Va estudiar a la Universitat de València i es va doctorar en Història de l'Art a l'any 2000 amb la Tesi El monasterio de San Miguel de los Reyes. Arquitectura y construcción en el ámbito valenciano de la Edad Moderna. En 2001 va obtenir la plaça de professor titular i el 2017 la de catedràtic d'Universitat.

La seva docència es desenvolupa a través de temes relacionats amb el patrimoni artístic, l'art i l'arquitectura del Renaixement i el Barroc, i l'aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en l'ensenyament i la investigació en Història de l'Art. Ha dirigit nombroses tesis doctorals i Treballs Fi de Màster.

La seva recerca se centra en el patrimoni artístic, amb especial atenció als aspectes culturals i visuals, així com al patrimoni de l'obra pública. Ha dirigit i participat en nombrosos projectes d'investigació. Ha tractat les obres en el seu esdevenir: realització, usos i recepció al llarg del temps. Actualment, desenvolupa aquest enfocament en el projecte d'I+D "Memòria, Imatge i Conflicte en l'Art i l'Arquitectura del Renaixement: la Revolta de les Germanies a València", Ministeri de Ciència i Competitivitat. Ha participat en nombroses conferències, seminaris i congressos, i ha escrit nombroses publicacions relacionades amb les activitats artístiques i arquitectòniques a l’Espanya de l'Edat Moderna.

Ha estat director d'Ars Longa. Cuaderns d'Art, 2009 2014, i és membre del comitè editorial de diferents revistes. Ha estat coordinador del programa de doctorat en Història de l'Art (UJI i UVEG, amb Menció cap a l'Excelencia) de 2011 a 2015, i director de Departament de 2008 a 2014. Des de 2017 és director de la càtedra institucional "Demetrio Ribes", dedicada a la història de l'obra pública.

Doctor en Història de l'Art (Universitat de València, 2005). Ha estat docent a la Universitat Politècnica de València ia la Universitat Oberta de Catalunya. Des del 2010 imparteix classes d'Història de l'Art i Història del Cinema a la Universitat de València.

Com a curador és responsable de diverses exposicions internacionals dedicades a HR Giger (València 2007; Sant Sebastià 2009; Gruyerés 2017; Nantes 2017, Ciutat de Mèxic 2019; Barcelona 2021; Tabasco 2022), José Hernández (València, Madrid 2016; Denia 2022, Alcoi, Villena 2023), Joan Castejón (València 2017; Denia 2022), el disseny cinematogràfic (València 2009) i l'Art fantàstic (València i Alacant 2013; Sant Sebastià 2014; Tabasco 2023).

A més de conferències i ponències sobre art, cinema i avantguardes artístiques, ha publicat nombrosos articles a revistes especialitzades ia catàlegs d'exposicions relacionats amb l'art i el cinema fantàstic.

Com a guionista ha treballat a la televisió (Culto Cinemascope, Rolling Stone Colòmbia 2021) i al cinema (Bayne Studios, Nova York, 2023).

[Biografia, versió en valencià]

Daniel Benito Goerlich (València 1955) és Llicenciat en Filosofia i Lletres (Secció Història) MEC 19/9/77, Doctor en Geografia i Història (Especialitat Història de l'Art) MEC 22/6/81; amb qualificació: excel·lent cum laude per unanimitat, i premi extraordinari de doctorat per la Facultat de Geografia i Història el 1983.

Catedràtic en el Departament d'Història de l'Art, al cos docent pertany des de 1977. Ha estat Conservador del Patrimoni històric artístic de la UVEG des de 1987 a 2018.

Director del Museu del Patriarca del Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi.

Ha dedicat la seva investigació a l'arquitectura del segle XIX, la conservació del patrimoni cultural, la història, iconografia i l'art valencià.

[

Licenciado en Geografía e Historia por la Universitat de València

Licenciado en Historia y Ciencias de la Música por la Universidad de La Rioja

Doctor por la Universitat de València

Estancias en el extranjero: Università Cattolica del Sacro Cuore (Milano-Trieste, Italia), Universitatea din Bucuresti (Rumanía), Universidad Islámica Azzad de Teherán (Irán).

Editor de Cuadernos de Bellas Artes – Sociedad Latina de Comunicación Social.

Líneas de investigación:

1. Música
2. Historia del Arte
3. Estética.

Biografia, versió en valencià]

Doctor en Història de l'Art per la Universitat Jaume I (2009), Premi Extraordinari de Doctorat i Professor Ajudant Doctor del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València. Les seves línies de recerca giren entorn de l'estudi cultural de la imatge, la festa i l'art efímer a Europa i Amèrica i, més recentment, l'estudi de les arts vinculades a centres franciscans al nord de la Nova Espanya. Les ha desenvolupat en centres de referència com l'Escola d'Estudis Hispanoamericanos (CSIC) de Sevilla, l'Institut d'Investigacions Estètiques de la UNAM de Mèxic, la UCLA i el Getty Research Institute de Los Angeles, la Universitat de Califòrnia Irvine, la Università degli Studi di Napoli o l'Institut Warburg de Londres. Fruit d'aquest treball és la monografia "El Triunfo del Virrey. Glorias novohispanas: origen,m apogeo y ocaso de la entrada virreinal" (2012), i en coautoria, cinc volums de la sèrie "La Fiesta Barroca", projecte dirigit per Víctor Mínguez. Ha participat com a investigador en diversos projectes d'investigació subvencionats per entitats públiques i dirigeix ​​actualment un projecte d'investigació nacional com a investigador principal: "Els ancestres de Carles V i l'inici de la festa moderna (2018-2020)".

[Biografia, versió en valencià]

Mireia Ferrer Alvarez és Professor Titular del Departament d'Història de l'Art de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. Doctora en Història de l'Art per la Universitat de València amb la tesi doctoral "Paris i els pintors Valencians 1880-1914" (2007). Ha realitzat els seus estudis a la Universitat de València, la Université Paris Sorbonne IV, l'École des Hautes Études en Sciences Socials de París i l'Institute of Fine Arts de la Universitat de Nova York. Exerceix tasques docents al Departament d'Història de l'Art de la UV des de l'any 2000-2001. En l'actualitat imparteix docència en el Grau d'Història de l'Art de la Universitat de València, en el Master Universitari de Patrimoni Cultural, Identificació Anàlisi i Gestió de la UV, en el Master Universitari en Història de l'Art i Cultura Visual de la UV-UJI ; en el Diploma d'Especialització en Anàlisi i Autenticació d'obres d'Art de la UV; en  PERMEA. Programa Experimental de Mediació i Educació a través de l'art del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i la UV i en el Master de Fotografia de la UV-Espai d'art Fotogràfic. Ha dirigit el Projecte de Recerca I + D "L'Art i la seva funció social en les societats contemporànies" subvencionat per la Generalitat València i format part de nou projectes I + D de la Universitat de València, la Universitat de Barcelona i la Unió Europea. Els seus camps d'estudi es refereixen a l'art espanyol i valencià de l'època contemporània, Cultural Studies, Women i Gender Studies i estudis de Museologia, Patrimoni Artístic i desenvolupament local.

[Biografia, versió en valencià]

Llicenciat en Geografia i Història, especialitat en Història de l'Art per la Universitat de València (1984), amb tesi de llicenciatura (Excel·lent per unanimitat). Doctor en Geografia i Història, especialitat en Història de l'Art per la mateixa universitat (1991) amb tesi doctoral sobre Flora Emblemàtica (Cum Laude). Professor associat d'Història de l'Art per la Universitat de València (1990-1998), professor titular d'Història de l'Art de la mateixa amb perfil "Iconografia i Iconologia" (1998-2016). Acreditat com a catedràtic d'Universitat en maig de 2012, accedeix a la Càtedra d'Història de l'Art a l'octubre de 2016. Ha dirigit diversos cursos de recerca en doctorat i màster des de 1992, i porta dirigides 15 tesis doctorals. La seva recerca s'ha centrat en l'estudi de la Emblemàtica (segles XVI-XVIII), la Iconografia, la Cultura Visual i el Patrimoni Artístic. Soci fundador de la Societat Espanyola d'Emblemàtica (1993), President d'aquesta (2005-2017) i President d'honor des 2017. Fundador i director de Imago: revista de emblemàtica i cultura visual (des de 2009). En el seu haver podem trobar una abundant producció d'articles en revistes, capítols de llibres i col·laboracions en congressos nacionals i internacionals.

Yolanda Gil Saura (1972) és professora titular adscrita al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València on exerceix com a professora des de 1999. Ha estat secretària acadèmica del departament, coordinadora del Grau d'Història de l'Art i directora del departament. Secretaria de redacció i directora de la revista Ars Longa. Ha format part del Patronat del Museu de Belles Arts de València. Actualment es directora del Master de Història de l'Art i Cultura Visual. 
Va realitzar la seva tesi doctoral dirigida pel professor Joaquín Bérchez al voltant de l'arquitectura barroca en els territoris valencians de l'antiga diòcesi de Tortosa. Des de llavors les seves recerques s'han centrat en l'art i l'arquitectura espanyola de l'Edat Moderna especialment els segles XVII i XVIII. S'ha interessat per l'arquitectura en la cruïlla de territoris valencians, catalans i aragonesos i amb posterioritat ha dirigit la mirada al món del col·leccionisme nobiliari. Ha estudiat la petjada cultural dels exiliats austracistes a Viena després de la Guerra de Successió, tema en el qual continua treballant i que li va portar a realitzar una estada en la Universitat de Viena. Recerques en curs se centren en la cort virregnal valenciana i els intercanvis culturals amb l'àmbit italià, la qual cosa li ha portat a realitzar estades i impartir conferències en les universitats de Palerm, Càller i Venècia.
Les seves recerques s'han emmarcat de manera ininterrompuda en projectes de recerca finançats dirigits primer pel professor Joaquín Bérchez i després per la professora Mercedes Gómez-Ferrer. Forma part del grup GIUV2013-055 Art i Arquitectura de l'Edat Moderna-GEOART i actualment es IP del projecte PID2021-126266NB-I00, Vivir noblemente en la Valencia Moderna. Una corte de la monarquía hispánica.

Francesc Granell Sales (Alfara del Patriarca, 1993) és investigador postdoctoral del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València. En 2015 va finalitzar el Grau en Història de l'Art en la UV i, un any després, també en la mateixa universitat, el màster d'investigació en Història de l'Art i Cultura Visual. L'any 2018 obtingué un contracte predoctoral finançat per la Generalitat Valenciana i el Fons Social Europeu, en el marc del qual va realitzar la seua tesi "L'aura de la memòria. La imatge de Jaume I en la València baixmedieval (ca. 1338 - ca. 1538)", presentada en juliol de 2022. Des d'aleshores se li han concedit dos contractes postdoctorals: Margarita Salas (Ministerio de Universidades) i APOSTD 2023 (Generalitat Valenciana).

La seua línia d'investigació gravita entorn a la cultura visual de la baixa edat mitjana. Ha estudiat les imatges règies, les representacions pictòriques de jueus i musulmans i, actualment, està analitzant els "retrats" en l'àmbit hispànic entre els segles XIII y XVI.

Doctora amb menció internacional en Història de l'Art per la Universitat de València. Llicenciada en Història de l'Art i master en Història de l'Art i Cultura Visual, totes dues amb premi extraordinari. Ha sigut beneficiària d'una Ajuda de Formació del Professorat Universitari (FPU) del Ministeri de Educació així com del programa de contractes postdoctorals  «Atracció de Talent» de la Universitat de València. També ha gaudit beques i contractes d'investigació en institucions com Bombas Gens Centre d'Art, el Museu Nacional del Prado o el Muvim. La seua activitat investigadora s'ha centrat en l'estudi de l'art i l'arquitectura de l'edat moderna hispànica. Les seues investigacions sobre el patrimoni de l'Orde Militar de Santiago i la promoció artística del focus cortesà han sigut objecte de guardons com el premi Alumni-Plus de la Universitat de València (2019) i el Premi per a l'estudi de les Ordres de Cavalleria espanyoles de la fundació Lux Hispaniarum (2019). Ha realitzat estades de investigació en centres nacionals i internacionals, com la Università degli Studi di Palermo, la Bibliotheca Hertziana-Max Planck Institut for Art History, la Sapienza Università di Roma o la Universitat Autónoma de Madrid. Ha sigut docent en la Universitat Jaume I de Castelló i en la Universitat de València. Així mateix, és membre del grup d'investigació Art i Arquitectura de l'Edat Moderna, dirigit per la professora Mercedes Gómez-Ferrer.

Desirée Juliana Colomer (València, 1979) és doctora en Història de l'Art per la Universitat de València (cum laude) amb menció internacional, amb la tesi “Festa i urbanisme. València als segles XVI i XVII”. Va obtenir una beca predoctoral al Departament d'Història de l'Art de la UVEG i una beca per la Fundació Oriol-Urquijo. A més va treballar per al SIAM i va col·laborar a l'inventari de les col·leccions municipals de l'ajuntament de València, a través del Museu de la Ciutat. Ha estat investigadora a la Càtedra Demetrio Ribes on va aprofundir l'estudi de la història del transport i les seves infraestructures, l'obra pública i l'enginyeria.

Ha realitzat diverses estades de recerca al Warburg Institute (Londres). Ha dedicat part de la seva investigació a l'estudi de l'urbanisme a l'Edat Moderna I com les festes extraordinàries van incidir en la trama urbanística de diverses ciutats.

Actualment, compagina la faceta docent amb el seu lloc de gestió cultural, com a tècnic mitjà d'exposicions al Centre Cultural La Nau (Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València).

[Biografia, versió en valencià]

Llicenciat i doctor en Història de l'Art per la Universitat de València, de la qual és professor titular en el Departament d'Història Art des de 1997. Estades d'investigació en la Università di Bologna, University of Virginia i Université de Montréal.

Especialitzat en art del segle XX espanyol, les seues primeres investigacions van tractar sobre arquitectura i urbanisme industrials. Posteriorment s'ha dedicat a les arts visuals, realitzant la seua tesi doctoral sobre l'escultor Andreu Alfaro (1929-2012), a què ha dedicat diverses monografies. En l'actualitat s'interessa per l'art espanyol posterior a 1939 i, en especial, les seues relacions amb la ideologia i la política; així com per la institucionalització acadèmica de la Història de l'art i els distints àmbits d'erudició historicoartística anteriors a la incorporació de la disciplina als estudis universitaris.

Ha exercit com a comissari d'exposicions i va ser director de la Sala d'Exposicions de la Universitat de Valènica i director-conservador de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia pertanyent a la mateixa institució. És membre de les associacions valenciana, nacional i internacional de crítics d'art (AVCA, AECA i AICA).

María Elvira Mocholí Martínez és doctora en Història de l'Art, amb menció internacional, per la Universitat de València. En finalitzar la llicenciatura, va gaudir d'una beca FPU en el Departament d'Història de l'Art d'aquesta universitat i va dur a terme estades d'investigació en el Warburg Institute de Londres. Després de més d'una dècada d'activitat professional en l'àmbit del turisme cultural, en 2016 va reprendre la seua funció docent i investigadora en el Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València, on actualment exerceix com a professora ajudant doctora. És secretària de la revista Imago, editada per la Societat Espanyola d'Emblemàtica, de la qual forma part.

La seua investigació s'ha centrat en l'estudi de la imatge medieval en tots els seus aspectes (relíquies i reliquiaris, miniatures, etc.) per a dur a terme una anàlisi i interpretació de la mateixa en el seu context cultural, amb especial atenció a la imatgeria escultòrica de la Mare de Déu en l'antic regne de València. En l'actualitat, participa en el projecte “Els tipus iconogràfics: Antic Testament I”.

Professor Titular de la Universitat de València. (Art Antic) Departament Història de l'Art. Doctor en Història, Llicenciat en Geografia i Història, Diplomat en Professorat de EGB, Académico Correspondiente Real Academia de la Historia..

Degà de la Facultat de Geografía-Historia de la UV. coordinador de l'itinerari de Conservació Preventiva del Patrimoni, dins del Màster de Patrimoni Culural i la seua Gestió, de la Universitat de València. Director de la revista SAITABI. És professor especialista d'Història de l'Art en les PAU (Proves d'Accés a la Universitat).

El seu camp de treball està referit a l'estudi de les ceràmiques de l'Antiguitat, especialment la Terra Sigillata, havent estudiat el conjunt de la zona valenciana i altres espais d'Hispània i Europa, en una aproximació no sols tipològica i comercial sinó també com a reflex d'imatges i difusió de les mateixes. És investigador del projecte: Inventari estudi i iconografia de les ceràmiques romanes del Gabinet d'Antiguitats de la Reial Acadèmia de la Història. És Investigador Principal del projecte: “Lenguaje simbòlic en la decoració sobre Terra Sigillata Hispánica”;. Ha participat en el Projecte Internacional de Bibracte (Mont Breuvay, Borgonya, França) . També s'orienta, la seua investigació, a diversos camps del Patrimoni Cultural, Paisatge, Turisme Cultural especialment el territori valencià. Entre les seues publicacions compta amb llibres com: Terra Sigillata. Antiguitats Romanes I, Reial Acadèmia de la Història, Madrid, 2004;.Textos d’Història Valenciana. Institució Alfons el Magnànim, València, 2000. Comercialització de Terra Sigillata en Ilici. Sèrie Arqueològica núm.16, Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, 1998; L'entorn local com a recurs educatiu. Col·lecció Educació i Municipi, Diputació de València, 1993; Terra Sigillata en Sagvntvm i terres valencianes. Caixa d'Estalvis de Sagunt, 1991, etc.; A més d'aportacions al Patrimoni de diverses localitats valencianes (València, Buñol, Lliria, Eliana...) , i altres temes d'investigació, difusió, didàctica, paisatge, gestió i defensa del Patrimoni.

Ha sigut director del Centre internacional de Gandia de la UV. També va ser director del Departament d'Història de l'Art, director de la revista Ars Longa i del programa de doctorat (amb menció de qualitat) : Art, paisatge i cultura visual.

[Biografia, versió en valencià]

Elena Monzón Pertejo és doctora en Història de l'Art (cum laude i menció internacional) per la Universitat de València. Ha sigut becària de col·laboració en la Unitat d'Innovació Educativa (2009-2011) i beneficiària del contracte predoctoral Atracció de Talent de la Universitat de València (2011-2015). Durant la seua etapa predoctoral, va realitzar estades d'investigació tant nacionals (centre d'investigació ADHUC-Centre de Recerca, Teoria, Gènere i Sexualitats de la Universitat de Barcelona, 2015) com a internacionals (New York University, NYC, 2014). Així mateix, va ser beneficiara d'un contracte postdoctoral de la Generalitat Valenciana, realitzant una estada d'investigació d'un any a la Universitat de Barcelona (2019-2020). 

Actualment és professora ajudant doctora en el Departament d'*Història de l'Art de la Universitat de València. És secretària de la revista Imago. Revista de Emblemática y Cultura Visual; així com membre del comité editorial de la revista Lectora. Revista de dones i textualitat. 

És membre de la Asociación Española de Investigación de Historia de las Mujeres (AEIHM), de la Sociedad Española de Emblemática (SEE) i de la Asociación de Jóvenes Investigadores en Ciencias de las Religiones (AJICR). 

Les seues principals línies d'investigació se centren en l'estudi de la cultura audiovisual amb perspectiva de gènere, en les resignificacions religioses i en el concepte de transgressió en diversos àmbits de la cultura visual.

ENRIC OLIVARES TORRES (Algemesí, 1978). És llicenciat i doctor en Història de l'Art i professor ajudant doctor en el Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València des de l'any 2022. Fins a eixe any i des de 2016 ha sigut professor associat al mateix departament i professor de secundària al col·legi concertat Maria Auxiliadora d'Algemesí, des del 2010. Fou becari d’investigació al Museu de la Ciutat de València (2002), al Museu de Belles Arts de València (2008) i al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València (2003-2007).

Les seues línies d'investigació principals se centren en l’art valencià i en les manifestacions rituals en l'àmbit festiu valencià així com també en els estudis de cultura visual i iconografia cristiana, als quals ha dedicat diversos treballs monogràfics i articles en revistes especialitzades. Ha participat en la catalogació, muntatge i comissariat d'exposicions sobre l'obra de diferents artistes valencians dels segles XIX i XX, com ara Juli Peris Brell, Manuel Benedito, Manuel Sigüenza, Leonardo Borràs, Juan Francés o, més recentment, Josep Renau, a qui va dedicar l’exposició Josep Renau i el temps de les imatges (2022). També ha col·laborat en l’elaboració de la guia del Museu de Belles Arts de València en 2008.

És autor o coautor de les obres Ceràmica devocional d’Algemesí (2005); El Bolero d'Algemesí. Cent anys del Ball de les Llauradores (2006); Temps de casinos. El Casino Lliberal d’Algemesí (2007); La colección de arte Adolfo de Azcárraga del Ayuntamiento de Valencia (2009); Iconografia de sant Jaume cavaller. El retaule major d’Algemesí (2011); Un projecte insòlit. Els relleus de Leonardo Borràs (2017); Festes, danses i processons als arxius de la Casa Insa (2018) o Els guerrers de la festa. La dansa dels tornejants en la tradició valenciana (2022), entre d’altres publicacions.

Forma part del grup d’investigació APES. Estudis de Cultura Visual i és membre de la Sociedad Española de Emblemática. També des del 2023 dirigeix la Càtedra de Música i Dansa Tradicional.

Doctora en Història de l'Art (2019) i Màster en Estudis Hispànics Avançats (2015) per la Universitat de València. Premi Nacional de Llicenciatura en Història de l'Art (2012) i Premi Extraordinari de Màster en Història de l'Art i Cultura Visual, UVEG (2013). Les seues investigacions es centren a l'àmbit de la Història de les dones i l'Art contemporani. Investigadora Principal del Projecte Art, Historiografia i Feminismes (arthistFEM), Universitat de València (GIGE2022/130), financiat per la Conselleria d'Educació, Universitatsa i Ocupació, Generalitat Valenciana GE2023. Coordinadora (amb Pablo Sánchez) del Projecte d'Innovació Educativa TrencArt. Trencant la Història. Imatges, textos i contextos per a la igualtat en la Història de l'art contemporani (PIEC 2735892/2023), Universitat de València, curs 2023-2024. Membre del grup d'investigació VALuART. Art, Cultura i Societat en Espanya, de 1750 fins a l'actualitat, UVEG; i de Relectures. Itineraris museals en clau de gènere, UVEG. Col·laboradora del projecte I+D Las artistas en la escena cultural española y su relación con Europa, 1803-1945, Universidad de Zaragoza (Ministerio de Ciencia, 2021-2025); i del projecte europeu Women's Legacy: Our Cultural Heritage from Equity, GVA-Eramus+. Coordinadora Territorial (acv) de MAV-Mujeres en las Artes Visuales (2021-2024). Ha publicat el llibre Ilustres e ilustradas. Académicas de Bellas Artes ss. XVIII-XIX (Tirant lo Blanch, 2020).

[Biografia, versió en valencià]

Profesor Titular de Universidad. Premio extraordinario de Licenciatura y de Doctorado. Investigación centrada preferentemente en el Arte Valenciano de los siglos XVII a XIX.

Llicenciat en Geografía i Història (Especialitat Història de l'Art) en 1989; Doctor en Història de l'Art i Patrimoni per la Universitat de València. Professor Associat d'Història de l'Art des de 2021. Autor de diversos llibres i articles dins la seua línia d'investigació centrada en la relació del patrimoni cultural amb la societat, i en patrimoni industrial. Docent en diversos másters oficials, i en cursos a diverses universitats espanyoles i estrangeres sobre patrimoni cultural, drets humans i desenvolupament humà sostenible. 

És posgrau en Gestió de Patrimoni Cultural per l'Escola Europea de Barcelona en 1991 i máster en Gestió Cultural per la UV en 1995. Ha estat director de la Fundació Municipal de Cultural de l'Ajuntament de Sagunt, coordinador de la Càtedra UNESCO d'Estudis sobre el Desenvolupament de la Universitat de València (1995-2017), director del Taller Patrimonio Cultural y desarrollo humano; i co-director del Workshop Internacional sobre Patrimonio cultural, ética y sostenibilidad de la Universidad Internacional de Andalucía. 

orcid.org/0000-0003-0458-048X

https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=564072 

Professor associat del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València, i Tècnic de Patrimoni Cultural de la FGUV. Ha desenvolupat el seu treball, en els últims anys, al voltant de l'estudi de la història de l'arquitectura i el patrimoni cultural.

Doctor en Història de l'Art per la Universitat de València, va obtenir en 2011 el Premi Senyera d'Investigacions Històriques de l'Ajuntament de València, pel seu treball sobre l'arquitectura realitzada a València, en el període comprès entre el final de la Guerra Civil i la riuada de 1957, la qual cosa va donar lloc a la publicació del llibre Arquitectura i espai urbà a València, 1939-1957 (Ajuntament de València, 2012). Així mateix, és autor d'alguns llibres i articles sobre la història de València, la seua arquitectura i urbanisme, durant els sis primers decennis del segle XX. També ha publicat diferents treballs, que han tingut com a objecte l'estudi, investigació, catalogació, i difusió del patrimoni cultural de la Universitat de València.

En 2021 va obtenir, juntament amb l'arquitecte Amando Llopis, el Premi d'Arquitectura COACV 2021, per la seua labor divulgativa de la figura de l'arquitecte Javier Goerlich Lleó, a través del comissariat de l'exposició realitzada sobre aquest arquitecte.

Últimes publicacions, revistes:

“Las escuelas de Ingenieros Agrónomos y Peritos Agrícolas de Valencia, de Fernando Moreno Barberá. Una cuestión actual”. erph_revista electrónica de patrimonio histórico, núm. 31 (2022), estudios generales, páginas 143-161.

DOI: https://doi.org/10.30827/erph.vi31.21422

Últimes col·laboracions, llibres:

- Guía de arquitectura de València. Valencia: CTAV, 2023.

- De la movilización estudiantil a la reforma social: La Asociación Católica de Propagandistas en Valencia (1920-1970). Valencia: Tirant, 2023.

- Guia de la València del primer franquisme (1939-1948). València: UV/ UPV, 2021.

-Tres arquitectes, una ciutat i un temps: Ribes, Mora i Goerlich a la València de principis del segle XX. València: Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, 2021.

Últimes col·laboracions, exposicions:

- Javier Goerlich Lleó: Arquitectura i urbanisme a la ciutat de València (1914-1962). Ajuntament de València, 2018.

Jorge Sebastián Lozano és Professor Contractat Doctor al Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València des de 2014. Abans havia sigut professor invitat del seu Master de Patrimoni Cultural, des de 2006. Ha rebut beques d'investigació del Real Colegio Complutense de Harvard University, en 2017 i 2018.

La seua investigació com a historiador inclou camps diversos. Va dedicat la seua tesi doctoral a la representació visual del gènere en la monarquia hispànica de l’Edat Moderna, publicant articles i assajos sobre el tema. De forma més recent, ha dedicat especial atenció a la pintora Sofonisba Anguissola, mitjançant publicacions i col·laboracions vàries.

Paral·lelament, ha impartit múltiples cursos sobre l’aplicació de les TIC a l’estudi i la difusió del patrimoni històric. Des de 2018 és Technical Manager de SILKNOW, un projecte d’investigació finançat per la Comissió Europea (programa Horizon2020).

També ha organitzat abundants exposicions i jornades sobre art contemporani, principalment a la Fundación Mainel.

Amadeo Serra Desfilis ((València, 1963) és llicenciat en Geografia i Història (Universitat de València, 1986) i Doctor en Història (Università degli studi di Bologna, 1988). Ha sigut professor d'Història de l'Art a l'Universitat de València des de març de 1991 fins avui, quan ocupa una Càtedra d'Història de l'Art Medieval. Ha treballat com a investigador al Colegio de España (Bolonya), a la Bibliotheca Hertziana de Roma i al Warburg Institute de Londres i ha estat professor convidat a la Universitat de Girona i a la Universitat Politècnica de València. 

La seua docència i investigació tenen com a principals temes la història de l'arquitectura i l'urbanisme i la història de l'art de la baixa Edat Mitjana. En els darrers anys ha treballat sobre els retaules del període gòtic en la Corona d'Aragó, en la seua producció, els usos de la imatge narrativa en ells i la seua interpretació en el context de la societat multicultural que fou l'antic regne de València entre els segles XIV i XV. Altrament també ha estudiat les relacions amb Itàlia de l'art de la Corona d'Aragó durant el mateix període no sols en l'àmbit de l'arquitectura ans també en les arts figuratives.

Dt.. Luisa Vázquez de Ágredos Pascual és Llicenciada en Història de l'Art i Periodisme. Doctora en Geografia i Història per la Universitat de València i Doctora en Història de l'Art per la Universitat Politècnica de València. Màster en Cooperació al Desenvolupament amb l'especialitat d'Ajuda Humanitària Internacional per la Universitat Jaume I de Castelló. Actualment és Professora Titular del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València. Vicedegana de Relacions Internacionals, Qualitat i Innovació Educativa en la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. La seua línia d'investigació des de fa quasi dues dècades ha sigut l'estudi material, cultural i simbòlic del color en l'Antiga Mesomèrica, amb especial èmfasi en la cultura maia. Les seues investigacions més recents estan centrades en el binomi “Materialitat i Significat”, aplicat als colors, les fragàncies i les textures de diferents cultures del món antic, amb l'objectiu d'indagar en el tema de la percepció sensorial a través de l'art i el ritual (públic i privat). De forma paral·lela, la seua formació i experiència en Cooperació Internacional li ha permés en els seus projectes i investigacions, en la seua major part centrades en l'àrea maia (Centreamèrica), conjuminar el binomi Patrimoni Cultural i Desenvolupament Local. Entre 2009 i 2014 va ser Vicepresidenta Autonòmica de Cooperació Internacional i Diplomàcia Humanitària en Creu Roja Espanyola – Comunitat Valenciana. Compta amb experiència a Centreamèrica (Mèxic i Guatemala), Àfrica Occidental (Burkina Faso, Niger) i Àsia (subcontinent Índia), especialment vinculada a col·lectius infància i dona.