Pretenem que els nostres alumnes entenguin que és a través d'una estètica anticonformista i amb voluntat pròpia, la manera en la qual totes les artistes han sabut parlar-nos d'una identitat múltiple i inèdita en la qual el corpori s'ha alçat com a protagonista indiscutible d'aquesta voluntat extrema, ferma i compromesa que ha intentat suprimir i denunciar les diferències amb el patriarcat. El cos femení ha estat el punt d'unió i el llenç d'expressió sobre el qual projectar les seves necessitats, les seues demandes i les seues denúncies. La possibilitat de definir-se per si mateixes ha suposat per a aquestes dones artistes un alliberament que els ha permès per primera vegada apropiar-se del seu cos, del com el patriarcat havia usat, abusat i gaudit. S'han alçat contra aquest domini i s'han apropiat del mateix per parlar de temes propis dins d'un univers estètic femení que a més d'unir-les les ha definit. Les seues obres han rebutjat el llenguatge voyeurístic que prevalia per a l'estètica masclista i per al públic que veia en el nu femení, la reificació d'un objecte de consum a diferència de com era vist el nu masculí, el cos que controlava, sinònim d'ordre, poder i vitalitat. Conscientment subvertint aquest principi de subordinació que atorgava a l'artista masculí la possibilitat de conferir-li al cos de les dones caràcter sensual, totes les artistes i des del punt de vista feminista, han optat en el seu treball per bandejar l'estètica normativa falocéntrica, contenidora de desig sexual i paradigma de l'estètica occidental. Per dur a terme el seu propòsit, és necessari entendre que aquestes artistes s'han servit de les tècniques artístiques considerades menys masclistes com les accions corporals; la performance, un art efímer amb el qual des dels anys setanta les artistes venien reafirmant el control que exerceixen sobre el que els ocorre en els seus propis cossos; la fotografia amb la qual s'han desafiat totes la formes preestablertes de mirar els cossos femenins; els mitjans tecnològics i digitals utilitzats des de finals dels noranta per produir les seues instal·lacions visuals o per realitzar les seves performances en edicions limitades o úniques, i finalment Internet, espai que va cobrar especial rellevància en el transcurs de la IV Conferència Internacional sobre la Dona en Beijing.