|
Vivim moments en els quals tractar de ser «un bon
professor o professora» es presenta com una tasca molt
complexa que abraça àmbits molt diversos i que resulta
aclaparadora en una situació en què el discurs oficial
sobre els problemes del sistema educatiu, i les seues
preteses solucions, es basen, en moltes ocasions, en
aspectes parcials i en mirades interessades que, a
vegades, desvelen un abandó de les tradicionals
posicions d'una educació pública que fa de la
construcció de la ciutadania el seu objectiu més
transcendent.
Qüestions com:
¿Podem afirmar que les situacions conflictives que es
detecten a les aules i als centres de secundària al
nostre país, així com en altres països de l'entorn, són
conseqüència de la deterioració de l'autoritat del
professorat i la manca d'esforç i responsabilitat de
l'alumnat? O potser el conflicte i la deterioració de
l'autoritat i responsabilitat no són sinó conseqüències
d'una situació social en què escoles i instituts són una
part més de la complexitat?
¿Podríem admetre que els índexs de lectura dels
ciutadans creixeran exclusivament des de la incidència
en l'esforç acadèmic o cal crear polítiques educatives i
culturals que els fomenten?
¿És pertinent en qualsevol situació, més encara en
l'actual, que les inversions en l'educació pública no
sols no augmenten sinó que fins i tot decresquen?
¿Què és el que «hi ha darrere» de frases tan requerides
en aquests moments com que «els estudiants no estan
motivats» o «no s'interessen» o «no entenen»?
¿És possible un sistema educatiu en què les reformes
puguen fer-se ignorant la necessitat d'un ampli debat
social que busque còmplices per al treball dels
professors i professores?
El marc legal actual sobre l'educació al nostre país...
legitima el treball de professors i professores?
Intentar acostar-nos a aquests problemes des de
diferents punts de vista o mirades socials és la
intenció que mou la reflexió dels participants en aquest
curs, així com també recuperar aquella història que
vinculava la tasca del professor amb un treball que si
«valia la pena» era perquè tenia la capacitat d'anar més
enllà de l'ensenyament i el coneixement de
l'assignatura, tot assolint el valor d'educació en una
cultura.
Una aula de professorat podria ser el lloc per debatre i
compartir qualsevol tema que consideràrem fonamental per
tal de millorar el nostre treball i amb això, la nostra
vida. |
