Investigadors nord-americans, espanyols i alemanys, liderats per Joel González-Cabrera, de la Universitat de València, van publicar ahir dimecres en la revista ‘PLOS ONE’ un estudi que descriu dues noves mutacions que permeten a l’àcar de les abelles Varroa destructor adaptar-se i sobreviure els tractaments químics. El treball afronta un dels majors problemes de l’apicultura i l’agricultura: un àcar capaç de delmar les poblacions mundials d’abelles.

L’article, “Novel mutations in the voltage-gated sodium channel of pyrethroid-resistant Varroa destructor populations from the Southeastern USA”, descriu el treball realitzat per a identificar les mutacions que fan l’àcar ectoparàsit, Varroa destructor, insensible als tractaments amb piretroides, família de plaguicides molt eficaços per a controlar diverses espècies d’àcars i insectes plaga i que han sigut el tractament d’elecció dels apicultors per a controlar l’àcar durant dècades.

Alguns plaguicides són especialment actius contra àcars, per això se’ls coneix com a acaricides. Els piretroides tau-fluvalinat i flumetrina eliminen quasi el 100% dels paràsits als ruscos. Aquests compostos actuen sobre unes proteïnes anomenades canals de sodi dependents de voltatge (VGSC, per les sigles en anglès) que transmeten l’impuls nerviós. El tractament, atès que actua sobre el sistema nerviós de Varroa, el sobreestimula i provoca la seua mort.

 
En aquest treball, els investigadors han descobert dues noves mutacions localitzades en el genoma de l’àcar, precisament al lloc clau per al funcionament d’aquesta família d’acaricides, el VGSC, que fan que aquests acaricides no s’unisquen correctament al canal de sodi i, per tant, aquest no es veu afectat i el paràsit sobreviu als plaguicides. Els resultats obtinguts són molt clars: el 98 % dels àcars que sobreviuen al tractament són mutants per a una mutació o totes dues, identificades com a L925I i L925M, respectivament.

Les mostres utilitzades en aquesta recerca provenien de diverses localitats de Florida i Geòrgia, als Estats Units, si bé en treballs previs, utilitzant mostres recollides en ruscos anglesos, els investigadors ja havien descobert una mutació diferent que estava localitzada al mateix lloc del genoma de l’àcar (L925V). Aquesta informació ha permès desenvolupar un mètode de diagnòstic amb el qual determinar si l’àcar pot arribar o no a sobreviure al tractament.

Joel González-Cabrera, primer signant del treball, treballa actualment en l’Estructura de Recerca Interdisciplinària BIOTECMED de la Universitat de València amb un contracte del programa Ramón y Cajal. “Podem desenvolupar nous mètodes de cribratge i mitigar l’impacte del paràsit. La prova de diagnòstic analitza de forma ràpida i precisa els àcars individuals i detecta la presència o absència de mutacions. Si fem arribar aquesta informació als apicultors, ells tindran una eina fiable per a seleccionar el tractament més adequat”, ha destacat.

El paràsit Varroa destructor està distribuït per quasi tot el món i causa una gran mortaldat en les poblacions de l’abella mel·lífera (Apis mellifera L.) que, a més de produir mel, és un dels agents pol·linitzadors més eficaços i del qual depèn la producció mundial del 10% dels aliments, cosa que significa uns 150.000 milions d’euros anuals, segons que ha indicat l’investigador de la Universitat. 

L’efecte devastador causat per l’àcar, tant per alimentació directa sobre abelles immadures i adultes, com pels diferents virus que transmet, fa que els ruscos parasitats siguen destruïts en un màxim de 3 anys si no es prenen mesures eficaces de control. Aquest efecte actualment és considerat una de les claus de la disminució en les poblacions d’abelles a escala mundial i, per tant, té connotacions no solament alimentàries sinó també mediambientals. 

Trajectòria investigadora

Joel González-Cabrera treballa com a investigador postdoctoral a BIOTECMED i en el grup de Control Biotecnològic de Plagues (CBP) de la Universitat de València, dedicat a l’estudi de les bases genètiques i bioquímiques de la resistència a plaguicides per a retardar la seua aparició i evitar el fenomen de la resistència encreuada. 

La recerca que ha donat lloc a la publicació de l’article publicat en PLOS ONE es va iniciar durant la seua estada postdoctoral a Anglaterra, a l’Institut Rothamsted Research, centre de referència en estudis sobre agricultura amb més de 170 anys de funcionament ininterromput i que rep finançament estratègic del Biotechnology and Biological Sciences Research Council (BBSRC, per les sigles en anglès).

Article: 

“Novel mutations in the voltage-gated sodium channel of pyrethroid-resistant Varroa destructor populations from the Southeastern USA”. Joel González-Cabrera et al. PLOS ONE, maig 2016

Link: http://dx.plos.org/10.1371/journal.pone.0155332 

Peu  de fotografia: 

1. Joel González-Cabrera, investigador del programa Ramón y Cajal, al seu laboratori del Departament de Genètica de la Universitat de València.

2. Joel González-Cabrera en una explotació apícola, recollint mostres de l’àcar en ruscos parasitats.

3. Abella parasitada per l’àcar ectoparàsit Varroa destructor. Copyright: Rothamsted

Research Ltd.

• 
•