L'exposició compta amb peces de la col·lecció d'instruments científics i mèdics de la Universitat de València, així com amb material procedent del seu patrimoni bibliogràfic i documents audiovisuals. La visita a la mostra s’inicia amb la càmera solar de l'Observatori de la Universitat (1935) i conclou amb l'equip de difracció de raigs X (1956-1957). La mostra és la primera part de la col·lecció permanent dels fons cientificomèdics de la Universitat. Fons que compten amb una llarga història. En total són més de 1.800 peces i la col·lecció continua creixent, amb diferents donacions de metges, que la fan estar viva i en constant evolució. Es tracta, per tant, d'una mostra singular per la seua qualitat expositiva i perquè expressa una part fonamental de la identitat de la Universitat. La segona mostra temàtica, amb el títol Medicina i Societat, se situa en el espai del Deganat de la Facultat de Medicina (avda. Blasco Ibañez) de la Universitat de València.  

La col·lecció permet valorar aquest patrimoni i facilitar la seua interpretació. A més a més, contribueix a presentar i divulgar el treball que realitzen els investigadors de l'Institut Interuniversitari López Piñero, mitjançant una sèrie de qüestions que permeten al visitant aproximar-se a la història de la ciència d'una manera diferent.

Preguntes obertes

La mostra planteja al visitant una sèrie de preguntes obertes que articulen el discurs expositiu i que permeten explorar diferents temes relacionats amb la producció del coneixement i la pràctica medicocientífica. Les qüestions plantejades són una invitació a reflexionar sobre la manera en què ha participat la medicina, la ciència i la tecnologia en els processos de transformació de les societats actuals, al mateix temps que suposen una manera crítica d'abordar els problemes del present.

Per a començar, s’aborda la complexitat de definir als professionals de la ciència i la importància de les contribucions dels científics aficionats. A continuació, es presenten les relacions de poder entre els experts i els profans, en les quals destaca el paper del coneixement dels experts en el desenvolupament de les societats modernes, mitjançant els vincles que han mantingut amb la justícia, la salut pública i la gestió el risc. A més a més, es mostra com incorpora el desenvolupament de l'activitat científica una important càrrega política, ideològica i social. També s'aprofundeix en la qüestió de com ha mobilitzat la presència constant de diverses malalties entre la població valenciana al llarg de la història tots els recursos a l'abast (lepra, paludisme o malària). Finalment, es posa en relleu com s'ha manifestat l'exclusió de gènere a través de la devaluació de les activitats que han realitzat fonamentalment les dones, així com les dificultats que han tingut per a la seua professionalització.