La conferència tindrà lloc dijous que ve 24 de setembre a partir de les 12:30 hores al Saló d'Actes de la Biblioteca de Ciències del Campus de Burjassot
És possible crear un univers com el nostre al laboratori? Es pot arribar a conèixer què va passar en el Big Bang? Valery A. Rubakov, investigador cap de l'Institut de Recerca Nuclear (INR) de l'Acadèmia Russa de Ciències, abordarà aquestes suggeridores qüestions en la conferència que impartirà a la Facultat de Física de la Universitat de València dijous que ve 24 de setembre a partir de les 12:30 hores. La conferència està coorganitzada amb l'Institut de Física Corpuscular, que amb Rubakov comença una sèrie de conferències impartides per científics de reconegut prestigi internacional organitzades arran de la recent concessió de la distinció com a Centre d'Excel·lència Sever Ochoa.
Rubakov, especialista en teoria quàntica de camps i física de partícules, visitarà la Facultat de Física (Saló d'Actes de la Biblioteca de Ciències, Campus de Burjassot) per a oferir als estudiants i professors la conferència “The Universe before the hot Big Bang”, on tractarà una de les qüestions obertes de la física actual: podem arribar a conèixer què va passar just en l'instant de la Gran Explosió que va donar origen al nostre univers? Amb experiments com el Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) podem reconstruir les condicions que van existir instants després del Big Bang (10-10 segons, és a dir, una deu bilionèsima fracció de segon), però Rubakov dissertarà sobre la possibilitat d'arribar encara més lluny.
Rubakov (Moscou, 1955) es va graduar en Física en la Universitat Estatal de Moscou en 1978, i va realitzar el seu doctorat en l'Institut de Recerca Nuclear de l'Acadèmia Russa de Ciències en 1981, on va començar la seua carrera com a investigador. En 1987 es va convertir en vicedirector de recerca de la institució, i cap científic en 1994. També és professor en la Universitat Estatal de Moscou.
Ha rebut nombrosos premis internacionals per les seues recerques, inclosa la Medalla d'Or i Premi per a joves científics de l'Acadèmia Russa de Ciències en 1984; el Premi A. A. Friedmann de l'Acadèmia Russa de Ciències en 1997; el Premi Pomeranchuk de l'Institut de Física Teòrica i Experimental en 2003; el Premi M.A. Markov de l'Institut de Recerca Nuclear en 2005; el Premi Bruno Pontecorvo en 2008; el Premi J. Hans D. Jensen de la Universitat de Heidelberg i la Solvay Chair en Física dels Instituts Internacionals Solvay a Brussel·les en 2009; i el Premi Julius Wess en 2010.
Més informació:
http://www.uv.es/uvweb/fisica/ca/cicle-conferencies/curs-2015/2016-1285947738047.html
