La representació del sistema nerviós ha desenvolupat una important obra plàstica dins del món de l'art i de la ciència. Ambdues disciplines obrin camins de confluència en comprovar que alguns científics subratllen el sentit estètic i creatiu dels seus descobriments a través de les imatges inèdites des del microscopi. Per la seua banda, els artistes, seduïts pels resultants tractats de les recerques, recreen el món mèdic des de diversos suports.

 

L'exposició Al jardí de la neurobiologia de Rossana Zaera ens acosta el coneixement científic com a part vivencial. Inspirat en el Tractat d'anatomia humana de Léo Testut, de 1902, la primera part del projecte reuneix els records i les sensacions de l'artista en retrobar-se amb aquells llibres que havia observat tantes vegades de xiqueta, a la prestatgeria del despatx dels seus pares. La fascinació va començar des de la recreació de cèl·lules nervioses pintades sobre ambdues cares del paper fins a arribar a un major aprofundiment de les seqüències i la morfologia del sistema nerviós central. La col·lecció de dibuixos traçats des de la combinació del guaix (gouache), el grafit, la tinta xinesa i el collage ens acosta a un univers, en el camí del qual l'autora cerca respostes sabent que el més important serà el seu propi recorregut. Acompanyant les lectures d'aquells volums, s'exhibeixen els llibres originals procedents dels fons de la Biblioteca Historicomèdica Vicent Peset Llorca de la Universitat de València, situada al mateix Palau de Cerveró.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Des d'un segon apartat, Rossana Zaera narra una experiència personal condensada en la instal·lació Habitació 450. La canalització d'aquell record es fon en dibuixos de diverses seccions de la medul·la espinal, per a finalitzar en el retrat de la pròpia estança. L'exposició es compon, a més, de petites escultures creades des de la subtilesa de formes i materials naturals, i d'imatges projectades, que evoquen la màgia i l'esperança dels processos de vida.