REDACCIÓ. Fotos: Miguel Lorenzo. Jocelyn Bell (Belfast, 1943), astrofísica nord-irlandesa descobridora del primer radiosenyal d’un púlsar el 1967, ha visitat la Universitat de València, on ha impartit dues conferències, una sobre la cronologia del descobriment i l’altra sobre la vinculació entre la matèria de les estrelles i la dels éssers humans (Estem fets de material d’estels). La reconeguda professora, a més, va viure amb el personal del Departament d’Astronomia i Astrofísica un moment històric com fou la retransmissió en directe des de Washington del descobriment de les ones gravitatòries, que pot ser la troballa més important del segle en Física.

Jocelyn Bell Burnell és una de les científiques més influents del Regne Unit i ha rebut nombrosos guardons. Entre els quals, la Medalla Herschel de la Reial Societat Britànica d’Astronomia el 1989 pel seu descobriment dels púlsars, i els títols honorífics de Dama Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic, així com Fellow de la Royal Society. En juny del 2015 li va ser lliurada la Medalla d’Or del CSIC. En aquesta entrevista parla de la seua trajectòria, de la presència de la dona en el món de la ciència o de la relació entre religió i ciència, entre altres temes.

REDACCIÓ. Fotos: Miguel Lorenzo. Jocelyn Bell (Belfast, 1943), astrofísica nord-irlandesa descobridora del primer radiosenyal d’un púlsar el 1967, ha visitat la Universitat de València, on ha impartit dues conferències, una sobre la cronologia del descobriment i l’altra sobre la vinculació entre la matèria de les estrelles i la dels éssers humans (Estem fets de material d’estels). La reconeguda professora, a més, va viure amb el personal del Departament d’Astronomia i Astrofísica un moment històric com fou la retransmissió en directe des de Washington del descobriment de les ones gravitatòries, que pot ser la troballa més important del segle en Física.

Jocelyn Bell Burnell és una de les científiques més influents del Regne Unit i ha rebut nombrosos guardons. Entre els quals, la Medalla Herschel de la Reial Societat Britànica d’Astronomia el 1989 pel seu descobriment dels púlsars, i els títols honorífics de Dama Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic, així com Fellow de la Royal Society. En juny del 2015 li va ser lliurada la Medalla d’Or del CSIC. En aquesta entrevista parla de la seua trajectòria, de la presència de la dona en el món de la ciència o de la relació entre religió i ciència, entre altres temes.

“Una de les conferències és sobre el descobriment dels púlsars (vaig contar algunes de les histories sobre el seu descobriment) i l’altra va ser sobre com els elements químics en els nostres cossos van ser creats dins de les estrelles i es distribueixen per l’espai a través de les explosions supernova, processos catastròfics que anuncien la mort d’estels molt més massius que el nostre Sol”, explica. Les dues conferències es van impartir els dies 10 i 11 de febrer a la Facultat de Física. La referida als estels (We are made of star stuff, Estem fets de material d’estels) es va fer amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència (11 febrer) en un acte obert al públic.

En exclusiva per a INFOUNIVERSITAT, Jocelyn Bell explica què va significar per a ella el descobriment dels púlsars (estrelles de neutrons que emeten radiació periòdica): “Estava perplexa. Però el descobriment generalment és un procés, no un acte concret o un esdeveniment –i no succeeix a l’instant. Van passar alguns anys abans que m’adonara del seu impacte total”.

REDACCIÓ. Fotos: Miguel Lorenzo. Jocelyn Bell (Belfast, 1943), astrofísica nord-irlandesa descobridora del primer radiosenyal d’un púlsar el 1967, ha visitat la Universitat de València, on ha impartit dues conferències, una sobre la cronologia del descobriment i l’altra sobre la vinculació entre la matèria de les estrelles i la dels éssers humans (Estem fets de material d’estels). La reconeguda professora, a més, va viure amb el personal del Departament d’Astronomia i Astrofísica un moment històric com fou la retransmissió en directe des de Washington del descobriment de les ones gravitatòries, que pot ser la troballa més important del segle en Física.

Jocelyn Bell Burnell és una de les científiques més influents del Regne Unit i ha rebut nombrosos guardons. Entre els quals, la Medalla Herschel de la Reial Societat Britànica d’Astronomia el 1989 pel seu descobriment dels púlsars, i els títols honorífics de Dama Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic, així com Fellow de la Royal Society. En juny del 2015 li va ser lliurada la Medalla d’Or del CSIC. En aquesta entrevista parla de la seua trajectòria, de la presència de la dona en el món de la ciència o de la relació entre religió i ciència, entre altres temes.

“Una de les conferències és sobre el descobriment dels púlsars (vaig contar algunes de les histories sobre el seu descobriment) i l’altra va ser sobre com els elements químics en els nostres cossos van ser creats dins de les estrelles i es distribueixen per l’espai a través de les explosions supernova, processos catastròfics que anuncien la mort d’estels molt més massius que el nostre Sol”, explica. Les dues conferències es van impartir els dies 10 i 11 de febrer a la Facultat de Física. La referida als estels (We are made of star stuff, Estem fets de material d’estels) es va fer amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència (11 febrer) en un acte obert al públic.

En exclusiva per a INFOUNIVERSITAT, Jocelyn Bell explica què va significar per a ella el descobriment dels púlsars (estrelles de neutrons que emeten radiació periòdica): “Estava perplexa. Però el descobriment generalment és un procés, no un acte concret o un esdeveniment –i no succeeix a l’instant. Van passar alguns anys abans que m’adonara del seu impacte total”.

REDACCIÓ. Fotos: Miguel Lorenzo. Jocelyn Bell (Belfast, 1943), astrofísica nord-irlandesa descobridora del primer radiosenyal d’un púlsar el 1967, ha visitat la Universitat de València, on ha impartit dues conferències, una sobre la cronologia del descobriment i l’altra sobre la vinculació entre la matèria de les estrelles i la dels éssers humans (Estem fets de material d’estels). La reconeguda professora, a més, va viure amb el personal del Departament d’Astronomia i Astrofísica un moment històric com fou la retransmissió en directe des de Washington del descobriment de les ones gravitatòries, que pot ser la troballa més important del segle en Física.

Jocelyn Bell Burnell és una de les científiques més influents del Regne Unit i ha rebut nombrosos guardons. Entre els quals, la Medalla Herschel de la Reial Societat Britànica d’Astronomia el 1989 pel seu descobriment dels púlsars, i els títols honorífics de Dama Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic, així com Fellow de la Royal Society. En juny del 2015 li va ser lliurada la Medalla d’Or del CSIC. En aquesta entrevista parla de la seua trajectòria, de la presència de la dona en el món de la ciència o de la relació entre religió i ciència, entre altres temes.

“Una de les conferències és sobre el descobriment dels púlsars (vaig contar algunes de les histories sobre el seu descobriment) i l’altra va ser sobre com els elements químics en els nostres cossos van ser creats dins de les estrelles i es distribueixen per l’espai a través de les explosions supernova, processos catastròfics que anuncien la mort d’estels molt més massius que el nostre Sol”, explica. Les dues conferències es van impartir els dies 10 i 11 de febrer a la Facultat de Física. La referida als estels (We are made of star stuff, Estem fets de material d’estels) es va fer amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència (11 febrer) en un acte obert al públic.

En exclusiva per a INFOUNIVERSITAT, Jocelyn Bell explica què va significar per a ella el descobriment dels púlsars (estrelles de neutrons que emeten radiació periòdica): “Estava perplexa. Però el descobriment generalment és un procés, no un acte concret o un esdeveniment –i no succeeix a l’instant. Van passar alguns anys abans que m’adonara del seu impacte total”.

REDACCIÓ. Fotos: Miguel Lorenzo. Jocelyn Bell (Belfast, 1943), astrofísica nord-irlandesa descobridora del primer radiosenyal d’un púlsar el 1967, ha visitat la Universitat de València, on ha impartit dues conferències, una sobre la cronologia del descobriment i l’altra sobre la vinculació entre la matèria de les estrelles i la dels éssers humans (Estem fets de material d’estels). La reconeguda professora, a més, va viure amb el personal del Departament d’Astronomia i Astrofísica un moment històric com fou la retransmissió en directe des de Washington del descobriment de les ones gravitatòries, que pot ser la troballa més important del segle en Física.

Jocelyn Bell Burnell és una de les científiques més influents del Regne Unit i ha rebut nombrosos guardons. Entre els quals, la Medalla Herschel de la Reial Societat Britànica d’Astronomia el 1989 pel seu descobriment dels púlsars, i els títols honorífics de Dama Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic, així com Fellow de la Royal Society. En juny del 2015 li va ser lliurada la Medalla d’Or del CSIC. En aquesta entrevista parla de la seua trajectòria, de la presència de la dona en el món de la ciència o de la relació entre religió i ciència, entre altres temes.

“Una de les conferències és sobre el descobriment dels púlsars (vaig contar algunes de les histories sobre el seu descobriment) i l’altra va ser sobre com els elements químics en els nostres cossos van ser creats dins de les estrelles i es distribueixen per l’espai a través de les explosions supernova, processos catastròfics que anuncien la mort d’estels molt més massius que el nostre Sol”, explica. Les dues conferències es van impartir els dies 10 i 11 de febrer a la Facultat de Física. La referida als estels (We are made of star stuff, Estem fets de material d’estels) es va fer amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència (11 febrer) en un acte obert al públic.

En exclusiva per a INFOUNIVERSITAT, Jocelyn Bell explica què va significar per a ella el descobriment dels púlsars (estrelles de neutrons que emeten radiació periòdica): “Estava perplexa. Però el descobriment generalment és un procés, no un acte concret o un esdeveniment –i no succeeix a l’instant. Van passar alguns anys abans que m’adonara del seu impacte total”.