Logo de la Universitat de València Logo Recerca i Transferència Logo del portal

Llista de Vídeos

Investigadors de la Universitat de València han creat un nou dispositiu per a la producció d'energia en aplicacions en grans superfícies. Este dispositiu és completament flexible i orgànic i es pot adherir a grans superfícies com ara finestres i murs d'edificis o panells solars i pot transformar l'energia tèrmica en elèctrica.
Investigadors de la Universitat de València i de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries han creat conjuntament un nou mètode per a la prevenció i el control biològic del pansiment de les plantes causada pel bacteri R. solanacearum. Es tracta d'un nou procediment alternatiu als tractaments ja existents químics o físics. Este nou mètode biològic és més eficaçment i altament específic contra este bacteri patogen, a més de ser respectuós amb el medi ambient.
Investigadors de la Universitat de València, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València, han creat un nou sistema que permet determinar les propietats físiques de materials i mostres biològiques com per exemple la puresa i cristal·linitat, l'homogeneïtat o l'eficiència radiativa.
La Universitat de València i la Universitat de Bar-Ilan han desenrotllat un nou dispositiu per a identificar a distància el so i les vibracions amb precisió. Este dispositiu pot aplicar-se en biomedicina per a prendre dades com la freqüència cardíaca, o el nivell de sucre en sang, de forma no invasiva.
La Universitat de València ha dissenyat un nou dispositiu de baix cost capaç d'identificar anònimament moviments de vehicles o persones i extraure informació d'interés sobre itineraris i pautes de comportament, per a la gestió de la mobilitat en entorns tant urbans com interurbans.
La Universitat de València ha desenrotllat un nou mètode i dispositiu per a la detecció de contaminants orgànics volàtils en aire. Este dispositiu permet el mostreig passiu de contaminants com els generats en la indústria de refineria o pintura de forma fàcil, ràpida i amb gran versatilitat.
La Universitat de València, en col·laboració amb l'Hospital Clínic de Barcelona, han desenrotllat una nova ferramenta informàtica d'ajuda al diagnòstic de l'angina de pit (FADA). Esta ferramenta, que és aplicable a les unitats d'urgències d'hospitals, clíniques i centres de salut, ajuda el personal clínic a obtindre un diagnòstic ràpid i fiable d'esta malaltia.
La Universitat de València ha desenvolupat simuladors per a formació i entrenament en el maneig de maquinària pesada que incorporen les més noves tecnologies de gràfics 3D, realitat virtual, plataformes de moviment i sistemes de visualització immersius. Aquests simuladors són útils per a aprenentatge, reciclatge i proves d'aptitud.
La Universitat de València ha dissenyat una ferramenta per a ajudar a les empreses a comprendre, predir i quantificar el comportament de consumidors i treballadors, denominada LINEEX (Laboratori d'Economia Experimental). LINEEX s'ha aplicat amb èxit en múltiples àrees, com a estudis de màrqueting de nous productes de gran consum, presa de decisions d'inversió, comportament del consumidor on-line o predicció de recursos humans.
La Universitat de València ha desenvolupat un nou dispositiu d'exfoliació micromecànica per via seca de materials laminars bidimensionals, com grafeno o dicalcogenuros metàl·lics. El nou mètode possibilita l'obtenció de monocapes amb àrees més grans i en major densitat que les obtingudes mitjançant mètodes convencionals.
La Universitat de València ha dissenyat nous sensors colorimètrics del compost tòxic cianur d'hidrogen, amb excel·lents característiques de selectivitat, i límits de detecció dins dels rangs de seguretat comunament acceptats. Els nous sensors no empren metalls pesats, per la qual cosa són més respectuosos amb el medi ambient.
La Universitat de València ha desenvolupat un nou dispositiu d'exfoliació micromecànica per via seca de materials laminars bidimensionals, com grafeno o dicalcogenuros metàl·lics. El nou mètode possibilita l'obtenció de monocapes amb àrees més grans i en major densitat que les obtingudes mitjançant mètodes convencionals.
La Universitat de València ha desenvolupat un mètode i un dispositiu per a la producció d'energia elèctrica a partir de cultius de microrganismes. Aquesta tecnologia aprofita de forma eficient la calor produïda en fermentacions microbianes de qualsevol indústria, com l'agroalimentària i la biotecnològica, per produir energia elèctrica..
La Universitat de València ha dissenyat nous nanocomposites de baix cost amb excel·lents propietats de supercapacitancia i magnetorresistencia geganta (GMR), aplicables per exemple en sistemes d'emmagatzematge d'energia. A més, partint del nou nanocomposite, es poden aïllar fàcilment nanoformes de carboni diverses.
La Universitat de València i la Universitat de Granada han desenvolupat nous compostos per al tractament de la malaltia de Chagas i la Leishmaniasis. Aquests nous compostos presenten una major activitat antiparasitaria i una toxicitat al voltant de deu vegades inferior als fàrmacs emprats actualmente.
La Universitat de València i AIDO han desenvolupat una nova càmera que permet l'obtenció de fotografies tridimensionals d'alta resolució de la part posterior del globus ocular. Aquesta tecnologia suposa un gran avanç en la detecció de malalties oculars o d'altres malalties com la diabetis o la hipertensió.
Aquesta setmana Divulga coneix de la mà de Daniel Hill el projecte CanDo per a la detecció primerenca del càncer de pàncrees, i parlem amb José Miguel Soriano per a saber si és veritat que les vitamines del suc de taronja s'evaporen immediatament.
La Universitat de València ha desenvolupat un sensor colorimètric passiu per a la detecció 'in situ' d'amines en aire amb excel·lents característiques que permeten el seu ús en la detecció d'amines en atmosferes reals, en sistemes de control mediambiental i seguretat personal en empreses del sector químic i alimentari.
Investigadors de la Universitat de València han desenvolupat un nou tipus de cel·les electroquímiques emissores de llum (LECs) que empra tints orgànics iònics com a material electroluminiscent. L'ús de tints iònics porta a materials sense problemes de compatibilitat i permet la producció de LECs molt més econòmics.
Són ja 5 anys des que el Parc Científic va obrir les seues portes, vora 90 empreses estan ubicades actualment al complex d'edificis de la Universitat així com diversos grups d'investigació. Un parc referent en innovació, transformador del coneixement en valor econòmic i social i que ocupa a 1500 persones de forma directa.