Aquestes emissions han permés calcular la massa d’aquesta estrella, un càlcul complicat, però “quan aquesta es troba en companyia d’una altra, el seu moviment orbital ens proporciona una manera precisa de determinar-la, tal com diuen les lleis de Kepler”, afirma el director de l’Observatori Astronòmic, José Carlos Guirado, coautor de la investigació. “La massa d’aquestes estrelles no pot ser reproduïda pels models d’evolució estel·lar actuals, la qual cosa obliga a fer una important revisió d’aquestes teories”, agrega el científic del Departament d’Astronomia i Astrofísica. 

 

Dues estrelles en una

Des de l’any 2007, uns investigadors de la Universitat de València han observat el sistema estel·lar AB Doradus amb la xarxa d’antenes de ràdio australiana coneguda com Long Baseline Array (LBA). El LBA està constituït per 10 antenes situades entre Austràlia i Sud-àfrica que observen el cel de l’hemisferi sud de manera coordinada i constitueixen l’equivalent d’un únic radiotelescopi de milers de quilòmetres d’extensió. Aquesta tècnica, que consisteix a combinar l’observació que es fa amb diverses antenes, es denomina interferometria de base molt llarga i “permet veure detalls finíssims en els objectes celestes, tant que si es pogués portar un diari a la Lluna en podríem veure els titulars des de la Terra”, diu Guirado.

 

 

L’estudi del parell Ba i Bb ha permés descobrir que aquestes estrelles, com indica la investigadora Rebecca Azulay, coautora el treball, “presenten una intensa emissió d’ones de ràdio que ha estat captada per les antenes de l’interferòmetre australià. Però les estreles brillen en longituds d’ona del visible i no massa en ones de ràdio. Aleshores, d’on prové tanta emissió?”, es pregunta la científica.

 

“La gran velocitat de rotació de cadascuna de les estrelles ens fa sospitar que tant Ba com Bb són el resultat de dues estrelles en contacte en altíssima rotació que es van fondre en un únic objecte. Per això, hui dia, Ba i Bb encara giren sobre elles mateixes a gran velocitat i produeixen intenses ones de ràdio, d’igual manera que la dinamo d’una bicicleta produeix llum quan giren les rodes”, argumenta Azulay.

 

En el Gran Núvol de Magalhães

El sistema estel·lar AB Doradus es troba a la constel·lació de l’Orada, una constel·lació circumpolar visible únicament des de l’hemisferi sud, amb una forma que recorda vagament aquest peix. És coneguda perquè hi ha la major part del Gran Núvol de Magalhães, la tercera galàxia per proximitat a la Via Làctica i un dels objectes extragalàctics més atractius de veure a simple vista.

 

José Carlos Guirado és director de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i investigador del Departament d’Astronomia i Astrofísica. Les seues línies de treball inclouen l’estudi de quàsars i objectes estel·lars amb tècniques d’interferometria. Participa en el disseny de futurs instruments com ara el Square Quilometri Array (SKA). Per la seua banda, Rebecca Azulay és investigadora del Grup de Radioastronomia de la Universitat de València.

 

 

‘Dynamical masses of the low-mass stellar binary AB Doradus B’

R. Azulay, J. C. Guirado, J. M. Marcaide, I. Mart-Vidal, E. Ros, D. L. Jauncey, J. F. Lestrade, R. A. Preston, J. E. Reynolds, E. Tognelli and P. Ventura

DOI: 10.1051/0004-6361/201525704