i d'exercici.

Actuant sobre aquests factors, adquirint i mantenint hàbits saludables: una alimentació saludable, la pràctica regular d'exercici físic moderat i un bon patró de descans, s'influeix positivament no sols en la pròpia salut, sinó també en la capacitat de resistència a la fatiga.

Il·luminació

La il·luminació general haurà de garantir uns nivells adequats d'il·luminació. La situació i les característiques tècniques de les fonts de llum artificial, hauran de coordinar-se de tal manera que s'eviten els enlluernaments i els reflexos molestos a la pantalla o en altres parts de l'equip.

Soroll

El soroll produït pels equips instal·lats al lloc de treball haurà de tindre's en compte en dissenyar-lo, en especial perquè no es pertorbe l'atenció ni la paraula.

Calor

Els equips instal·lats al lloc de treball no hauran de produir una calor addicional que puga ocasionar molèsties als treballadors.

Emissions

Tota radiació, a excepció de la part visible de l'espectre electromagnètic, haurà de reduir-se a nivells insignificants des del punt de vista de la protecció de la seguretat i de la salut dels treballadors.

Humitat

Haurà de crear-se i mantindre's una humitat acceptable.

Taules de treball

Superfície

Dimensions

Les dimensions de la taula de treball hauran de cobrir el 95% de la població, que són les següents:

Hòmens: 160 x 80 x 76 cm.

Dones: 160 x 80 x 73,5 cm.

Les mesures mínimes del mobiliari triat són 160 x 80 x 75, per la qual cosa es recomana a les persones de menor talla l'adaptació al lloc de treball per mitjà de reposapeus.

L'espai lliure per als genolls davall del tauler ha de ser almenys de 60 cm d'ample i 60 cm de profunditat.

Calaixeres

Cadires

Altura del seient

L'alçada dependrà de les mides dels treballadors; es recomana, però, que el peu recolze totalment al sòl i que el genoll forme un angle de 90º.

Seient

Profunditat: entre 40 i 45 cm.

Amplària: entre 40 i 50 cm.

El cantell anterior ha de ser lleugerament arredonit, per tal d'evitar pressions a les venes i als nervis de les cames.

El teixit del seient i del respatller ha de ser transpirable.

Respatller

Ha de ser regulable en alçada, donada la gran dispersió en l'alçada lumbar dels usuaris, ja que actua com a suport de la regió lumbar.
Ha de ser regulable en l’angle d'inclinació. Es recomana una certa flexibilitat per a pivotar petits angles sobre una posició fixa, i evitar un excés de rigidesa sobre el respatller, que permeta alhora un suport ferm de l'esquena. És convenient que el respatller tinga una suau prominència per a donar suport a la zona lumbar.

Han de ser suports que asseguren resistència a la bolcada. Les cadires amb rodes permeten una major mobilitat del subjecte sense forçar la postura. Ha de ser giratòria i tindre cinc suports al sòl.

Pantalles

La pantalla haurà de ser orientable i inclinable a voluntat. Els caràcters de la pantalla hauran d'estar ben definits i configurats de manera clara, i tindre una dimensió suficient que dispose de prou d’espai. Ha de poder ajustar-se la lluminositat i el contrast entre els caràcters i el fons de la pantalla, i adaptar-los fàcilment a les condicions de l'entorn.

Teclat

El teclat ha de ser inclinable i independent de la pantalla. La superfície ha de ser mat per a evitar els reflexos, i el cos del teclat prou pla.

Reposapeus

El reposapeus es fa necessari en els casos on no es pot regular l'alçada de la taula i l'alçada del seient no permet a l'usuari descansar els peus al sòl.

Quan siga utilitzat, ha de reunir les característiques següents:

- Inclinació ajustable entre 0º i 15º sobre el pla horitzontal.

- Dimensions mínimes de 45 cm d'ample per 35 cm de profunditat.

- Tindre superfícies antilliscants, tant a la zona superior per als peus com als seus suports per al sòl.

Reposacanells

Faristol i portadocuments

1. La postura del cap ve determinada per la situació de la pantalla, que ha de col·locar-se a una distància, alçada i amb inclinació adequada. La part superior de la pantalla ha de situar-se a nivell de la línia horitzontal de visió per evitar la inclinació del cap.
 

2. La distància de la pantalla als ulls de l'usuari no ha de ser menor de 40 cm ni major de 90 cm.

3. Els braços es mantindran propers al tronc i l'angle del colze no serà major de 90º.

4. El respatller de la cadira ha de ser d'inclinació regulable i ha de mantindre un bon suport per a l'esquena, sobretot de la zona lumbar.

5. Ha d'haver-hi prou d’espai entre el teclat i el cantell de la taula per a recolzar els avantbraços. La profunditat mínima d'aquest espai serà de 10 cm; d'aquesta manera s'evitaran les flexions del canell.
 

Protegir l'esquena

• Portant els muscles cap arrere suaument.
• Mantenint el cap alçat, amb el coll recte.
• Mantenint el ventre suaument entrat i els músculs de l'abdomen contrets
• abaixar-se doblegant els genolls.

Exercicis recomanats

L'ús correcte de la veu implica un aprenentatge. Cal conéixer el mecanisme de la fonació i els recursos de la veu per prendre consciència dels propis hàbits, per a corregir-los mitjançant l'exercici i l'automatització dels mecanismes més adequats.

Entenem per professional de la veu qualsevol individu que utilitze la veu com a ferramenta i mitjà principal del seu exercici laboral.

És en els docents, però, on veiem que els problemes de la veu són una de les patologies més freqüents que els afecten de manera característica, a causa de l'ús continuat que en fan.

Dins d’aquest quadre de malalties professionals trobem:

Grup 2: Malalties professionals causades per agents físics.

Nòduls de les cordes vocals a causa dels esforços sostinguts de la veu per motius professionals.

Activitats capaces de produir-los: activitats en què calga un ús mantingut i continu de la veu, com són professors, cantants, actors, teleoperadors i locutors.

El diagnòstic dels trastorns de la veu professional es basa en la història clinicolaboral, començant amb un interrogatori que replegue:

Les possibilitats terapèutiques inclouen mesures de tipus mèdic com la prescripció de fàrmacs, tècniques de rehabilitació, incloent-hi la reeducació vocal, i mesures de tipus quirúrgic en determinades patologies.

Patologia nodular

Sol ser més freqüent en les dones que en els hòmens, i és més habitual en la tercera dècada de la vida. Sol començar com una disfonia disfuncional des de temps arrere, que empitjora progressivament. Són característics les picors, dolors i gargamelleig a la gola. També una fatiga vocal prematura. El pacient refereix que modifica voluntàriament la tonalitat per a fer-se sentir, anant a tons més greus.

El nòdul pot desaparéixer per complet en cessar el sobreesforç vocal, per influència d'un canvi en les condicions d'utilització de la veu o gràcies a la reeducació vocal.

No obstant això, quan no es modifiquen les condicions d'emissió vocal, el nòdul tendeix a augmentar de grandària i a evolucionar cap a la forma fibrosa. El nòdul antic i fibrós difícilment és reversible.

En la mesura que a priori la lesió és reversible, el tractament lògic del nòdul és la reeducació vocal: ha de començar amb exercicis relativament dinàmics, com per exemple la pronunciació de les síl·labes ma-me-mi-mo-mu, o les vocals, sempre sota supervisió professional.

• Tipus de respiració inadequat.
• Incorrecta coordinació fonorespiratòria.
• Intensitat excessivament elevada.
• Situacions i activitats que afavoreixen la utilització d'una intensitat de veu excessiva.
• Intensitat de veu excessivament baixa.
• Atac vocal inadequat: com el colp glòtic,que és un inici molt brusc de la fonació, també la rialla extemporània, la tosi els esternuts.
• To inadequat: pot ser per utilitzar tons massa greus o massa aguts.
• Ritme d'emissió excessivament ràpid.
• Els ritmes d'emissió monòtons, pesats, abúlics.
• Factors psíquics de distinta índole, generalment associats a altres factors.
• No proporcionar descans adequat després d'un treball vocal més o menys intens.

Quan parlem de prevenció, podem distingir entre:

• Prevenció primària, a realitzar en aquells docents que encara no pateixen cap trastorn de la veu, però que en tenen factors de risc.
  • Mesures sobre l'medi ambient:
    • Evitar els ambients carregats de fum, ja que irriten i produeixen sequedat de la mucosa.
    • Controlar els ambients amb aire condicionat o amb excés de calefacció.
    • Humidificar l'ambient quan hi haja calefacció.
    • Cuidar les emanacions d'olors fortes, productes de neteja, pintures, etc.
    • Millorar l'acústica dels espais tancats als centres de nova creació.
    • Controlar i reduir el soroll ambiental en la mesura que siga possible.
    • Aspectes referents a l'organització del treball: evitar tensions, discussions, sobrecàrrega d'hores lectives, acumulació d'hores en una mateixa jornada.
  • Mesures per a la persona:
    • No fumar. El tabac és un agent nociu per a la mucosa de la laringe, i la irrita de tal manera que els plecs vocals perden mobilitat, en estar inflamada.
    • No abusar de les begudes alcohòliques, sobretot abans d'utilitzar intensament la veu.
    • Evitar els ingredients coents en l'alimentació.
    • Evitar els àpats copiosos i portar una alimentació equilibrada.
    • No prendre begudes excessivament fredes ni calentes.
    • Evitar els caramels de menta.
    • Hidratar-se adequadament: beure aigua molt sovint.
    • Mantindre un ritme regular del son.
    • Respirar adequadament, permetent que l'abdomen i la zona intercostal es moguen lliurement.
    • Atendre els signes i símptomes d'alarma (cansament en finalitzar la setmana, canvis en el to de veu, sensació de cremor i gargamelleig).
    • No forçar la veu per damunt del nivell de soroll ambiental.
    • No forçar la veu quan es patixen processos patològics a la laringe.
    • Evitar l'ús de la veu en estats d'esgotament físic i/o mental.
    • Evitar els abusos extralaborals de la veu.
    • Aprendre una tècnica vocal adequada.
    • Acompanyar la tècnica vocal d'un control emocional, intentant dominar les situacions sense un continu i excessiu esforç vocal.
    • Evitar aclarir-se la gola i tossir molt sovint.
    • Acudir a l'especialista quan n’hi haja dubtes.
  • Les mesures organitzatives afecten bàsicament la formació:
    • Cursos de formació per a previndre problemes de la veu.
    • Campanyes informatives per a sensibilitzar el col·lectiu docent respecte als problemes de la veu i la seua atenció.
    • Realització de reconeixements mèdics específics.
    • Realització d'avaluacions acústiques als centres.
    
    
• Prevenció secundària: per a tractar d'evitar l'agreujament en els que ja pateixen el trastorn:

  Hem d'actuar sobre el to. Mantindre el mateix to, variant el volum segons les necessitats és un error, ja que açò porta a una sobrecàrrega dels plecs vocals i al sobreesforç vocal. És indispensable aconseguir la independència to-volum, per a la qual cosa podem recórrer a activitats com:

  • Incrementar l'autopercepció de l'entorn i del mode en què utilitzem la veu.
  • L'ús de sistemes d'amplificació.
  • El control de la conducta emocional en situacions d'especial tensió.
  • Evitar parlar amb alta intensitat.

  Hem de tendir a parlar en un to òptim, interioritzant-lo com el to habitual i poder canviar el volum sense incórrer en variacions tonals.

• Prevenció terciària, amb objecte rehabilitador.

  L'objectiu principal de la reeducació vocal serà la correcció de la fisiologia alterada; per això hem de practicar:

  • Tècniques de relaxació

    La relaxació en la teràpia vocal anirà encaminada a aconseguir el control muscular. S'han de realitzar uns exercicis per detectar les tensions localitzades als músculs (cara, coll i cintura escapular).
    Els exercicis que amb major freqüència es realitzen són els següents:

    • Ascens i descens del cap
    • Torsió del coll.
    • Rotació del coll.
    • Rotació de muscles.
    • Rotació de braços.
  • Tècniques de respiració

    Les vies de respiració correcta són: la via nasal per a la inspiració i la via bucal per a l'expiració. Per treballar la respiració correcta s'han de practicar els exercicis següents:
    

    • Inspiració lenta, suau i silenciosa-pausa-espiració lenta i controlada.
    • Inspiració ràpida i amb control de la musculatura nasal-pausa espiració lenta i controlada.
    • Inspiració lenta i suau-pausa-espiració ràpida.
    • Inspiració lenta i suau-pausa-espiració entretallada.
    • Inspiració ràpida i silenciosa-pausa-espiració entretallada.
    • Inspiració entretallada-pausa-espiració lenta.
    • Inspiració entretallada-pausa-espiració ràpida.
    
    

Tots els exercicis els farem combinats amb exercicis musculars de coll i braços, per exemple.

• Tècniques reeducatives dels òrgans de l'articulació

  Es pretén adquirir una articulació precisa de vocals i consonants que ajudaran a fer que l'emissió de la veu siga clara i concisa, i mantindran amb flexibilitat la mobilitat de la mandíbula i la llengua.

Quasi tots els trastorns de la veu, i en particular les disfonies funcionals, van acompanyades de les alteracions següents:

- Incorrecta postura corporal.

- Alteració del to muscular.

- Manca de control muscular.

- Tipus respiratori inadequat.

- Manca de coordinació fonorespiratòria.

- Escassa mobilitat articulatòria.

- Mala utilització dels òrgans de la ressonància.

L'objectiu principal de la reeducació vocal serà la correcció de la fisiologia alterada; per això hem de practicar:

- Tècniques de relaxació.

- Tècniques de respiració.

- Tècniques d'articulació.

Tècniques de relaxació

 La relaxació en la teràpia vocal anirà encaminada a aconseguir el control muscular.

S'han de realitzar uns exercicis per detectar les tensions localitzades als músculs, la rigidesa i alteracions de l'equilibri que presenten.

Els músculs que més se solen tesar són els de la cara, coll i cintura escapular.

Els exercicis que amb major freqüència es realitzen són els següents:

- Ascens i descens del cap.

- Torsió del coll.

- Rotació del coll.

- Rotació de muscles.

- Rotació de braços.

Els pacients amb disfonies hipertòniques han de realitzar aquests exercicis amb una pràctica suau i, per als pacients amb disfonies hipotòniques, els exercitarem amb major dinamisme.

Tècniques de respiració

 La diferència que hi ha entre la respiració normal i la respiració fònica és que, en la primera, l'expiració és passiva mentre que en la segona és activa.

La respiració abdominal i la toràcica són incorrectes per a la fonació. La respiració fònica correcta serà la costoabdominal i diafragmàtica.

Les vies de respiració correcta són: la via nasal per a la inspiració (on filtrem, humidifiquem i escalfem l'aire) i la via bucal per a l'expiració, que s'associa a la fonació.

Per treballar la respiració costoabdominal i diafragmàtica, farem una sèrie d'exercicis variant el ritme respiratori tant en inspiració com en espiració:

- Inspiració lenta, suau i silenciosa-pausa-espiració lenta i controlada.

- Inspiració ràpida i amb control de la musculatura nasal-pausa espiració lenta i controlada.

- Inspiració lenta i suau-pausa-espiració ràpida.

- Inspiració lenta i suau-pausa-espiració entretallada.

- Inspiració ràpida i silenciosa-pausa-espiració entretallada.

- Inspiració entretallada-pausa-espiració lenta.

- Inspiració entretallada-pausa-espiració ràpida.

Tots els exercicis els farem combinats amb exercicis musculars de coll i braços, per exemple:

• Inspiració lenta-pausa-espiració lenta, fent-les coincidir amb un moviment de rotació del coll.
• Inspiració ràpida-pausa-espiració lenta, amb torsió pendular del coll cap al muscle esquerre-pausa-espiració lenta fent-les coincidir amb un moviment pendular del coll cap a l’altre muscle.
• Inspiració lenta, fent-la coincidir amb una retracció del cap cap al bescoll-pausa-espiració ràpida coincidint amb descens brusc del cap cap al pit.

Tècniques reeducatives dels òrgans de l'articulació

Es pretén adquirir una articulació precisa de vocals i consonants que ajudaran a fer que l'emissió de la veu siga clara i concisa, i mantindran amb flexibilitat la mobilitat de la mandíbula i la llengua.

L'associació fonorespiratòria la iniciarem amb els sons vocàlics, intentant alentir i controlar al màxim el buf aeri. Farem exercicis de motles vocàlics, vocal mantinguda i combinació de vocals.

Posteriorment, farem la pràctica combinant els sons vocàlics amb els consonàntics: sasasasasa……

mamamama…….

Finalment, exercicis de producció de paraules i frases.

La reeducació tracta d'alliberar l'aparell fonador de les causes alienes a aquest que n’obstaculitzen el bon funcionament. Prepara el professional perquè utilitze la veu sense gens d’esforç mentre desenvolupa el seu treball, i tracta d'alliberar-li la laringe de qualsevol tensió, per aconseguir una fonació fluida i descansada.

Els aspectes generals de l'actuació que ha de tenir en compte el socorrista enfront de l'accidentat són els següents:

Conducta PAS

En qualsevol accident cal activar el sistema d'emergència PAS:

(A) AVISAR: Telèfon d'emergències: 112

(S) SOCÓRRER:

• Mantenir la calma
• Mantenir l'accidentat calent
• No moure-ho fins a conèixer la gravetat del seu estat

La conducta del socorrista en presència de l'accidentat ha de ser la següent:

Reconeixement dels signes vitals

1. Està conscient
2. Respira. Exploració de la respiració
   1. Veure moviments toràcics
   2. Sentir la respiració del lesionat
   3. Sentir l’alè en la galta
3. Té pols (l'exploració del pols és dificultosa per a personal no sanitari)

Ferits inconscients.

• Respira

1. Cal posar-los tombats sobre el costat sa o el menys afectat per a prevenir obstruccions de les vies respiratòries i situacions d'asfíxia. (Posició lateral de seguretat).
2. Demanar ajuda.

• No respira

Avisar i començar la RCP

Ferits conscients. La posició pot variar, segons la lesió que presenten:

1. Es colpeja suaument en la galta i es parla amb el, veiem que aquesta conscient i respira.
2. Valorar la gravetat, demanar ajuda, actuar, posició de seguretat.

.

Són lesions provocades per traumatismes que donen lloc a la pèrdua de continuïtat de la pell o d'altres teixits. Si només s'esgarra la pell i el teixit gras que hi ha davall, es consideren lleus. Si, a més de la pell, es lesionen altres estructures, com ara músculs, tendons, vasos o fins i tot vísceres, són ferides greus.

Tipus de ferides lleus

Erosions. Es produeixen quan es frega o s'arrossega la pell sobre una superfície rugosa. En general no sagnen molt.

Incises. Es produeixen quan quelcom que té tall incideix sobre la pell i la talla. Són lineals, de cantells llisos. Sagnen per vessament.

Punxants. Es produeixen per objectes amb més longitud que secció, per això aquestes ferides són més profundes que amples.

Aquesta circumstància fa que tinguen un risc especial d'infecció per les seues condicions poc airejades o oxigenades. Són exemples de ferides punxants les provocades per claus, espines, agulles

Neteja i atenció de les ferides lleus

1. Rentar la pell amb aigua i sabó.

2. Desinfectar la ferida amb aigua oxigenada i gases estèrils.

3. Pinzellar la ferida amb una solució antisèptica (povidona iodada), i col·locar-hi una gasa subjectada amb un apòsit.

4. Cobrir les ferides incises amb una gasa i acudir a un centre on suturen la pell, si cal.

5. Ajudar a sagnar la ferida punxant, i arrossegar tot el que hi haja pogut entrar amb l'objecte punxant.

6. Sempre hi ha perill d'infecció tetànica, per això cal vacunar les persones que no estiguen correctament vacunades.

Segons vegem o no eixir la sang fora del cos, les hemorràgies poden ser:

- Externes

- Internes

HEMORRÀGIA EXTERNA

Es produeix quan, a més de trencar-se el vas sanguini, es talla la pell i la sang es vessa a fora.

Pot ser:

- Arterial

- Venosa

- Capil·lar

Control de l'hemorràgia externa

1r. Pressió directa: aplicant sobre la ferida una gasa o una tela neta, o directament amb les mans, protegint-se amb guants.

La pressió directa es pot substituir per un embenat quan la ferida pare de sagnar o si és massa gran.

2n. Elevació: l'elevació de la part lesionada disminueix la pressió de la sang al lloc de la ferida. Si la ferida és situada en un membre superior o inferior, cal elevar-lo a un nivell superior al cor, pressionant simultàniament.

3r. Pressió: directa sobre l'arteria: consisteix a comprimir amb el palpís dels dits una artèria contra l'os subjacent.

Punts de pressió arterial

Artèria humeral

• La pressió sobre l'artèria humeral serveix per a controlar qualsevol hemorràgia que hi haja a l'extremitat superior.

 • Aquesta artèria és situada a la part interna del braç.

(Pressió artèria humeral)

 

Artèria Femoral

 

• La pressió sobre l'artèria femoral serveix per a contindre qualsevol hemorràgia de l'extremitat inferior.

• Aquesta artèria passa de l'abdomen a la cama a través de l'engonal, on és molt superficial

• Per pressionar-la, n’hi ha prou amb recolzar el taló de la mà a la part mitjana de l'engonal, comprimint l'artèria contra l'os.

  (Pressió en artèria humeral i femoral)

 

En el cas d'una hemorràgia nasal: amb el cap inclinat cap endavant, cal pressionar amb els dits polze i índex la base del nas contra el septe nasal de l'orifici que es trobe sagnant.

 

 

Hemorràgia interna

És aquella en què la sang no flueix a l'exterior del cos, sinó que s'acumula davall la pell (capil·lar) o en una cavitat orgànica (venosa o arterial); aquest últim cas és el més greu.

Tipus: capil·lars i venoses o arterials.

Hemorràgies capil·lars

Per causa de traumatismes, se solen formar hematomes, o ruptures dels petits vasos que hi ha davall la pell.

En cas d'hematoma, cal posar una bossa de gel damunt la pell; el fred contrau els vasos sanguinis i així fa que l'hematoma que s'està formant siga menor.

 Hemorràgies venoses o arterials

Es poden provocar per forts colps abdominals, en caigudes al buit, accidents de trànsit.… Es caracteritzen pels símptomes següents:

• Vòmit amb sang.

• Abdomen molt sensible o rígid.

• Manifestacions de xoc.

Cal:

• Traslladar la víctima tan prompte com siga possible.

• Controlar la respiració i el pols cada cinc minuts.

• Abrigar-la (perquè no perda calor).

Segons l'agent causal, es poden classificar en:

• Tèrmiques

• Químiques

• Elèctriques

Valoració de les cremades segons la seua profunditat:

Tipus de cremades

CREMADES TÈRMIQUES

 Què es pot fer en cas de cremades tèrmiques locals?

1. Mantindre la zona de la cremada sota aigua corrent freda amb poca pressió durant alguns minuts.

2. Valorar la cremada segons la profunditat i l'extensió o localització i, si cal, acudir a un centre assistencial.

3. Cobrir-la amb una tela neta o una gasa lleugerament humida i subjectar-la amb una bena.

Què es pot fer amb una persona que presenta una cremada greu?

2. Una vegada apagat el foc, cal demanar ajuda sanitària d'emergència.

3. Cal revisar la respiració i el pols. Si no en té, cal iniciar les tècniques de reanimació cardiopulmonar. Si en té, cal continuar amb les altres mesures.

4. Afluixar la roba sense llevar res que estiga enganxat a la pell.

5. Tirar un poc d'aigua freda i neta sobre les zones cremades.

6. Llevar-li tots els objectes de metall: ulleres, cadenes, cinturons, ja que aquests objectes mantenen durant molt de temps la calor.

8. Cal cobrir el ferit amb un llençol net o una tela neta mentre arriba l'ajuda sanitària, i abrigar-lo amb mantes.

9. Tractar de tranquil·litzar la víctima si està conscient, ja que són ferits que estan especialment agitats.

CREMADES QUÍMIQUES

 Solen ser de tercer grau i són provocades per:

- Contacte amb substàncies químiques (càustics).

Mesures que cal prendre:

• Esbaldir la pell amb aigua abundant.
• Cobrir la víctima amb una tela neta o gases.
• Traslladar-la a un centre sanitari.

- Inhalació de vapors: a través de les vies respiratòries.

 Mesures que cal prendre:

• Retirar la persona accidentada del lloc del sinistre.
• Cobrir les cremades amb gasa estèril o tela.
• Si no hi ha respiració, cal iniciar respiració artificial.
• Si la persona accidentada no té pols, cal iniciar la reanimació cardiopulmonar.

CREMADES ELÈCTRIQUES

Solen ser de tercer grau, amb una zona d'entrada i una o unes quantes zones d'eixida.

Generalment, no sagnen i són indolores. Sobretot, cal tindre en compte les lesions internes que es poden produir, des de cremades de nervis, músculs i vasos fins parada respiratòria, aturada cardiorespiratòria i xoc, a causa del pas del corrent entre el punt d'entrada i el punt d'eixida.

Què fer en cas d'electrocució?

Abans de començar amb els primers auxilis, cal interrompre el contacte elèctric, tallant el corrent de la conducció

principal si és accessible. Si no es pot tallar el fluid elèctric, cal fer el següent:

• Col·locar-se en una superfície seca de cautxú o fusta.
• Retirar la persona accidentada de la font elèctrica amb un objecte de fusta o plàstic, ja que aquests no són conductors de l'electricitat.
• No tocar la persona accidentada amb les mans, perquè rebríeu la descàrrega elèctrica.
• Valorar la respiració i el pols; si no en té, cal practicar-li la reanimació cardiopulmonar.

Esquinç: és la separació momentània de les superfícies articulars amb estirament dels lligaments.

• Aplicació de fred local
• Immobilització.

Normal	Esguinç
Luxació	Esguinç més fractura

ESQUINÇAMENTS MUSCULARS

Un esquinçament muscular ocorre quan els músculs o tendons s'estiren i s'estripen. Les distensions sovint són causades en alçar alguna cosa pesat o en forçar massa un múscul. Generalment afecten als músculs del coll, l'esquena, les cuixes o la part posterior de la cama (el panxell). Algunes distensions poden tornar a ocórrer, sobretot les que ocorren en el coll o l'esquena.

La fractura és la ruptura total o parcial d'un os. Pot ser causada per una caiguda, un colp fort i, a vegades, un moviment de torsió (contracció violenta d'un múscul).

En general, es requereix una força considerable perquè un os es trenque, però en xiquets i ancians els ossos són més fràgils; per això en aquestes persones les fractures solen ser més freqüents.
Aquestes lesions poden posar la vida en perill només si van acompanyades d'hemorràgia arterial o si comprometen el sistema nerviós i, poden provocar paràlisi, com en les fractures de la columna vertebral.

Tipus de Fractures

 1. Fractura sense desplaçament (obliqua): l'os es trenca, però els fragments queden alineats.

2. Fractura amb desplaçament (conminuta o espiral): els fragments ossis es desplacen.

3. Fractura oberta (os a l'exterior).

 

La fractura pot ser:

• TANCADA: aquella en què l'os es trenca i la pell queda intacta.

• OBERTA: implica la presència d'una ferida oberta i eixida de l'os fracturat a l'exterior. Per exemple, quan un braç o una cama es dobleguen de manera que l'os perfora la pell. Les fractures obertes són les més perilloses, ja que comporten risc d'infecció i d'hemorràgia.

Actuació en cas de fractura en una extremitat

No s'ha de traslladar la persona sense haver immobilitzat prèviament la fractura, per a la qual cosa cal utilitzar benes i fèrules. Si no es disposa d'açò, es poden utilitzar llistons i mocadors; així s'evitaran complicacions de les fractures: desplaçaments, esquinços…

FRACTURA DE COLUMNA VERTEBRAL

Quan es trenca una vèrtebra, hi ha risc que es danye la medul·la espinal; si aquesta arriba a trencar-se, es pot provocar una paràlisi. Les seqüeles són irreversibles.

Cal mantindre la persona immòbil i traslladar-la amb ambulància per previndre la lesió medul·lar.

Si
No

Sovint no és possible, determinar si es tracta d'una lesió en un múscul, os o articulació; no obstant això, alguns senyals poden donar-li indicis. La determinació del tipus de lesió i la seva gravetat , generalment es fan per mitjà de les radiografies.

Parada respiratòria

Caldrà verificar l'absència de moviments toràcics visibles i, en cas que no existisquen, procedir de la següent manera:

Tanque el nas de la víctima amb una de les seues mans, amb l'altra, mantinga el coll estès i el cap inclinat cap a arrere. inspire profundament i recolzant la boca en la boca entreoberta de la víctima, bufe amb força, observant que el tòrax s'eleve. retire la seua boca i solte el nas a fi de permetre l'eixida de l'aire.

Parada cardíaca

Situe el terç inferior de l'estèrnum, col·loque la palma de la mà sobre el mateix, per sobre de la boca de l'estómac. mantinga els dits alçats, sense tocar el pit, col·locant l'altra mà damunt de la primera, estrenya amb força contra l'estèrnum, el taló de la mateixa. realitze aquest moviment, baixant uns 5 cm. la paret toràcica amb cada compressió.

Es deu comprimir almenys a 100 x minut. És molt important tenir en compte que per a evitar la fatiga cal substituir al reanimador cada dos minuts.

Quan l'obstrucció de la via aèria és completa, cal posar-se darrere de la persona, inclinar-la cap endavant i donar-li quatre colps secs entre els omòplats.

• Col·locar-se darrere de la víctima envoltant-la amb
• els braços o Tancar una mà i col·locar-la entre melic i estèrnum
• Agafar-se el puny amb l'altra mào Realitzar una forta pressió cap a dintre i cap amunt, repetint de 6 a 8 vegades

Per a persones inconscients:

• Faça agranat de ganxo.
• Òbriga via aèria. 
• S'agenolla al costat de la víctima i aplica pressió sobre l'abdomen.

Són la reacció de l'organisme a l'entrada de qualsevol substància tòxica. Els elements tòxics poden penetrar en l'organisme per:

- Via bucal (ingestió).

- Via respiratòria (per mitjà d'inhalació).

- Per contacte (a través de la pell).

La gravetat de la intoxicació depén de la dosi i també de la toxicitat del producte. Per això, és fonamental conéixer la naturalesa del tòxic. L'actuació ha d'anar encaminada a eliminar-lo.

En general, cal vigilar i mantindre les constants vitals.

Intoxicació per ingestió

Actuació quan el tòxic és ingerit o engolit i passa a la via digestiva

Si la persona està inconscient:

Demanar assistència mèdica urgent.

Posar la persona en posició inclinada, amb el cap de costat (posició de seguretat).

 Afluixar-li la roba i abrigar-la amb una manta.

* No s'ha de provocar el vòmit. * 

Si la persona està conscient:

1. Si el tòxic és corrosiu; àcids o àlcalis:

Cal donar-li beure abundant quantitat d'aigua

Cal traslladar la persona de manera urgent

I MAI se li ha de provocar el vòmit.

2. Si el tòxic no és corrosiu i han transcorregut menys de dues hores des de la ingestió, es pot intentar provocar el vòmit, estimulant la base de la llengua o la campaneta amb una cullera o amb els dits.

Intoxicacions per inhalació

Es donen quan algú respira una atmosfera amb un gas tòxic: gas butà, gas natural, monòxid de carboni…

En aquests casos, es produeix somnolència i apatia fins que la persona queda inconscient. Cal:

·         Traure la persona d’aquell lloc immediatament i deixar-la respirar aire no viciat.

·         Si està inconscient, al primer símptoma de dificultat respiratòria, cal practicar-li la respiració artificial i traslladar-la urgentment.

Intoxicacions per contacte

Hi ha tòxics que penetren al cos a través de la pell o les mucoses, com els plaguicides o pesticides. La seua toxicitat depén del tipus de producte i de la dosi.

Actuació:

1. Cal retirar la roba mullada del producte.

2. Cal rentar abundantment la pell amb aigua, sense fregar. Si ha esguitat els ulls, cal esbaldir-los amb aigua durant 10 o 15 minuts i traslladar la víctima a un centre sanitari amb l'etiqueta del producte.

No tracte de neutralitzar cap químic sense consultar amb el Centre Nacional de Toxicologia o un metge.

Telèfon del Centre Nacional de Toxicologia: 915.620.420

Accident de trànsit seria qualsevol esdeveniment casual o eventual, tant d'origen mecànic, ambiental, físic o humà, no intencionat, que es produeix com a conseqüència o en ocasió del trànsit de vehicles, en el qual intervé alguna unitat de trànsit i en què el vehicle o els vehicles queden de manera anormal dins o fora de la calçada, i en el qual, a més, es produeix la mort o lesions en les persones o danys en les coses.

Els tipus d'accidents de trànsit són:

• Accident in itinere: és l'accident de trànsit que es produeix en el trajecte que realitza el treballador entre el seu domicili i el treball, i viceversa.
• Accident en missió: és l'accident de trànsit que transcorre durant la jornada laboral, durant la realització d'una gestió,l'assistència a una reunió, etc.

Els accidents de trànsit representen hui dia un problema d'alt impacte social i econòmic, i són una de les majors preocupacions en les societats modernes.

L'Organització Mundial de la Salut va considerar necessària la seua intervenció en aquesta problemàtica i va començar a establir programes de control en tots els països d'influència.

 Quins són els factors de risc?

Entenem per factor de risc tot aquell element, fenomen, condició, circumstància o acció humana que incrementa la probabilitat d'idea d'un accident. Aquests factors solen englobar-se en els tres elements generals implicats en tota situació de trànsit: el vehicle, la via i el seu entorn, i el mateix conductor.

Els diferents factors implicats en l'accidentalitat tenen un pes diferencial en funció de les condicions concretes davant de les quals ens trobem, és a dir, per a un determinat accident hi haurà alguns factors més importants que d’altres.

En el moment d'un accident de trànsit, cal tindre en compte la relació de tres factors:

 L'alcohol

És el major factor de risc en accident de trànsit. El nivell d'alcohol es mesura utilitzant la taxa d'alcoholèmia, en grams d'alcohol per cada litre de sang.

Efectes segons el nivell d'alcoholèmia:

Els principals factors d'alcoholèmia són:

·         Quantitat d'alcohol ingerida.

·         El tipus i la quantitat d'aliments ingerits.

·         L'edat: els menors de 18 anys i majors de 65 anys pateixen majors riscos.

·         El sexe: a la mateixa quantitat d'alcohol, la concentració d'alcohol és major en dones.

·         El pes: a major pes, la concentració d'alcohol en sang disminueix.

·         La velocitat d'ingestió: si és elevada, l'absorció serà ràpida.

·         Beure’l gasificat o calent, n’afavoreix l'absorció per l'organisme.

Recomanacions:

·         No prendre alcohol si es vol conduir.

·         Les pocions “antiresaca” emmascaren els efectes, no els eliminen.

·         Una bona solució és que qui vulga conduir no bega.

La fatiga

Si volem evitar la fatiga

·         Cal realitzar una alimentació lleugera i no ingerir alcohol.

·         Mantindre al vehicle la temperatura i ventilació adequades.

·         No adoptar males postures de conducció.

·         No conduir més de 8 hores al dia i parar cada 2 hores o 200 km.

Una vegada que ha aparegut la fatiga:

·         Cal eixir del cotxe, estirar les cames, almenys 15 min.

·         Llavar-se la cara amb aigua freda per aclarir-se.

·         Dormir fins a recuperar-se.

·         Beure aigua abundant o begudes refrescants sense gas.

La son

És el major enemic de qui condueix perquè, quan un s'adorm, no té cap tipus de nivell de control del vehicle.

Recomanacions per a evitar la son:

• Evitar conduir de 3 a 6 del matí o a l'alba.
• No conduir en llargs trajectes a la nit.
• Realitzar freqüents parades per evitar la monotonia.
• No prendre àpats copiosos ni beure alcohol, ni drogues o fàrmacs.
• Evitar les temperatures elevades al vehicle.

Les drogues

Els estupefaents (heroïna, morfina, metadona) produeixen sensació relaxant, ansietat, eufòria, increment del risc i la velocitat, i endormiscament. A dosis altes, pèrdua de coneixement i xoc.

Estimulants com la cocaïna: augment de la vigília i la sensació de seguretat. A dosis altes, produeix al·lucinacions i reaccions psicòtiques.

Al·lucinògens (LSD, mescalina): produeixen alteracions visuals i sensorials, canvis d'humor, tremolors i vòmits.

Els efectes són semblants als de l'alcohol: produeixen eufòria, increment del temps de reacció, mala valoració del risc. La conducció és totalment incompatible amb el consum de drogues.

Els medicaments

Factors psicològics

És molt freqüent que el conductor al volant no valore les seues tendències naturals, el seu caràcter i el seu estat d'ànim, tant si està eufòric com deprimit. Açò pot portar-lo a exercir una conducció imprudent.

L'estrés és un estat psicobiològic generat per hiperactivitat; apareix per una sobreexigència física, psíquica o d’ambdues al mateix temps.

Recomanacions per a evitar l'estrés:

• Mai recórrer a l'alcohol, drogues o medicaments.
• Mai mostrar conductes agressives, s'incrementa el risc.
• No anar amb el temps just.
• Escoltar música pot ser-hi una bona teràpia.

La depressió és un trastorn psicològic amb major repercussió en la conducció. Les alteracions en la conducció són:

Disminució en l'atenció i minva en la capacitat de decisió. Tendència al suïcidi. Alteracions en el son. Augment de l'ansietat i irritabilitat. Alteracions en la percepció i en els sentits. Augment de la fatiga.

Recomanacions per a evitar la depressió:

• Consulte al seu metge.
• Tinga en compte els efectes dels medicaments.
• No s'automedique ni consumisca alcohol o drogues com a remei.
• Si se’n troba en una fase aguda, no conduïsca.

L'agressivitat és un dels comportaments humans que més caracteritza els conductors.

Perfil del conductor agressiu:

No respecta la distància de seguretat. Es “pica” sovint amb altres conductors. Realitza canvis bruscos de velocitat. Li molesta ser avançat. Arriba a gran velocitat als semàfors i n’ix el primer. Davant de qualsevol conflicte de trànsit, utilitza el vehicle per amenaçar.

La seguretat activa

Els elements o sistemes que contribueixen a la seguretat activa del vehicle són aquells que hi confereixen un correcte comportament en marxa; els principals en són: pneumàtics, direcció, suspensió, frens, enllumenat, eixugaparabrises.

La seguretat passiva

• Els pretensors milloren l'eficàcia dels cinturons ajustant la tensió de forma automàtica.
• No han d'utilitzar-se pinces de retenció, perquè limiten l'eficàcia del cinturó.

Casc la seua funció principal és frenar la desacceleració brusca que pateix el cervell dins de la cavitat cranial.

• Qualsevol casc ha d'estar homologat, ha de disposar de l'etiqueta on figure la inscripció E acompanyada del codi del país de fabricació.
• És important que el casc s'ajuste al cap. Amb una cinta mètrica, rodege’s el cap per damunt de les celles i la vora superior de les orelles. La mida en cm correspondrà a la seua talla.

Existeix, tot un conjunt d'elements "canviants" que modulen i influeixen en la conducció de forma més imprevisible, intemporal o incidental com són:

• La climatologia i incidències o obstruccions temporals: foscor, boira, pluja, neu o gel, obres en la via, encreuament d'animals, altres vehicles i vianants, embossos, retencions, etc.

Pluja: damunt el paviment es forma una pel·lícula lubricant que facilita el lliscament del vehicle. Ha de reduir-se la velocitat i augmentar l'espai amb el vehicle davanter. Després de circular per una via mullada recupere els frens, donant diversos tocs curts i suaus. Boira: s'ha de connectar l'enllumenat d'encreuament i antiboira. Disminuïsca la velocitat i augmente la distància amb el vehicle que li precedisca. Vent: S'ha de minorar la marxa, subjectar fermament el volant, i extremar l'atenció en els passos de zones protegides a desprotegides. Gel: suposa una pèrdua total d'adherència. La frenada haurà de ser molt lleugera. En cas de pèrdua de control, no frene i alce el peu de l'accelerador, i gire el volant cap a on vaja la part posterior del cotxe. Neu: és necessari l'ús de cadenes. Cal realitzar moviments suaus, utilitzant marxes altes. És recomanable seguir les marxes dels altres vehicles.

Detindre el cotxe en un lloc segur per a la nostra protecció i no provocar un nou accident. Abans de baixar del cotxe per a anar a socórrer, cal col·locar-se el jupetí, posar els trianguls a la distància correcta i avisar al 112 (si escau).

Auxiliar als accidentats i mantenir la calma fins que arribe el personal sanitari o autoritats.

Encara que no és obligat, és recomanable portar en el vehicle una farmaciola amb el material imprescindible per a atendre i realitzar els primers auxilis.

El socors i la petició d'auxili per a persones necessitades és una obligació moral, un deure solidaritat, que l'incompliment ho castiga el Codi Penal.

Distància de Seguretat	Recolzacaps	Què pot passar a 260 km/h.
Suspens en pneumàtics	El perill del vent	Sabem avançar bé?
Per què es produeix l'hidroplanatge?	El perill de distraure's	El perill d'asseure’s malament
El que ha de saber sobre l'alcohol	Què faria en cas d'accident?	Així afecten les drogues

Per veure les infografies polse sobre la imatge o text per reproduir

Servei de Prevenció i Medi Ambient

Teléfono: 96.339.50.17

www.uv.es/spma

servei.prevencio@uv.es