Coincidint amb l'edició del seu número 80 Caràcters celebra 20 anys de publicació constant des de la seua reaparició en 1997.
L'exposició en la que es mostren els 79 números publicats fins a aquest moment, ha comptat també amb la participació de diferents artistes que al llarg d'aquests 20 anys han col·laborat amb la revista com ara, José María Azkárraga, Manuel Baixauli, Miriam Bermejo, Manuel Boix, Sebastià Carratalà, Jesús Císcar, Susana Do Santos, Paco Giménez, Antoni Miró, Anna Moner, Daniel Muñoz, Ángel Pascual Rodrigo, Juan Peiró, Paula M. Rufat, José Saborit, Pere Salinas, Rosa Torres, Pepa Úbeda, Francesc Vera Casas, Jordi Vila.
Del 20 de setembre al 16 d'octubre de 2017.
Hora: dimars a diumenge, d'11 a 19 hores.
Lloc: Sala de la Muralla.
Entrada lliure. Aforament limitat.
Organitza:
L’any 2017 és especial per la revista Caràcters. Es tracta d’una fita per aquesta “revista de llibres” vinculada a la Universitat de València perquè enguany celebrem, amb entusiasme renovat, 20 anys de publicació constant des de la seua reaparició el mes d’octubre de 1997. Abans d’aquesta “segona época”, Caràcters havia conegut entre octubre de 1992 i desembre de 1994 una primera sortida en què havia tret a la llum exactament deu números. L’editava el “Col.lectiu Jordi de Sant Jordi” i era una revista d’informació literària, amb un disseny, força acurat, d’Enric Satué, i capçalera dibuixada per Joan Brossa. Era una revista animada per un col.lectiu de professors i escriptors, editors i en general gent del món dels llibres, sorgida en un moment d’una certa ebullició, ple de projectes, en què, a València, les institucions públiques encara donaven suport a aquesta mena d’iniciatives. Però es tractava d’un esforç de voluntaris, sense cap base institucional.
El buit que deixà la seua desaparició el 1994 es va fer notar. L’octubre de 1997 aparegué finalment el número 1 de la segona època amb una idea ja clarament definida: una “revista de llibres”, quadrimestral, editada per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), depenent de la Universitat de València. El disseny ara el va fer Josep Palàcios, sobri i elegant –probablement, una de les claus de l’èxit de la revista. Val a dir que l’artífex de la revista era l’escriptor i professor de Filologia Catalana, de la Universitat de València, Vicent Alonso.
En aquesta segona època es consolida la revista, amb una aparició regular, més pàgines –normalment, 48–, i una orientació de crítica sistematitzada que la caracteritza plenament. A partir del número 21 el disseny, tal com segueix sent ara, és d’Albert Ràfols Casamada, que modula lleugerament i dóna un toc distintiu a la imatge anterior, tot mantenint el gran format i altres aspectes, amb resultats positius. A partir del número 30 hi apareix formalment als crèdits com a director Vicent Alonso. D’ençà del número 33 (octubre de 2005) la revista passa a ser editada per Publicacions de la Universitat de València (PUV), l’editorial de la Universitat de València, que aporta la seguretat necessària i una sòlida base institucional. El relleu en la Direcció li correspon a Juli Capilla (números 33-50); posteriorment a Eduard Ramírez (números 51-58) i, per últim, a Begonya Pozo qui, a partir del número 59 se’n fa càrrec de la Direcció de la revista i compta amb un equip de coordinació més extens.
En aquesta segona època, a partir del 1997, s’accentua clarament la vinculació al conjunt de l’espai cultural català. La revista esdevé fins a cert punt un referent en el camp de la crítica literària catalana. Havia nascut amb la intenció específica de contribuir a la construcció d’un espai de crítica literària capaç de projectar aquesta funció decisiva –de valoració, orientació i fixació de criteris– en un moment de proliferació d’autors, obres i iniciatives de tota mena, especialment en l’àmbit valencià. El convenciment que una literatura sense crítica no pot funcionar, una idea insistentment enunciada per Vicent Alonso, va inspirar en bona mesura el projecte. Però la connexió amb el conjunt de l’àmbit català fou un fet natural, positiu i fecund.
Caràcters ha estat durant anys, i és encara, l’única revista de llibres catalana, que té com a propòsit central fer un seguiment regular i exhaustiu de la nostra literatura, autors, tendències i llibres més destacats en tots els gèneres, amb obertures diverses, com ara obres d’erudició, o l’atenció vers les altres literatures peninsulars i també vers aportacions en altres llengües d’un interès especial. El compromís clar amb l’actualitat fa de la revista un sismògraf atent al batec de la literatura catalana en el sentit més ampli.
A hores d’ara Caràcters té ja una trajectòria, bastant considerable, darrere seu. Però la història continua. Té sobretot molt de futur per davant, el futur de la nostra cultura, de la nostra literatura catalanes. El sentit de la responsabilitat i la voluntat de fer una aportació constructiva, seriosa i alhora plaent, de publicar pàgines que conviden a una lectura enriquidora –a estones polèmica, també– i potser la perseverança malgrat els llamps i els trons, en són trets distintius.
Begonya Pozo i Àfrica Ramírez
Comissàries de l’exposició
Llista d'enllaços:
