Val.Es.Co. (València. Espanyol Col·loquial) és un grup de recerca sorgit en el si del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València el 1990 que té com a objecte d'estudi l'espanyol col·loquial. El grup, dirigit pel professor Antonio Briz, està constituït per professors i becaris de recerca dels Departaments de Filologia Espanyola de les Universitats de València i Alacant.
L'objecte del projecte de recerca del grup Val.Es.Co. és, com ja s'ha assenyalat, abordar l'estudi de l'espanyol col·loquial en els seus diferents nivells d'anàlisi a partir d'un corpus bàsicament oral, extret directament de la conversa espontània i d'altres tipus de discursos.
La hipòtesi inicial era que el funcionament de la conversa col·loquial podia explicar, no una transgressió de la gramàtica oracional, sinó com a conjunt d'estructures i estratègies, de base pragmàtica, constituïdes en el procés d'interacció.
Per comprovar aquesta hipòtesi era condició indispensable disposar d'un corpus representatiu de converses, transcrit mitjançant un sistema de transliteració capaç de representar els fets conversacionals objecte del nostre estudi. Es va plantejar, com tasca prèvia a l'anàlisi, l'elaboració d'un corpus representatiu. D'aquest corpus, ja conclòs, hem publicat algunes mostres (Briz coord. 1995 i Briz i grup Val.Es.Co (ep)).
Tot el treball dut a terme fins al moment ha permès, a més de confirmar la hipòtesi de partida, l'assoliment dels següents objectius:
- Caracteritzar el registre col·loquial: d'una banda, mitjançant l'anàlisi i explicació dels aspectes lingüístics i d'estratègia comunicativa que identifiquen en general aquest registre de parla (Briz,1996 i 1998) i, de l'altra, amb la descripció més concreta de diversos fenòmens lingüístics, com l'ordre de paraules (Padilla, 2001), l'entonació (Hidalgo,1997), les seqüències d'història (Baixauli, 2000), la fraseologia (Ruiz Gurillo, 1997 i 1998), la connexió (Pons,1998), la intensificació i l'atenuació (Briz,1995 i 1998; M. Albelda), el préstec lingüístic (Gómez Capuz, 1998), la presència de l'argot (Sanmartín, 1998b), les metàfores cotidinas (Sanmartín, 2000 i M.J. Fernández ), l'estil directe (Benavent, 2000), la quantificació lèxica (Terrádez, 2001), la variació sintàctica (Gómez Molina, 1997), etc.
- Estudiar l'estructura de la conversa i les seves unitats: la seva configuració seqüencial, l'alternança de torns, la parla simultània, el comportament interaccional dels participants, etc. (Briz i grup Val.Es.Co., 2000).
Altres treballs en curs intenten aprofundir en la descripció i explicació de altres fets conversacionals col·loquials, p. i., la dixi, la intensificació o els processos metafòrics, en la definició de l'acte, la unitat menor de la conversa, així com en l'anàlisi de les possibles correlacions entre variables socials i lingüístiques, tal aquest últim que es recolza en el corpus de converses, així com en un corpus d'entrevistes que actualment s'està completant.
