Els investigadors de la Universitat de València Joaquim Rius Ulldemolins, Francesc Torres i Gil Manuel Hernàndez Martí, del Departament de Sociologia i Antropologia Social, han conclòs que el model urbanístic, cultural, turístic, de lleure i d’imatge de la ciutat de València, que durant les últimes dues dècades ha pivotat al voltant de la Ciutat de les Arts i de les Ciències (CAC) i la reordenació de la façana litoral, en ser arrossegat per la crisi i la manca de recursos, ha esgotat la potencialitat cultural de la ciutat, atesa l’alta identificació entre aquests elements i la imatge de València.

En un treball publicat en la revista European Planning Studies, els experts comparen el model urbanístic i cultural de Barcelona basat en el Fòrum de les Cultures de 1994  i el model creat sobre la Ciutat de les Arts i les Ciències de València les dues darreres dècades, i ho fan identificant-los com a White Elephants o elefants blancs culturals. Aquests són edificis i llocs que en un primer moment generen grans esdeveniments, encisen el públic local i global i generen eufòria, amb la qual cosa el seu cost social i econòmic a curt termini se dissol en un discurs que barreja la legitimitat de la cultura i el suposat benefici futur de l’actuació.  “En el seu moment, podia semblar una bona idea la generació d'espais culturals per al debat sobre cultura de la pau i la sostenibilitat (a Barcelona) o el foment de la cultura científica i tècnica (a València), però l’objectiu ha estat pervertit en la seua execució fins a la generació d'una desbandada d’elefants blancs que han deixat al seu pas un erm cultural i ciutadà”, declaren els investigadors.

Aquests “paquiderms”, però, com destaquen els investigadors, ràpidament perden la utilitat per a la qual van ser concebuts, no justifiquen els efectes negatius per als sectors més exclosos de la societat i “es revelen cars de gestionar, impossibles de rendibilitzar, difícils de mantenir i poden generar a mig i curt termini una imatge de malbaratament i de decadència”, segons afirmen Torres Pérez, Rius Ulldemolins i Hernàndez Martí en el document Desenvolupament urbà, política cultural i generació d’elefants blancs. Comparació dels casos de la ciutat de Barcelona i de València, publicat al setembre d’enguany.

Així, “la CAC-Port Esportiu i els esdeveniments que acollien han consumit les energies, els fons públics i la promoció de la política cultural a València. La seua caiguda, encara que només siga pel pes del deute generat, ha generat la desaparició de quasi tots els projectes culturals i esportius, així com la degradació del màrqueting de la València global que té en la CAC-Port la seua imatge icònica”.

Per contra, “el fracàs del Fòrum 2004 com a esdeveniment cultural va ser indubtable i va constituir, durant dos o tres anys, un element decisiu de la política cultural de l’Ajuntament, però no l’únic. Barcelona oferia i ofereix uns altres grans equipaments, una intensa vida cultural i una trajectòria com a ciutat creativa. El fracàs del Fòrum no va entelar la imatge prèvia de la ciutat”, destaquen els investigadors de la Universitat.

L’article publicat pretén respondre a la pregunta de perquè a partir dels anys 2000 a determinades ciutats com Barcelona i València s'ha desenvolupat aquest tipus d'elefants blancs i quines arrels té el fet. En la seua exposició de motius, els autors citen que la cultura ha sigut objecte de creixent debat des dels anys vuitanta, especialment en el marc de ciutats que l’han convertida en un element central del seu model de desenvolupament, com és ara el cas –entre altres– de Glasgow, Liverpool, Bilbao o Barcelona, amb desenvolupaments molt diferents i desiguals.

A més, els investigadors Joaquim Ulldemolins, Francesc Torres i Gil-Manuel Hernàndez constaten en aquests elefants blancs culturals “una tendència compartida cap a l’elitització de la gestió de la política cultural i uns efectes creixentment perversos en els quals el balafiament i la corrupció són una expressió de la falta de control ciutadà de les polítiques culturals locals”.

L’article, en paraules dels seus autors, destaca, a més, que aquest model que inicialment podia ser concebut com una forma de desenvolupar una política pública integradora i incloent, s'ha revelat com un instrument com més va més orientat a la promoció local externa i progressivament més desconnectat de les pràctiques culturals de la majoria de la població i les eines i canals de participació.
Per això, els investigadors apunten a la importància de la participació dels agents locals culturals i socials en el disseny de l’estratègia de desenvolupament urbà, tant a les ciutats estudiades, com a d’altres que han basat el seu desenvolupament en la cultura.

Investigació

Per arribar a les seues conclusions, els tres investigadors del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat han analitzat els casos de València i Barcelona per separat, i han posat en comú les estratègies culturals i de desenvolupament local dels governs respectius. També han recorregut als resultats de dos projectes d’investigació del Ministeri de Ciència i Innovació, fonts documentals com les memòries, pressupostos i documents de l’Administració. Completen el treball entrevistes semidirigides a una mostra raonada dels agents principals de la política urbana i cultural, generades en el marc de la recerca.

Joaquim Rius-Ulldemolins, Gil-Manuel Hernàndez i Martí i Francisco Torres (2015): Urban Development and Cultural Policy “White Elephants”: Barcelona and Valencia, European Planning Studies
DOI: 10.1080/09654313.2015.1075965