|
En
el marc de les activitats de la Universitat d’Estiu de Gandia (UEG)
previstes al llarg de l’any, la Universitat de València va presentar
l’11 d’abril de 2003 la Càtedra Alfons Cucó de Reflexió
Política Europea. Aquesta Càtedra que es va presentar a la Casa
de Cultura
Marqués de González de Quirós de Gandia
té
com a objectiu homenatjar la figura del prestigiós historiador
valencià, desaparegut l’octubre de 2002 així com la de ser un fòrum
permanent de debat polític i intel·lectual. L’acte de presentació va
estar a càrrec del rector de la Universitat de València, Francisco
Tomàs, l’alcaldessa de Gandia, Pepa Frau
i
el professor Joan Francesc Mira. Posteriorment va haver un debat sobre
valencianisme polític, el títol del primer llibre de Cucó, i on
varen intervindre el periodista Adolf Beltran, el professor Joaquim
Azagra, el professor i exrector Ramon Lapiedra, i el director de la
UEG, Joan del Alcàzar.
Durant l’acte, al que varen assitir la víuda, la filla i la germana
del historiador, Francisco Tomàs va anunciar la creació del Premi
Alfons Cucó, creat per la UEG i el Servei de Publicacions, i que
consistirà en la publicació anual de les dos millors tesis doctorals
en l’Área de Ciències Bàsiques i de la Salut, i de Ciències Socials i
Humanes. A més a més, va comunicar que el Departament d’Història
Contemporània va decidir reservar el darrer despatx de Cucó com a seu
de la Càtedra a València, i que ha rebut una proposta de estudiants
per promoure una via de publicació de treballs curts de joves
investigadores de diverses disciplines.
El
rector va aprofitar per contextualitzar la presentació de la Càtedra
en el conflicte bèlic d’Iraq. “Han volgut els deus que siga avui, al
mig d’una guerra que arrassa les terres bresol de la Humanitat, quan
ens reunim per a recordar un home que va ser exemple de diàleg i de
compromís amb la pau”. Finalment va expressar el “seu sincer agraïment”
tant a la l’alcaldessa i a l’Ajuntament de Gandia, com a la filla i
dona de Cucó que hi estigueren presents.
D’altra banda, l’alcadessa va recordar els quasi
dotze anys “d’intens treball polític” al Senat espanyol que Cucó i
ella compartiren: “Estar al costat seu, durant tres legislatures
consecutives, és una de les experiències que més m’han enriquit,
políticament i humanament parlant. Crec que moltes de les persones que
ens dediquem a la política, des d’una visió progressista, li devem
molt a Alfons i a la seua idea d’Europa”. I va afegir que “si Alfons
estiguera entre nosaltres, s’uniria a la veu de milers i milers de
persones que, contínuament, s’estan expressant en contra d’aquesta
guerra absurda”. |
Biografia d’Alfons Cucó i Giner: catedràtic, escriptor i
polític
Nascut a València al juliol de 1941, es va llicenciar en Història per
la Universitat de València en 1964 i es va doctorar en 1970. Després
de la seua etapa com a senador del PSOE des de 1979 fins a 1996, Cucó
va abandonar este partit convertit en un referent per la seua
projecció intel·lectual i la seua preocupació pel valencianisme. En
1998 va guanyar la càtedra d'Història Contemporània en la Universitat.
Va ser membre de Valencians pel Canvi.
En
1977 va concórrer a les eleccions generals baix les sigles del Partit
Socialista del País Valencià, encara que no va obtindre cap escó.
Posteriorment, va ingressar en el PSPV-PSOE, arran de la fusió en 1978
entre l'antic PSPV i les federacions valencianes del PSOE i del Partit
Socialista Popular.
Durant el període en què va ser senador, va ser secretari de la
Comissió d’Assumptes Iberoamericans i vicepresident d’Assumptes
Exteriors i de la Comissió Mixta Congrés-Senat per a les Comunitats
Europees.
Entre 1983 i 1989 va ser president de la Comissió Espanyola d'Ajuda al
Refugiat i vicepresident de la Delegació Espanyola en el Consell
d'Europa i davant de la Unió Europea Occidental.
Entre les seues publicacions destaquen El valencianisme polític
(1971), que va tindre una gran influència i que va ser reeditat en
1999; Aspectes de la política valenciana en el segle XIX
(1966); Republicans i camperols revoltats (1975); Sobre la
ideologia blasquista (1979); Estudis d´història contemporània
del País Valencià (1979); Llengua i política, cultura i nació,
amb Santi Cortés (1997), Roig i blau, i La organización
territorial del Estado, España en Europa: un analisis comparativo.
 |
|
En aquest homenatge a Alfons Cucó,
organitzat per Valencians pel Canvi i el Fòrum de Debats de la Universitat de
València, la seua universitat, hem tingut ocasió d'acostar-nos a la seua
trajectòria com a historiador, a la seua activitat com a polític, al seu
compromís cívic, al seu tarannà com a universitari i al remat a la dimensió
humana de la seua personalitat com a col·lega professional d'uns, company de
militàncies d'altres i com a amic de tots.
Poc puc, doncs, afegir al retrat polièdric
que des la proximitat professional i política han traçat aquesta vesprada Ramon
Lapiedra, Joan Romero, Pascual Maragall, Vicent Soler, Pedro Ruiz i Joan
Francesc Mira.
Tan sols volguera subratllar, en la meua
condició de rector, la significació acadèmica del llegat intel·lectual d'Alfons
Cucó. La seua tesina de llicenciatura primer, i sobretot la seua tesi doctoral,
es convertirien en dos importants monografies: Aspectes de la política
valenciana en el segle XIX i El valencianisme polític 1874-1936, obres de 1965 i
1971, respectivament.
Fins i tot, a risc de redundar en el que
amb major autoritat científica acabem de sentir, no puc deixar de destacar que
El valencianisme polític constitueix la primera aproximació rigorosa des de la
història social al regionalisme i al nacionalisme valencià, convertint-se per
dret propi en l'obra de referència inexcusable. Una obra que té, en
conseqüència, un valor seminal per a posteriors estudis sobre el tema realitzats
per professors de la Universitat de València i d'altres universitats als quals
va obrir un nou camp per a la investigació en els estudis d'història social i
política.
I vull aprofitar aquest homenatge per
anunciar que la Universitat de València va a crear la Càtedra Alfons Cucó de
Reflexió Política Europea, ubicada a l'empara institucional de la Universitat
d'Estiu de Gandia. La qual permetrà d'una banda, aprofundir en les línies de
recerca que Alfons va transitar durant tota la seua vida; i d'altra, propiciar
la reunió i la discussió entre els especialistes. Un grup de professors format
per Joan Francesc Mira, Joan Romero, Joan del Alcàzar i Vicent Soler seran els
encarregats d'organitzar, impulsar i coordinar les activitats de la Càtedra
Alfons Cucó.
Quan fa a penes un mes vam acomiadar Alfons
en aquest Paranimf, abans de les tradicionals voltes al Claustre, vaig tindre
ocasió de destacar el seu tarannà acadèmic exigent i rigorós i el seu
convenciment profund que exercint com a bon historiador, ens estava donant les
claus de la nostra consciència com a poble.
Fruit d’aquest mateix rigor i d’aquesta
voluntat cívica, va ser el seu últim llibre: Roig i blau, el primer estudi
acadèmicament rigorós sobre la transició en el País Valencià. Una obra, la
presentació de la qual en el Col·legi Major Rector Peset, es va posposar
diverses vegades, davant dels avatars de la malaltia contra la qual va estar
lluitant. La presentació del llibre es va celebrar, finalment, el passat 22 de
maig i es va convertir en un sincer homenatge a la seua figura intel·lectual,
ple d'afectes, temors i emocions a penes contingudes per part d’aquells què allí
vam estar i que va ser per a molts de nosaltres l'última ocasió que vam tindre
de donar-li un abraçada.
El passat 22 de novembre, en l'acte de
lliurament de la medalla a títol pòstum a aquell altre gran historiador que va
ser el seu amic Ernest Lluch, el professor Salvador Almenar va recordar aquelles
paraules d'Ernest en les que assegurava que el currículum d'un universitari són
els seus textos. Doncs bé, aquests dies, la Universitat de València ha publicant
dos nous textos del professor Alfons Cucó. D'una banda acaba de publicar-se un
treball seu que porta per títol “La disgregació de l'URSS en el debat del
Parlament espanyol” i que forma part de l'obra coordinada pel propi Alfons, per
Joan Romero i Joaquín Farinós, amb el títol L'organització territorial de
l'Estat i que ha sigut editat en la col·lecció Oberta de PUV. D'altra banda, en
l'últim número de la revista L’Espill, que coediten l'Editorial 3 i 4 i la
Universitat València, acaba d'aparéixer un dels seus últims articles: “Les
fragilitats identitàries del País Valencià”.
Fragilitats identitàries del País Valencià:
sens dubte són moltes, sí, però també gràcies a les aportacions d'Alfons Cucó,
són menys, perquè, insistisc, el seu treball de bon historiador professional,
ens ha donat als valencians moltes claus de la nostra consciència com a
poble.
Crec, per a acabar, que tal vegada siguen
uns versos de Vicent Andrés Estellés, que Alfons va elegir per al frontispici
del seu últim llibre, els que millor ens parlen del sentit de la seua vida com a
universitari, com a ciutadà i com a home en definitiva:
Hi ha d’ésser possible
viure en dignitat.
Han d’ésser possibles
vents de
llibertat.
Moltes gràcies.
Francisco Tomás
|
