Roger Butlin, professor de la Universitat de Sheffield (Regne Unit), pronuncia la conferència ‘How do new species evolve?’ (‘Com evolucionen les noves espècies?’) aquest dijous 19 al Campus de Burjassot-Paterna. L’acte es realitza amb motiu del VII Memorial Peregrí Casanova, en reconeixement a qui va ser catedràtic d’Anatomia i introductor de les idees evolucionistes a la Universitat de València entre finals del XIX i principis del segle XX.
La conferència ha sigut organitzada per la Càtedra de Divulgació de la Ciència i l’Institut Interuniversitari Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, i tindrà lloc a la Sala Charles Darwin a partir de les 12.30 hores.
En la seua conferència, Roger Butlin parlarà de Biologia Evolutiva amb exemples de saltamartins, pugons i caragols. Així, segons ell, la biologia evolutiva intenta explicar dues característiques fonamentals dels éssers vius com l’adaptació i la diversitat. La diversitat és discontínua amb organismes en diversos grups (fenotípia o genotípia) formant l’espècie. El nombre d’espècies augmenta a través de la separació dels llinatges (especiació) i disminueix degut a l’extinció. Precisament l’enorme diversitat de la vida a la Terra resulta d’un excés general de l’especiació sobre l’extinció.
Als organismes que es reprodueixen sexualment, la distinció de les espècies es deu, fonamentalment a què la reproducció amb èxit es dóna només entre els membres de la mateixa espècie i no entre individus d’espècies diferents. Per tant, la clau per a entendre l’especiació és explicar com evoluciona aquesta restricció, coneguda com a aïllament reproductiu. Malgrat que aquest fenomen pot prendre moltes formes, només hi ha tres tipus de processos que intervenen: pot ser un efecte secundari de l’evolució independent; un subproducte de la selecció divergent; o bé pot ser afavorida per reforç.
Roger Butlin, del Department of Animal and Plant Sciences de la Universitat de Sheffield, ha sigut president de la Societat Europea de Biología Evolutiva (2013-2015), editor a diverses revistes científiques i medalla de la Societat Linneana de Londres en 2015, entre d’altres. La seua investigació s’ha centrat principalment en l’origen dels obstacles a l’intercanvi de gens, especialment la genètica evolutiva d’aïllament reproductiu. Una altra àrea de la seua investigació està referida a l’evolució de la reproducció asexual. També està interessat en l’evolució dels marges de rang i les seues implicacions en la conservació genètica.
Memorial
El Memorial Peregrí Casanova, organitzat per l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva i la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, amb el patrocini de la CAM, la Societat Catalana de Biologia i l’Institut d’Estudis Catalans. Els científics convidats a anteriors memorials han sigut: 2003 Stanley L. Miller (University of California, San Diego); 2004 David M. Hillis (University of Texas, Austin); 2007 Francisco J. Ayala (University of California-Irvine); 2008 José Luis Sanz (Universidad Autónoma de Madrid); i 2009 Rosemary i Peter Grant (Princeton University). L’últim dels memorials, l’any 2010, en la seua sisena edició, va comptar amb la presència de Michael Lynch (Universitat d’Indiana).
Introductor de les idees darwinistes
Peregrí Casanova i Ciurana (València, 1849-1919) va ser catedràtic d’Anatomia de la Facultat de Medicina de la Universitat de València i introductor de les idees evolucionistes. També va organitzar l’homenatge a Darwin que va tindre lloc al Paranimf de la Universitat de València l’any 1909, amb motiu del centenari del naixement del científic anglés. Les seues publicacions i el seu treball cobriren diversos camps de la Medicina, especialment Morfologia. Alumne d’Ernst Haeckel, va ser un fidel seguidor de Darwin i un rigorós evolucionista, i féu de València un centre peninsular de difusió del evolucionisme. La Biblioteca de Ciències de la Salut de la Universitat de València porta el seu nom.
Imatges:
