Aquests últims, els radiofísics, o físics experts en radiacions, realitzen als hospitals tasques concretes de tipus assistencial, com la planificació de tractaments amb radiacions, el control dels equips de radiologia, el disseny i control de les instal·lacions radiològiques, el control del personal i de les zones exposades a radiacions, etc. Aquestes tasques estan legislades des que es va crear el programa d’accés a radiofísic hospitalari intern resident. El Reial Decret 220/1997, de 14 de febrer, crea i regula l’obtenció del títol oficial d’especialista en radiofísica hospitalària, a partir d’una formació reglada de postgrau, de naturalesa teoricopràctica, en què és imprescindible desenvolupar els aspectes pràctics a través d’un sistema de residència en hospitals, amb un període formatiu de tres anys consecutius, mitjançant el qual s’obté l’especialitat de radiofísic hospitalari, que faculta per al desenvolupament professional de les tasques adés esmentades. Per a accedir a les diferents unitats docents acreditades per a la formació d’especialistes en radiofísica hospitalària cal superar una prova de caràcter nacional dependent del Ministeri de Sanitat i Consum que selecciona els aspirants (llicenciats en física o un altre títol superior en disciplines científiques i tecnològiques). Tot i que aquest màster no proporciona una formació d’especialista en radiofísica, formació que només es pot aconseguir a través del sistema de residència hospitalària, sí que pretén formar els alumnes en els aspectes físics i tecnològics que es necessiten com a base per a aprofundir en el camp de física mèdica, tant en els aspectes relacionats amb la radioteràpia i la medicina nuclear com en altres vessants d’aplicació de la física a la medicina, tant en la seua aplicació pràctica com en la investigació associada a aquest camp del coneixement.