La investigadora de l'Àrea d'Ambient i Salut de la Fundació Fisabio, Marisa Estarlich, ha defensat el treball de tesi doctoral titulat “Avaluació de l'exposició a contaminació atmosfèrica durant l'embaràs i la seua relació amb l'antropometria al naixement i la prematuritat” en el Departament de Ginecologia, Salut Pública i Història de la Ciència de la Universitat Miguel Hernández d'Elx.

El cos principal d'aquest treball està conformat per tres articles científics, tots ells publicats en revistes internacionals, i desenvolupats en el marc del Projecte INMA. Dos d'aquests són estudis multicèntrics realitzats amb les cohorts d'Astúries, Guipúscoa, Sabadell i València.

L'objectiu de la tesi ha estat el de presentar la metodologia utilitzada per assignar nivells individuals de contaminació atmosfèrica relacionada amb el trànsit durant l'embaràs, així com avaluar l'associació entre la contaminació i les mesures antropomètriques en néixer i el part preterme en les quatre cohorts.

"Algunes de les troballes a destacar, pel que fa a l'avaluació de l'exposició a la contaminació atmosfèrica, ha estat que els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) van ser superiors en les cohorts més urbanes, Sabadell i València, mentre que els nivells de benzè van ser superiors en la cohort més industrial, Astúries", assenyala Marisa Estarlich.

A més, s'obtingué una bona identificació del patró espacial dels nivells en totes les àrees i es va realitzar una estimació d'aquests als domicilis de les mares INMA durant l'embaràs i per trimestres, obtenint, així, correlacions altes entre aquests i entre contaminants.

En els articles publicats sobre la relació entre la contaminació i les mesures antropomètriques en nàixer i el part preterme, s'observà una associació significativa entre l'exposició i talla al naixement, sent el període més rellevant els primers mesos d'embaràs. També es va veure una relació entre part preterme i exposició a NO2 per a primers trimestres; i amb benzè per a l'últim període d'embaràs.

Cal destacar que, els efectes van ser de major magnitud quan es restringia la mostra a les mares que van passar més temps a casa, degut, probablement al fet que en tractar-se d'una estimació de contaminació en la residència de les mares, s'obté una mesura d'exposició més fiable.

La direcció de la tesi ha estat a càrrec dels investigadors de l'Àrea d'Ambient i Salut de la Fundació FISABIO, el doctor Ferran Ballester (també professor titular de la Universitat de València) i Carmen Iñíguez. 

El tribunal ha estat compost per doctors d'ampli reconeixement dins de la Salut Pública i la Salut Infantil: el Dr. Jesús Vioque (president del tribunal), catedràtic del Departament de Salut Pública, Història de la Ciència i Ginecologia de la Universitat Miguel Hernández; la Dra. Eva Navarrete, professora del mateix Departament; el Dr. Jose María Tenies, adjunt de Medicina Preventiva de l'Hospital Pare Jofre de València; la Dra. Carmen Barona, Cap del Servei del Pla de Salut de la Generalitat Valenciana; i la professora Ana María Vicedo de la London School of Hygiene and Tropical Medicine.