El grup d’investigació Observatori de les Dues Cultures de la Universitat de València, dirigit per Martí Domínguez, ha publicat un treball científic que constata la pèrdua d’interès pel canvi climàtic als tres diaris espanyols de major tiratge, des de l’entrada del PP al govern espanyol, en contrast amb l’activa campanya en contra que es va dur a terme en 2007 des dels mitjans més conservadors. La retallada en informació d’aquest tipus en 2014 és especialment marcada a El Mundo i ABC respecte a El País.

La investigació conclou que hi ha hagut una disminució de l’interès en aquests diaris sobre el canvi climàtic en l’any 2014 respecte al 2007, en passar de 285 peces d’opinió publicades en 2007 front a les 91 de set anys després. Aquesta situació és especialment marcada a El Mundo i ABC, amb 61 i 90 articles publicats el primer any, front a 6 i 9 en 2014.

El treball científic s’ha realitzat analitzant 376 peces periodístiques, entre editorials, columnes, articles d’opinió i vinyetes. Els anys escollits, 2007 i 2014, són els de la publicació del quart i cinquè informe, respectivament, del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), una organització internacional constituïda en 1988 i reconeguda per l’Assemblea General de les Nacions Unides.

“L’opinió en premsa durant 2007 mostrava una clara polarització entre articles alineats amb el consens científic i peces negacionistes o escèptiques amb el canvi climàtic, aquests últims amb més presència en ABC i El Mundo. D’aquesta polarització s’ha passat pràcticament a un silenci sobre el tema en els gèneres d’opinió d’ABC i El Mundo, i una important disminució en El País, com si es tractara d’un tema esgotat”, destaca Martí Domínguez, professor del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació i primer autor de l’article científic.

En 2007 els arguments contraris a l’existència del canvi climàtic giraven sobre tres eixos: la falta de consens científic, l’existència d’interessos polítics en el tema i l’atac a polítics com en aquell moment el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, a més de qüestionar el factor humà com a causa de l’escalfament global. Mentrestant, en el 2014, amb un partit conservador en el govern, la crítica política pràcticament desapareix i els columnistes que encara mantenen arguments contra el canvi climàtic centren les seues dianes en el govern de Barack Obama.

L’article ha sigut publicat en línia a la revista Public Undrstanding of Science, s’ha fet sense suport financer per a la recerca o publicació, i en ell també han participat Anna Mateu i Íngrid Lafita, investigadores de l’Observatori de les Dues Cultures. L’objecte d’anàlisi s’ha centrat en els gèneres d’opinió d’aquestes publicacions periòdiques, una font especialment interessant per a conèixer el tractament mediàtic del canvi climàtic, ja que funcionen com a indicadors dels temes als quals cada mitjà dedica una major atenció.

Sobre la importància d’aquest estudi, Martí Domínguez, també director de la revista Mètode Science Studies Journal de la Universitat de València, afegeix: “diversos treballs s’han centrat en l’anàlisi de la comunicació del canvi climàtic en els mitjans espanyols, però hi ha una falta d’estudis sobre l’ús d’arguments negacionistes en la premsa espanyola”.

Mètode emprat

La investigació publicada ha utilitzat l’hemeroteca digital de premsa impresa i online My News, realitzant una cerca amb les paraules clau canvi climàtic i escalfament global en el titular o el text. Per a les vinyetes es va buscar manualment en diaris i hemeroteques. Dels 1.643 articles trobats, la mostra final va incloure’n 376. Martí Domínguez, Anna Mateu i Íngrid Lafita a continuació van analitzar el contingut de cadascuna d’aquestes referències i les van classificar en tres grups: diari, data de publicació i gènere. Finalment, es va estudiar si cada peça donava suport al consens científic al voltant del canvi climàtic, o, pel contrari, presentaven una actitud contrària o escèptica.

Per als arguments negacionistes, o contraris a l’existència del canvi climàtic, es va analitzar l’argumentari de l’autor segons els quatre grups de la classificació de la web skepticalscience.com: No està ocorrent, No som nosaltres, No està mal i És massa difícil.

Evolució del negacionisme a Espanya

El diari que ha dedicat més espai d’opinió al canvi climàtic en 2007 i 20014 ha sigut El País, seguit per ABC i El Mundo. El nombre més gran d’articles va ser publicat en octubre de 2007, tot coincidint amb el Premi Nobel de la Pau a l’ex vicepresident dels Estats Units Al Gore. Del total d’articles, 276 (un 73% del total), reflecteixen el consens al voltant de l’existència i les conseqüències del canvi climàtic. Per contra, 96 peces adopten posicions negacionistes, escèptiques o postures relativistes.

Respecte als editorials, El País és el diari que més n’ha escrits en 2007 (24), per 13 en 2014. A més, és l’únic que recolza clarament la posició del consens en l’existència del canvi climàtic. Per contra, El Mundo dedica huit editorials al tema en 2007, dos dels quals reflecteixen posicions negacionistes o escèptiques, mentre que en 2014 hi ha un canvi d’actitud i sembla que abandona les posicions negacionistes, alhora que es produeix una forta reducció de la cobertura del canvi climàtic.

El diari ABC publica 5 editorials negacionistes o escèptiques l’any 2007, de les 10 tretes durant tot l’any, mentre que el 2014 només va publicar-ne una, la qual anava en la línia del consens. A més, a aquesta publicació es redueix l’agressivitat de les peces d’opinió notablement en 2014 respecte al 2007.

Pel que fa a l’anàlisi de les vinyetes publicades sobre canvi climàtic, en 2014 El País va publicar-ne 43, mentre que El Mundo i ABC no en tragueren cap. En 2007 havien sigut 54, 5 i 11, respectivament.

Contingut dels articles negacionistes

La investigació duta a terme per Martí Domínguez, Anna Mateu i Íngrid Lafita detalla els arguments donats pels columnistes negacionistes. Un dels més emprats són les comparacions entre el canvi climàtic i una religió, i es parla del dogmatisme dels científics, o la religió del clima, entre d’altres. Manuel Hidalgo, Antonio Burgos, Carmen Rigalt, Raúl del Pozo o Federico Jiménez Losantos en aquest sentit empren conceptes o expressions com fundamentalisme ecologista, els profetes del canvi climàtic, o la nova religió del canvi climàtic, entre d’altres.

En uns altres casos, es considera els defensors de l’existència del canvi climàtic com a alarmistes que promouen l’eco-histèria; i es parla d’alguns d’ells com a rojos o es nomena el genèric rojerío de manera despectiva, indica l’equip investigador de la Universitat. Defensar el canvi climàtic, en aquesta línia de pensament, també “va contra el progrés, és fanàtic o un medioambientalisme romàntic, una causa d’esquerranistes i hippies demagògics”.

Les dianes d’aquests columnistes es van centrar especialment en personatges públics com Al Gore arran de la concessió del Premi Nobel de la Pau en 2007, i especialment el president del govern espanyol del moment, José Luis Rodríguez Zapatero, amb atacs realment durs, detallen a l’article els investigadors de l’Observatori de les Dues Cultures. Així, se l’anomena Z Presidente o Hombre Z, en referència al mot del moment: ZP.

“És molt significatiu que els atacs dels columnistes conservadors es tornen contra Barack Obama en l’any 2014”, en un moment en què el  PP ocupava el govern d’Espanya i Mariano Rajoy era el president del govern. Segons el treball publicat, aquesta situació es produeix perquè aquests columnistes necessitaven un nou objectiu i el van trobar al president demòcrata dels EUA.

Conservadors nord-americans i espanyols

Aquests arguments han donat lloc a la comparació entre el model de la premsa conservadora espanyola i la nord-americana. Aquests diaris i FAES, una fórmula ideada per José María Aznar a l’estil conservador americà, s’identifica amb l’argumentari dels periodistes negacionistes espanyols, i alhora és molt similar a la fórmula utilitzada per l’Administració Bush i els seus comitès d’experts. La representació mediàtica del canvi climàtic al Regne Unit, també va canviar entre els anys 2000 i 2006, de forma similar al cas espanyol entre 2007 i 2014, amb una progressiva evolució cap a la desaparició de l’interès.

Impacte

La revista Public Understanding of Science és una revista d’impacte, de referència dins de la investigació en comunicació de la ciència. Es troba en el primer quartil de les revistes científiques de Comunicació (11/76) i d’Història i Filosofia de la Ciència (2/44), segons el Journal Citation Report.

Article:

Martí Domínguez, Íngrid Lafita and Anna Mateu. Taking climate change seriously: An analysis of op-ed articles in Spanish press. Public Understanding of Science, April 25, 2016 (online)

Doi http://dx.doi.org/10.1177/0963662516641844

Peu de fotografia:

(D’esquerra a dreta). Martí Domínguez, Anna Mateu i Íngrid Lafita. Foto: Marta Navarro