Investigadores de la Universitat de València i del Centre National de la Recherche Scientifique de França han constatat, per mitjà de l’anàlisi de restes de llenya conservats en dos jaciments valencians, que els neandertals seleccionaven el combustible per a encendre foc i produir fum. En l’estudi, publicat en la revista 'Journal of Archaeological Science', s’han analitzat les alteracions anatòmiques produïdes per fongs en la fusta de les fogueres.

Els resultats d’aquesta recerca, sobre restes llenyoses als jaciments de l’Abric del Pastor i El Salt (Alcoi), constitueixen la primera evidència arqueològica de l’existència de fogueres amb la finalitat de produir fum, en el context de l’est de la Península Ibèrica, durant el paleolític mitjà, fa entre 75.000 i 50.000 anys. A més, aquest estudi apunta al fet que els neandertals tindrien el mateix coneixement que els Homo sapiens sobre les propietats combustibles de la fusta present en la naturalesa sota diferents estats: fusta verda, morta, degradada per fongs o podrida.

Paloma Vidal Matutano, del Grup de Recerca PREMEDOC i del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València; i Auréade Henry i Isabelle Théry-Parisot, de la Universitat Côte-d’Azur i del Centre National de la Recherche Scientifique de França, destaquen que aquesta selecció de fusta biodegradada podria relacionar-se amb funcionalitats de la foguera associades a la producció de fum. Es tracta del fumat de carn o peix, tractament de pells o repel·lent contra mosquits.

Paloma Vidal explica, respecte a la metodologia, que és la primera anàlisi quantitativa en el paleolític mitjà sobre les alteracions anatòmiques produïdes per l’acció dels fongs en la fusta. Aquestes modificacions s’han analitzat amb el microscopi i s’hi han detectat matisos en la gestió de la llenya en diferents fogueres paleolítiques, la qual cosa suggereix l’ús preferent de fusta morta i degradada per fongs per part dels grups neandertals.

Així mateix, una de les fogueres estudiades, tal com recull l’article «Dead Wood gathering among Neanderthal groups: Charcoal evidence from Abric del Pastor and El Salt (Eastern Iberia)» ha proporcionat restes de llenya amb una taxa d’alteració per fongs més elevada que la resta de conjunts. Amb aquest fet, s’aproxima estadísticament als conjunts experimentals compostos per fusta parcialment podrida, cosa que suggereix que la fusta va poder ser seleccionada pel seu estat.

D’altra banda, “la identificació botànica de les restes de fusta carbonitzada ens aporten una informació valuosa sobre la conformació del paisatge en el passat i com ha anat canviant la vegetació al llarg del temps”, segons Paloma Vidal. L’anàlisi permet conèixer que el paisatge llenyós durant les ocupacions neandertals a l’est peninsular estava format per boscos extensos de pi roig o pinassa, conífera que es troba actualment per sobre dels 1.000 metres sobre el nivell del mar. Aquest fet revela que el clima, durant el paleolític mitjà, a l’interior d’Alacant, on se situa Alcoi, era probablement més fred i humit que en l’actualitat.

L’estudi s’ha realitzat aplicant el protocol d’anàlisi publicada en un article anterior per part de dues de les signants del present treball. Aquest mètode ha consistit en la realització de combustions experimentals i l’estudi quantitatiu de les alteracions anatòmiques produïdes per l’acció dels fongs en la fusta recol·lectada en diferents estats en què es pot presentar en la naturalesa. L’estudi comparatiu de les restes de llenya procedents de fogueres neandertals amb els referents experimentals obtinguts prèviament ha permès comprendre millor els criteris de selecció de combustible entre aquests grups humans.

Grup de recerca

El grup de recerca Prehistoria del Mediterráneo Occidental (PREMEDOC) de la Universitat de València treballa amb activitats de camp i projectes de recerca de caràcter competitiu. Estudia el conjunt de la prehistòria (Paleolític, Mesolític, Neolític, Calcolític i edat de bronze) i els processos culturals, econòmics i paleoambientals de la prehistòria antiga i recent de l’àmbit mediterrani occidental. Se centra especialment en la regió central mediterrània ibèrica, a través dels resultats obtinguts en l’activitat arqueològica de camp i l’anàlisi dels materials d’origen biòtic i abiòtic. Els àmbits preferents de recerca estan relacionats amb l’obtenció i gestió dels recursos lítics, ossis, ceràmics i metal·lúrgics, l’aprovisionament i circulació de matèries primeres, la producció lítica, ceràmica i òssia, l’obtenció i processament de l’aliment d’origen animal i vegetal, la interpretació paleoambiental i el món simbòlic.

Aquesta recerca ha estat finançada per la Generalitat Valenciana (ACIF/2013/260) i el Ministeri d’Economia i Competitivitat del Govern d’Espanya (HAR2012-32703 i HAR2015-68321-P).

Referència article:

Paloma Vidal-Matutano, Auréade Henry, Isabelle Théry-Parisot: «Dead Wood gathering among Neanderthal groups: Charcoal evidence from Abric del Pastor and El Salt (Eastern Iberia)» Journal of Archaeological Science. Volume 80, April 2017, Pages 109–121

https://doi.org/10.1016/j.jas.2017.03.001

Peus de fotografia galeria:

1.- Jaciment del Salt (Alcoi). Autor: Cristo M. Hernández Gómez.

2.- Foto realitzada en el microscopi electrònic de rastreig (SEM), d’un carbó de pi roig o pinassa degradat per l’acció de fongs. Autora: Paloma Vidal Matutano.

• 
•