9 december 2016
Odiel Galán és llicenciat en Història per la Universitat de València l'any 2009. Va formar part de la primera promoció del Màster de Professor de Secundària i ara conta la seua experiència.
Em vaig llicenciar en Història en juny de l’any 2009 i vaig cursar el Màster de formació de professorat de secundària des del setembre del mateix any fins a juliol de 2010. L’elecció va ser resultat de l’atzar i la indecisió i el vaig començar amb certes resistències mentals, és a dir, no estava massa decidit en allò que havia triat. En cap cas era una professió que m’haguera plantejat, però tenint en compte les eixides al món laboral de la carrera, era una opció deixar la porta oberta a la docència en un futur immediat o a curt termini. A mi la Història m’agradava com una forma de posicionar-me davant el món, com una eina de creixement personal, però en cap cas contemplava el fet d’ensenyar allò que a l’institut no m’havia entusiasmat en excés (a excepció d’alguns cursos o professors).
El Màster començava a ser quasi un requisit per a donar-li una utilitat laboral al període d’estudis universitaris de la Llicenciatura, semblava que sense un Màster no podies fer res amb ella. El fet de fer-lo a la UV en certa manera era per comoditat, per mantindre la mateixa dinàmica un any més. Però en el meu cas vaig tindre l’enorme sort de tindre un grup de professors ben coordinat i amb uns objectius que s’havien marcat de forma conjunta. Destacaria a Xose Manuel Souto, Paula Jardón, Pep Císcar I Mila Belinchon. Els mètodes d’innovació se centraren en l’aspecte pedagògic i només per indicar alguna cosa a millorar potser serien les noves tecnologies i la impossibilitat de dur a terme una aplicació real pràctica de tot allò teoritzat al Màster.
En qualsevol cas, la meua estada al Màster va ser meravellosa i ara mateix estic treballant en allò que m’he format i m’ha obert les portes al món laboral. La veritat és que cal subratllar el grup de professors que vaig tindre la sort de tenir perquè de no haver-los conegut i gaudit no sé si haguera canviat la meua imatge en certa manera pejorativa de la professió. Crec que el professorat concret en el meu cas ha sigut l’element diferencial.
