La Universitat de València s’estén per tota la ciutat de València i per la seua àrea metropolitana sobre tres campus universitaris: el Campus articulat per l’avinguda de Blasco Ibáñez, el Campus dels Tarongers i el Campus de Burjassot-Paterna.

Tres campus ubicats a València i la seua àrea, comunicats físicament a través de la xarxa de metro i de tramvia, que acullen nombrosos instituts d’investigació, les disset facultats i l’Escola Tècnica Superior que conformen l’actual Universitat de València.

Però la Universitat també es projecta en nombrosos espais emblemàtics urbans: des de l’edifici La Nau, seu històrica de la Universitat, que compta, al cor de la ciutat, el Claustre, el Paranimf, la Biblioteca Històrica, i que és un Centre Cultural de referència; o el Palau de Cerveró, seu de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, situat a la cèntrica plaça de Cisneros, fins el Jardí Botànic, ubicat en el carrer de Quart des de fa més de dos-cents anys.

El Col·legi Major Rector Peset, ubicat al límit entre els històrics barris del Mercat i del Carme, és molt més que un allotjament d’estudiants i professors. Fou construït a partir de la rehabilitació del Palau de Martínez de Vallejo i de la recuperació d’antigues cases senyorials annexes. El col·legi s'ha erigit en un centre cultural i ciutadà obert a la música, a les exposicions i a la discussió intel·lectual.

Més enllà de l’àrea metropolitana de València, la Universitat també imparteix docència al Campus de la ciutat d’Ontinyent, mentre que a la seua seu de Gandia desenvolupa una intensa programació al llarg de tot l’any. Dos mostres del compromís de la Universitat de València amb el territori.

Un dels centres singulars de la Universitat és el seu Observatori Astronòmic, dotat de la tecnologia més avançada, que estén les seues instal·lacions entre el Campus de Burjassot/Paterna i el municipi d’Aras de los Olmos, lluny de la contaminació lumínica de la ciutat, seguint amb la centenària tradició d’observació astronòmic de la institució.