El cinema d'Alain Resnais porta amb si incògnites insalvables que provoquen una infinitat de qüestions que avui dia, a mesos de la seva mort, l'espectador segueix fent-se. La seva atenció a les estructures de l'escriptura del nouvel roman i de l'acció mitjançant les anàlisis de la narració i el temps (fenomenologia de la memòria) en la configuració del relat cinematogràfic, li van fer collir des dels orígens del seu cinema èxits però també fracassos. Encara que els seus films són part de l'imaginari de la història del cinema, avui dia comprovem com els seus treballs es converteixen en font de desassossec i incomprensió per les noves generacions que acostumades a un cinema sense veladures fantasmals no els és fàcil de digerir.

De fet sembla ser que solament és parcialment interessant per a psicoanalistes, investigadors del cinema i de la imatge o de la història i la memòria. Aprofitant l'interès d'un important nombre de comentaristes de l'obra de Resnais, pretenem portar sota l'anàlisi de la història, la memòria i l'oblit - oblido al que es veu sotmès el propi Resnais al costat de la seva obra- un acostament a la seva filmografia. El punt d'arrencada d'aquest curs serà, d'una banda, fer comprensible el seu treball a un nou públic i, d'altra banda, posicionar-nos des d'un context epistemològic entre la història i la intimitat. És a dir, des de la “història afectiva”.

Així sumarem a l'obra de Resnais els textos de Marguerite Dures, Alain Robbe-Grillet, Jean Cayrol per ser el germen del que neixen els films de Resnais. En aquests textos va trobar la composició gairebé teatral i per descomptat literària de com s'explica la memòria. D'aquesta manera, podríem observar el corol•lari de la cerca sobre la constitució del relat que Ricoeur través en les tres parts de Temps et récit, amb l'ocupació de la mímesis aristotèlica, en La memòria, la història i l'oblit i que la filmografia seleccionada de Resnais té el seu correlat en les paraules de Dures, Robbe-Grillet o Cayrol (interès que sempre va mantenir per a l'experiència de el “nouvel roman”) i en les seves pròpies imatges.