La Comissió d'Instruments Científics va ser creada al si de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica amb la pretensió de coordinar els esforços de preservació i estudi de la cultura material de la ciència, així com oferir eines de treball i recursos electrònics per ajudar en aquestes tasques.
16 de de setembre de 2017
El patrimoni científic constitueix un recurs fonamental per a la història de la ciència, la tècnica i la medicina. Aquest fet, d'altra banda ben conegut, ha esdevingut des dels anys 1980 part dels objectes d'atenció i estudi tant dels historiadors com d'un conjunt divers de professionals a nivell internacional. La recepció d'aquest interès patrimonial i dels estudis que s'han anat produint a casa nostra -Catalunya, País Valencià i Illes Balears- ha estat un fet recent, marcat però pels desequilibris.
El principal problema existent en aquest moment és el coneixement relatiu, dispers i desordenat de les col·leccions històriques d'instruments científics que han existit o existeixen a casa nostra. L'absència de polítiques de conservació del patrimoni científic ha produït que moltes col·leccions d'instruments científics de gran valor -particulars o públiques, d'institucions universitàries o de centres d'ensenyament secundari- hagin desaparegut o que molts instruments estiguin emmagatzemats en soterranis, despatxos o armaris, amb un greu risc per a la seva futura conservació. Tanmateix, en els últims anys, s'han realitzat diversos treballs que permeten un cert grau d'optimisme i, al mateix temps, ofereixen models del treball i abundant informació que faciliten els estudis posteriors. Hi ha diversos projectes de recuperació d'aquest tipus de patrimoni en marxa però molt poca coordinació entre ells, la qual cosa suposa una mala rendibilització dels recursos existents i, en moltes ocasions, la repetició inútil de treballs.
El personal implicat en aquests projectes és heterogeni: professors d'institut, llicenciats en història, professors d'universitat, científics de diferent disciplines, historiadors de la ciència, museòlegs, investigadors en didàctica, etc. Aquesta diversitat, que podria donar molts bons fruïts, produeix sovint l'efecte contrari: els resultats es dispersen en publicacions d'àmbits molt diferents delimitats per fronteres bastant impermeables, tot obviant els beneficis de crear un marc comú de treball. En conseqüència, les fonts i metodologia emprades varien segons els grups de treball, tot i tenir en ocasions punts en comú. Aquest fet dificulta la realització d'anàlisis comparades de les col·leccions i les diverses situacions, fins i tot en les fases prèvies del treball, impedeix una major fluïdesa i agilitat, que es podria produir si existís una coordinació metodològica i compartició de fonts entre els diversos projectes. En aquest sentit, la comissió d'instruments científics que hom proposa establir cerca trobar una solució a alguns d'aquests problemes, tot bastint un treball de recuperació, coordinació i informació de les iniciatives relacionades amb els projectes de rescat, estudi i difusió del patrimoni científic i esdevenint així un instrument útil per a la construcció d'una xarxa de col·leccions d'instruments científics antics.
