José A. Boluda va nàixer a Xàtiva, Espanya, el 1969. Es va llicenciar en Física (especialitat Electricitat, Electrònica i Informàtica) per la Universitat de València en 1992. L'any 2000 va obtenir el doctorat Cum Laude per la mateixa universitat.

Des de 1993 treballa en el Departament d'Electrònica i Enginyeria Informàtica de la Universitat de València, on ha col·laborat en diversos projectes relacionats amb el disseny de circuits integrats i el processament d'imatges amb circuits fets a mida. Va ser Investigador Visitant al Departament d'Enginyeria Elèctrica de la Universitat de Virgínia a Charlottesville, VA, Estats Units, en el Departament d'Estudis de Computació Aplicada de la Universitat de Macedònia, Macedònia, Grècia, i en el Grup de Visió per Computador de la Universitat Jaume I, Castelló, Espanya. Actualment és Professor Titular del Departament d'Informàtica de la Universitat de València.

Els seus interessos de recerca actuals inclouen disseny de circuits de processament d'imatges, síntesi de lògica programable, disseny de sensors de visió intel·ligents i computació quàntica.

Carmen Botella va rebre el títol d'Enginyera de Telecomunicacions i Doctora en Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de València, en 2003 i 2008, respectivament. En 2009 i 2010, va ser investigadora Postdoctoral al departament de Senyals i Sistemes de la Chalmers University of technology (Göteborg, Suècia), on va participar en diversos projectes nacionals i europeus de recerca orientats cap a la 4G de comunicacions mòbils (WINNER+ i ARTIST4G entre d'altres). En febrer de 2011, s'uneix a l'Escola d'Enginyeria de la Universitat de València, com a Professora Ajudant Doctor, siguent Professora Titular d'Universitat des de desembre de 2017.

Els seus interessos de recerca inclouen les àrees generals de coordinació i la cooperació per als futurs sistemes de comunicacions 5G i posteriors. 

Línies de recerca

Tècniques avançades de comunicacions multi-antenna (CoMP, relaying, etc.)

Aplicacions de geometria estocàstica al model de sistemes de comunicacions

Ràdio cognitiva, estimació de canal

Ràdio definida per programari

La diversitat de gènere a les disciplines TIC/STEM

Ramon Vicente Cirilo Gimeno, llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de València (1993) i Doctor en Informàtica per la Universitat de València (any 2015). Actualment treballa com a professor titular d'escola universitaria (2002), adscrit al Departament d'Informàtica i l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la Universitat de València. És membre del grup de recerca LISITT que pertany a l'Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i la Comunicació (IRTIC) des de l'any 1992. Les seues àrees d'investigació es centren en els àmbits de Sistemes Intel·ligents de Transport (ITS), Sistemes d'Informació i Bases de dades. En aquests àmbits, ha participat en projectes de recerca nacionals (OASIX, SEGURA, ARENA) i internacional (ARTIS, SERTI, ARTS, GRASP, e-Safety), on ha col·laborat amb diferents funcions: gestió de projectes, coordinador tècnic, consultor i desenvolupador. Recentment ha participat en diversos projectes de millora tecnològica en la gestió de la documentació a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades i en el projecte CENIT OASIS per a la millora de la seguretat i la mobilitat en autopistes. Ha estat membre del grup eSafety Observers (consultoria europea en temes de eSafety) entre el 2005 i el 2010.

Máximo Cobos va rebre el títol d'Enginyer de Telecomunicació en 2006, i el de Doctor Enginyer de Telecomunicació en 2009, tots dos per la Universitat Politècnica de València. Va realitzar la seua tesi sota el programa de Formació de Professorat Universitari (FPU), obtenint la menció internacional i el premi nacional a la millor tesi doctoral en entorns multimèdia, atorgat pel Col·legi Oficial d'Enginyers de Telecomunicació. Va continuar la seua formació post-doctoral en l'Institut de Telecomunicacions i Aplicacions Multimèdia (iTEAM) amb el programa "Campus d'Excel·lència", fins a incorporar-se com a professor en el Departament d'Informàtica de la Universitat de València, on actualment és professor Titular d'Universitat. Les seues línies d'investigació se centren en el processament de senyals acústics, l'aprenentatge automàtic, les xarxes de sensors i l'àudio espacial. A més del seu treball acadèmic, és un membre actiu de diverses associacions professionals i científiques, sent membre de la Junta del Col·legi Oficial d'Enginyers de Telecomunicació de la Comunitat Valenciana, 'sènior member' de IEEE, 'full member' de la 'Acoustical Society of America' (ASA) i membre de l'Associació Espanyola de Reconeixement de Formes i Anàlisis d'Imatges (AERFAI). A més, forma part de diversos comités d'experts internacionals en el seu camp d'investigació i és editor associat de revistes de reconegut prestigi en l'àrea, com IEEE Signal Processing Letters o EURASIP Journal on Àudio, Speech and Music Processing.

Línies d'Investigació:

• Localització i separació de fonts acústiques.
• Aprenentatge automàtic per a l'anàlisi computacional d'escenes sonores.
• Xarxes de sensors sense fils.
• Àudio espacial.

José Francisco García Calderaro és llicenciat en Informàtica per la Universitat Politècnica de València (1995). Actualment treballa com a professor Col·laborador adscrit al Departament d'Informàtica i l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la Universitat de València (ETSE-UVEG). És membre del grup d'investigació LISITT pertanyent a l'Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (IRTIC) des de 1996. Les seues àrees d'investigació se centren en els camps dels Sistemes Intel·ligents de Transport (ITS), Sistemes d'Informació i Sistemes MultiAgent. En aquestes àrees, ha participat en projectes d'investigació nacionals i internacionals (SERTI, ARTS, EASYWAY …), on ha participat amb diferents rols: coordinador tècnic, consultor i desenvolupador. És soci fundador de ESAM Technology Company Ltd., una spin off de la Universitat de València formada a la fi de 2007.  

Miguel García-Pineda és Eng. de Telecomunicació i Màster en Tecnologies, Sistemes i Xarxes de Comunicacions per la Universitat Politècnica de València (UPV). La seva tesi doctoral va ser realitzada a la UPV i en la Université de Haute-Alsace (UHA). Al març de 2013 va defensar la seua tesi obtenint el títol de doctor en telecomunicacions per la UPV i el títol de doctor en informàtica per la UHA. La seua tesi va obtenir menció internacional i qualificació cum laude, així com el premi extraordinari de tesi de la UPV. Durant la seua etapa doctoral va realitzar 2 estades en el grup GRTC - IUT Colmar, UHA de 3 i 4 mesos respectivament, una vegada defensada la tesi va efectuar 2 estances postdoctoral de 3 mesos en el Department of Informatics, Universitat de Beira Interior a Portugal, una de elles mitjançant l'ajuda José Castillejo al 2016.

El 2013 es va incorporar al Departament d'Informàtica de la Universitat de València (UV) com a professor on realitza les seves tasques docents i investigadors en l'àrea de l'Enginyeria Telemàtica. Com a investigador, M. García ha focalitzat els seus esforços en dos camps. D'una banda, les xarxes de sensors, IOT i les comunicacions sense fils i per una altra la distribució de contingut multimèdia sobre xarxes IP. Arran del treball desenvolupat com a investigador els seus resultats han sigut publicats en revistes internacionals, capítols de llibres i en congressos internacionals.

Ha participat com a investigador a temps complet i/o parcial en 10 projectes competitius d'R+D+i. Destacant la seva presència en 3 projectes nacionals i 4 d'àmbit regional. A causa d'aquests resultats M. García ha obtingut les acreditacions d'AD, CD i TU per l'ANECA.

M. García és instructor CISCO de l'Acadèmia Cisco - Universitat de València. A més, és membre del grup "Research Group in Collaborative, Cooperative and Competitive Teaching metodologies" on ha participat en diversos projectes d'innovació docent. Finalment, M. García ha estat membre del comitè d'organització de diversos congressos internacionals, és editor associat de diverses revistes internacionals i participa com a revisor en diverses revistes indexades i és membre del comitè de programa de diversos congressos internacionals.

Ingeniera Informática y Doctora por la Universitat Politècnica de València en 2013. Sus temas de investigación se centran en el desarrollo software dirigido por modelos, el modelado de la interacción hombre-máquina, los sistemas auto-adaptativos y la integración del humano con los sistemas autónomos. Ha participado en más de 15 proyectos de investigación entre convocatorias nacionales y europeas. También es miembro del Centro de Investigación en Métodos de Producción de Software de la Universitat Politècnica de València.

El Dr. Jesús Gimeno Sancho és professor d'Informàtica Gràfica en el Departament d'Informàtica de la Universitat de València (Espanya) i investigador principal de l'Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i la Comunicació (*IRTIC). Es va llicenciar en Informàtica (2008) i es va diplomar en Telecomunicacions (2009) per la Universitat de València. El seu treball fi de carrera va ser premiat amb el "Premi al millor projecte fi de carrera de l'any" pel *Rotary Club, pel desenvolupament d'un sistema de captura de moviment de cos complet dins del sistema de realitat virtual CAVE, perquè un usuari puga veure el seu reflex virtual en un espill virtual. Durant la seua etapa predoctoral, va rebre una beca d'investigació de 4 anys del govern espanyol, per a investigar l'aplicació de la realitat augmentada com a eina de prova per a prototips d'exoesquelets. Va obtindre el seu doctorat en Ciències de la Computació per la Universitat de València (2016), amb una tesi titulada "Contribucions a l'autoria de continguts de realitat augmentada per als sectors de l'educació, la indústria i la construcció". El Dr. Gimeno ha realitzat estades d'investigació en dos notables centres d'investigació en els camps de la *RA-*VR, el Grup de Realitat Augmentada de la Bauhaus Universitat (*Weimar, Alemanya, 2008) i en el Centre *VRAC de la Iowa *State *University (Estimes *IO, els EUA, 2010).
Els seus interessos d'investigació inclouen principalment la realitat augmentada i la realitat virtual, però també la captura de moviment, la simulació en temps real, les interfícies d'usuari avançades i les aplicacions per a dispositius mòbils. Ha desenvolupat la seua carrera com a docent en la universitat, però també com a investigador en un gran nombre de projectes relacionats amb la seua àrea d'investigació. És autor de més de 40 publicacions científiques entre conferències internacionals, revistes d'alt impacte i capítols de llibres. En aquestes publicacions es tracten temes relacionats amb la realitat virtual i augmentada, com per exemple: la creació de continguts, els sistemes col·laboratius, el desenvolupament de nous sistemes de seguiment i interfícies d'usuari, etc. El seu article "*An *occlusion-*aware *AR *authoring *tool *for *assembly *and *repair *tasks", va ser guardonat amb el premi a la millor ponència en la *International *Conference *on *Computer *Graphics *Theory *and *Applications (*GRAPP / *VISIGRAPP, 2012). En aquest treball es demostra com millorar el procés de creació de continguts de realitat augmentada utilitzant un sensor de profunditat, com a resultat el nombre d'errors disminueix mentre augmenta la precisió de la posició de la informació virtual. El Dr. Gimeno també ha col·laborat en més de 60 projectes des de 2006, amb finançament tant de l'administració espanyola o europea com d'empreses privades. Durant el desenvolupament d'aquests projectes, principalment relacionats amb la *RV i la *RA, ha col·laborat amb diferents centres d'investigació d'Europa i els Estats Units, però també amb importants empreses internacionals. Entre altres projectes, en les primeres etapes de la realitat augmentada, 2007-2010, va dissenyar prototips de realitat augmentada per a l'empresa Orange. Va col·laborar amb Dragatges (Grup ACS) i *Leica *Geosystems (Grup *Hexagon), desenvolupant noves eines amb realitat augmentada i virtual per a millorar el procés de gestió de la construcció (2010-2016). De 2014 a 2017 va col·laborar amb l'empresa FORD per a millorar els processos industrials mitjançant l'aplicació de la realitat augmentada. En els últims anys, s'han realitzat diverses col·laboracions amb hospitals, relacionades amb el tema de la cirurgia robòtica i l'aplicació de la realitat virtual i augmentada en la fase preoperatòria.

Subdirector de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria (ETSE-UV), professor del Departament d'Informàtica (Premi Excel·lència Docent del Consell Social) de la Universitat de València i Investigador Associat del Laboratory for Agent Based Social Simulation (Institute of Cognitive Sciences and Technologies) del Consiglio Nazionale delle Ricerche en Itàlia. Francisco Grimaldo és Enginyer en Informàtica, Enginyer Tècnic en Telecomunicació i Doctor (Premi Extraordinari) per la Universitat de València. La seua investigació se centra en la simulació i modelatge basat en agents, l'aprenentatge màquina, l'enginyeria web, l'anàlisi i la visualització de dades. És Director de la Càtedra Capgemini-UV a la innovació en el desenvolupament del programari i Vice Chair de l'Acció COST PEERE: New Frontiers of Peer Review. També és membre de l'Associació Catalana d'Intel·ligència Artificial i de l'Asociació per a l'estudi dels Sistemes Complexos Socio-tecnològics.

Juan José Martínez Durá és llicenciat (1989) i Doctor en Físiques (1995) per la Universitat de València. Actualment treballa com a professor Titular d'Universitat adscrit al Departament d'Informàtica i l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la Universitat de València (ETSE-UVEG). És el director del grup de recerca LISITT pertanyent a l'Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (IRTIC), institut del qual ha estat el seu director i secretari en diverses ocasions. Les seues àrees d'investigació se centren en els camps dels sistemes intel·ligents de transport (ITS), Sistemes d'Informació, Enginyeria de Software i Gestió de Projectes. En aquestes àrees, ha participat en nombrosos projectes de recerca nacionals i internacionals (CARPLUS, VERA, SERTI, ARTS, ...), des de 1990. En ells ha assumit diferents rols: investigador principal, coordinador tècnic, consultor i desenvolupador. A més, és coautor de més de 50 publicacions d'investigació. Actualment és president i soci fundador de ESAM Technology Company Ltd, spin off de la Universitat de València formada a la fi de 2007.

[Biografia, versió en valencià]

Mario Montagud és Graduat en “Enginyeria en Sistemes de Telecomunicació, So i Imatge” en 2011, Màster en “Tecnologies de Telecomunicació, Sistemes i Xarxes” en 2012 i Doctor en Telecomunicació (Distinció Cum Laude, i Premi Extraordinari) en 2015, tots ells cursats a la Universitat Politècnica de València (UPV). Durant el seu doctorat i després de completar-lo, va fer 3 estades (acumulant 18 mesos) a CWI (Centre Nacional de Recerca en Matemàtiques i Informàtica dels Països Baixos, Amsterdam). També acredita experiència com a investigador postdoctoral a la UPV.

Els seus temes d'investigació inclouen Computer Networks, Synchronization, Interactive and Immersive Media, HCI (Human-Computer Interaction) i QoE (Quality of Experience). Mario és (co-)autor de més de 60 publicacions científiques i docents, i ha contribuït a l’especificació d’estàndards a l’organisme IETF (Internet Engineering Task Force). És membre del Comitè Tècnic de diverses conferències internacionals (incloent ACM MM, MMSYS, TVX ...), co-organitzador de diverses edicions del workshop internacional MediaSync i de la conferència MMSYS 2018, així com membre del Editorial Board de diverses revistes internacionals, incloent Information Director (EiC Team) d'ACM SIGMM Records. També és Editor Líder de “MediaSync: Handbook on Multimedia Synchronization” (Ed. Springer) i Communication Ambassadord'ACM SIGCHI.

Des de gener de 2018, és Professor Associat a la Universitat de València (ETSE-UV), impartint assignatures relacionades amb comunicacions i serveis multimèdia.

Pedro Morillo es va graduar en Enginyeria Superior en Informàtica en 1998 per la Universitat de València (Espanya), universitat en la qual es va doctorar anys més tard (2004) amb una tesi denominada “Millora de les prestacions dels Entorns Virtuals Distribuïts”, que va rebre el premi extraordinari de doctorat. Actualment, el Dr. Morillo és professor catedràtic d'universitat del Departament d'Informàtica i membre de l'Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (IRTIC) de la Universitat de València (Espanya), on desenvolupa la seua carrera investigadora. En aquest sentit, la seua investigació se centra en els paradigmes i sistemes de computació associats RV/RA distribuïda, interfícies avançades home-màquina i interacció multimodal (MDI) per a aplicacions tant industrials, com del camp de la medicina.

D'altra banda, ha realitzat estades post-doctorals d'investigació com a científic visitant en les universitats Iowa State University (Estimes, IA, USA) en 2004, University of Louisiana (Lafayette, LA, USA) en 2006, CAU Chung-Ang University (Seoul, Korea) en 2009 i University of Arkansas (Little Rock, AR, USA) en 2017, centre últim amb el qual col·labora activament.
Des de l'any 2015 i fins a l'actualitat, exerceix diferents càrrecs de gestió universitària relacionats amb la promoció i gestió d'estudis, així com amb l'estratègia online institucional.

[Biografia, versió en valencià]

Llicenciat en Informàtica i Doctor per la Universitat de València

Tècnic Superior d'Investigació a l'Institut de Trànsit i Seguretat Viària (INTRAS)

Professor Associat al Departament d’Informàtica de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria (ETSE-UV)

Llicenciat en Física (especialitat en Electricitat, Electrònica i Informàtica) i Doctor en Enginyeria Informàtica.

Investiga sobre la utilització de màquines virtuals per a millorar els processos d'ensenyament/aprenentatge en assignatures relacionades amb administració de sistemes, administració de xarxes i seguretat informàtica.

[Biografia, versió en valencià]

[Biografia, versió en valencià]

[Biografia, versió en valencià]

I obtained my undergraduate and M.Sc degree in Computer Science from Universitat de Valencia in 2002. Following, I obtained a B.S in Telecommunication engineering and the Certifications CCNA (Cisco Certified Networking Associate) and CCNP (Cisco Certified Network Professional) at the Valencia Robotics Institute. I obtained a PhD on Computer Sciences at Universitat de Valencia in 2006. 

My PhD studies at Universitat de Valencia aimed at understanding the underlying mechanisms that govern important sub-cellular processes such as the exocytosis and endocytosis. My training and research was partly carried out at Derek Toomre group (CINEMA Lab) at Yale University (US).

As a post-doctoral fellow (Juan de la Cierva), I joined the Group for Computational Imaging and Simulation Technologies in Biomedicine (CISTIB) at Universitat Pompeu Fabra . There, I turned my research to the phylosophy of the Virtual Physiological Human (VPH). In particular, I focused on modeling and simulation in cardiology with the goal of modeling patho-physiology of the heart. Afterwards, I moved to the Bioelectronic group (GBIO) at I3BH Institute, Universitat Politecnica de Valencia, where I started modeling the human torso in order to study the effects of arrythmias in the surface ECG.

[Biografia, versió en valencià]

Esther de Ves Cuenca  és llicenciada en Ciències Físiques per la Universitat de València (1993) , i doctora per la Universitat de València (1999) . Actualment treballa com a professora titular en l'àrea de Ciències de la Computació, departament d'Informàtica. Ha impartit docència relacionada amb les Bases de Dades i processament d'imatges. Entre els seus interessos d'investigació estan la recuperació d'informació multimèdia, big data i mineria de dades.