Un projecte de recerca liderat pel professor Pedro R. Gil-Monte, del Departament de Psicologia Social de la Universitat de València, conclou que l’entrenament en relaxació, en tècniques cognitivoconductuals i el foment del suport social en el treball disminueixen de manera significativa l’exposició a riscos psicosocials laborals com la sobrecàrrega i el conflicte treball-família. L’estudi, finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat i presentat ahir dimarts, apunta que la intervenció psicosocial millora els problemes de salut derivats de l’estrès laboral en docents de primària i secundària de la Comunitat Valenciana.

Les conclusions d’aquest projecte de recerca (PSI2013-48185-R, dins del Pla Nacional de R+D+I 2013-2016) es van presentar ahir, dimarts 27 de juny, al saló de graus de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València, amb un vídeo que incloïa entrevistes i imatges de les sessions de treball. El grup de recerca està format per Pedro R. Gil-Monte, Ester Grau-Alberola, Hugo Figueiredo-Ferraz, Jorge López-Vílchez, Ángel Martínez i Cristina Aguilar. En la presentació del projecte, a més d’integrants del grup, va participar María Dolores Sancerni, degana de la Facultat.

La comparació dels resultats obtinguts “ha permès concloure que el programa d’entrenament ha resultat eficaç per a disminuir de manera significativa els nivells percebuts de conflicte de rol, sobrecàrrega de treball, conflictes interpersonals i falta de justícia organitzacional en els participants del grup d’entrenament, que presentaven alts problemes psicosomàtics de salut derivats del treball”, segons Gil-Monte.

Els resultats també han mostrat que l’entrenament ha resultat eficaç per a millorar la conciliació treball-família, els recursos laborals per a la realització del treball i els recursos personals per a afrontar la tasca, com l’autoeficàcia.

Pel que fa a les conseqüències de l’estrès laboral sobre la salut, el programa d’intervenció coordinat per l’investigador Pedro R. Gil-Monte ha resultat eficaç per a disminuir de manera significativa els nivells de síndrome d’esgotament professional (burnout), problemes psicosomàtics de salut, visites a l’especialista en salut i símptomes de depressió. A més, van disminuir de manera significativa els nivells de cortisol en saliva, estimats mitjançant el mètode CAR (Cortisol Awakening Response).

“En conclusió, el programa d’intervenció ha disminuït l’exposició a riscos psicosocials en el treball i ha millorat la qualitat de vida laboral dels participants”, segons el professor de la Universitat.

“Els resultats comporten un recolzament empíric molt important per a la reclamació que han fet acadèmics i professionals de la psicologia sobre la necessitat i la urgència d’incloure l’atenció psicològica dins del sistema públic de salut, especialment en atenció primària, amb la finalitat de promoure la salut dels ciutadans, inclosa la població laboral activa, i reduir la despesa social en salut”, afirma Pedro R. Gil-Monte.

Metodologia

El projecte de recerca es va desenvolupar de març a novembre de 2016 amb una mostra de 66 professors dividits en 2 grups. Un dels grups va rebre el programa de formació mentre que l’altre grup no va rebre la formació, i es va utilitzar com a grup de control. El programa de formació va consistir en 11 sessions d’entrenament, una per setmana, desenvolupades durant 3 mesos. Va consistir en l’aprenentatge de tècniques de relaxació; tècniques cognitivoconductuals per al maneig de pensaments i emocions negatives relacionades amb l’estrès laboral i la síndrome d’esgotament professional (burnout), com ara l’autoavaluació negativa i els sentiments de culpa; i tècniques per al desenvolupament del suport social en el treball.

Per a avaluar els resultats es va utilitzar la bateria UNIPSICO, un qüestionari que avalua els factors i riscos psicosocials en el treball així com les seues conseqüències sobre la salut, juntament amb els nivells de cortisol a la saliva. Totes les persones participants en l’estudi van contestar el qüestionari i van donar mostres de saliva en tres ocasions: abans de l’inici del programa d’entrenament, en finalitzar el programa, i tres mesos després d’haver-lo acabat.

Trajectòria investigadora

Pedro R. Gil-Monte és professor del Departament de Psicologia Social de la Universitat de València, acreditat com a catedràtic d’universitat per l’ANECA. És director de la Unidad de Investigación Psicosocial de la Conducta Organizacional (UNIPSICO) (http://www.uv.es/~unipsico/). La seua recerca se centra, des de fa més de 25 anys, en l’estudi de la qualitat de vida laboral i en la prevenció dels riscos psicosocials en el treball. És autor de més de 200 publicacions científiques sobre aquests temes. Entre les distincions rebudes, destaca el premi a la trajectòria i aportacions a la recerca a Llatinoamèrica sobre factors psicosocials, estrès i salut mental en el treball, així com la Distinció 2014 a la realització de treballs de recerca en prevenció de riscos laborals,  concedida per l’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (INVASSAT) de la Generalitat Valenciana, entre altres.

Peu de fotografia:

1.- (Portada). Pedro R. Gil-Monte, professor del Departament de Psicologia Social de la Universitat de València.

2.- (Galeria). D’esquerra a dreta: Cristina Aguilar, Mª Dolores Sancerni (degana de la Facultat de Psicologia), Pedro R. Gil-Monte i Ángel Martínez, ahir durant la presentació del projecte.

•