Mikel Labiano es va doctorar en filologia clàssica per la Universitat de Salamanca l'any 1999 amb una tesi sobre les interjeccions a la comèdia aristofànica, sota la direcció d'Antonio López Eire, de qui va rebre una sòlida formació lingüística i rigor filològic. Després de diversos llocs acadèmics a les Universitats de la Rioja i Complutense de Madrid, l'any 2003 va obtenir per concurs oposició una plaça de professor titular a la Universitat de València, càrrec que ocupa des d'aquesta data fins al moment actual.

La seua tesi doctoral va vore un any més tard la llum en forma de llibre (Estudio de las interjecciones en las comedias de Aristófanes, Amsterdam 2000), les observacions i dades de les quals són habitualment emprats, per exemple, en la sèrie de comentaris aristofànics que S. Douglas Olson està publicant a Oxford University Press en aquests darrers anys (Acharnians, 2002; Thesmophoriazusae, 2004; Wasps, 2016). L'estudi de les interjeccions del grec antic s'emmarca en una línia de recerca més àmplia que concerneix la llengua conversacional de l'àtic, en la mesura que ens hi podem aproximar a través dels textos, fonamentalment dramàtics.

Al costat d'aquesta línia de recerca a la comèdia aristofànica, particularment en tot allò relacionat amb la llengua conversacional del grec antic, ha estudiat també la tragèdia euripidea, de la qual ha publicat algunes traduccions a l'Editorial Càtedra i Aliança Editorial (Eurípides. Tragedias II. Madrid: Cátedra, 1999; Eurípides. Tragedias III. Madrid: Cátedra, 2000; Eurípides. El Cíclope. Ión. Reso. Madrid: Alianza Editorial, 2010), a més d'alguns estudis de tall lingüístic i filològic. També ha tingut ocasió d'estudiar aspectes lingüístics del Corpus Hippocraticum, en termes d'història de la llengua, per intentar contribuir a la llarga llista d'estudis que s'ocupen de la formació complexa d'aquest ric i variat corpus. Aquests estudis l'han portat també a participar en els darrers anys en dos projectes de recerca sobre falsificacions, pseudoepígrafs literaris i problemes d'autoria, amb una atenció especial al conjunt de cartes i escrits pseudoepígrafs de la Col·lecció hipocràtica.

Actualment està integrat al GRATUV (Grup de Recerca i Acció Teatral de la Universitat de València: https://www.uv.es/gratuv/), on es proposa seguir estudiant els modes d'expressió lingüística de la violència política a la comèdia grega antiga, concretament a la comèdia aristofànica, segons els models d'estudi de l'anàlisi conversacional i la (des)cortesia verbal aplicats amb èxit a les llengües indoeuropees modernes i, també, al grec antic en els darrers anys.

Llicenciat en Filologia Clàssica (2008) i Filologia Francesa (2012) per la Universitat de València. Doctor en Filologia Grega per la Universitat de València (2013).

Les meves línies de recerca fonamentals són tres: 1) la llengua i la literatura grega cristiana, 2) l'hagiografia bizantina i 3) la recepció de la literatura clàssica a la literatura de la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement. La primera i segona línia de recerca van confluir en el treball de tesi doctoral sobre els textos grecs sobre Santa Tecla –Fets de Pau i Tecla del segle II i Vida i Miracles de Santa Tecla del segle V– i a posteriori s'han concentrat en dos àrees ben diferenciades. D'una banda, en l'àmbit de la llengua i literatura grega cristiana, els Fets Apòcrifs dels Apòstols en conjunt i en comparació amb altres textos de l'època han estat estudiats en diferents treballs, entre els quals destaca el llibre Tecla de Iconio . Una santa ideal, un ideal de santa (2021). A més, actualment s'està participant de manera activa en l'elaboració de l'edició crítica, traducció i comentari dels Fets de Tomàs, dins del projecte “Edition, translation, and commentary of Acta Thomae”, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació del Gorvern d'Espanya (2020-2023). D'altra banda, respecte de l'hagiografia grega, les recopilacions de miracles de sants del primer període de l'Imperi Bizantí han centrat la major part de treballs ja publicats, com ara la traducció espanyola de la Vida y Milagros de santaTecla publicada a la BAC o El culto a las santas y los santos en la Antigüedad tardía y la época bizantina a Síntesi, on també s'aborda la relació dels Fets apòcrifs dels apòstols com a antecedent directe de l'hagiografia posterior. En aquest àmbit, ha estat l'investigador principal del projecte “Tòpics literaris a l'hagiografia cristiana tardo-antiga en clau femenina” (GV/2020/013), finançat pel programa d'R+D+i de la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital dins del subprograma Subvencions per a la realització de projectes d'R+D+i desenvolupats per grups d'investigació emergents (2020-2021). Recentment, s'ha obtingut finançament com a investigador principal per a un altre projecte finançat per la mateixa entitat i programa de beques per als anys 2022 i 2023 amb el títol “Tòpics literaris i narradors a la literatura martirial femenina” (CIGE/2021/075). Finalment, quant a la recepció de la literatura clàssica a la literatura de la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement, l'objectiu principal ha estat analitzar la presència d'elements provinents de la tradició i la literatura clàssica en obres didàctiques i morals dirigides a dones dels segles XV i XVI.

Durant la realització de la tesi doctoral es va realitzar una estada de 7,5 mesos a l'Alma Mater Studiorum – Università di Bologna (Itàlia) i al segon semestre del curs 2013-2014 es va obtenir un lloc de professor visitant a la University of Memphis (Estats Units). L'agost del 2016 es va realitzar una estada de recerca a la Dumbarton Oaks Research Library de la Universitat de Harvard a Washington DC gràcies a l'obtenció d'una beca finançada per la pròpia institució. Des de setembre de 2017 a novembre del mateix any es va realitzar una estada de recerca de 3 mesos a la Université de Nantes finançada pel programa per al foment de la investigació de la Conselleria d'Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana. Al juliol de 2019 es va realitzar una estada de recerca i formació en llengua copta d'1 mes a l'Hill's Museum and Manuscript Library de St. John's University (Minnesota) finançat per Dumbarton Oaks. Al febrer de 2020 es va realitzar una altra estada de docència/investigació d'1 mes a la Universitat de l'Havana (Cuba), convidat per aquesta universitat. El maig del 2022 s'ha realitzat una estada de recerca de dues setmanes a la Rijksuniversiteit Groningen (Països Baixos). Des de setembre de 2014 a setembre de 2019 s'ha ocupat plaça de professor Ajudant Doctor a la Universitat de València amb canvi de perfil inclòs al setembre de 2016 mitjançant concurs de Didàctica de la llengua i la literatura a Filologia Clàssica. Des del 2020 s'ocupa plaça de Professor Titular d'Universitat.

Les publicacions superen en total les 70. Les llengües de les esmentades publicacions comprenen el català, el francès, l'anglès i l'italià.

S'ha pres part activa en més de 40 congressos, alguns celebrats a Bèlgica, Cuba, França, Itàlia, Portugal, Regne Unit i República Txeca.

S'ha participat activament a l'organització de congressos, la majoria amb caràcter internacional, entre els anys 2009-2022.

Llicenciat (1982) i doctorat (1985) en Filologia Clàssica per la Universidad de Salamanca, professor d'ensenyament secundari fins al curs 1987-1988, quan inicia l'etapa com a docent universitari a la Universidade de Santiago. Professor a la Universitat de València des del 1990, ha desenvolupat línies de recerca als camps de la història de la llengua grega, la retòrica, la sintaxi, la religió i la recepció de la literatura grega antiga.