Josep Lledó, José Manuel Pavía i Francisco G. Morillas, investigadors del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València, han plantejat un nou mètode per a calcular els índexs espanyols de mortalitat (probabilitats de defunció per a cada edat) amb més precisió que l’actual sistema de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). L’eina preveu les variables de la condició de migrant i la data de naixement i de defunció, i és important per la seua repercussió en la viabilitat dels sistemes públics de pensions, entre altres aplicacions.

En l’article publicat a la revista Scandinavian Actuarial Journal, els experts han validat aquesta proposta comparant-la amb els sistemes estadístics utilitzats actualment. Els investigadors de la Facultat d’Economia assenyalen que cal que el sistema demogràfic es considere obert, especialment a aquelles regions amb certa intensitat migratòria. Aquest fet implica computar el temps que les persones migrants passen dins i fora de la regió objecte d’estudi, atès que hi ha naixements o defuncions que no sempre es produeixen al territori analitzat.

A més, Lledó, Pavía i Morillas asseguren que les defuncions i els naixements es produeixen al llarg de l’any de manera no uniforme, i que per aquest motiu és necessari incorporar els moments exactes d’aquests fets.

“Aquesta nova conceptualització que incorporem als estimadors estadístics no sempre ha estat accessible, atesa la dificultat de disposar d’informació prou precisa i detallada. És a partir de l’explosió del que es coneix com a dades massives o BigData, quan es converteix en una realitat en molts països del nostre entorn la possibilitat d’incorporar informació que es demostra necessària en el càlcul sobre supervivència i mortalitat”, explica Francisco Morillas.

Per al desenvolupament d’aquestes mesures estadístiques, els experts han utilitzat en primer lloc metodologies conceptuals teòriques, basant-se en l’esquema de Lexis. Aquest marc conceptual és una forma de representar tres variables demogràfiques: el moment de naixement, el moment de migració, la data de defunció i per tant, el temps de vida de cada persona d’una població concreta. Així, els experts han representat la dinàmica de la població espanyola. A partir d’aquest marc teòric, han construït els estimadors estadístics, fent ús de propietats algebraiques i estadístiques.

Una vegada construïts els estimadors, Lledó, Pavía i Morillas els han validat comparant els indicadors de l’INE i els propis, i han descartat algunes de les hipòtesis que els estimadors de l’Institut Nacional d’Estadística porten implícites i que a més l’Institut utilitza de manera habitual, segons els especialistes.

Per analitzar la incidència de la mortalitat o de la supervivència en una regió o en un període, l’eina més utilitzada és la coneguda com a taula de mortalitat. Aquesta permet obtenir estimacions de la mortalitat de cada moment, alhora que realitzar prediccions de la mortalitat futura. “No considerar característiques com la condició de migrant, i la data de naixement i de defunció suposa considerar de manera implícita que els fenòmens esmentats, o no existeixen o es produeixen de manera uniforme al llarg del període d’estudi” explica Francisco Morillas.

Per tal de dur a terme la validació de les hipòtesis s’han realitzat multitud de tests estadístics: espacials, funcionals, de patrons puntuals paramètrics, i tests per contrastar la hipòtesi de sistema demogràfic tancat. Si considerem les variants que han aplicat, el nombre d’aquests s’eleva a 19.008, 14.388, 6.322 i 3.488, respectivament. “Aquests contrastos proporcionen informació objectiva que ajuda a determinar amb rigor la validesa de les hipòtesis testades” destaca l’investigador.

Grup de recerca

Els investigadors Josep Lledó, José Manuel Pavía i Francisco G. Morillas són membres del Grup de Recerca Riscos en Assegurances i Finances, del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València, el qual desenvolupa treballs en l’àmbit de la mortalitat des de l’any 2002. S’ha centrat principalment en la construcció d’indicadors demogràfics relacionats amb la mortalitat, la natalitat o les migracions, en els quals solen utilitzar-se certes hipòtesis de forma implícita, les quals poden proporcionar estimacions poc precises i les repercussions poden afectar les assegurances i el sistema públic de pensions. Els resultats es concreten en publicacions en revistes d’impacte internacional.

Article:

Josep Lledó, Jose M. Pavía i Francisco G. Morillas (2017) «Assessing implicit hypotheses in life table construction», Scandinavian Actuarial Journal, 2017:6, 495-518, DOI:10.1080/03461238.2016.1177585