Un estudi de Sandra Obiol, professora de la Facultat Ciències Socials, relaciona el major nivell d’estudis amb una percepció menor de la incertesa laboral. La investigació, publicada a ‘Aposta. Revista de ciencias sociales’, compara treballadors joves no qualificats del tèxtil-confecció a les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida, i estudiantat de màster a la Universitat de València.

Malgrat que la percepció de la incertesa que els genera la precarietat laboral és comuna, el fet de tenir estudis superiors funciona com a eina per pal·liar aquesta incertesa. 

“El meu objectiu ha sigut conèixer com gestionen aquests col·lectius la incertesa que els genera el mercat de treball, i quin paper té el nivell d’estudis”, destaca Sandra Obiol. “La precarietat impregna totes les dimensions de la seua experiència laboral, tinguen o no estudis superiors, i els hi genera alts nivells d’incertesa que interpreten com un símptoma de malestar davant el qual despleguen estratègies compensadores amb els recursos que tenen a l’abast”.

El treball, així, “ens mostra que la posició que les persones ocupen en l’estructura social és fonamental per entendre com viuen, quines decisions prenen, quines són les conseqüències d’aquestes decisions. I no tenir-ho present fa que s’incrementen encara més les desigualtats”, apunta la investigadora de la Universitat.

“Al capdavall aquesta diferència ens remet a diferències estructurals, a diferents posicions en l’estructura social. I són els treballadors del tèxtil i la confecció els que ocupen una posició estructural més feble”, ha destacat Sandra Obiol en l’article Incertidumbre laboral y nivel de estudios en los jóvenes valencianos.

La investigació incideix en el fet que els recursos –materials i simbòlics– que aquests dos col·lectius tenen a l’abast no són iguals. Així, els joves treballadors despleguen un seguit d’estratègies compensadores fonamentades precisament en la precarietat vital que pateixen i que se centren en estratègies que descansen en la cerca de certeses en altres àmbits, especialment en la família.

“Assumeixen la precarietat de les condicions laborals (llargues jornades, salaris escassos, economia submergida), però a canvi pretenen amb la seua incorporació al mercat laboral una ocupació que es perllongue en el temps, un treball per a tota la vida”, conclou Obiol.

Per contra, l’estudiantat de màster veu en els seus estudis un increment de certesa, de seguretat. I alhora concep la planificació de la seua trajectòria formativa i laboral com una font de seguretat, encara que són conscients de la provisionalitat d’aquesta mateixa planificació. “L’estudiantat de màster construeix la seua resposta davant la incertesa amb més recursos, si més no amb la confiança que els seus estudis els oferiran un element de distinció i una millora del seu perfil. L’opció de marxar a l’estranger hi té un pes específic, es tracta d’una decisió que cal tenir en compte”, segons la investigació.

L’article és el resultat de la comparació de part de treball de camp realitzat per a dues recerques. D’una banda, la tesi doctoral de Sandra Obiol, en la qual la investigadora volia conèixer com els treballadors del tèxtil i la confecció manegen la incertesa de veure’s immersos en una crisi que va generar la liberalització comercial del sector l’any 2005. De l’altra, un projecte d’investigació sobre els estudiants de màster de la Universitat de València dirigit per Alícia Villar, en el qual es volia esbrinar, entre altres qüestions, com construïen els joves, si és que ho feien, la decisió d’emigrar.

En la investigació sobre treballadors del tèxtil i la confecció es van realitzar 42 entrevistes en dos períodes de temps (2004/2005 i 2008) a treballadores i treballadors en actiu. En el cas de l’estudiantat de màster de la Universitat de València, han sigut 20 entrevistes a persones que a mitjan any 2013 estaven cursant un màster en qualsevol de les àrees de coneixement, amb el requisit d’haver realitzat gran part del seu itinerari formatiu en el sistema educatiu valencià. D’ambdues recerques, Obiol s’ha centrat en les entrevistes realitzades a individus de 30 anys o menors.

Atur jove

En el trànsit del 2007 al 2014, la taxa d’atur entre el jovent valencià –context temporal en què se situa l’article publicat ara per Sandra Obiol– va passar del 25,6% a un 72,7% en edats compreses entre els 16 i els 19 anys, i d’un 15,2% a un 51,75% entre els 20 i els 24 anys. La xifra d’atur en la població en general se situava en un 8,71% el 2007 i un 25,24% l’any 2014. Aquestes taxes, en el cas valencià, eren lleugerament més elevades.

A aquests factors calia afegir l’alta temporalitat laboral dels assalariats valencians, situació que s’estén també a les joves i els joves amb estudis superiors. Tot i que la incidència hi és menor, la taxa d’atur en persones amb estudis superiors a l’Estat espanyol el 2012 era d’un 15,2%, xifra que augmentava a un 39,7% entre els 20 i els 24 anys; i a un 24,2% entre els 25 i els 29 anys.

Trajectòria investigadora

Sandra Obiol és doctora en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora al Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València. També és membre del Grup d’Investigació Internacional i Interuniversitari Copolis. La seua activitat investigadora s’ha centrat en els processos de precarització laboral i vital, així com en l’anàlisi de les famílies monoparentals i les polítiques familiars.

Article:

Obiol, Sandra. «Incertidumbre laboral y nivel de estudios en los jóvenes valencianos». Aposta. Revista de ciencias sociales. 68 (gener-març 2016). ISSN 1696-7348.

Peu de fotografia:

Sandra Obiol, professora a la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València.