Una investigació en dos col·legis situats a barris vulnerables de València ha demostrat que activitats com assemblees d’aula, l’aula de jocs alternativa a temps de pati, l’apadrinament lector, el 'break dance', el 'graffiti' o el teatre d’ombres, han millorat la convivència entre l’alumnat. La proposta d’intervenció socioeducativa ha tingut com a objectiu ensenyar a conviure, a més de previndre la violència escolar, l’absentisme o l’abandonament prematur.

L’estudi, publicat a la revista ‘New Approaches in Educational Research’, demostra l’èxit del programa aplicat, segons les percepcions del professorat i de l’alumnat participant. “Les conclusions posen de manifest una clara millora en el grup experimental pel que fa a la convivència escolar”, segons Roser Grau, investigadora del Departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació de la Universitat de València.

Enfrontaments, males paraules i insults entre l’alumnat, falta d’acatament de les normes o escassa motivació són alguns dels comportaments que es pretenia modular amb alumnat de segon i tercer cicle de primària (entre 8 i 12 anys), en un centre on la pobresa, les addiccions i el narcotràfic són habituals. La investigació es va fer en un grup de control i un experimental, i el programa es va aplicar a l’experimental.

“En l’avaluació final, en general, l’alumnat del grup experimental fa veure que la millora de la convivència és responsabilitat no només del professorat, sinó també de l’alumnat i de les famílies, encara que en menor grau”, segons la investigació. L’alumnat del grup de control, per la seua banda, destaca la batucada, les festes i les classes de música com tres activitats que han ajudat a millorar la convivència escolar.

En el cas del professorat, també s’ha detectat que després de l’aplicació del programa, basat en l’ajuda entre iguals, s’ha reduït notablement la preocupació i afectació per determinats comportaments de l’alumnat en comparació amb l’avaluació inicial. Es tracta d’actituds com l’avorriment i la desmotivació de l’alumnat; els insults i les baralles.

Les activitats plantejades a l’alumnat del grup experimental s’han dividit en dos tipus: centrades en l’ajuda entre iguals i en la mediació artística. En el primer cas han sigut assembles d’aula, Pair reading (apadrinament lector) i aula de jocs (alternativa a temps de pati); d’altra banda també s’ha treballat la mediació artística a través del graffiti, break dance i teatre d’ombres. En esta segona part ha col·laborat l’ONG Amnistia Internacional, mitjançant la Xarxa d’Escoles pels Drets Humans de València.

Les quatre estratègies del programa socioeducatiu van ser seleccionades per considerar-les les més adequades al context, i es van posar en funcionament durant un curs acadèmic només en una de les escoles, amb la finalitat de comparar els resultats en finalitzar el programa.

En aquest sentit, la investigadora de la Universitat de València Roser Grau reivindica el “paper actiu” de la societat en la promoció de la participació, l’ajuda entre iguals i el respecte, “per a construir una escola que eduque en democràcia i per a la democràcia, fonamental per aprendre a conviure i a ser ciutadans i ciutadanes d’un món canviant, intercultural i plural”.

L’escola que va actuar com a grup control el primer curs del projecte, el curs següent va implementar aquestes estratègies i una de nova (alumnes ajudants), fruit de la revisió del programa per a millorar-lo.

La violència escolar, l’absentisme o l’abandonament prematur de l’escola són fenòmens preocupants en la societat actual. En paraules de Roser Grau, primera signant de l’article Towards school transformation. Evaluation of a coexistence program from the voice of students and teachers, aquests fets “necessiten atenció prioritària per poder donar resposta”.

Article:

Grau, R., García-Raga, L. & López-Martín, R. (2016). Towards school transformation. Evaluation of a coexistence program from the voice of students and teachers. Journal of New Approaches in Educational Research. Journal of New Approaches in Educational Research, 5(2), 137-146. doi: 10.7821/naer.2016.7.177

Peu de fotografia:

D’esquerra a dreta: Roser Grau, Laura García i Ramón López.