L'exposició Estèvia, la panacea dolça és el resultat d'una recerca interdisciplinària (o multidisciplinària) que té en compte des de la botànica, l'agronomia i la dietètica fins a la tecnologia dels aliments i la seua comercialització. El projecte té com a principals objectius, donar a conèixer tant les característiques de la planta (Stevia rebaudiana) com l'origen de la seua denominació i així mateix obrir un debat entorn dels usos i el consum dels edulcorants naturals i artificials. L’estèvia, originària de Paraguai, és una planta encara poc coneguda a Europa. D'ella s'extrauen els glicósidos d’esteviol, el consum dels quals com a additiu alimentari (I-940) va ser autoritzat al novembre de 2011 per la Unió Europea. En l'actualitat s'està treballant per a la seua aclimatació en la conca mediterrània, principalment a Almeria i també en algunes localitats valencianes (Pego, Sueca).
En paral·lel a la mostra, l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero i el Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València han produït l'audiovisual “Estèvia, la panacea dolça”, realitzat pel TAU (Taller d'Audiovisuals) amb Empar Pons Barrachina i Àlvar Martínez Vidal en la direcció. Accessible a través d'Internet, reuneix els testimoniatges de professionals i investigadors en la matèria com Ximo Guillem i Carmel Ferragud (Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, UVEG), Jaime Güemes (conservador del Jardí Botànic, UVEG), María Luz López Terrada (Institut Ingenio, UPV - CSIC), Xavier Martínez Monzó (UPV), Regina Monsalve (Presidenta del Col·legi d'Enginyers Tècnics Agrícoles de València i Castelló), Miguel Ángel Domene (Fundació Cajamar), entre uns altres.