El proper dimecres, 14 de juny, a les 10 hores, celebrarem el II seminari "Arte y Ciencia en la España Moderna", organitzat per Carolina Alarcón i contarem amb les següents ponències :
- Àngel Campos Perales (Museo Nacional del Prado-Meadows Museum)
- Ana Louise Hernández Pugh (Museo Nacional del Prado- Meadows Museum)
- Carolina Alarcón, “Juan Arfe y los estudios anatómicos artísticos del siglo XVI-XVII”.
- Àngel Campos Perales (Museo Nacional del Prado-Meadows Museum) ”Ver y conocer a Dios en el mundo natural: los intereses científicos del arzobispo Juan de Ribera (1532-1611) y su colección pictórica.”
Dels ducs de Calabria a San Juan de Ribera: col·leccions naturalistes a la València del segle XVI
Universitat de València, Beca d'Investigació i Formació en les col·leccions del Museu del Prado-Meadows Museum (s.XV-XVI). Des de que Julius von Schlosser es va preguntar en 1908 quins són els estranys mecanismes mentals pels quals una persona anhela imperiosament la reunió d'un conjunt d'objetes que posen en relleu el seu gust pel que és preciós, l'exòtic i el rar, molts han estat els treballs que han intentat aportar una resposta lògica a aquest interrogant. Com partícips d'aquesta suggeridora proposta d'anàlisi, vam plantejar l'estudi comparatiu de las col·leccions naturalistes reunides pels ducs de Calàbria, primer, i por San Joan de Ribera, després, a la València de la primera i segona meitat del segle XVI, amb la intenció de desentranyar quines van ser les motivacions subyacents en aquests famosos aixovars.
- Ana Louise Hernández Pugh (Museo Nacional del Prado- Meadows Museum) “Cartillas de dibujo y el apredisaje científico en la biblioteca de Juan Bordes”.
Les cartilles de dibuix: una nova forma per aprendre a dibuixar la figura humana
Les cartilles de dibuix des de la seua aparició a Itàlia a principis del segle XVII, -de mans d'artistes com Odoardo Fialetti, els Carracci o Giacomo Franco, entre d'altres-, han suposat un important suport didàctic per a l'aprenenetatge del dibuix que encara continua en els nostres dies. La seua arribada no va ser esporàdica, sinó més aviat com a resultat d'una continuïtat pedagògica que ja havia començat durant el segle XVI i sempre en estreta harmonia amb les prèvies cartilles de cal·ligrafia així com de models. Alhora, els tractats sobre pintura, perspectiva o anatomia que havien estat desenvolupant-se a Europa, van contribuir a impulsar el sorgiment d'aquest material bidimensional. D'altra banda, les cartilles de dibuix van aconseguir modificar el model d'aprenentatge fins llavors desenvolupat en els tallers i posteriors acadèmies i van brindar l'oportunitat a particulars i aficionats de poder aprendre a dibuixr de forma privada i individual en un ambient privat i sense la presència directa d'un mestre.
- Carolina Alarcón, “Juan Arfe y los estudios anatómicos artísticos del siglo XVI-XVII”.
Juan Arfe, Anatomia y De Varia Commensuración
Durant el sufocant estiu de 1572, Valladolid, Espanya va ser testimoni d'una estranya batalla per la custòdia d'un conjunt de gravats anatòmics en fusta. Els 28 gravats en fusta van formar la base de l'ambiciós treball artístic de Juan Arfe, "De Varia Commensuración" que eventualment abastaria anatomia, arquitectura, proporcions, geometria, rellotges de sol i animals. Al moment de la demanda, Arfe era ja un argenter ben establert i des de l'inici del seu llibre a Valladolid fins a la seva publicació final, la seva producció i muntatge estarien plens de diversos plets, rivalitats, revessos publicitaris i una boja carrera a través dels estretes carrers de Madrid per a recapturar un rinoceront assassí. La història de la producció de Varia Commensuración, però, és més que només la visió inspirada d'un artista peripatètic, és també la història del desenvolupament de la ciència en els començaments de l'Espanya moderna. Aquesta presentació il·lustrarà com Juan de Arfe va canalitzar la gran quantitat de nous coneixements en dos llibres dirigits a una audiència d'artesans i artistes.
