Resultats de la cerca113 resultats
-
La atención médica de los animales durante la Baja Edad Media en los reinos hispánicos
Ferragud Domingo, Carmel.
(2011). ArticleMedievalismo. Num.21
Durante la Baja Edad Media, muchos animales de los que el hombre sacó un provecho recibieron atención médica (equinos, animales de granja, rebaños trashumantes, animales de colecciones zoológicas). La mayor parte de estas atenciones se llevaron a cabo dentro del marco doméstico y por las mismas personas que los tenían a su cargo, gracias a sus conocimientos empíricos transmitidos de generación en generación de forma oral, pero a veces también escrita. Solamente para el cuidado de algunos animales de elevado precio surgió un grupo de individuos que se dedicaron con mucha mayor intensidad, y a veces haciendo de ello su oficio, especialmente para tener cuidado de su salud (albéitares,...
Durante la Baja Edad Media, muchos animales de los que el hombre sacó un provecho recibieron atención médica (equinos, animales de granja, rebaños trashumantes, animales de colecciones zoológicas). La mayor parte de estas atenciones se llevaron a cabo dentro del marco doméstico y por las mismas personas que los tenían a su cargo, gracias a sus conocimientos empíricos transmitidos de generación en generación de forma oral, pero a veces también escrita. Solamente para el cuidado de algunos animales de elevado precio surgió un grupo de individuos que se dedicaron con mucha mayor intensidad, y a veces haciendo de ello su oficio, especialmente para tener cuidado de su salud (albéitares, halconeros...). During the Middle Ages many animals received medical care (horses, farm animals, migratory flocks, animals of zoological collections). Most of these attentions were carried out within the domestic framework and by the same people who were in charge, thanks to their empirical knowledge handed down from generation to generation orally, but sometimes also written. Only for the care of some animals to high price came a group of dedicated individuals with much greater intensity, and sometimes making this their craft, especially to take care of their health (marshal, hawkers...). Durante il Medioevo molti animali hanno ricevuto cure mediche (cavalli, animali da fattoria, allevamento transhumante, animali di collezioni zoologiche). La maggior parte di queste attenzioni sono state effettuate a casa e dalle stesse persone che erano in carica, grazie alla loro conoscenza empirica tramandata di generazione in generazione per via orale, ma a volte anche scritto. Solo per la cura di alcuni animali a prezzo elevato venne un gruppo di persone dedicate con maggiore intensità e, talvolta, rendendo questo il loro mestiere, soprattutto per prendersi cura della propria salute (maniscalcos, falconieri...).
Llegir més OcultarCiencia en la Edad Media, ed. Ricardo Córdoba de la Llave, pp. 59-54
ISSN: 1131-8155 -
L'art de la menescalia i els seus practicants a la Baixa Edat MItjana
Ferragud Domingo, Carmel.
(2011). Recurs electrònicVersió espanyola: Información Veterinaria, març 2012, pp. 26-28
-
Documents de la pintura valenciana medieval i moderna, vol. 3 (1401-1425)
Ferragud Domingo, Carmel.
(2011). LlibreCol·lecció: Fonts històriques valencianes, 48. 788 pàgs.
ISBN: 978-84-370-8033-8
València, Universitat de València.
Tolosa, Lluïsa (ed.); Company, Ximo; Aliaga, Joan (dirs.); Garcia-Oliver, Ferran (coord.).
Col·labora: Ferragud, Carmel; Olaso, Vicent; Puig, Isidre; Ramón, Núria; Silvestre, Aureli. -
Els barbers de la ciutat de València durant el segle XV a través dels llibres del justícia criminal
Ferragud Domingo, Carmel.
(2011). ArticleAnuario de Estudios Medievales.
Durant el segle XV, la ciutat de València augmentà considerablement la seua població gràcies a una forta immigració. Les oportunitats que oferia la capital del regne eren innombrables i molts practicants de la medicina veieren un mercat que podia satisfer els seus interessos, en un temps on la medicina i els seus practicants eren considerats imprescindibles. Al mateix temps, la formació com a barber degué convertir-se en un al·licient i via per a la integració social. Tanmateix, l'augment permanent de barbers va dificultar la seua integració en el mercat laboral i això es traduí en odis i enfrontaments amb una base econòmica i professional, per tal d’aconseguir guanyar un lloc en el...
Durant el segle XV, la ciutat de València augmentà considerablement la seua població gràcies a una forta immigració. Les oportunitats que oferia la capital del regne eren innombrables i molts practicants de la medicina veieren un mercat que podia satisfer els seus interessos, en un temps on la medicina i els seus practicants eren considerats imprescindibles. Al mateix temps, la formació com a barber degué convertir-se en un al·licient i via per a la integració social. Tanmateix, l'augment permanent de barbers va dificultar la seua integració en el mercat laboral i això es traduí en odis i enfrontaments amb una base econòmica i professional, per tal d’aconseguir guanyar un lloc en el competitiu mercat urbà. Un escenari on la salut i la malaltia havien esdevingut una mercaderia més, i la medicina una bona forma de guanyar-se la vida i promocionar-se socialment. During the 15th century, the city of Valencia increased considerably in population thanks to a strong immigration. The opportunities that the capital of the kingdom offered were numberless and many medical assistants saw a market that could satisfy their interests, in a time where medicine and its practitioners were considered indispensable. At the same time, the training as a barber must have become an incentive and a way for the social integration. However, the permanent increase of barbers caused difficulties in integrating themselves in the labour market. That turned into hatred and confrontations with the economical and professional bases, in order to obtain a place in the competitive urban market. A stage where health and illness had become a merchandise, and medicine a good way of earning a living and promoting oneself socially.
Llegir més Ocultar41/1, pp. 31-57
-
Twentieth-century scientific instruments: new resources for a new history of science in Spain (capítol de llibre)
Ruiz Castell, P.
(2010). LlibrePatrimoine scientifique et technique. Un projet contemporain, Paris: La documentation Française.
pp. 223-226
Ballé, C.; Cuenca, C.: Thoulouze, D. (dirs.). -
El estado de la astronomía en la España de la II República
Ruiz Castell, P.
(2010). ArticleLlull. Num.33
pp. 109-122
-
Patrimonio e Investigación Arqueológica: Estrategiaspara su difusión en medios de Comunicación Masivos
Valderrama Zenteno, L.
(2010). ArticleArkeos: Quality Heritage Management. Num.26
Oosterbeek, L.; Santander, B.; Quagliuolo, M. (eds.).
-
Spain and the international scientific conferences on polio, 1940s-1960s
Porras, M. I.; Báguena, M. J.; Ballester, R.
(2010). ArticleDynamics. Num.30
Pp.: 91-118
-
The Baillières: The Franco-British Book Trade and the Transit of Knowledge
Simón Castel, J.
(2010). LlibreÉchanges franco-britanniques entre savants depuis le XVIIe siècle.
Fox, R.; Joly, B. (eds.), College Publication, Oxford, pp. 265-284
ISBN: 978-1848900028 -
La escritura como invención: la física-texto de Adolphe Ganot y el género ciencia
Simón Castel, J.
(2010). Article10, pp. 81-106
ISSN: 1699-8308
