|
|
 |
 |
L'Encyclopédie (1751-1772) de Diderot i D’Alembert va marcar un abans i un després en la història de l'edició europea. Abans, mai un llibre no havia generat tantes passions i odis encontrats. L’Encyclopédie fou un projecte de sistematització del coneixement que va aglutinar alguns dels millors intel•lectuals del seu temps, amb la intenció de difondre els principis d'universalitat, veritat, humanitat, autonomia de la raó i laïcisme.
|
|
|
La primera edició de l'Enciclopèdia publicada per Diderot i D’Alembert a París entre 1751 i 1772 tingué com a objectiu sistematitzar l'enorme saber que circulava en l'Europa del segle XVIII seguint una ordenació alfabètica. Lloable missió que anava unida a una altra de no menys important, democratitzar el saber, posant-lo a l'abast de tots. Una idea que s’havia de posar en qüestió amb l’edició de l’obra. No en va la luxosa edició de Diderot seria in folio i a un preu molt elevat, cosa amb la qual l'obra quedaria reduïda a la “República de les Lletres”, una selecta minoria d'intel•lectuals repartits per tot Europa, una cosa que xocava amb els ideals mateixos d'universalitat de l'Enciclopèdia.
|
|
Com va ocórrer amb altres grans obres dels philosophes, foren les impremtes suïsses, principalment, les que popularitzarien alguns dels projectes emblemàtics de la Il•lustració, com ara l'Enciclopèdia, de la qual es van fer edicions en quart a Ginebra i Neuchâtel (1777-1779); així com també edicions en vuitè, publicades a Lausana i Berna entre 1778-1782. Als afanys intel•lectuals, s’hi imposaren els econòmics i això explica la publicació també d'edicions pirates de l'obra, com les publicades a Lucca i Liorna. En total, prop de vint-i-quatre mil exemplars de l'obra van córrer per Europa com la pólvora.
I és que l'obra va encendre la metxa d'algunes consciències europees. De fet, el 1759 el Consell d'Estat francès prohibia la impressió de la primera edició i l’obra era inclosa en l'Índex de llibres prohibits. A Espanya, per la seua banda, i malgrat les prohibicions, l'edició va circular bàsicament, prèvia concessió de llicència de lectura de llibres prohibits, entre les Reials Societats Econòmiques d'Amics del País. Aquesta laxitud tenia a veure amb el paper més tolerant de la Inquisició, presidida pel filoil•lustrat valencià Felip Bertran.
|
|
|
No va ocórrer això amb l'edició Méthodique (1782-1832) a càrrec de l'editor parisenc Panckoucke. La seua difusió a Espanya va enfrontar nombrosos personatges i institucions, com el Consell de Castella i la Inquisició. Un episodi, la inclusió de l'article “Espagne” en l'obra a càrrec de Masson de Morvilliers, va acabar inclinant la balança del costat de la prohibició i la censura de l'obra francesa. I, en tot això, un personatge valencià va ser crucial, Cavanilles, que va adoptar una postura, si més no, contradictòria. En primer lloc, defensà les bondats de la cultura espanyola, en la seua resposta a Masson; i finalment esdevingué el principal difusor de l'obra de Panckoucke a Espanya, gràcies a la seua correspondència amb el llibreter parisenc Jean Baptiste Fournier.
 |
Un projecte editorial, aquest de les Enciclopèdies, que va revolucionar, com ara la Wikipedia, la consciència europea i en el qual van entrar en lliça afers tals com els drets d'autor, la difusió del coneixement, la censura i, en definitiva, la moralització del saber.
