Texto

El contenido generado por IA puede ser incorrecto.

Seguiu-nos Compartir_en_Bluesky     | |

 

 

 

Mesures per a sobreviure les altes temperatures

 

Texto

El contenido generado por IA puede ser incorrecto.

 

El DecàlegGaudix de l'estiu amb salut” del Pla Nacional d'Accions Preventives contra els Efectes de l'Excés de Temperatures sobre la Salut conté les següents recomanacions principals per a previndre els danys derivats de la calor:

 

  1. Beu aigua o líquids amb freqüència, encara que no sentes set i amb independència de l'activitat física que realitzes.

 

  1. Evita les begudes amb cafeïna, alcohol o molt ensucrades, ja que poden afavorir la deshidratació.

 

  1. Presta especial atenció a bebés, menors, dones embarassades, lactants i als majors amb malalties que puguen agreujar-se amb la calor (cardíaques, renals, diabetis, hipertensió, obesitat, càncer, demència, etc.).

 

  1. Roman en llocs frescos, a l'ombra o climatitzats.

 

  1. Reduïx l'activitat física i evita practicar esports a l'aire lliure en les hores centrals del dia.

 

  1. Usa roba lleugera, folgada i que deixe transpirar.

 

  1. Mai deixes a cap persona en un vehicle estacionat i tancat.

 

  1. Consulta al metge si tens símptomes durant més d'una hora que puguen estar relacionats amb la calor.

 

  1. Mantingues les medicines en un lloc fresc.

 

  1. Menja lleuger (fruites, verdures) i reduïx els aliments rics en greixos..

 

 

 

 

Mapa

El contenido generado por IA puede ser incorrecto.Cuadro de texto: Mapa de nivells de risc per a la  salut  per zones de meteosalud

 

A més de estar atents als avisos d’AEMET recomanem seguir els avisos de METEOSALUD

Ministerio de Sanidad - Áreas - Prevención Efectos Altas Temperaturas

 

 

A causa del canvi climàtic, la calor ja no és només una molestia estacional: és un risc real i creixent per a la salut.

Augmenta els ingressos hospitalaris, agreuja malalties cròniques i provoca milers de morts evitables cada estiu.

L'evidència científica és clara: la calor perjudica seriosament la salut.

L'evidència científica també ens diu que l'adaptació és  capaç de reduir els impactes en la salut i salvar vides, inclus malgrat l'augment de les temperatures. Al costat de les

polítiques públiques per a garantir entorns més frescos i comunitats més responsables, els hàbits autoprotecció enfront de la calor funcionen, però la seua efectivitat depén en gran manera de que la població els conega, els entenga i  puga posar-los en pràctica.

 

Guia Salud y Calor.pdf

 

Les altes temperatures no ens ha de preocupar només perquè augmente la humitat en l'aire i supose un factor de risc perquè es produïsquen pluges torrencials en cas de DANA. La calor és un risc en si mateix. Juny ha sigut el mes més càlid des que hi ha registres i juliol ha començat amb una onada de calor, no sols amb temperatures per damunt de 35 graus durant el dia sinó amb mínimes per damunt de 24 a la nit. Per això recomanem prendre la mesures d'adaptació necessàries, no sols a nivell personal, sinó assegurar-nos de les condicions de les persones més vulnerables del nostre entorn.

Les altes temperatures poden assecar també l'abundant vegetació silvestre augmentant el risc d'incendis així com la seua virulència i ràpida propagació, per la qual cosa no cal tindre precaució i treballar en la prevenció d'estos.

Recomanem estar atents als avisos d’AEMET

Avisos meteorológicos - Agencia Estatal de Meteorología - AEMET. Gobierno de España

AEMET (@aemet.es) — Bluesky

I als de METEOSALUD

Ministerio de Sanidad - Áreas - Prevención Efectos Altas Temperaturas

Guia_Salud_y_Calor_v2.pdf

Mesures davant altes temperatures en treballs a l'aire lliure

Un conjunto de letras blancas en un fondo blanco

El contenido generado por IA puede ser incorrecto.

 

Davant altes temperatures en treballs a l'aire lliure pot ser necessari prendre mesures adequades per a la protecció de les persones treballadores.

Quan es desenvolupen treballs a l'aire lliure i en els llocs de treball que, per l'activitat desenvolupada, no puguen quedar tancats, hauran de prendre's mesures adequades per a la protecció de les persones treballadores davant de qualsevol risc relacionat amb fenòmens meteorològics adversos, incloent-hi temperatures extremes.

Les mesures prendran en consideració, a més dels fenòmens esmentats, les característiques de la tasca que es desenvolupe i les característiques personals o l'estat biològic conegut de la persona treballadora, podent incloure les mesures preventives la prohibició de desenvolupar determinades tasques durant les hores del dia en les quals concórreguen fenòmens meteorològics adversos.

Informem que, tenint en compte l'existència d'onades de calor, han d'adoptar-se per a treballs a l'aire lliure les disposicions avantdites.

Més informació en:

Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo

Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball

Agencia Estatal de Meteorología

Sistema de vigilància de temperatures extremes a la Comunitat Valenciana

Interfaz de usuario gráfica

El contenido generado por IA puede ser incorrecto.Imagen que contiene Interfaz de usuario gráfica

El contenido generado por IA puede ser incorrecto.

 

 

Consignes de temperatura a la Universitat de València

Imagen que contiene Diagrama

El contenido generado por IA puede ser incorrecto.

 

L'optimització de la temperatura de consigna dels sistemes de climatització és importantísima per a la reducció dels consums energètics.

Asi, el Reial decret 1826/2009, de 27 de novembre, pel qual es modifica el Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis, aprovat per Reial decret 1027/2007, de 20 de juliol (BOE Núm. 298, d'11 de desembre de 2009) estableix, a l'apartat I.T. 3.8.2:

  • La temperatura del aire en los recintos calefactados no será superior a 21 ºC, cuando para ello se requiera consumo de energía convencional para la generación de calor por parte del sistema de calefacción.
  •  La temperatura del aire en los recintos refrigerados no será inferior a 26 ºC, cuando para ello se requiera consumo de energía convencional para la generación de frío por parte del sistema de refrigeración.
  •   Las condiciones de temperatura anteriores estarán referidas al mantenimiento de una humedad relativa comprendida entre el 30% y el 70%.

 

El Servei Tècnic i de Manteniment ha difós aquesta norma als responsables dels espais, i ha donat instruccions a les empreses de manteniment i gestió de manteniment per a que es respecten aquests límits.

Recomanacions del Servei de Prevenció i Medi Ambient per a estalviar en Climatització

Els sistemes de climatització tenen per finalitat aconseguir una temperatura confortable per a les persones que hi ha a l’interior de l’edifici. Aquesta temperatura òptima canviarà segons l’estació. A més, com que totes les persones som diferents, n’hi ha de més fredolics i de més calorosos, raó per la qual s’ha de fixar una temperatura equilibrada. I recordeu que la millor manera de controlar la temperatura és mitjançant la roba!
En funció de l’orientació del nostre espai de treball, podem aprofitar la temperatura exterior per mantenir una temperatura adient a l’interior. A l’hivern, necessitem la major quantitat possible de calor, com la insolació directa, i en canvi a l’estiu ens convé refrigerar evitant que pegue el sol i ventilant. Així podrem disminuir la necessitat d’utilitzar els sistemes de climatització convencionals aconseguint a més estalvis energètics.
A on estiga la climatització encesa,les finestres i les portes han de romandre tancades.

Si tens calor, probablement altres companys tenen fred. Per això, la primera mesura que cal prendre és utilitzar roba més fresca.
En cas d’encendre l’aire condicionat, recorda’t sempre de tancar totes les portes i finestres perquè no entre la calor.

Per regular l’aire condicionat, no cal posar la temperatura al mínim (a més, després tindreu fred). Encara que el poses a 26 °C, l’aparell funcionarà al màxim fins que arribe a la temperatura desitjada. I molt important: recorda’t sempre d’apagar-lo en eixir.

Els sistemes de refrigeració funcionen quasi exclusivament amb electricitatper aquest motiu produeixen gasos d’efecte d’hivernacle.
Els mesos d’estiu s’arriba als màxims de potència demanada a causa dels aparells d’aire condicionat, la xarxa de distribució se satura i hi ha apagades freqüents. Aquest augment de la demanda d'electricitat s’ha de satisfer cremant més combustibles.

Regulació de la climatització a l'estiu

L’optimització de la temperatura de consigna dels sistemes de climatització és crucial per al benestar dels ocupants i per a la reducció dels consums energètics.

Durant els mesos d’estiu el desconfort tèrmic es produeix principalment per temperatures excessivament baixes, és a dir, per excés de fred a causa de l’aire condicionat. Aquesta situació és deguda principalment a dos factors:

Durant els dies calorosos, quan s’entra en un edifici excessivament refrigerat, la sensació de confort tèrmic és agradable, ja que se sent una sensació d’alleujament. Per contra,al llarg de la jornada aquestes temperatures resulten massa baixes per als treballs sedentaris i propicien els refredats estiuencs.

Quan estiga apagada la climatització, utilitza mecanismes passius com la ventilació creuada per a mantenir una temperatura adequada de l’edifici, sobretot a l’estiu. Per exemple, obre finestres situades en diferents façanes i/o alçades per a crear una circulació natural d’aire degut a la diferència de gradient tèrmic, fet que permetrà obtenir una temperatura de confort i disminuirà la necessitat d’ús de climatitzadors artificials.

Només calen 10 minuts diaris per a ventilar la teua oficina, i és convenient realitzar la ventilació a primera hora del matí durant l’època d’estiu o durant el migdia a l’hivern. A més, cal tancar el sistema de climatització mentre s’està ventilant l’habitacle. Si no tens la possibilitat de ventilar manualment, probablement ja ho fa el sistema de climatització de manera automàtica.

Lectures pere a gaudir a l’ombra

Una señal de calle en un día soleado

El contenido generado por IA puede ser incorrecto.Texto

El contenido generado por IA puede ser incorrecto. Diagrama

El contenido generado por IA puede ser incorrecto.

 

 

I per què les temperatures són tan altes?

 

Diagrama

El contenido generado por IA puede ser incorrecto.

 

Desajust energètic de la Terra (EEI, Earth Energy Imbalance)

L'EEI, avaluat al capítol 7 de l'informe AR6 del Grup de Treball I (Forster et al., 2021), proporciona una mesura de l'energia sobrant acumulada (escalfament) en el sistema climàtic i, per tant, és un indicador essencial per a supervisar l'estat actual i futur de l'escalfament global. Representa la diferència entre la força radiativa que actua per escalfar el clima i la resposta radiativa de la Terra, que actua per oposar-se a aquest escalfament.

 

Sota condicions climàtiques estables, és a dir, en absència de forçament climàtic antropogènic, aquesta diferència estaria equilibrada a escales temporals interdecadals. Tanmateix, des de com a mínim l'any 1970 hi ha hagut un desequilibri persistent en els fluxos d'energia que ha conduït a l'absorció d'energia en excés pel sistema climàtic (Forster et al., 2021).

 

A escales anuals i superiors, els canvis en l'inventari global de calor de la Terra associats amb l'EEI estan dominats pels canvis en el contingut tèrmic dels oceans globals (OHC), que ha representat al voltant del 90 % de l'escalfament global des dels anys 70 (Forster et al., 2021).

 

Aquest escalfament planetari provoca canvis en tots els components del sistema terrestre, com ara l'elevació del nivell del mar, l'escalfament dels oceans, la pèrdua de gel, l'increment de la temperatura i del vapor d’aigua en l'atmosfera, canvis en la circulació oceànica i atmosfèrica, escalfament continental i el desglaç del permafrost. …

L’actualització dels períodes d’avaluació de l’AR6 fins a l’any 2024 dona com a resultat augments sistemàtics de l’EEI: 0,68 W/m² durant el període 1977–2024 en comparació amb 0,57 W/m² durant 1971–2018, i 0,99 W/m² durant 2012–2024 en comparació amb 0,79 W/m² durant 2006–2018 (vegeu la Taula 4).

La tendència i la variabilitat interanual de l’EEI poden explicar-se majoritàriament per una combinació de canvis en la temperatura superficial i en el forçament radiatiu (Hodnebrog et al., 2024). Tanmateix, hi va haver un salt significatiu en 2023 i 2024, que encara està sent investigat (vegeu la secció 7.2), però també es tracta en el context de les excepcionals condicions climàtiques extremes recents (Minobe et al., 2025).

Extractes dels Indicators of Global Climate Change 2024: annual update of key indicators of the state of the climate system and human influence, publicat per Copernicus.

Llegir en anglès
 

Uen a

Un dibujo de una cara feliz

El contenido generado por IA puede ser incorrecto.

 

Dana: JornadesReflexions i accions després de la catàstrofe”. Cloenda

 

Mapa

El contenido generado por IA puede ser incorrecto.

 

 

 

Dana: JornadesReflexions i accions després de la catàstrofe”. Cloenda

Conferència de cloenda.

Josep Vicent Boira, Departament de Geografia, UV i IEC

Presenta i modera Martí Domínguez, director de la revista Mètode, UV i IEC Conclusions provisionals i paraules de cloenda: Jaume Guillamet, IEC

 

Dana: JornadesReflexions i accions després de la catàstrofe”. Cloenda

La Universitat de València forma més de 200 docents en emergències amb el pla Valencia + Segura

Un grupo de personas en un salón

El contenido generado por IA puede ser incorrecto.

 

 

Prop de 200 docents han omplit les aules de la Universitat de València en les primeres sessions dedicades a la formació en emergències del professorat dels centres educatius de la ciutat de València i de la seua àrea metropolitana. Aquest ha sigut el tir d’eixida al Pla de Formació ‘València + Segura’, el programa més ambiciós en matèria de preparació ciutadana davant emergències mai desenvolupat a la ciutat. Liderat per la Càtedra MESVAL de la Universitat de València (UV), davall la direcció del professor José Manuel Pastor, aquest pla busca capacitar la població per a actuar eficaçment davant situacions de risc, especialment inundacions.

 

La formació a formadors s’ha desenvolupat en la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de València en dos sessions que han congregat 100 docents per torn. La jornada, així com tot el conjunt de formació dels centres, ha estat organitzada per la professora María Alcantud, vicedegana de la facultat i responsable de formació en centres educatius d’aquest projecte; en col·laboració amb Manuela Pardo, professora de la Facultat d'Economia i membre de la Càtedra MESVAL i Xavier Mínguez i Héctor Hernández,  docents de la Facultat de Formació del Professorat.

 

María Alcantud ha explicat que aquesta primera sessió -repartida en dos torns- ha reunit 200 docents de centres municipals i altres centres de formació de l'àrea metropolitana de València; i està prevista una altra sessió el 10 de juliol. Però l’impacte d’aquesta formació a la Universitat de València serà molt més gran. Segons Alcantud, “es tracta d’una formació en cascada, de manera que cada docent delegat o delegada formarà al professorat del seu centre i en el marc del Pla d’acció tutorial es farà el mateix amb l’alumnat. Estem parlant que només amb aquest projecte pilot s’acabarà formant en emergències a prop de 100.000 estudiants”. En aquest sentit, el professor José Manuel Pastor, director de la Càtedra MESVAL, ha destacat que “aquest és un primer pas, però la formació està pensada perquè arribe a tota la ciutadania, des d”escolars a associacions veïnals, centres de gent gran, joves, persones amb discapacitat, etc. Per això hem preparat diverses accions i materials. La idea és que tota la ciutadania estiga formada i sàpia reaccionar davant de qualsevol emergència”.

 

L’equip de la Universitat de València ha preparat els materials didàctics adaptats per especialistes que s’han entregat i explicat durant les sessions a professorat d’educació infantil, primària, secundària i formació professional. La formació s’ha realitzat de forma conjunta amb el cos de bombers de València. La formació és certificada per a cada assistent i s’incentivarà la participació mitjançant acreditacions que els farà partícips de la xarxa de 'Centres Segurs'. El Pla 'València + Segura' inclou més de 220 accions presencials i ha sigut dissenyat amb un enfocament inclusiu i comunitari.

 

Llegir a UV notícies

 

 

 

 

 

Interfaz de usuario gráfica, Texto, Aplicación, Correo electrónico

El contenido generado por IA puede ser incorrecto.

Reps aquest correu per haver-te subscrit a ell o per formar part dels contactes d'UV Sostenibilitat.

Si desitges donar-te de baixa del butlletí, envia un correu amb la paraula Baixa a

sostenibilitat@uv.es

Si t’han reenviat aquest butlletí i vols rebre’l directament, escriu amb la paraula Inscripció

sostenibilitat@uv.es