És la ciència apolítica?

La ciència moderna s’ha representat tradicionalment com coneixement veritable i universal. El context social en què es formulaven les explicacions científiques, els valors i la ideologia d’aquells que proposaven i discutien les noves hipòtesis no semblaven rellevants. Ara sabem, però, que encara que estudiem la natura amb una pretensió d’objetivitat, tant en la construcció del coneixement com en la seua posterior circulació i apropiació, intervenen factors ideològics, socials, econòmics, etc.

Homenatge a Darwin

El darwinisme va entrar amb força a València a partir de 1868, en clara connexió amb els posicionaments revolucionaris liberals que imperaven en aquells dies en bona part de la Península. De fet, molts científics espanyols que es van formar en aquella època van considerar que el pensament darwinista i la revolució política estaven estretament connectats.

El 1909 un grup d’estudiants i professors de la Facultat de Medicina de la Universitat de València van organitzar el que probablement va constituir el principal homenatge del centenari del naixement de Darwin en el context ibèric. Presidint l’organització de l’acte va estar el professor Pelegrí Casanova (1849–1919), que ha estat considera un dels principals impulsors del pensament evolucionista en l’estat espanyol. En aquest homenatge, la dimensió política del darwinisme es va posar de manifest. Per exemple, la compatibilitat entre l’evolucionisme darwinista i els ideals socialistes i col·lectivistes es va posar de manifest comparant la societat amb un organisme i els individus amb cèl·lules d’aquest organisme metafòric.