.png)
El catedràtic d'Economia Aplicada, Luis Ayala, ha clausurat en el marc del XXIII Fòrum Universitari Juan Luis Vives, les sessions organitzades per la Universitat de València.
El catedràtic d'Economia Aplicada, Luis Ayala, ha clausurat en el marc del XXIII Fòrum Universitari Juan Luis Vives, les sessions organitzades per la Universitat de València, en la Sala Sánchez Ayuso de la Facultat d'Economia, amb una conferència titulada “Desigualtat i pobresa a Espanya en el llarg termini”. Durant la seua exposició, el professor de la Universidad Rey Juan Carlos ha assegurat que “la desigualtat és una amenaça per a les democràcies” i que és necessari un canvi en el model distributiu.
Luis Ayala ha assegurat que existeix un conjunt de característiques “fortament arrelades en l'estructura social espanyola” que han perfilat “un model distributiu que no permet reduir la desigualtat”. El catedràtic d'Economia Aplicada ha argumentat que “els alts nivells de desigualtat guarden relació amb la feblesa de l'estructura productiva, els problemes estructurals de creació d'ocupació estable, nivells molt alts de desigualtat en les rendes primàries, una capacitat redistributiva reduïda en el context comparat i grans diferències territorials”. Aquesta situació, al seu judici, ja existia abans de la crisi i ha afegit que la deterioració de l'ocupació i de les rendes de les llars “han fet que la desigualtat i la pobresa augmentaren dràsticament” sense que hi haja hagut canvis substancials en el model distributiu.
En aqueix context de “desigualtat estructuralment alta”, Espanya se situa entre els països amb major desigualtat de la Unió Europea (UE). L'expert economista ha assenyalat que l'ocupació “és essencial” per al benestar però no “suficient” i que la recuperació per si sola “no garanteix” la reducció de la desigualtat. També ha considerat que “l'austeritat ha tirat més llenya al foc”. El catedràtic ha conclòs assegurant que “hi ha riscos” que es mantinga aquesta fractura social durant molt temps, la qual cosa podria desembocar en tensions socials que fins ara s'han frenat gràcies “al matalàs” de les famílies.
Al professor de la Universitat Rey Juan Carlos li ha precedit una taula redona sobre el mateix tema, moderada per José Manuel Pastor, vicedegà de la Facultat d'Economia. En ella, han participat Francisco Goerlich, professor de la Facultat d'Economia de la UV i investigador de l'Institut Valencià d'Estudis Econòmics (Ivie); Enrique Lluch, professor de la Universitat CEU-Cardenal Herrera: Fernando Contreras d'Intermón Oxfam i José V. Pérez Cosín, professor de la Facultat de Ciències Socials de la UV.
Francisco Goerlich ha assenyalat que “la renda ha caigut a nivells de fa més d'una dècada” i que “està pitjor distribuïda que en els anys 70”. En la seua opinió, des de 2007 “la renda ha caigut molt més del que va créixer a principi de segle” i ha destacat que, malgrat tot, “aquesta és una visió suavitzada” ja que “les grans borses de pobresa no apareixen en les estadístiques”. Goerlich ha afegit que “si la renda baixa, la desigualtat puja” i que els costos de la crisi “han recaigut sobre els estrats més baixos de la societat”. En la seua opinió, Europa té “una tasca pendent” que és solucionar el tema de la fiscalitat” per a augmentar els ingressos i la capacitat redistributiva del sistema.
A continuació, el professor de la Universitat CEU-Cardenal Herrera, Enrique Lluch, ha assegurat que “l'evolució de la pobresa a Espanya ha sigut divergent” pel que fa a la resta dels països de la UE. Segons el parer de l'expert en ètica econòmica, hi ha tres aspectes que afecten a les condicions de la societat: l'ocupació, la distribució de la despesa pública i les polítiques enfocades cap als aturats. En aquest sentit, ha assegurat que solucionar aquests problemes passa “per privilegiar el desenvolupament social sobre el creixement econòmic”, encara que sense excloure-ho; una protecció social amb “garantia de mínims”; un compromís redistributiu ètic i “apostar pel ben comú”. “El país que està millor és el que menys pobres té, no el que més renda per càpita té”, ha asseverat.
Per la seua banda, Fernando Contreras ha donat una visió més globalitzada de la pobresa i ha assegurat que “la desigualtat és una barrera contra la reducció de la pobresa” i que la crisi “ha beneficiat als més rics” mentre que la desigualtat econòmica “agreuja les desigualtats entre dones i homes” i “amenaça a tota la societat”. El president de la Coordinadora Valenciana de *ONGs, ha apuntat “al fonamentalisme de mercat” i “a la captació del poder i la política per part de les elits” com a raons principals que han provocat aquesta situació.
L'últim a prendre la paraula ha sigut el professor José Vicente Pérez Cosín qui s'ha referit a l'indicador AROPE que mesura la taxa de població en risc de pobresa i exclusió. Segons les últimes dades, el nombre de persones en risc “ha augmentat en 1.300.000 persones”, la qual cosa ha provocat que Nacions Unides haja afegit “la inclusió social” dins dels objectius de desenvolupament sostenible per a 2020. El compliment d'aqueix compromís exigeix “una reducció de més de 2,7 milions de persones que estan avui en situació d'extrema pobresa”. El sociòleg ha qualificat de “ineficaços” les polítiques socials actuals i ha alertat que “no atallar el nivell de pobresa” pot acabar amb la cohesió social.
Amb aquests actes i una gran assistència de públic, la UV ha tancat la seua participació en la present edició del Fòrum. La setmana vinent, la trobada que organitza l'Ajuntament de València, a través de la regidoria de Joventut, afronta la recta final amb tres sessions en la Universitat Catòlica ‘Sant Vicent Màrtir’, repartides en les seues seus de Torrent, València i Godella. El tancament ho posarà el dijous, 5 de març, la científica Pilar Mateo, amb una conferència en l'Hemicicle del consistori valencià.
Imatges:
Notícies
.png)
.png)
.jpg)
.png)
.jpg)
Facultat d'Economia
