La Unitat Mixta de Neuroanatomia Funcional de les universitats de València i Jaume I de Castelló ha descrit per primera vegada el mapa complet de les connexions neuronals del nucli cortical anterior de l’amígdala, una regió del cervell clau per al processament emocional dels estímuls olfactius dels ratolins. La recerca s’ha publicat en la revista 'Journal of Comparative Neurology'.
universitats de València i Jaume I de Castelló
Bernardita Cádiz, María Abellán, Cecília Pardo, Ferran Martínez i Enrique Lanuza formen l’equip de recerca que ha caracteritzat el circuit nerviós del nucli cortical anterior de l’amígdala, fins ara parcialment desconegut. El treball caracteritza la relació entre aquest nucli i les altres estructures de les quals rep informació, així com amb les zones del cervell a les quals envia informació.
Enrique Lanuza, investigador del Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física de la Universitat de València, destaca que la informació olfactiva té un valor emocional intrínsec. “Aquest treball mostra que aquesta informació arriba directament al nucli cortical anterior de l’amígdala, el qual està directament interconnectat amb zones que processen informació feromonal (que en rosegadors juga un paper clau en el comportament sexual) i també amb nuclis relacionats amb comportament defensius i agressius”, diu l’expert.
Així mateix, l’integrant de la Unitat Mixta de Neuroanatomia Funcional apunta que aquest nucli olfactiu de l’amígdala es troba connectat amb regions que s’han mostrat implicades en aprenentatge Pavlovià, és a dir, associar un estímul neutre amb una recompensa o una experiència negativa.
“Tot i que els experiments s’han realitzat en ratolins, aquestes zones del cervell es troben evolutivament molt conservades, i per tant és raonable esperar una important similitud amb el cervell humà”, explica Lanuza. A més, “les olors són estímuls particularment evocadors, i molt sovint agradables o desagradables, de forma que evitem ser a llocs on fa mala olor. Així, fer bona olor és una bona carta de presentació social”, diu el professor de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat.
L’experiment s’ha realitzat amb 15 ratolins femella Mus musculus, l’espècie d’aquest rosegador més comuna. L’equip ha realitzat la injecció intracerebral de traçadors (molècules inertes), detectables per l’emissió de llum fluorescent o per les seues característiques químiques. D’aquesta forma, gràcies al rastreig d’aquestes molècules, l’equip investigador ha observat quines són les connexions d’aquesta estructura clau en el processament del valor emocional de les olors.
La investigació ha sigut finançada per el Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat, i pel projecte Prometeo de la Generalitat Valenciana, i forma part de la tesi doctoral de Bernardita Cádiz Moretti (Universitat de València, 2015).
Grup de recerca
El laboratori de Neuroanatomia Funcional i Comparada (NeuroFun) va ser fundat l’any 1990 per Fernando Martínez-García, i en 2002 es va incorporar com a codirector del grup Enrique Lanuza. Les investigacions del grup s’han centrat en l’evolució de l’amígdala, així com en la neurobiologia dels comportaments induïts per feromones en ratolí. Des de 2014, la branca NeuroFun dirigida pel professor Martínez-García, es troba a la Universitat Jaume I de Castelló.
Article:
Cádiz-Moretti B, Abellán-Álvaro M, Pardo-Bellver C, Martínez-García F, Lanuza E. «Afferent and efferent projections of the anterior cortical amygdaloid nucleus in the mouse». J Comp Neurol. 2017; 00:1–26. https://doi.org/10.1002/cne.24248
