XXII Edició. Des del saber divers
|
 |
XXII
Edició.
2005
Des del Saber Divers
|
|
|
|
|
|
|
|
Cursos |
Cursos |
Tallers |
|
1. Enginyeria i benefici
social |
10. L'espectador/persona:
gestió del públic en les arts escèniques |
1. Arqueologia industrial,
arquitectura i patrimoni |
|
2. Llatí Hic et nunc. Temes
de sempre revisitats per una mirda d'avui |
11. Les ciències humanes
estudien les religions: una genealogia |
2. La vida és moviment/El
moviment és vida: el llenguatge del cos en l'espai |
|
3. Reptes del treball
social: del saber teoricopràctic |
12. Reptes i desafiaments
de la PIME familiar |
3. Fotomuntatges.
Aplicacions digitals |
|
4. Els espais de la
diversitat i la societat civil |
13. La crisi de la
política |
4. Les TIC (Tecnologies de
la informació i la comunicació) aplicades a l'àmbit de
les humanitats. Presentació i avaluació |
|
5. Biodiversitat marina: ús
i gestió |
14. L'altra cara de la
física nuclear |
5. Educació en salut sexual |
|
6. El maquis: realitat i
ficció de la guerrilla antifranquista |
15. Els estats units
d'Amèrica: l'imperi pensarós |
6. La vida és moviment/el
moviment és vida: veu i moviment |
|
7. La diversitat de les
cures des del saber divers |
16. Salut i esport |
7. Disseny gràfic fins a la
sopa |
|
8. Cultura, economia i
ciutat |
17. La memòria dels Borja
com a repte de futur |
8. Una mirada a la
literatura per a infants i joves |
|
9. Una educació de qualitat
per a tots i entre tots? |
18. Sobre la ignorància
consentida |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Cursos |
|
|
|
CURS 1. ENGINYERIA
I BENEFICI SOCIAL
Del 11 al 15 de juliol
Lloc.
Casa de Cultura Marqués de González de Quirós
Coordinador:
Enrique Sanchis. Catedràtic de Tecnologia Electrònica de
la UVEG.
Contingut de curs:
L’objectiu del curs és oferir una panoràmica actual
sobre la repercussió social de l’enginyeria, en els
diversos vessants tecnològics (electrònica i
telecomunicacions, informàtica i química). Durant el
curs seran presentades algunes aplicacions actuals en
aquests camps, fent un èmfasi especial en els aspectes
que tenen relació amb l’impacte social d’aquestes
tecnologies. Les aplicacions de la investigació bàsica
en física experimental de partícules i els seus
beneficis socials; els avanços en radiografia digital
per al diagnòstic mèdic amb imatges mitjançant tècniques
microelectròniques; la tecnologia assistencial per a
discapacitats (teleassistència domiciliària, sistemes
electrònics robotitzats, domòtica, etc.); l’estat de la
tècnica en realitat virtual i les seues immenses
aplicacions en un futur no massa llunyà; o l’enginyeria
química al servei de la preservació del medi; són temes
que abordaran professors experts, que duen a terme les
tasques investigadores en cadascun d’aquests camps. El
curs va adreçat a estudiants dels últims cursos de
titulacions adscrites a ciències bàsiques, tecnològiques
i de la salut, tot i que també pot tenir un gran interès
per a estudiants o professionals d’unes altres àrees que
vulguen adquirir uns coneixements bàsics en aquestes
matèries.
Àrea acadèmica: Tecnològiques
Dilluns 11 de juliol - 9:30 a 11:30 hores
“Transferència tecnològica i recerca bàsica: l’exemple
del CERN”
Enrique Sanchis. Catedràtic de Tecnologia Electrònica de
la UVEG.
Dimarts 12 de juliol – 9:30 a 11:30 hores
“Avanços en radiografia digital.”
Marcos
Fernández. Investigador CSIC-CNM de la Universitat
de Barcelona.
Dimecres 13 de juliol - 9:30 a 11:30 hores
“Tecnologia de la societat de la informació per a suport
a la vida diària amb discapacitat”
Jorge Falco. Professor de la Universitat de Saragossa.
Dijous 14 de juliol - 9:30 a 11:30 hores
“Realitat virtual: del mite al fet.”
Manuel
Lozano. Professor d’Informàtica de la UVEG.
Divendres 15 de juliol - 9:30 a 11:30 hores
“El paper de l’enginyeria química enfront dels reptes
mediambientals de la indústria”
Carmen Gabaldón. Professora d’Ingenieria Química de la
UVEG. |
|
|
|
CURS. 2 LLATÍ
HIC ET NUNC. TEMES DE SEMPRE REVISITATS PER UNA MIRADA
D'AVUÍ
Del 11 al 15 de juliol
Lloc.
Casa de Cultura Marqués de González de Quirós
Coordinador:
José Mª Estellés. Professor de Filologia Clàssica de la
UVEG.
Contingut del curs:
Un dels "sabers" més arrelats al mon universitari és
aquell que té com objectiu fonamental l'estudi de la
llengua en general, i de la llengua llatina en
particular. Ja des de el punt de vista púrament teòric,
centrat en tot alló que s'anomena "lingüística", ja
desparramant la mirada sobre el diversos continguts que
la llengua ha propiciat, sobre tot en el camp de
l'experimentació literaria. Des de fa més de cinc segles
la nostra Universitat-Estudi General, ha conreat
l'estudi del llatí en les seues diferents aspectes. Hui,
quan sembla que la societat moderna dona l'esquena a
aquests tipus disciplines, creguem encara que la llengua
llatina i la tradició cultural que anomenem "Tradició
Clàssica" té molt bona salut. Aquest curs intenta fer
reeixir algunes idees que poden tenir força importancia
entre nosaltres.
Àrea acadèmica: Humanitats
Dilluns 11 de juliol - 9:30 a 11:30 hores
“D’un mestre plebeu a un deixeble aristòcrata; Joan
Baptiste Anyès i Francesc Gilabert de Centelles, duc
d’Oliva”
José Mª Estellés . Professor de Filologia Clàssica de la
UVEG.
Dimarts 12 de juliol (9.30 a 11.30)
“Escrit (i) en les pedres. La romanització en el
territori de Dianium a través de l’epigrafia.”
Xavier Gómez. Professor de Filologia Llatina de la UVEG
Dimecres 13 de juliol (9.30 a 11.30)
“NON SCHOLAE, SED VITAE DISCIMUS: El llatí en la
Universitat del segle XXI”
Conxa Ferragut. Professora Filologia Clàssica de la UVEG.
Dijous 14 de juliol (9.30 a 11.30)
“El cine en la mitologia clàssica: herois, cultura i
fotogrames”
Francisco J. Tovar. Professor de Filologia Clàssica de
la Universitat d’Extremadura.
Divendres 15 de juliol (9.30 a 11.30)
“La literatura eròtica llatina: públic, llengua i
gèneres literaris”
Enrique Montero. Catedràtic de Filologia Llatina de la
Universitat de Valladolid. |
|
|
|
CURS. 3 REPTES DEL
TREBALL SOCIAL: DEL SABER TEORICOPRÀCTIC
Del 11 al 15 de juliol
Lloc.
Casa de Cultura Marqués de González de Quirós
Coordinadora:
Rosario Alonso. Catedràtica de Treball Social de la UVEG.
Contingut del curs:
Els objectius del curs s’articulen com a objectius
generals i específics.
Els objectius generals són tres:
1)Mostrar
els reptes per articular els sabers del treball social:
com transitar del saber ajudar l’individu davant
la necessitat sentida individual vers el saber
prevenir utilitzant models de prevenció social
amb les necessitats sentides socials. 2)Oferir
eines teoricotècniques del treball social per potenciar
la bona pràctica professional, tant amb problemes
socials tradicionals com amb els emergents. 3)Propiciar
el debat com a forma d’aprenentatge.
Els objectius específics són:
1)Mostrar
algun exemple de l’articulació entre teoria i pràctica
en els models d’intervenció del treball social per
passar de l’ajuda a la prevenció social.
2)Presentar models d’intervenció professional amb
problemes d’addiccions (alcoholisme), amb particular
referència a l’alcoholisme femení. 3)Presentar
models d’intervenció en situacions de maltractaments a
les dones. 4)Presentar models d’intervenció amb
immigrants. 5)Presentar models per a la
intervenció social en contextos de proximitat, amb
especial referència a les situacions d’exclusió i de
dependència. 6)Mostrar la necessària
articulació entre la política social i la pràctica de la
intervenció social.
Àrea acadèmica: Socials
Dilluns 11 de juliol (9.30 a 11.30)
“Els serveis socials: instrument de política econòmica”
Sebastià Sarasa. Professor de Ciències Polítiques i
Socials de la Universitat Pompeu Fabra
Dimarts 12 de juliol (9.30 a 11.30)
“Treball Social amb dones maltractades”
Raquel Millan. Treballadora social del Servei de Salut
de Getafe
Dimecres 13 de juliol (9.30 a 11.30)
“Pràctica i coneixement en Treball Social i processos
d'inclusió social”
Natividad de la Red Vega. Catedràtica de Treball Social
i Servei Socials de la Universitat de Valladolid.
Dijous 14 de juliol (9.30 a 11.30)
“Treball social i conductes addictives”
Josefa Gómez. Professora Treball Social de la UVEG.
Divendres 15 de juliol (9.30 a 11.30)
“Immigració,
racisme i xenofòbia: teoria i pràctica en Treball
Social”
Rosario Alonso. Catedràtica de Treball Social de la UVEG. |
|
|
|
CURS 4. ELS ESPAIS DE
LA DIVERSITAT I LA SOCIETAT CIVIL
Del 11 al 15 de juliol
Lloc.
Casa de Cultura Marqués de González de Quirós
Coordinadora:
Josepa Cucó. Catedràtica d’Antropologia Social de la
UVEG.
Contingut del curs:
En els anys 90, el terme de societat civil es va posar
de bellnou de moda. Els canvis introduits per la
globalització van fer que es tornara a debatre aquest
concepte carregat d’una llarga història. Anteriorment,
el discurs sobre la societat civil havia aparegut altres
dues vegades: la primera, en l’Europa occidental en el
segle XVIII; la segona, en l’Europa de l’Est i en
l’Amèrica Llatina en els anys 70 i 80. La novetat del
moment actual no és solament que la societat civil ja no
es limita a les fronteres de l’Estat territorial, sinó
que la integració global creixent obri noves
possibilitats per a l’emancipació política de les
societats civils de l’occident democràtic i de l’Est i
el Sud no democràtics.
Entès com un vast espai social ambigu, divers,
heterogeni i múltiple, la societat civil arrela en les
relacions de proximitat i en les associacions
voluntàries per establir un pont entre aquestes i les
institucions més abstractes de l’Estat. El fet de
reconèixer que les societats civils modernes estan
conformades per una constel·lació de xarxes i grups
formals i informals, juxtaposats i canviants, ens porta
a emfatitzar la inexistència d’un model paradigmàtic de
societat civil, i a destacar alhora el seu caràcter
intrínsecament divers, les organitzacions i xarxes de la
qual constitueixen una forma d’exercir pressió sobre el
poder estatal i també un mitjà de govern per a la
societat.
Amb aquest panorama teòric de fons, i per mitjà de les
diferents conferències, el curs es proposa aprofundir
tant en la idea com en els espais que integren a la
societat civil, concepte que ens permetrà reflexionar
conjuntament sobre les fonts de diversitat i de canvi de
les societats contemporànies.
Àrea acadèmica: Socials
Dilluns 11 de juliol (12.00 a 14.00)
“Sobre la unitat i diversitat de la societat civil”.
Josepa Cucó. Catedràtica d’Antropologia Social de la
UVEG.
Dimarts 12 de juliol (12.00 a 14.00)
“Espai
i gènere”.
Teresa del Valle. Catedràtica d’Antropologia Social de
la Universitat del País Basc/Euskal Herriko
Unibertsitatea
Dimecres 13 de juliol (12.00 a 14.00)
“Els espais de la immigració”.
Francisco Torres. Doctor en Sociologia. Becari
d’Investigació FPU de la UVEG.
Dijous 14 de juliol (12.00 a 14.00)
“La diversitat cistal·litzada i els museus
d’antropologia de Madrid”.
María Cátedra. Catedràtica d’Antropologia Social de la
Universitat Complutense de Madrid.
Divendres 15 de juliol (12.00 a 14.00)
“Els espais socials de la mobilització: resistència,
ocupació i recreació en la societat contemporània”.
Benjamín Tejerina. Catedràtic de Sociologia de la
Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea |
|
|
|
CURS 5.
BIODIVERSITAT MARINA: ÚS I GESTIÓ
Del 11 al 15 de juliol
Lloc.
Casa de Cultura Marqués de González de Quirós
Coordinador:
Juan Antonio Raga Esteve. Professor de Zoologia
de la UVEG.
Contingut del curs:
Els mars estan sofrint, al llarg de les últimes dècades,
una elevada pressió per les activitats humanes. Per
aquesta raó cal conèixer l’estat actual dels seus
recursos naturals i, en particular, de la seua
diversitat biològica, a fi de poder establir mesures de
protecció i de conservació, en uns casos, o per millorar
i reconduir alguns processos industrials cap a un
desenvolupament sostenible. Al llarg del curs es pretén
realitzar una revisió sobre l’estat actual i els
problemes de la conservació de la diversitat biològica
del Mediterrani, tant de les seues espècies amenaçades
com dels seus ecosistemes més fràgils. Per exposar,
igualment, les mesures proposades tant a Espanya com en
el conjunt de les aigües mediterrànies, encaminades a la
seua protecció, i també al seu ús i gestió. De la
mateixa manera s’exposaran algunes de les tècniques més
noves en l’estudi dels ecosistemes marins que permeten
obtenir informació subaquàtica, aèria o des de l’espai
de paràmetres oceanogràfics per entendre i aprofitar
millor els recursos marins. Finalment es presentaran
mètodes innovadors per al millor maneig, gestió i
producció dels recursos marins vius. En aquest sentit,
es presentarà la utilització de marcadors biològics per
determinar la traçabilitat de les pesqueries o l’ús de
vacunes per millorar la producció en piscicultura.
Àrea acadèmica: Bàsiques.
Dilluns 11 de juliol (12.00 a 14.00)
“Estat actual de les espècies protegides del
Mediterrani”.
Juan A. Raga. Professor de Zoologia de la UVEG.
Dimarts 12 de juliol (12.00 a 14.00)
“Té sentit fer reserves marines?“
Enrique Macpherson. Professor d’Investigació del CSIC.
Dimecres 13 de juliol (12.00 a 14.00)
“Tècniques de teledetecció aplicades als estudis
marins”.
Vicente Caselles. Professor de Termodinàmica de la UVEG.
Dijous 14 de juliol (12.00 a 14.00)
“Noves tècniques en pesqueries: aplicació de
biomarcadores en peixos”
Juan A. Balbuena. Professor de Zoologia de la UVEG.
Divendres 15de juliol (12.00 a 14.00)
“Noves tècniques en aqüicultura: vacunes i resposta
immune en peixos”
Carmen Amaro. Professora de Microbiologia de la UVEG. |
|
|
|
CURS 6. EL MAQUIS:
REALITAT I FICCIÓ DE LA GUERRILLA ANTIFRANQUISTA
Del 11 al 15 de juliol
Lloc.
Casa de Cultura Marqués de González de Quirós
Coordinador/s:
Alfons Cervera. Periodista i escriptor de la UVEG.
Contingut del curs:
Hi ha records que sobreviuen i d’altres que han passat a
l'estat més ras de la invisibilitat. En aquest país va
haver-hi una República i la seua memòria va ser
esborrada per la victòria franquista de 1939. Des
d’aleshores, només el silenci instal·lat sobre aquell
temps, un temps aparentment no real, perquè a allò que
no posem nom no existeix. Com tampoc no han existit, en
la versió oficial d’aquella victòria, els homes i les
dones que amb les armes a la mà van continuar emprenyant
des de les muntanyes la tranquil·litat de la dictadura.
Van ser els homes i les dones del maquis, de la
guerrilla antifranquista. Després, ja en els primers
anys 50, iniciaren el camí de l'exili o de la
resistència clandestina a les ciutats i els pobles. La
seua memòria comença ara a ser recuperada. En aquest
curs abordarem aquesta memòria des d’allò que va tenir
de realitat i testimoni històric i també de com s'hi han
acostat el cine i la literatura. Els nostres objectius
són clars: apropar a generacions més joves –sense
descartar-ne, és clar, cap altra– el relat del que va
ser aquell temps i els seus protagonistes, incitar-les a
voler saber, a no conformar-se amb el silenci que fins
ara s'imposava sobre el coneixement d'aquells anys,
intentar entre tots –alumnat i professorat del curs– que
una certa ètica de la resistència s'instal·le en la
consciència de la gent.
Àrea acadèmica: Humanitats.
Dilluns 11 de juliol (12.00 a 14.00)
“Mares, germanes, filles coratge: les dones de la
guerrilla antifranquista”
Mercedes Yusta.
Professora del Dep. d'Espanyol de la Universitat de
Cergy-Pontoise (França)
Dimarts 12 de juliol (12.00 a 14.00)
“L’oposició política al franquisme. El cas de la
guerrilla urbana a Catalunya”
Dolors Marín. Investigadora.
Dimecres 13 de juliol (12.00 a 14.00)
“Jo vaig ser guerrillera antifeixista”
Remedios Montero.
Membre de l'agrupació guerrillera del Levant i Aragó
(AGLA)
Dijous 14 de juliol (12.00 a 14.00)
“I perquè ara tants llibres sobre la memòria històrica?
Alfons Cervera. Escriptor i periodista.
Divendres 15 de juliol (12.00 a 14.00)
“El maquis en la pel·lícula “Los dias del pasado”
Mario Camus.
Director i guionista cinematogràfic. |
|
|
|
CURS 7. LA DIVERSITAT
DE LES CURES DES DEL SABER DIVERS
Del 11al 15 de juliol
Lloc.
Casa de Cultura Marqués de González de Quirós
Coordinador/s:
Amparo Benavent i Ramón Camaño. Professors d’Infermeria
de la UVEG.
Contingut del curs:
Des de la consideració de la diversitat dels sabers, el
curs està orientat cap a la reflexió i el debat al
voltant de la influència que els diferents sabers han
tingut, tenen i tindran en la construcció i
desenvolupament del “saber sanitari”, en concret del
“saber infermer”.
L’atenció a la salut de les persones, de les famílies i
dels grups ha evolucionat, i aquesta evolució ha tingut
com a conseqüències, entre d’altres, la diversificació
d’aquesta atenció i l’aparició de professionals diversos
dedicats a tenir cura de les persones des d’aspectes
molt concrets.
Les activitats que es duran a terme al llarg del curs
ens permetran:
Prendre consciència de quina ha estat l’evolució dels
coneixements sobre l’atenció a la salut de les persones,
de les famílies i de les comunitats;
Identificar la complexitat del saber sanitari i, dintre
d’aquest, del saber infermer, centrat en la cura de les
persones, de les famílies i de les comunitats;
Reconèixer com influeixen els mitjans de comunicació en
la percepció que tenen els usuaris dels serveis de salut
sobre l’atenció que hi reben; escoltar les veus de
diferents professionals de l’atenció a la salut que
centraran les seues aportacions des de la reflexió sobre
el fet de tenir cura.
Àrea acadèmica: Salut.
Dilluns 11 de juliol (17.30 a 19.30)
“Sabers i diversitat”
Ramón Camaño. Professor de l’Escola d’Infermeria de la
UVEG.
Dimarts 12 de juliol (17.30 a 19.30)
“La diversitat de les cures: una perspectiva
històricocultural”
Josep Lluís Barona. Catedràtic d’Història de la Ciència
de la UVEG.
Dimecres 13 de juliol (17.30
a 19.30)
“La cura: una mirada des de la complexitat”
Esperanza Ferrer. Directora de l’Escola d’Infermeria LA
FE de la UVEG.
Dijous 14 de juliol (17.30
a 19.30)
“Mitjans de comunicació, salut i sabers diversos”
Carolina Moreno. Professora de Periodisme de la UVEG.
Divendres 15 de juliol (17.30
a 19.30)
“La diversitat de les cures des del saber divers”
Taula redona amb la participació: Samuel Diaz,
metge especialista en neurologia de l’Hospital Francesc
de Borja de Gandia; Raquel Escrivá, adjunta d’Infermeria
de Docència de l’Hospital Francesc de Borja de Gandia;
Paula Martínez, diplomada en Nutrició Humana i Dietética
de la UVEG; José Mª Pe, president jubilat del Col·legi
de Podòlegs de València. |
|
|
|
CURS 8. CULTURA,
ECONOMIA I CIUTAT
Del 11 al 15 de juliol
Lloc.
Casa de Cultura Marqués de González de Quirós
Coordinador:
Pau Rausell. Professor
d’Economia Aplicada de la UVEG.
Contingut del curs:
El curs “Cultura, economia i ciutat” pretén aprofundir
en les denses relacions que s’estableixen entre la
dimensió cultural i el fenomen urbà. Per fer-ho, comptem
la intervenció, en primer lloc, del prestigiós
economista i professor emèrit de la Universitat Autònoma
de Madrid, José Ramón Lasuén, que tractarà d'apuntar els
aspectes generals d'aquestes relacions a partir de les
seues continuades i encertades investigacions. A
continuació, Xavier Cubeles, professor de la Universitat
Pompeu Fabra i soci de la consultora BCF, especialitzada
en la consultoria cultural, ens informarà del paper que
juga la localització de les indústries culturals en
l'articulació de les xarxes de ciutats. Després, el
professor Lluís Bonet, pioner en l'àmbit de la
investigació i la formació sobre l'economia de la
cultura i la gestió cultural des de la Universitat de
Barcelona, ens aportarà la seua informada visió sobre la
funció del turisme cultural a les ciutats. La penúltima
sessió, dirigida per Tony R. Murphy, actiu animador de
la consultoria i la formació cultural a la Comunitat de
Canàries, estarà dedicada a les possibilitats que la
cultura popular i els esdeveniments festius doten el
territori urbà d'elements de valor afegit. Finalment, i
com a recopilació del curs, Pau Rausell, de la
Universitat de València, ens aportarà alguns apunts
sobre la dimensió cultural de la planificació urbana i,
en concret, analitzarà un recent estudi de cas referit a
la ciutat de Gandia mateix. En conjunt, per tant, una
àmplia i completa visió sobre la ciutat i la cultura a
partir de les seues relacions funcionals, econòmiques i
socials.
Àrea acadèmica: Socials
Dilluns 11 de juliol (17.30 a 19.30)
“La creació, la producció i la distribució de la cultura
i les ciutats”.
José Ramón Lasuén. Professor emèrit de la Universitat
Autònoma de Madrid.
Dimarts 12 de juliol (17.30 a 19.30)
“Indústries culturals, ciutats i xarxes”
Xavier Cubeles. Professor Universitat Pompeu Fabra.
Dimecres 13 de juliol (17.30 a 19.30)
" Turisme cultural en l’entorn urbà”.
Lluís Bonet. Director de cursos de postgrau en Turisme
Cultural de la Universitat de Barcelona.
Dijous 14 de juliol (17.30 a 19.30)
“L’impacte de la cultura popular i els esdeveniments
festius en l’articulació de les ciutats Carles Campuzano”.
Tony R. Murphy. Director Gerent de Culturalink
Consultores.
Divendres 15 de juliol (17.30 a 19.30)
“Cultura i planificació urbana. Alguns apunts sobre
Gandia”
Pau Rausell. Professor d’Economia Aplicada de la UVEG. |
|
|
|
CURS 9.
UNA EDUCACIÓ DE QUALITAT PER A TOTS I
ENTRE TOTS?
Del 11 al 15 de juliol
Lloc.
Casa de Cultura Marqués de González de Quirós
Coordinador:
Guillermo Quintás. Professor de Filosofia de la UVEG.
Contingut del curs:
El document ministerial “Una educación de calidad para
todos y entre todos”, ha rebut resposta de col·lectius
sindicals, empresarials i professionals. El document
ministerial i el conjunt de les aportacions presentades
van deixar oberts clars espais en els quals es pot i es
deuen situar les nostres reflexions que també han de
comptar amb l’enfilall de conflictes que ha estat
saturant l’àmbit informatiu; el “fenomen Lluís Vives”
no és aïllat ni anecdòtic. La presentació de
l’avantprojecte solament urgeix al debat i a la seu
extensió. No solament es tracta, doncs, d’atorgar veu a
qui pot presentar una foto fixa de l’àmbit públic
docent; a més es fa necessari abordar assumptes polèmics
que, d’altra banda, marquen els veritables eixos de la
possible millora del sistema educatiu i de la mateixa
societat. Ens referim a la necessitat de revisar quins
nivells de desenvolupament ha d’assolir una llei
orgànica que requereix uns altres nivells legislatius i
organitzatius; a la necessitat de definir una política
de formació inicial i permanent del professorat
satisfactòria des del punto de vista dels professionals,
dels estudiants, del centre i de la societat que ha de
finançar i controlar la seua activitat; a la necessitat
de generar una cultura de l’avaluació formativa que
facilite l’organització dels espais escolars en què “tots”
han de trobar una educació de qualitat, siguen quins
siguen l’origen, la formació i la llengua en el moment
d’incorporar-s’hi; a la necessitat d’analitzar la nostra
comunitat d’interessos educatius amb uns altres països
europeus
i
a la de guanyar per als docents i per a la societat una
correcta atenció a la coeducació, verdader indicador de
qualitat.
Solament sobre una educació de qualitat cap posar fre a
la política liberal que afavoreix la dualització de
centres, de rendiments, de poblacions escolars. La
futura llei ha de marcar el moment de la reorganització
i la reorientació de la vida dels centres públics. La
veu dels docents tindrà un interès especial en aquest
curs.
Àrea acadèmica: Educació i Humanitats
Dilluns 11 de juliol (17.30 a 19.30)
“Contra el pacte: discriminació positiva per a l’escola
pública”
Guillermo Quintàs. Professor de Filosofia de la UVEG.
Dimarts 12 de juliol (17.30 a 19.30)
“El sentit de l’especialització en el marc formatiu de
l’ensenyança secundària”.
José
Miguel García. Professor de Filosofia de l’Escola
d’Art i Superior de Disseny d’Oriola.
Dimecres 13 de juliol (17.30 a 19.30)
“L’educació de qualitat per a tots en el marc de la Unió
Europea”
Luis
Miguel Lázaro. Professor d’Educació Comparada de la UVEG.
Dijous 14 de juliol (17.30 a 19.30)
“La
coeducació: criteri de qualitat de l'ensenyança”
Enriqueta García. Professora d’Institut de Educació
Secundària.
Divendres 15 de juliol (17.30 a 19.30)
“Les fites reformistes en educació. De l’esperit de les
lleis i de la seua perversió”
Manuel de Puelles. Catedràtic de Política de l’Educació
de la UNED. |
|
|
|
CURS 10.
L’ESPECTADOR/PERSONA: GESTIÓ DEL PÚBLIC EN LES ARTS
ESCÉNIQUES
Del 18 al 22 de juliol
Lloc.
Casa de Cultura Marqués de González de Quirós.
Coordinador:
Antoni Tordera. Catedràtic de Filologia Espanyola de la
UVEG.
Contingut del curs:
Majoritàriament, avui es planteja la qüestió del públic
en la gestió de teatres i auditoris com un assumpte de
captació de públic, valorat només en termes numèrics,
d’índex d’assistència, d’eficàcia del màrqueting
cultural (publicitat, marxandatge, descomptes,
abonaments, etc.).
Tot i ser aquest un aspecte important –pel que té de
rendibilització de les inversions (públiques o privades)
i d’accessibilitat a la cultura–, no en pots ser l’únic.
Si es tracta de teatre, música, dansa, etc., el gestor
pot i ha d’intentar la fidelització del públic, ço és,
impulsar processos per aconseguir que el públic siga
tractat com a espectador / persona, és a dir, coneixedor
de l’art escènic i individu que utilitza l’assistència a
l’espectacle com un mitjà d’enriquiment personal, i que
l’espectacle siga un lloc al qual desitge tornar. En una
paraula, es tracta d’oferir itineraris al client com a
públic perquè s’hi acoste com a espectador
personalitzat.
Per això, les sessions mostren tècniques per: a)
Treballar amb els grups d’espectadors i els seus líders.
b) Relacionar-se amb col·lectius de joves i majors. c)
Utilitzar la publicitat com una informació formativa. d)
Programar un teatre com un procés artístic i alhora
cívic. e) Construir un procés lúdic i lliure
d’espectadors apassionats.
Àrea acadèmica: Humanitats
Dilluns 18 de juliol (9.30 a 11.30)
“La programació de teatres com a diàleg amb
l'espectador: criteris i estratègies”.
Antoni Tordera.
Director del máster Arts Escèniques de la UVEG. Director
teatral.
Catedràtic de Filologia de la UVEG.
Dimarts 19 de juliol (9.30 a 11.30)
“L'Escola d'espectadors de Buenos Aires: una experiència
d'educació no formal”.
Jorge Dubatti.
Professor de la Universitat de Buenos Aires (USA).
Director de l'Escola d'Espectadors de Buenos Aires
Dimecres 20 de juliol (9.30 a 11.30)
“Persuassió i espectacle: Recursos per a la fidelització
de públics”
Antoni Navarro. Màster en Didactique de l’Art Dramatique
(Université de Québec à Montréal) i assessor
tècnicpedagògic de l’àrea de llengua i literatura al
CEP-CEFIRE de Sagunt
Dijous 21 de juliol (9.30 a 11.30)
“Fer
teatre com a formació d'espectadors”
José Mª Palanca. Director de l’Escola Municipal de
Teatre de l’Ajuntament d’Aldaia
Divendres 22 de juliol (9.30 a 11.30)
“Del principi d'incertesa al efecte palometa: Espectacle
i públic”
Eduardo Zamanillo. Autor, actor i director escènic de la
companyia PTV de València. |
|
|
|
CURS 11.
LES CIÈNCIES HUMANES ESTUDIEN
LES RELIGIONS: UNA GENEALOGIA
Del 18 al 22 de juliol
Lloc.
Casa de Cultura Marqués de González de Quirós
Coordinador:
Joan Llinares. Professor de Metafísica i Teoria del
coneixement de la UVEG.
Contingut del curs:
Les religions són un factor de primera magnitud per
entendre el món que vivim. Tanmateix, si deixem la
teologia confessional, la qual no està integrada en els
plans d’estudis de les nostres universitats públiques,
és difícil conèixer els resultats de la recerca que les
ciències humanes i socials han consagrat des dels sues
inicis a explicar i comprendre els fenòmens religiosos,
tasca amb un conjunt molt suggeridor de problemes de
greus implicacions filosòfiques.
Per això, començarem amb l’anomenada “renaixença
oriental”, l’encís que les religions de l’Índia,
brahamanisme i budisme en especial, provocaren sobre el
pensament europeu del XIX, sobretot a les universitats
alemanyes, amb l’interès creixent pel sànscrit i la
família lingüística indoeuropea. Revisarem després els
principals treballs de l’orientalisme britànic i francès
en relació amb les religions de l’Orient Pròxim, tant
bíblic, com egipci i mesopotàmic, amb edicions crítiques
i estudis dels textos religiosos anomenats semítics.
Sobre les denominades “religions primitives”
considerarem les tres principals teories que les van
estudiar: el naturalisme de Max Müller, l’animisme d’E.B.
Tylor i H. Spencer i el societisme de l’escola
sociològica francesa d’E. Durkheim i M. Mauss. La figura
de Max Weber ens portarà a reconstruir la seua
sociologia de la religió i els assaigs pòstums sobre les
religions universals, una tasca ciclòpia mal coneguda
que cal repensar. Acabarem amb l’anàlisi de la teoria de
la màgia que formulà J. Frazer a començament del XX amb
La branca daurada, recerca continuada després
per Evans-Pritchard i observada amb clarividència per
L. Wittgenstein.
Àrea acadèmica: Humanitats
Dilluns 18 de juliol (9.30 a 11.30)
“Les religions de l’Índia i el pensament alemnay del s.
XIX”
Pedro Piedras. Professor de Filosofia de la Universitat
de Valladolid.
Dimarts 19 de juliol (9.30 a 11.30)
“Les religions de l’Orient Pròxim i l’orientalisme
britànic i francès”.
José García. Professor de Filosofia de la UVEG.
Dimecres 20 de juliol (9.30 a 11.30)
“L’escola antropològica britànica i l’escola sociològica
francesa i les religions primitives”
Joan Llinares. Professor de Filosofia de la UVEG.
Dijous 21 de juliol
(9.30 a 11.30)
“Sociologia de la religió: Max Weber i les religions
universals”
Enrique Gavilán. Professor d’Història Medieval de la
Unversitat de Valladolid.
Divendres 22 de juliol
(9.30 a 11.30)
“Màgia, religió, ciència: de Frazer a Wittgenstein”
Nicolás Sánchez. Professor de Filosofia de la UVEG. |
|
|
|
CURS 12. REPTES I
DESAFIAMENTS DE LA PIME FAMILIAR
Del 18 al 22 de juliol
Lloc.
Casa de Cultura Marqués de González de Quirós
Coordinador:
Javier Viciano. Professor de Dret Mercantil de la UVEG.
Contingut del curs:
L’economia globalitzada imposa als operadors econòmics
nous reptes i desafiaments que són encara de major
importància quan els operadors econòmics són petites i
mitjanes empreses en les quals el caràcter familiar
d’alguns o de tots els socis, gestors o treballadors és
una de les seues notes característiques. El curs es
proposa dos grans objectius. D’una banda, mitjançant les
dues primeres ponències, es planteja servir d’àmbit de
reflexió sobre el paper de les petites i mitjanes
empreses familiars en l’actual model de societat
occidental; es tracta de reflexionar sobre si les
societats modernes d’economia de mercat consideren
necessària la subsistència d’aquest tipus d´empreses, si
l´economia globalitzada en permet la subsistència i
quines són les polítiques públiques, econòmiques i
socials, que, si escau, cal dissenyar per a la seua
subsistència. D´una altra banda, mitjançant altres tres
conferències, l´objectiu és conèixer de la mà d´experts
en els diversos àmbits com cal organitzar la petita i
mitjana empresa familiar tant des del punt de vista
empresarial com des del jurídic i el fiscal per afrontar
amb garanties d’èxit la globalització, de manera que
s´establisquen les bases perquè el futur mediat permeta
la subsistència d´organitzacions empresarials
sustentades en valors empresarials diferents a
l’eficiència econòmica -paradigma de la economia moderna-,
però compatibles amb aquesta.
Àrea acadèmica: Socials
Dilluns 18 de juliol (9.30 a 11.30)
“La
planificació de la successió en l'empresa familiar. Una
visió de conjunt“.
Enrique Bigne. Catedràtic de Comercialització i
Investigació de Mercats de la UVEG.
Dimarts 19 de juliol (9.30
a 11.30)
“L'organització de la propietat en l'empresa familiar.
Propietat, testament i protocol”
Javier Viciano.
Professor de Dret Mercantil de la UVEG
Dimecres 20 de juliol (9.30
a 11.30)
“L'organització en l'empresa familiar. Òrgans societaris,
estatuts i protocol familiar”
Jorge Martí.
Advocat. Soci de Uria & Menéndez
Dijous 21 de juliol (9.30 a 11.30)
“L’organització
fiscal de l’empresa familiar. La planificació de la
successió”
Ignacio Tormo.
Advocat. Director General de l’Institut Valencià per a
l'Estudi de l'Empresa Familiar (IVEFA)
Divendres 22 de juliol (9.30
a 11.30)
“El paper de l’empresa familiar en l’economia
globalitzada”
Mario Mariner. Empresari. President
de l’Institut Valencià per a l'Estudi de l'Empresa
Familiar (IVEFA) |
|
|
|
CURS 13. LA CRISI DE
LA POLÍTICA
Del 18 al 22 de juliol
Lloc.
Casa de Cultura Marqués de González de Quirós
Coordinador:
Pablo Oñate. Professor Titular de Ciència Política i de
l’Administració de la UVEG.
Contingut del curs:
Aquest curs vol generar una reflexió col·lectiva sobre
la crisi de la política al començament del segle XXI.
Encara que entenguem per crisi només canvi,
mutació o transformació, és més que pertinent parlar de
crisi de la política en aquest convuls inici de segle i
de mil·lenni. Constatada la crisi de la política, els
perfils que la definien en l’estadi que considerem com a
punt de partida, així com els trets que la caracteritzen
en aquesta fase de mutació, es tractarà de dilucidar
quines poden ser les tendències d’evolució en un futur
pròxim i si es poden apuntar vies per millorar-la pel
que fa a aquells aspectes que avui no ens resulten
satisfactoris.
L’objectiu general del curs serà, doncs, analitzar la
crisi de la política al començament del segle XXI, des
d’algunes de les principals perspectives possibles (la
conflictivitat politicosocial, els partits polítics i
les eleccions, els nacionalismes, els intel·lectuals i
el seu paper, i els processos de globalització. Per
conduir aquest itinerari, es comptarà amb alguns dels
millors especialistes en la matèria respectiva, que
esbossaran els principals elements i variables de la
crisi des de l’òptica de la parcel·la triada per
analitzar la crisi, així com possibles alternatives i
vies per millorar la configuració de la política en
aquest nou estadi, partint dels caràcters que hem de
considerar irrenunciables dels models anteriors, bo i
tractant d’avançar i de millorar en el que d’ells no
siga plenament satisfactori, al mateix temps que
s’afronten els nous reptes.
Àrea acadèmica: Socials
Dilluns 18 de juliol (12.00 a 14.00)
“La conflictivitat social i la seua resolució com a
factor (positiu/negatiu) en la crisi de la política”.
Alberto Oliet. Catedràtic de Ciència Política i de
l’Administració de la Universitat de Malaga.
Dimarts 19 de juliol (12.00 a 14.00)
“Partits polítics i eleccions en la crisi de la
política”
Pablo Oñate. Professor Titular de Ciència Política i de
l’Administració de la UVEG.
Dimecres 20 de juliol (12.00 a 14.00)
“Els intel·lectuals en la crisi de la política”
Rafael del Águila. Catedràtic de Ciència Política i de
l’Administració de la Universitat Autònoma de Madrid.
Dijous 21 de juliol (12.00 a 14.00)
“Els nacionalismes en la crisi de la política”
Francisco Llera. Catedràtic de Ciència Política i de
l’Administració de la Universitat del País Basc.
Divendres 22 de juliol (12.00 a 14.00)
“La crisi de la política en un món globalitzat”
Fernando Vallespín. Catedràtic de Ciència Política i de
l’Administració de la Universitat Autònoma de Madrid i
President del CIS |
|
|
|
CURS 14. L’ALTRA CARA
DE LA FÍSICA NUCLEAR
Del 18 al 22 de juliol
Lloc.
Casa de Cultura Marqués de González de Quirós
Coordinador:
Antoni Ferrer. Catedràtic de Física de la UVEG.
Contingut del curs:
El curs té com a objectiu presentar els avanços
tecnològics que han sorgit del desenvolupament de les
tecnologies dels acceleradors i dels detectors de
partícules en l’àmbit de la física nuclear i de la
física de partícules aquests darrers cinquanta anys.
Molts d’ aquests avanços es relacionen amb la medicina i
les ciències mèdiques, però no se’n poden oblidar les
aplicacions més industrials, que també tenen un gran
impacte en el benestar futur de la societat. Així, el
curs abordarà, amb la participació de reconeguts experts
en la matèria, els temes següents: la producció
d’energia per fusió termonuclear: es discutirà la
importància de la fusió termonuclear com una solució
neta i potent per a la producció d’energia elèctrica en
el futur; les aplicacions industrials dels acceleradors
de partícules: amb aplicacions per a l’anàlisi de
materials, la datació d’objectes i altres tècniques
d’alta precisió; el diagnòstic i el tractament de tumors
amb feixos de partícules: es presentaran instruments com
el PET, les cambres Compton i la utilització de feixos
de protons per a la teràpia de tumors malignes (hadroteràpia);
els avanços en protecció radiològica que estan
implantats a hospitals i a instal·lacions radioactives i
les interessants activitats per a les ciències mèdiques
que es poden fer utilitzant la radiació de sincrotró,
com en el cas del futur accelerador de radiació
sincrotró de Barcelona.
Àrea acadèmica: Bàsiques
Dilluns 18 de juliol (12.00 a 14.00)
“Perspectives en fusió termonuclear controlada (el
projecte ITER)”
Carlos Alejaldre. Director General de Política
Tecnològica. Investigador del CIEMAT de Madrid.
Dimarts 19 de juliol (12.00 a 14.00)
“La
radiació sincrotró i les ciències mèdiques”
Joan Bordas. Director del
CELLS, projecte ALBA.
Dimecres 20 de juliol (12.00 a 14.00)
“El combat de la física front al càncer”.
Facundo Ballester. Professor de Física Atòmica,
Molecular i Nuclear de la UVEG.
Dijous 21 de juliol (12.00 a 14.00)
“Diagnòstic
per la imatge”
José Mª Benlloch. Científic titular del CSIC; IFIC
(centre mixt CSIC-UVEG).
Divendres 22 de juliol (12.00 a 14.00)
“Aplicacions tecnològiques dels acceleradors de
partícules”
Antoni Ferrer. Catedràtic de Física Atòmica, Molecular i
Nuclear de la UVEG. |
|
|
|
CURS 15. ELS ESTATS
UNITS D’AMÈRICA: L’IMPERI PENSARÓS
Del 18 al 22 de juliol
Lloc.
Casa de Cultura Marqués de González de Quirós
Coordinador:
Joan del Alcàzar. Professor d’Història Contemporània de
la UVEG.
Contingut del curs:
Des de l’11-S, fronteres endins dels EUA s’ha aguditzat
la polarització política. L’Imperi, tot i pensarós,
sembla com tancat sobre ell mateix. Certament, els
nord-americans van patir l’horror de la guerra al bell
mig de Manhattan i ara estan embrancats en un conflicte
bèl·lic a l’Iraq que recorda més l’espectre del Vietnam
que no l’anunciat passeig militar. Washington, a més a
més, arran de l’11-S evidencià aviat un aprofundiment de
l’unilateralisme. Tots aquests trets no han fet sinó
aguditzar-se a partir de la doctrina de guerra
preventiva encetada a l’Iraq. Mèxic va ser, molt
probablement, el primer afectat pels canvis en la
política exterior dels EUA després de l’atac a les
Torres Bessones. I per extensió, l’Amèrica Llatina. La
despectivament anomenada Vella Europa va patir també el
menyspreu dels mandataris nord-americans i Espanya, en
particular, encara pugna per millorar unes relacions
imprescindibles que s’han deteriorat molt després de la
retirada de les tropes decretada pel govern de Zapatero.
Els EUA ofereixen la seua versió més conservadora i
superba, però aquell país és molt més complex i plural
del que els estereotips més usuals ens diuen. Hi ha una
confrontació interna que respon a l’esquema clàssic
esquerra-dreta que té arrels històriques, i hi ha
diferències sensibles entre les administracions
republicanes i les demòcrates. En les darreres
eleccions, aquestes contraposicions s’han materialitzat
en el combat entre allò que hom ha denominat el
providencialisme democràtic contra el realisme prudent,
Bush contra Kerry, en última instància. El resultat, ja
el sabem: la victòria del primer.
Àrea acadèmica: Humanitats
Dilluns 18 de juliol (12.00 a 14.00)
“Les
arrels i els matisos de les relacions actuals entre
Espanya i els Estats Units »
Nuria Tabanera. Professora d’Història Contemporània de
la UVEG.
Dimarts 19 de juliol (12.00 a 14.00)
“Els dilemes del poder nord-americà: entre la raó
d’estat i la retòrica llibertària.”
Leonardo Curzio. Professor investigador del Centre
d'Estudis per a Amèrica del Nord de la Universitat
Nacional Autònoma de Mèxic.
Dimecres 20 de juliol (12.00 a 14.00)
“Passat i present del radicalisme als Estats Units“
Aurora Bosch. Professora d’Història Contemporània de la
UVEG.
Dijous 21 de juliol (12.00 a 14.00)
“Born in the USA”: patriotisme i nacionalisme als EUA”
Ferran Archilés. Professor d’Història Contemporània de
la UVEG.
Divendres 22 de juliol (12.00 a 14.00)
“Demòcrata o republicà? Presidència i lideratge mediàtic
de James Carter a George W. Bush”
Amparo Guerra. Professora d’Història de la Comunicació
Social de la UCM. |
|
|
|
CURS 16. SALUT I
ESPORT
Del 18 al 22 de juliol
Lloc.
Casa de Cultura Marqués de González de Quirós
Coordinador:
Antonio Iradi. Professor de Fisiologia de la UVEG.
Contingut del curs:
El curs té per objectiu fonamental informar sobre les
característiques de l’esport com a contribuïdor
fonamental a l’estat de salut de l’individu.
Condicions en què l’esport està indicat i amb quina
intensitat, així com situacions en què està
contraindicat. També es tindran en compte els avantatges
de l’esport com a element educador, formatiu, capacitat
d’autodisciplina i integrador social. Igualment es
donarà a conèixer la visió dels metges esportius sobre
l’esport base i el professional, a més d’estudiar la
influència de l’esport sobre la joventut i en l’envelliment.
És important assenyalar, a més, els riscos i els perills
del dopatge esportiu. Per descomptat, s’analitzarà la
rehabilitació dels esportistes, característiques
essencials, precaucions que cal adoptar i pautes que
s’han de seguir.
El
curs acabarà oferint una panoràmica de l’esport
universitari, els seus objectius i la seua organització
a nivell de la Comunitat Valenciana i de l’estat.
Àrea acadèmica: Salut
Dilluns 18 de juliol (17.30 a 19.30)
“Proves
funcionals en l'esportista d'alta competició i en
l'esport base”.
M.A. Buil Bellver. Metge del PAMESA.
Dimarts 19 de juliol (17.30 a 19.30)
“Dopatge
l’esport”
Esteban Morcillo. Catedràtic de Farmacologia de la UVEG.
Dimecres 20 de juliol (17.30 a 19.30)
“El Xiquet i l’esport”
Rafael Vila. Cap de policlínica de pediatria de
l’Hospital Clínic Universitari de València
“Envelliment i Esport”
José Viña. Catedràtic de Fisiologia de la UVEG.
Dijous 21 de juliol (17.30 a 19.30)
“Beneficis de l'esport. Problemes de la
sobresol·licitació”.
J.J. González Iturri. President de FEMEDE.
Divendres 22 de juliol (17.30 a 19.30)
“El sport a la Universitat”.
Taula redona: Carlos Hernando, cap del Servei d’Esports
UJIM; Ángel Benito, vicerector d’Esports de la UPV, i
Antoni Iradi, cap del Servei d’esports UVEG. |
|
|
|
CURS 17. LA MEMÒRIA
DELS BORJA COM A REPTE DE FUTUR
Del 18 al 22 de juliol
Lloc.
Casa de Cultura Marqués de González de Quirós
Coordinador:
Santiago La parra. Membre del CEIC “Alfons El Vell”.
Contingut del curs:
Partint de la base que, en efecte, no hi ha res més
pràctic que una bona teoria, aquest curs es plateja com
una introducció a la gestió eficaç i eficient del
patrimoni cultural, amb una part teórica i una altra de
pràctica, aplicada al cas concret dels Borja a la Safor.
Inclou, per tant, l'acostament als membres més destacats
de la singular família dels papes valencians i el
coneixement del seu llegat que perdura entre nosaltres.
L'enfocament és pluridisciplinar i està recomanat per a
estudiants d'Història, Art, Turisme, Humanitats i, en
general, per als interesats en la gestió del patrimoni
históric.
Àrea acadèmica: Humanitats i Socials
Dilluns 18 de juliol (17.30 a 19.30)
“El viatge dels Borja des de Roma a Gandia”
Santiago La Parra. Professor de Patrimoni Cultural de la
UPV.
Dimarts 19 de juliol (17.30 a 19.30)
“El patrimoni com a recurs turístic (quin patrimoni per
a quin turisme)”.
Llorenç Prats. Professor d’Antropologia de la
Universitat de Barcelona.
Dimecres 20 de juliol (17.30 a 19.30)
“Paisatge Borja: Un passeig per les despulles de la
memòria”.
Josep A. Gisbert. Director Museu Arqueològic de Dénia.
Dijous 21 de juliol (17.30 a 19.30)
“Turisme, patrimoni i recuperació urbana”.
M.A. Troitiño Vinuesa. Catedràtic de Geografia Humana de
la UCM.
Divendres 22 de juliol (17.30 a 19.30)
“Els clàssics en valor. Una perspectiva des de
l’economia”
Pau Rausell. Professor d’Economia Aplicada de la UVEG. |
|
|
|
CURS 18. SOBRE LA
IGNORÀNCIA CONSENTIDA
Del 18 al 22 de juliol
Lloc.
Casa de Cultura Marqués de González de Quirós
Coordinador:
Mª José Hernández del Servei de Formació Permanent.
Contingut del curs:
A hores d’ara vivim un moment dens, la densitat del
qual fa ben difícil parlar, discutir i polemitzar fins i
tot sobre els assumptes per als quals estem preparats.
La reflexió sobre l’ensenyament, més concretament sobre
el paper del professor, el seu quefer, en els àmbits de
la política a vegades pretén sostraure’s del col·lectiu
de professors per posar-lo en mans d’experts que tenen
la garantia de la seua “professionalitat” que els dota
d’objectivitat, que s’ocupen de la veritat i procuren el
bé de tothom.
Quan aquest és el discurs del poder, l’estranyament
entre la tasca del professor i la societat queda
perpetrat: al professor li són estranyes les autoritats
que defiiniran el seu quefer i quedarà desconcertat,
descentrat, perquè aquells estableixen la cultura del
saber i el seu paper i destrossen, al mateix temps, tot
el conjunt de relacions necessàries perquè ell es
reconega com a docent i siga, alhora, reconegut com a
tal.
Tal estranyament es completa amb programes impossibles
per inassolibles, per sabers desintegrats, per discursos
invasors que prioritzen l’eficàcia en el sentit de “es
pot vendre” i per la distorsió dolosa i la tergiversació
sistemàtica del que és veritable i del que és honest que
avui són acceptats com a components vertebradors de la
nostra vida.
Volem reflexionar sobre tot allò que, amb voluntat de
fer-ho, distorsiona i tergiversa els àmbits en què volem
viure.
Recordar com el treball docent solament és possible des
de múltiples àmbits, tots integrats amb l’objectiu comú
de formar ciutadans.
Àrea acadèmica: Educació i Humanitats
Col·labora: SGAE. Sociedad General de Autores y Editores
Activitat subvencionada en el marc del conveni subscrit
entre la Conselleria de Cultura, Educació i Esports.
Dilluns 18 de juliol (17.30 a 19.30)
“El caràcter docent de tots els gèneres literaris”
Ana Diosdado. Escriptora dramaturga
Dimarts 19 de juliol (17.30 a 19.30)
“Ordres de “liquidació” dels coneixements acadèmics”
Francisco Beltrán. Professor de Didàctica i Organització
Escolar de la UVEG
Dimecres 20 de juliol (17.30 a 19.30)
“Les deu crisis humanes més oblidades de 2004”
Vicente Moros. Delegat Metges sense fronteres de la C.V.
i la regió de Múrcia
Dijous 21 de juliol (17.30 a 19.30)
“Sobre el discurs financer”
José Luis Fernández. Catedràtic de Matemàtiques de la
UAM
Divendres 22 de juliol (17.30 a 19.30)
“Les diferents visions del passat: interdisciplinarietat
en l’arqueologia prehistòrica”
Valentín Villaverde. Catedràtic de Prehistòria i
Arqueologia de la UVEG. |
|
|
|
|
|
|
|
Tallers |
|
|
|
TALLER 01 ARQUEOLOGIA
INDUSTRIAL, ARQUITECTURA I PATRIMONI
Del 11 al 15 de juliol
Lloc.
Universitat Popular de Gandia.
Coordinador:
Manuel Cerdà. Professor d’Història de l’Art de la UVEG.
Contingut del curs:
Aquest taller te com a objectiu iniciar als alumnes en
les tècniques arqueològiques pròpies de l’arqueologia
industrial ―especialment l’estratigràfia murària― i el
treball de camp, analitzar els recursos dels quals ha de
servir-se l’arqueòleg industrial i analitzar la vessant
cívica de l’arqueologia industrial i la seua relació amb
la salvaguarda del patrimoni industrial. Per a això,
s’estudiaran casos concrets de “jaciments”
arqueològics-industrials i es vincularà aquesta tasca a
la que ha de ser, en última instància, l’objectiu de
tota investigació: la de ser útil a la societat. És des
d’aquesta perspectiva que l’arqueologia industrial es
vincula a la tasca político-administrativa de
salvaguarda i protecció del patrimoni industrial, ja
que, més enllà dels objectius propis de la investigació,
planteja la qüestió de què fer amb allò estudiat:
conservar-ho?, rehalitar-ho?, donar-li un altre ús?...
Àrea acadèmica: Humanitats
De dilluns a divendres de 17.30 a 19.30
Manuel Cerdà. Professor d’Història de l’Art de la UVEG |
|
|
|
TALLER 02. LA VIDA ÉS
MOVIMENT/EL MOVIMENT ÉS VIDA: EL LLENGUATGE DEL COS EN
L’ESPAI
Del 11 al 15 de juliol
Lloc.
Universitat Popular de Gandia.
Coordinador:
Societat “Alfons El Vell”.
Contingut del curs:
Curs dinàmic
dissenyat per a desenvolupar el coneixement del nostre
cos i prendre consciència de l'espai que ens envolta, on
l'alumne participa en diversos exercicis preparatoris
per posar a punt: les articulacions, els músculs i els
tendons, treballant sempre amb la respiració.
S'aprendra a utilitzar el pes del cos amb el què es
crearan frases aprofitant la llei de la gravetat i també
l'atracció emocional entre els participants.
Com objectiu: millorar la nostra agilitat, aconseguir
millor coordinació i equilibri per a gaudir d'harmonia
en l'activitat quotidiana.
Àrea acadèmica: Humanitats
De dilluns a divendres de 17.30 a 19.30
Assumpta Arqués. Professora de dansa contemporània.
* Per a realitzar el curs els alumnes hauran de portar
roba còmoda, tipus xandall, calcetins i calçat esportiu |
|
|
|
TALLER 03. FOTOMUNTATGES.
APLICACIONS DIGITALS
Del 11 al 15 de juliol
Lloc.
Universitat Popular de Gandia.
Coordinador:
Francisco Sanchis. Tècnic en imatge i so
Contingut del curs:
Crearem un fotomuntatge que ens servira per a una
portada de CD partint d'unes imatges digitals. Farem
servir el programa fhotoshop CS. Desenvolupar la
creativitat de l'alumne per a resoldre els seus dubtes
amb el programa informàtic de disseny.
L'objectiu és conéixer millor el programa photoshop i
les possibilitats que genera una imatge digital.
Àrea acadèmica: Educació
De dilluns a divendres de 17.30 a 19.30
Francisco Sanchis. Tècnic en imatge i so |
|
|
|
TALLER 04. LES TIC
(TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ)
APLICADES A L’ÀMBIT DE LES HUMANITATS. PRESENTACIÓ I
AVALUACIÓ
Del 11 al 15 de juliol
Lloc:
Universitat Popular de Gandia.
Coordinador:
Anaclet Pons. Professor d’Història Contemporània de la
UVEG.
Contingut del curs:
Ningú no dubtarà que Internet ocupa un lloc cada vegada
més important en la nostra vida diària, ja sigui en el
món de l'empresa, en el de l'administració, en
l'educatiu o simplement per al públic en general. Es
tracta d'un mitjà que s'ha imposat amb gran celeritat a
nivell mundial com un instrument privilegiat de
comunicació, un instrument que permet posar al nostre
abast una gran quantitat d'informació a baix cost. Així
doncs, la xarxa s'imposa, bé sigui com instrument
publicitari, bé com fórmula educativa a distància o bé
com simple recurs informatiu. El desenvolupament és a
més exponencial i les seves possibilitats teòricament
il·limitades. Per tant, no tenim excusa. Quedar-se
d'esquenes a Internet i a la informàtica suposaria
quedar probablement desconnectats del desenvolupament
actual sofrint així una important pèrdua a nivell
professional. Alhora, però, una sobreutilització
d’aquests mitjans, sense el convenient sentit crític,
pot conduir a una certa uniformització de pensaments i
productes. Aquest és precisament part del nostre
treball, doncs les nostres disciplina es basa en la
crítica i el qüestionament perpetus. Com fer-ho? Com
avaluar les webs, com hem d’entendre el que significa
l’hipertext, com buscar, com crear una llista de
distribució, com discriminar la informació, com emprar
aquesta informació per investigar o per a la docència?
Àrea acadèmica: Humanitats.
De dilluns a divendres de 17.30 a 19.30
Anaclet Pons. Professor d’Història Contemporània de la
UVEG. |
|
|
|
TALLER 05. EDUCACIÓ EN
SALUT SEXUAL
Del 18 al 22 de juliol
Lloc.
Universitat Popular de Gandia
Coordinador/s:
Vicent Bataller i Mercedes García. Sexòleg Clínic.
Psicoterapeuta d'Orientació Psicoanalítica/Psicòloga
Clínica
Contingut del curs:
La salut sexual i el fet sexual humà (FSH) abraça tots i
totes; es tracta de parlar de sexualitats en plural, de
les persones d’edats, cultures i vivències diferents,
però totes sexuades des del naixement fins que morim.
Per a l’Associació Mundial de Sexologia (WAS),
«s’aconseguirà la salut sexual mitjançant el
reconeixement i el suport dels drets sexuals i el
coneixement adquirit, a través de la sexologia, d’una
àmplia educació de la sexualitat i de l’accés a
l’atenció de la salut sexual».
La sexualitat és una part integral de la personalitat de
tot ésser humà i per al seu ple desenvolupament és
necessària la satisfacció de necessitats humanes
bàsiques com el desig de contacte, la intimitat,
l’expressió emocional, el plaer, la tendresa i l’amor.
La sexualitat es construeix a través de la relació entre
la persona i les estructures socials, i és essencial per
al benestar individual, interpersonal i social. La salut
sexual és un aspecte que cal fomentar. Per desenvolupar
aquesta promoció de la salut sexual és imprescindible
crear contextos afavoridors de la comunicació entre els
i les professionals que treballen amb xiquets,
adolescents i joves. Una cosa que l’Organització Mundial
de la Salut (OMS) anomena «escenaris promotors de
salut». Aquest taller pràctic pretén aportar recursos
específics per conèixer les claus de la intervenció en
educació sexual, les habilitats específiques de
comunicació, els estils actitudinals en matèria
d’informació en sexualitat humana.
Àrea acadèmica: Salut
De dilluns a divendres de 17.30 a 19.30
Vicent Bataller.
Sexòleg Clínic i Psicoterapeuta d'Orientació
Psicoanalítica;
Mercedes García. Sexòloga |
|
|
|
TALLER 06. LA VIDA ÉS
MOVIMENT/EL MOVIMENT ÉS VIDA: VEU I MOVIMENT
Del 18 al 22 de juliol
Lloc.
Universitat Popular de Gandia
Coordinador/s:
Societat “Alfons El Vell”.
Contingut del curs:
Curs dinàmic dissenyat per a desenvolupar la relació
entre la paraula i el moviment. Exercicis per a
treballar la respiració i la veu, lliberar el bloqueig
dels músculs i sentir la conexió de tot el cos.
Treballant la paraula com a recurs per a obtenir el
moviment i el moviment com a recurs per a obtenir la
parula..
Com objectiu: aconseguir millor coordinació i equilibri
entre el nostre cos i la nostra paraula per a gaudir
d'harmonia en l'activitat quotidiana.
Àrea acadèmica: Humanitats
De dilluns a divendres de 17.30 a 19.30
Assumpta Arqués. Professora de dansa contemporània
* Per a realitzar el curs els alumnes hauran de portar
roba còmoda, tipus xandall, calcetins i calçat esportiu |
|
|
|
TALLER 07. DISSENY
GRÀFIC FINS A LA SOPA
Del 18 al 22 de juliol
Lloc.
Universitat Popular de Gandia
Coordinador/s:
Nacho Igual. Professor d’Art i Superior de Disseny de
Castelló.
Contingut del curs:
Com podem usar el disseny gràfic que ens envolta en
beneficio nostre i en el dels altres? Quina és la clau
perquè un missatge visual ben dissenyat faça percebre a
l’observador allò que nosaltres volem que perceba? Avui
dia, mirem cap a on mirem, l’ésser humà es veu
permanentment bombardejat per infinitat de missatges
visuals de tota mena, reveladors, persuasius,
informatius, descriptius, etc. Tots ells reclamen la
nostra atenció per comunicar-nos alguna cosa. Entre tota
aquest garbuix, la nostra ment es veu obligada a triar
aquells que, pel seu atractiu visual i per la seua
capacitat creativa, ens persuadeixen de ser captats
abans o entre d’altres. El disseny gràfic forma part de
les nostres vides: en vestim, en regalem, en fem ús i el
llancem, a vegades fins i tot en mengem. En tot cas
defineix la personalitat o l’esperit d’aquell qui
l’utilitza i els humans ens hem acostumat a formar-nos
una imatge mental de les persones o les corporacions que
hi ha darrere els missatges visuals que ens arriben dia
a dia. És com la nostra manera de vestir o d’actuar,
d’escriure o d’expressar-nos; defineix la nostra
personalitat. Així mateix, si som capaços de usar-lo
correctament, el disseny gràfic ens pot ajudar a donar
la imatge de nosaltres mateixos que ens interessa més.
Àrea acadèmica: Educació
De dilluns a divendres de 17.30 a 19.30
Nacho Igual. Professor de Disseny Gràfic. |
|
|
|
TALLER 08. UNA MIRADA A
LA LITERATURA PER A INFANTS I JOVES
Del 18 al 22 de juliol
Lloc.
Universitat Popular de Gandia
Coordinador/s:
Gemma Lluch. Catedràtica de Filologia Catalana de la
UVEG.
Contingut del curs:
En
aquest curs, l’estudiant pot conèixer el camp de la
comunicació cultural amb l’infant i l’adolescent on
ocupa un espai important el món del llibre i el de la
televisió i el cinema. Els continguts del taller els hem
formulat a partir d’una sèrie d’interrogants. Gemma
Lluch buscarà respostes al tema genèric de la narrativa
escrita per adults i dirigida als infants i joves, per
exemple, qüestions com els trets que són compartits amb
la literatura per a adults, si ha de ser diferent o si
ha d’educar. Miquel Desclot es centrarà en la poesia i
en qüestions com si en aquestes edats poden llegir
poesia, quins poemes triem, si poden llegir qualsevol
poesia, si llegeixen poesia o l’escolten, assajarà
tècniques que ens ensenyen a llegir en veu alta. Anna
Ballester parlarà de l’animació lectora i explicarà
tècniques que poden ajudar a llegir perquè: és posible
animar a la lectura?, quines són les tècniques que podem
usar? què és l’animació lectora? Enric Solbes respondrà
a preguntes sobre com es transforma un original en
llibre, com es dissenyen els llibres, quina tipografia
hem d’usar o si és difícil pensar i fer una portada. I
acabarem amb qüestions habituals com el paper de la
televisió i del cine on ens preguntem si la literatura
actual pensa en el cine i la televisió o si podem
compartir el llibre i la pantalla.
Àrea acadèmica: Humanitats
Dilluns 18 de juliol (17.30 a 19.30)
“Què és la literatura adreçada als infants i joves?”
Gemma Lluch. Catedràtica de Filologia catalana de la
UVEG.
Dimarts 19 de juliol (17.30 a 19.30)
“Podem llegir poesia? Triar poemes i llegir en veu alta”
Miquel Creus (Miquel Desclot). Poeta i premi nacional de
literatura infantil i juvenil, 2002.
Dimecres 20 de juliol (17.30 a 19.30)
“Podem ajudar a llegir? Animar a la lectura a l’aula”
Anna Ballester. Professora d’Institut Educació
Secundària de Puçol.
Dijous 21 de juliol (17.30 a 19.30)
“Com dissenyem els llibres? Elegir portades i lletres”
Enric Solbes. Il·lustrador de llibres i disseny gràfic.
Divendres 22 de juliol (17.30 a 19.30)
“Quin és el paper del cine i la televisió? Compartir el
llibre i la pantalla.”
Gemma Lluch. Catedràtica de Filologia catalana de la
UVEG. |
|
|
|
|
|
|
[<] Tornar
|
|
