 
A
més de estar atents
als avisos d’AEMET recomanem seguir els
avisos de METEOSALUD
Ministerio
de Sanidad - Áreas - Prevención Efectos Altas Temperaturas
A
causa del canvi climàtic,
la calor ja no és només una molestia estacional: és
un risc real i creixent
per a la salut.
Augmenta
els ingressos hospitalaris, agreuja malalties cròniques i
provoca milers de morts
evitables cada estiu.
L'evidència científica és clara: la calor
perjudica seriosament la salut.
L'evidència científica també ens diu que l'adaptació és capaç de reduir els impactes en la
salut i salvar vides, inclus
malgrat l'augment
de les temperatures. Al costat
de les
polítiques
públiques per a garantir entorns més frescos i comunitats més responsables, els hàbits autoprotecció enfront de la calor
funcionen, però la seua
efectivitat depén
en gran manera de que la població els conega, els entenga i puga
posar-los en pràctica.
Guia Salud y Calor.pdf
Les
altes temperatures no ens
ha de preocupar només perquè
augmente la humitat en l'aire
i supose un factor de risc
perquè es produïsquen
pluges torrencials
en cas de DANA. La calor
és un risc en si mateix. Juny ha sigut el mes més càlid des que hi ha registres i juliol
ha començat amb una
onada de calor, no sols
amb temperatures
per damunt de 35 graus
durant el dia sinó amb mínimes per damunt de 24 a la nit.
Per això recomanem prendre la mesures d'adaptació
necessàries, no sols
a nivell personal, sinó
assegurar-nos de les condicions
de les persones més vulnerables del nostre entorn.
Les
altes temperatures poden assecar
també l'abundant vegetació
silvestre augmentant el risc
d'incendis així com la seua virulència i ràpida propagació, per la qual
cosa no cal tindre precaució
i treballar en la prevenció
d'estos.
Recomanem estar atents
als avisos d’AEMET
Avisos
meteorológicos - Agencia Estatal de Meteorología - AEMET. Gobierno de
España
AEMET (@aemet.es) — Bluesky
I
als de METEOSALUD
Ministerio
de Sanidad - Áreas - Prevención Efectos Altas Temperaturas
Guia_Salud_y_Calor_v2.pdf
Mesures davant
altes temperatures en
treballs a l'aire lliure

Davant altes temperatures
en treballs a l'aire
lliure pot ser necessari prendre mesures
adequades per a la protecció
de les persones treballadores.
Quan es desenvolupen treballs a l'aire lliure i en els llocs de treball que, per
l'activitat desenvolupada,
no puguen quedar tancats,
hauran de prendre's
mesures adequades per a la protecció de les persones treballadores
davant de qualsevol
risc relacionat amb fenòmens meteorològics adversos, incloent-hi
temperatures extremes.
Les
mesures prendran en consideració,
a més dels fenòmens esmentats, les
característiques de la tasca que es desenvolupe
i les característiques personals o l'estat biològic conegut de la persona treballadora,
podent incloure les
mesures preventives la prohibició de desenvolupar determinades tasques durant les hores del dia en les quals concórreguen fenòmens meteorològics adversos.
Informem que, tenint
en compte l'existència
d'onades de calor, han d'adoptar-se
per a treballs a l'aire
lliure les disposicions
avantdites.
Més informació en:
Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo
Institut Valencià
de Seguretat i Salut
en el Treball
Agencia Estatal
de Meteorología
Sistema de vigilància de temperatures extremes a la Comunitat
Valenciana
 
Consignes de temperatura a la
Universitat de València

L'optimització de la temperatura de
consigna dels sistemes
de climatització és
importantísima per a la reducció dels consums energètics.
Asi, el Reial decret 1826/2009, de 27 de novembre,
pel qual es
modifica el Reglament d'instal·lacions
tèrmiques en els edificis, aprovat per Reial decret 1027/2007,
de 20 de juliol (BOE Núm. 298, d'11 de
desembre de 2009) estableix, a l'apartat I.T. 3.8.2:
- La temperatura del
aire en los recintos calefactados no será superior a 21 ºC, cuando para ello se requiera consumo de
energía convencional para la generación de calor por parte del
sistema de calefacción.
- La
temperatura del aire en los recintos refrigerados no será inferior
a 26 ºC, cuando para ello se requiera
consumo de energía convencional para la generación de frío
por parte del sistema de refrigeración.
- Las
condiciones de temperatura anteriores estarán referidas al
mantenimiento de una humedad relativa comprendida entre el
30% y el 70%.
El
Servei Tècnic i de Manteniment
ha difós aquesta
norma als responsables dels
espais, i ha donat instruccions a les empreses
de manteniment i gestió
de manteniment per a que es respecten aquests límits.
Recomanacions del Servei de Prevenció i
Medi Ambient per a estalviar en Climatització
Els sistemes de climatització tenen per finalitat aconseguir una
temperatura confortable per a les persones que hi ha a l’interior de l’edifici. Aquesta temperatura òptima
canviarà segons l’estació. A més, com que totes les persones som
diferents, n’hi ha
de més fredolics i
de més calorosos, raó per la qual s’ha de fixar una temperatura equilibrada. I recordeu que la millor manera de controlar la temperatura és mitjançant la roba!
En funció de l’orientació
del nostre espai de
treball, podem aprofitar la temperatura exterior per mantenir una temperatura adient
a l’interior. A l’hivern,
necessitem la major
quantitat possible
de calor, com la insolació
directa, i en canvi a l’estiu
ens convé
refrigerar evitant que pegue el sol i ventilant. Així podrem disminuir la necessitat
d’utilitzar els sistemes de climatització
convencionals aconseguint
a més estalvis energètics.
A on estiga la climatització encesa,les
finestres i les portes han de romandre tancades.
Si
tens calor, probablement
altres companys tenen fred. Per això, la primera mesura que cal prendre
és utilitzar roba més fresca.
En cas d’encendre l’aire
condicionat, recorda’t
sempre de tancar totes les portes i finestres perquè no entre
la calor.
Per regular l’aire condicionat,
no cal posar la temperatura al mínim (a més, després tindreu fred). Encara
que el poses a 26 °C, l’aparell
funcionarà al màxim
fins que arribe a la temperatura desitjada. I molt important: recorda’t
sempre d’apagar-lo
en eixir.
Els sistemes de refrigeració funcionen quasi
exclusivament amb electricitat, per aquest motiu produeixen gasos d’efecte d’hivernacle.
Els mesos d’estiu s’arriba als màxims de potència demanada a causa
dels aparells d’aire condicionat, la xarxa de distribució se
satura i hi ha apagades freqüents. Aquest augment de la
demanda d'electricitat s’ha
de satisfer cremant
més combustibles.
Regulació de la climatització
a l'estiu
L’optimització de la temperatura de
consigna dels sistemes
de climatització és
crucial per al benestar dels
ocupants i per a la reducció
dels consums energètics.
Durant els mesos d’estiu el desconfort tèrmic es produeix principalment per temperatures
excessivament baixes,
és a dir, per excés de fred a causa de l’aire condicionat. Aquesta situació és deguda principalment a dos factors:
Durant els dies
calorosos, quan s’entra
en un edifici excessivament
refrigerat, la sensació
de confort tèrmic és
agradable, ja que se sent una sensació d’alleujament. Per contra,al
llarg de la jornada aquestes
temperatures resulten massa
baixes per als treballs sedentaris i
propicien els refredats
estiuencs.
Quan estiga apagada
la climatització, utilitza
mecanismes passius com la ventilació creuada per a mantenir
una temperatura adequada de l’edifici, sobretot a l’estiu. Per exemple,
obre finestres situades en diferents façanes i/o alçades per a crear una circulació
natural d’aire degut
a la diferència de gradient
tèrmic, fet que permetrà obtenir una
temperatura de confort i disminuirà la necessitat d’ús de climatitzadors artificials.
Només calen 10 minuts diaris per a ventilar la teua
oficina, i és convenient
realitzar la ventilació
a primera hora del matí durant
l’època d’estiu o durant el migdia a l’hivern. A més, cal
tancar el sistema de climatització mentre s’està ventilant l’habitacle. Si
no tens la possibilitat
de ventilar manualment, probablement
ja ho fa el sistema de climatització
de manera automàtica.
Lectures pere
a gaudir a l’ombra
 
I
per què les temperatures
són tan altes?

Desajust energètic
de la Terra (EEI, Earth Energy Imbalance)
L'EEI,
avaluat al capítol 7 de l'informe
AR6 del Grup de Treball
I (Forster et al., 2021), proporciona una
mesura de l'energia sobrant
acumulada (escalfament) en el sistema climàtic i, per tant, és un indicador essencial
per a supervisar l'estat actual i futur de l'escalfament
global. Representa la diferència entre la força radiativa que actua per escalfar el clima i la resposta radiativa de la
Terra, que actua per oposar-se
a aquest escalfament.
Sota
condicions climàtiques
estables, és a dir,
en absència de forçament
climàtic antropogènic,
aquesta diferència estaria equilibrada a escales temporals
interdecadals. Tanmateix,
des de com a mínim l'any 1970 hi ha hagut un desequilibri persistent en els fluxos d'energia que ha conduït a l'absorció d'energia en excés pel sistema climàtic (Forster et al., 2021).
A
escales anuals i superiors,
els canvis en l'inventari global de calor de la Terra associats amb l'EEI estan dominats pels canvis en el contingut tèrmic dels oceans globals (OHC), que
ha representat al voltant
del 90 % de l'escalfament global des dels anys 70 (Forster et al., 2021).
Aquest escalfament planetari provoca canvis
en tots els components del sistema terrestre, com ara l'elevació del nivell del mar, l'escalfament
dels oceans, la pèrdua de gel, l'increment
de la temperatura i del vapor d’aigua en l'atmosfera, canvis en la
circulació oceànica
i atmosfèrica, escalfament
continental i el desglaç del permafrost. …
L’actualització dels
períodes d’avaluació
de l’AR6 fins a l’any
2024 dona com a resultat
augments sistemàtics
de l’EEI: 0,68 W/m² durant
el període 1977–2024 en comparació
amb 0,57 W/m² durant
1971–2018, i 0,99 W/m² durant 2012–2024 en comparació amb 0,79 W/m² durant 2006–2018 (vegeu
la Taula 4).
La
tendència i la variabilitat
interanual de l’EEI poden explicar-se majoritàriament per una combinació
de canvis en la temperatura superficial i en
el forçament radiatiu
(Hodnebrog et al., 2024). Tanmateix,
hi va haver un salt
significatiu en 2023 i 2024, que encara està sent investigat (vegeu la secció 7.2), però també
es tracta en el context de les excepcionals condicions climàtiques extremes recents
(Minobe et al., 2025).
Extractes dels Indicators of Global Climate Change 2024: annual update of
key indicators of the state of the climate system and human influence, publicat per Copernicus.
Llegir en anglès
|