El projecte analitzarà, en primer lloc, les dimensions epidemiològiques de la desnutrició que va patir la població espanyola fins a les dècades centrals del segle XX i la seua evolució. En segon lloc, s’ocuparà de les polítiques de salut pública que intentaven resoldre aquelles deficiències i la influència que va tenir el context sanitari internacional en el seu desenvolupament. En tercer lloc, explorarem els discursos experts que van difondre tant les instàncies sanitàries, sobre la manera correcta d’alimentar-se, com els procedents de la indústria alimentària que, en el marc de la creació d’una societat de consum, tractaven que s’adquiriren determinats productes alimentaris. Finalment, hi ha previst analitzar la interacció entre aquests discursos experts i els discursos i les pràctiques profanes que es va donar en el marc de la transició nutricional espanyola (1874-1975).

En l’anàlisi epidemiològica nutricional, a més de l’estudi de les estadístiques de mortalitat per causes associades a la desnutrició, s’abordaran les informacions sobre l’estat nutricional de les poblacions que, per a les dècades finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX, recullen enquestes com les que es van dur a terme des de la Comissió de Reformes Socials o les topografies mèdiques. Aquestes últimes aporten informació de caràcter etnograficohistòric sobre la manera d’alimentar-se de les poblacions, per la qual cosa permetran, juntament amb les històries de vida que hi ha previst desenvolupar, acostar-nos a les pràctiques alimentàries de la població i en quina mesura aquestes assumien els discursos experts.

També seran objecte d’estudi les fonts principals que tractaven d’aconsellar sobre la correcta alimentació, tant en l’àmbit escolar (economia domèstica, ensenyaments de la casa, etc.), en l’industrial (higiene dels aliments) com a nivell general (literatura per a dones, llibres de cuina, etc.). Aquesta anàlisi es completarà amb alguns estudis de cas sobre els anuncis d’aliments que es van fer arribar a la població. Així mateix, hi ha previst abordar les activitats divulgatives i les polítiques de nutrició dutes a terme durant el franquisme per la Sección Femenina i, dins aquesta, pel Servicio Social que havien de realitzar la majoria de les dones, l’Auxilio Social, el Programa de Salut Materno Infantil «Al Servicio de España i del Niño Español», amb una atenció particular al discurs puericultor i al treball que van dur a terme les infermeres visitadores i les infermeres socials de la Falange, l’Escola de Bromatologia de Madrid, o el Servei Escolar d’Alimentació (SEAN) i l’Oficina Tècnica d’Alimentació i Nutrició del Programa d’Educació en Alimentació i Nutrició (EDALNU) impulsat amb la col·laboració de la FAO i la UNICEF.

La investigació es completarà amb l’anàlisi de les fonts sobre polítiques internacionals de lluita contra la desnutrició i el discurs científic que sobre la malnutrició es va generar en els fòrums internacionals. El projecte millorarà el coneixement historiogràfic de com es va resoldre la situació de desnutrició generalitzada que mostrava la població espanyola i aportarà elements de reflexió que ajuden a entendre els efectes no desitjats de la transició nutricional associats a la sobrealimentació.

Bernabeu Mestre, Josep

Barona Vilar, Josep Lluís; Guillem Llobat, Ximo

Ministeri de Ciència i Innovació

Universitat d'Alacant