La Comissió de la Universitat de València per a l’estudi del Cabanyal-Canyamelar proposa l'elaboració d'un Pla Integral Socioeconòmic, que hauria de plantejar-se “des d'una visió multidisciplinar, on la participació ciutadana fóra una baula fonamental en la seua redacció”. La proposta integra l'informe elaborat per la comissió, i ha estat analitzada aquest dimecres al Consell de Govern de la institució.
L’informe ha estat presentat pel president de la comissió, el vicerector de Participació i Projecció Territorial, Jorge Hermosilla. D'acord amb les dades incloses en el document, el Cabanyal-Canyamelar és un barri en regressió demogràfica (en els últims quaranta anys la població ha disminuït un 35%), envellit (l’índex d'envelliment és de 150, quan en el conjunt de la ciutat és de 121,7), amb una gran quantitat d'unitats mononuclears (com a conseqüència del procés d'envelliment), terciaritzat, (enrere van quedar les tasques tradicionals lligades a la pesca i al port), i amb una població molt arrelada al barri i a la ciutat (majoritàriament nascuts en la ciutat o en el mateix barri).
Segons l’informe, “la societat local del Cabanyal-Canyamelar es troba ara per ara en un escenari condicionat per la discussió i la divisió interna. D’alguna manera, pateix una crisi d'identitat que es deu a l’abandó de les activitats tradicionals i al projecte de prolongació del Passeig del Mar que afecta directament al Cabanyal”. En aquesta línia, s'afirma, “el projecte de prolongació del Passeig del Mar ha originat una divisió interna de la societat local, ja que s'entremesclen diverses circumstàncies: enderrocaments d'habitatges, oportunitat de negoci, habitatges deshabitats, ocupació il·legal dels mateixos, moviments alternatius...El descontentament social és evident”.
La comissió explica: “El projecte de la prolongació no ha constituït fins a la data un al·licient socioeconòmic (ni urbanístic) per al barri, donada la paralització esdevinguda en els últims anys. L’aprovació del PEPRI i la complexa i prolongada controvèrsia judicial a la què ha donat lloc han acabat convertint-se objectivament en una rèmora per a la regeneració urbanística del barri”.
Així, conclouen els experts, “no hi ha un disseny global del barri des del punt de vista social i econòmic, un projecte comú consensuat entre les diferents parts”. “És evident que una conseqüència de la situació actual que experimenta el Cabanyal‐Canyamelar és el procés de degradació paisatgística i percepció d'abandó.
El Pla Integral Socioeconòmic proposat per la comissió hauria de solucionar el procés de degeneració d'habitatges mitjançant programes de desocupació dels habitatges ocupats il·legalment per diversos col·lectius, així com programes d'atracció de nous residents. Així mateix, haurien de posar-se en marxa accions de rejoveniment del barri (lloguers, habitatges compartits amb persones majors…), i una millora dels serveis i espais públics oferits en el barri. També es considera necessària la mitigació de la crispació social experimentada per un sector dels veïns del barri en els últims anys.
La contribució de la Universitat de València a la revitalització del barri, segons el document, s'hauria de centrar en determinades accions que caracteritzen la labor de l'activitat universitària. Entre elles, la realització d'estudis especialitzats, abordats per investigadors de les diverses disciplines; línies d'actuació, corresponents al vessant aplicat de les investigacions universitàries; programes i accions conjunts des de les universitats públiques de la ciutat…
Les accions acadèmiques/universitàries dirigides al barri es poden centrar, segons la comissió, en experiències de les pràctiques d'estudiantes, els projectes d'investigació en les seues diverses tipologies (I+D+I, contractes, convenis, etc.), els cursos i seminaris de formació, exposicions…. Així mateix, la Universitat de València, a l’igual que la UPV, podrien realitzar una “desitjada labor d'intermediació entre les parts litigants”. En aquesta línia s'afirma: “És necessària la reducció del grau de crispació social i de la mateixa manera la consecució d'una solució consensuada per al futur del barri”.
El document assegura que les línies d’actuació que podria escometre la Universitat en el barri del Cabanyal‐Canyamelar són:
“1. Assessorament tècnic des dels departaments i instituts universitaris, principalment als responsables en la presa de decisions.
2. Col·laboració tècnica amb els professionals de les diverses àrees que exerceixen les seues funcions en el barri. Seria convenient plantejar projectes de convocatòria pública en el context de la I+D+I.
3. Suport a iniciatives de la implantació de Residències universitàries, que permetria el rejoveniment temporal i immediat del barri. El volum d'estudiants que any rere any es matriculen en les universitats públiques, entre ells varis milers d'estudiants d'intercanvi del programa Erasmus, constitueix un excel•lent atractiu perquè es dissenyen fórmules de col·laboració amb empreses locals del barri. S'estudiaran fórmules que garantiren viabilitat i qualitat del servei.
4. L'organització de tallers, seminaris, exposicions, etc. que pretenguen la dinamització social i cultural del barri. Les possibilitats de col·laboració i intervenció són nombroses. Seria suficient coordinar diverses accions de la pròpia Universitat i dissenyar una programació consensuada amb els actors locals del barri.
5. En aqueix sentit s'entén que la materialització d'un projecte museístic que aprofitara el llegat cultural, arquitectònic i artístic que ofereix el barri i el seu paisatge, seria factible i convenient. La creació d'un Museu Obert facilitaria el coneixement del barri, li atorgaria un valor afegit i diferencial respecte a uns altres, i constituiria un reclam més per a la seua visita i coneixement.
Com a dada, el document constata que en l’actualitat uns 700 universitaris resideixen en el barri: 646 estudiants i 43 professors.
Diferents membres del Consell de Govern han felicitat els experts pel el treball en la comissió, i han demanat que les propostes estiguen acompanyades d’inversions concretes en el barri.
L'informe complet es pot consultar clicant ací.
Condol institucional
D’altra banda, en el seu informe, el rector Esteban Morcillo ha expressat el consol institucional per la mort recent del professor de Medicina Antonio Sabater Pons, i del cap de la unitat de suport a la investigasció, Vicent Balbastre. Dues persones, ha dit el rector, molt volgudes en la institució.
Un dels punts més destacats de l’ordre del dia, l’aprovació del Protocol contra l’Assetjament Sexual, ha quedat ajornat fins al proper Consell de Govern per tal de completar la seua regulació jurídica, tal com havien demanat el professor de Dret José Landete i el degà de la Facultat de Dret, Salvador Montesinos.
Data d'actualització: 2 de de febrer de 2012 08:00.
Llista de notícies
