Una recerca del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València i de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA) del CSIC planteja que el genotip del gen FUT2, la microbiota intestinal i la susceptibilitat a la infecció són factors clau i interrelacionats en la incidència de la gastroenteritis vírica provocada per rotavirus i norovirus. Els resultats, publicats en la revista 'Scientific Reports', suggereixen que biomarcadors com el bacteri 'Akkermansia muciniphila' podrien millorar l’eficàcia de les vacunes contra aquesta afecció.

Entrevista a Jesús Rodríguez en Radio Nacional   en   2017-05-03

El treball desenvolupat demostra que les infeccions pels principals virus entèrics (aquells que afecten el tracte intestinal), és a dir rotavirus i norovirus, depenen tant de factors genètics de l’hoste com de la microbiota intestinal de l’humà. “El nostre treball té com a finalitat millorar les estratègies de prevenció contra aquests virus –que anualment produeixen milers de morts–”, apunta Jesús Rodríguez, investigador Ramón y Cajal de la Facultat de Medicina de la Universitat de València i coordinador de la recerca que s’acaba de publicar.

En el cas de rotavirus, hi ha vacunes disponibles comercialment des de l’any 2006, però actualment no n’hi ha cap de disponible per a norovirus. “En el cas de la vacuna per a rotavirus s’han detectat casos en què la vacunació falla, els quals podrien ser deguts a la composició en la microbiota dels pacients”, segons l’investigador del Departament de Microbiologia i Ecologia.

“Treballs com el nostre permeten detectar biomarcadors, en el nostre cas el bacteri Akkermansia muciniphila, relacionats amb la infecció per rotavirus i que podrien ser utilitzats per a millorar la salut en humans. Una hipòtesi que ens plantegem és saber si estratègies dirigides a augmentar la proporció d’aquest bacteri podrien millorar l’eficàcia de la vacuna”, segons Rodríguez.

Els investigadors de la Universitat i del CSIC fa anys que estudien la microbiota i els aliments probiòtics com a agents protectors davant la diarrea viral, però diferents resultats de recerca han demostrat in vitro i en models animals que la microbiota pot estar facilitant la infecció per rotavirus i norovirus. Aquest fet ha portat al grup de recerca a cercar la relació entre microbiota, gens i virus en humans.

Les infeccions per rotavirus i norovirus són les principals causa de gastroenteritis vírica al món. Les provocades per rotavirus són la principal causa de mort per diarrea en xiquets menors de 5 anys d’edat, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Els norovirus produeixen diarrea aguda en persones de totes les edats i són els principals virus transmesos per aliments.

Recerca conjunta

La recerca s’ha desenvolupat en col·laboració entre el Laboratori de Virus Entèrics del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de València i el Laboratori de Probiòtics i Prebiòtics de l’Institut de Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA) del Consell Superior de Recerques Científiques. En aquest estudi s’han utilitzat estratègies de seqüenciació massiva (NGS) i anàlisis bioinformàtiques, així com estudis de genètica humana.

El grup de recerca en gastroenteritis virals posseeix diverses línies de recerca centrades en l’estudi de l’epidemiologia molecular dels virus entèrics, la patogènesi i resposta immunitària de les infeccions per virus entèrics i les interacciones virus/hoste. És en aquesta última línia de recerca on se situa aquest estudi.

Article: 

Rodríguez-Díaz J, García-Mantrana I, Vila-Vicent S, Gozalbo-Rovira R, Buesa J, Monedero V, Collado MC. «Relevance of secretor status genotype and microbiota composition in susceptibility to rotavirus and norovirus infections in humans» Sci Rep. 2017 Mar 30 Doi: 10.1038/srep45559.
Peu de foto: 

(D’esquerra a dreta): Jesús Rodríguez, investigador de la Universitat de València, i Vicente Moneder i M. Carmen Collado (CSIC).