Logo de la Universitat de València Logo Unitat de Cultura Científica i de la Innovació - Càtedra de Divulgació de la Ciència Logo del portal

El Congrés Europeu de Carofitòlegs analitza a València la funció de les macroalgues en l’equilibri dels ecosistemes aquàtics

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 15 de setembre de 2017

Quaranta científics de divuit països participen el 18 i 19 de setembre en el 21è Congrés Europeu de Carofitòlegs (GEC-21), organitzat per l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València. La trobada analitza aspectes bàsics i aplicats dels caròfits –un grup de macroalgues clau en el manteniment dels ecosistemes aquàtics– tant vivents, com fòssils. Els experts també treballaran en les mallades de la devesa del Saler i els arrossars del Palmar i Sueca, al Parc Natural de l’Albufera.

 

Imatge de Chara canescens, a la Mallada de la Devesa del Saler.
Chara canescens, Mallada de la Devesa del Saler.
 

La directora del comitè organitzador del congrés, Maria A. Rodrigo, professora titular d’ecologia de la Universitat de València, insisteix que aquest grup de macròfits desenvolupen una tasca essencial per a mantenir l’estat d’aigües clares de les masses aquàtiques. Assenyala que el coneixement de l’ecologia i d’altres aspectes dels macròfits és clau en les tasques de preservació i conservació, atès que la regressió i la pèrdua d’aquestes macroalgues implica la desaparició dels serveis dels ecosistemes, tals com les prestacions ambientals que resulten profitoses als humans.

Aquest congrés té per objectiu analitzar els últims avanços en aspectes molt diferents dels caròfits per a establir nous reptes en el seu estudi els propers anys. Es tracta d’interrelacionar la taxonomia clàssica amb la moderna (molecular) o mesurar experimentalment les conseqüències del canvi global sobre aquest grup clau d’organismes, aspectes fonamentals tant per als ecosistemes valencians, com per als espanyols i els europeus.

El programa científic del simposi inclou diverses disciplines i àmbits de recerca vinculats amb els caròfits. Hi haurà fonamentalment exposicions orals, dividides en set sessions per a promoure la discussió i el debat científics. Entre els temes que es tractaran, destaquen la taxonomia, la biodiversitat, la biologia i el cicles vitals, la distribució, les interaccions amb epífits, la gestió per a la seua conservació o l’impacte del canvi global i les activitats humanes sobre aquestes macroalgues.

A més, s’ha organitzat un taller sobre les tècniques de gestió dels caròfits, la qual cosa implica plantejar projectes conjunts de col·laboració. També s’aprofitarà el congrés per a tractar l’edició d’un volum sobre caròfits europeus (Aquatic Bioindication by Charophytes).

Els congrés culminarà amb dos visites al medi natural en les quals es podrà observar i recol·lectar caròfits dels ambients naturals on viuen. La primera visita, el 20 de setembre, serà al Parc Natural de l’Albufera. En concret, es visitaran les mallades de la devesa del Saler i els arrossars del Palmar i Sueca. Seguidament, els investigadors podran observar amb detall les espècies mediterrànies en la sessió d’identificació que tindrà lloc al Laboratori d’Ecologia Integrativa de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva. Finalment, els investigadors seran traslladats al Parc Natural de les Llacunes de Ruidera (Albacete-Ciudad Real) els dies 21 i 22 de setembre perquè observen uns altres tipus d’ambients molt diferents de les masses aquàtiques somes a zones costaneres.

Imatge d'una praderia de Chara hispida, a l'Ullal del Tancat de la Pipa, València.
Praderia de Chara hispida, Ullal del Tancat de la Pipa, València.

 

Associació Internacional de Carofitòlegs

L’Associació Internacional de Carofitòlegs (International Research Group on Charophytes) reuneix especialistes d’arreu del món amb el denominador comú d’estudiar els caròfits, encara que des de punts de vista molt diferents. Estudien la taxonomia clàssica i la molecular, ecologia, distribució i gestió de caròfits vivents, i la taxonomia i distribució de caròfits fòssils. “Conèixer què va ocórrer en el passat és fonamental per a predir què ocorrerà en el futur i per a entendre el passat fan falta els coneixements del present”, ha destacat Maria A. Rodrigo.

Els congressos de l’Associació Internacional de Carofitòlegs (AIC) se celebren cada quatre anys, cada vegada en un continent diferent. Als diferents continents hi ha grups d’investigadors que constitueixen grups regionals; l’europeu, el Grup Europeu de Carofitòlegs (GEC) n’és un d’ells, i es reuneix cada any o cada dos anys. El de València serà el segon simposi del GEC en l’àmbit espanyol, ja que fa onze anys va ser acollit per Barcelona. La reunió anterior del GEC va tenir lloc a Ginebra (Suïssa), on es va proposar al Grup d’Ecologia Integrativa (e3) de la Universitat de València per a celebrar el 21è congrés del GEC, i com a reconeixement de la trajectòria investigadora que es duu a terme en la institució valenciana. En el congrés també participen científics de Rússia, Kazakhstan, Algèria, Israel i Líban, entre altres països.

Els patrocinadors d’aquest 21è Congrés Europeu de Carofitòlegs han estat l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, l’Associació Internacional de Carofitòlegs (AIC) i l’Associació Ibèrica de Limnologia (AIL).

 

Més informació sobre aquest congrés en http://ir.uv.es/FXz2imh

Imatges: