Una recerca del Centre Col·laborador de la OMS i de Referència de FAO/Nacions Unides de la Universitat de València en col·laboració amb un equip argentí, descriu un nou focus de transmissió de Fasciolasis humana. El treball ha estat publicat en la coneguda revista "Parasites & Vectors".

La Fascioliasis és una malaltia parasitaria causada per vermes del grup dels Trematodos o duelas que afecten al fetge d'humans i del bestiar i que es transmet per petits caragols específics d'aigua dolça de la família dels Lymnaeidae. D'elevada patogenicidad i amb una estimació actual d'al voltant d'uns 17 milions de persones afectades a tot el món, és una prioritat per a l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que la inclou dins de les denominades malalties desateses, i també de la FAO per les grans pèrdues econòmiques mundials que implica a nivell veterinari.

Preguntat per la transcendència d'aquest llarg estudi inclòs dins de la iniciativa mundial de l'OMS contra aquesta malaltia, el Prof. Mas-Coma, Catedràtic de Parasitologia i expert de la OMS, comenta: "Els resultats obtinguts a Argentina demostren com a malalties transmeses per vectors aquàtics són capaços de colonitzar i adaptar-se a situacions mediambientals extremes de aridez en les quals a priori ningú espera trobar-les. Les conseqüències epidemiològiques són importants, ja que sense aigua no hi ha vida possible. Això implica que tant humans com a animals tinguen ineludiblement que recórrer a les molt escasses fonts d'aigua existents, la qual cosa condueix a la infecció de gran nombre de persones i animals quan una o les poques fonts d'aigua es contaminen amb el paràsit. Hem de reflexionar doncs, sobre el futur d'aquelles zones en les quals el canvi climàtic està implicant una reducció de pluges i conseqüent desertificació del mitjà, tal com està succeint amb la sequera a diversos països del sud d'Europa, i molt especialment a Espanya".

La Profª. M D.Bargues, primera autora de l'article, destaca la singularitat genètica dels caragols vectors responsables de la transmissió d'aquesta malaltia, que suggereix una introducció dels vectors molt probablement amb la importació del bestiar al lloc en un passat llunyà. "Portem molts anys estudiant molecularment a aquests vectors en tots els països de Llatinoamèrica i mai havíem detectat tantes mutacions desconegudes fins avui", anota la Dra. Bargues, per a continuació afegir "el que indica que l'origen d'aquestes zones de endemia humana va tenir lloc de manera independent al fenomen de dispersió geogràfica gradual tant de la malaltia com dels vectors pel Sud del continent sud-americà".

El Prof. Mas-Coma insisteix a destacar el valor de les recerques de camp realitzades per l'equip argentí: "El mèrit de la detecció de les dues zones de endemia humana correspon a l'equip dirigit per l'investigador sènior Prof. Dr. Jorge B. Malandrini de la Universitat Nacional de Catamarca, i també als Drs. Silvana Carnevale i Jorge N. Velásquez de Buenos Aires pel test serológico el desenvolupament del qual els va permetre diagnosticar als afectats en llocs on els habitants rebutgen donar mostres fecals per a l'anàlisi d'aquesta malaltia". I finalitza el director del Centre d'OMS de València ressaltant l'orgull especial que senten per l'èxit final d'aquest estudi en col·laboració internacional, puix que els Drs. argentins Carnevale i Velásquez es van formar tots dos quan joves en el Master Internacional en Malalties Parasitarias Tropicals de l'OMS que l'equip del Centre d'OMS i FAO organitzava anualment en la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València.

REFERÈNCIA DE L'ARTICLE:

Bargues M.D. et al., 2016.- Human fascioliasis endemic areas in Argentina: Multigene characterisation of the lymnaeid vectors and climatic-environmental assessment of the transmission pattern. Parasites & Vectors, 9: 306 (20 pp. + 1 Suppl. Table + 2 Suppl. Figs.). DOI 10.1186/s13071-016-1589-z.